Arxiu de la categoria: pensiones

RECONOCEN UNA PENSIÓN VITALICIA PARA UN TAXISTA QUE SUFRE LEUCEMIA

LV_20140105_LV_FOTOS_D_54398828776-992x558@LaVanguardia-Web

El juzgado concede al demandante la incapacidad permanente absoluta para cualquier tipo de trabajo

El Juzgado Social número 3 de Barcelona ha estimado una demanda interpuesta por J.N.R., de 63 años, contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social y condena a este organismo a que le abone una pensión vitalicia de 1.142 euros por 14 pagas al año. La sentencia indica que el demandante, que trabajaba como taxista, sufrió una Leucemia Mieloide Aguda (LMA) que le impedía trabajar, por lo que el juzgado le concede la incapacidad permanente absoluta para cualquier empleo.

Esta pensión deberá abonarse con efectos retroactivos desde 2014 ya que es cuando el Instituto Nacional de la Seguridad Social rechazó la petición del demandante “por estar en remisión y en tratamiento”, según un dictamen previo. El taxista, representado por centro médico-jurídico Tribunal Médico, recurrió la decisión ante el juzgado ya que la enfermedad le impedía realizar su trabajo.

Durante el proceso, los representantes legales del taxista indicaron que sufría la leucemia mieloide aguda agravada con posteriores infecciones respiratorias, bajada drástica de peso, hernias vertebrales y una hipotrofia muscular que incluso le impide mantenerse en pie, por lo que el hecho de conducir quedaba completamente descartado. Dichas patologías causaron al demandante, además,un cuadro psiquiátrico de trastorno adaptativo.

Alejandro García, responsable del centro Tribunal Médico, afirma que “cuando hablamos de cáncer, como en esta ocasión, se debe instruir un proceso de invalidez permanente en cualquiera de sus grados para luchar por los derechos que nos corresponden. Y si después de agotar las medidas terapéuticas se continúa con la patología, o ésta se ha superado pero quedan secuelas graves, se ha de gestionar un proceso de incapacidad definitivo si la situación disminuye o incluso anula la capacidad laboral de la persona”.

SALUT Y BUEN VIAJE

EL FALSO ESTEREOTIPO DE LA CLASE OBRERA

DESGRACIADAMENTE está bastante extendida la idea de “clase obrera” como un grupo social desfasado compuesto en exclusiva por el proletariado fabril, para más detalle varón, de mediana edad, y en las imágenes más paródicas presumiblemente con barba, tejanos, tripa cervecera y una llave inglesa en la mano derecha. No sé de dónde viene esta imagen, supongo que de una mezcla de propaganda burguesa, cierto machismo de la izquierda ignorante y delirios posmodernos.

En cualquier caso, aunque ese grupo era y es parte importante de la clase -el proletariado fabril lo seguirá siendo, ya que continúa creciendo espectacularmente a nivel mundial-, su identificación con toda la clase trabajadora es una falsedad sin base alguna. Sólo hace falta repasar casi cualquier acontecimiento histórico para comprobar la enorme heterogeneidad tanto de la clase como de sus vanguardias en la lucha. Por ejemplo, nadie parece acordarse de que ninguno de los procesados por los acontecimientos del 1 de mayo de 1886 -fecha fundamental para el movimiento obrero- formaba parte del proletariado fabril. No sólo eso, sino que ninguno era asalariado, siendo todos ellos trabajadores por cuenta propia o cooperativistas. Por otro lado, en un acontecimiento fundamental en la consolidación del movimiento obrero europeo como actor político, la insurrección parisina de 1848, Friedrich Engels relataba así la participación de las jóvenes ‘grisettes’ (jóvenes bohemias que practicaban ocasionalmente la prostitución):

“La mayoría de los defensores de la barricada se retiraron. Sólo siete hombres y dos mujeres, dos ‘grisettes’ bellas y jóvenes, permanecieron en su puesto. Uno de los siete se sube a la barricada portando una bandera. Los otros abren fuego. La guardia nacional responde y el portador de la bandera cae. Entonces una grisette, una chica alta, bonita y bien vestida con los brazos desnudos, agarra la bandera, escala la barricada y avanza sobre la guardia nacional. El fuego continúa y los miembros burgueses de la guardia nacional abaten a la chica justo cuando se ha acercado a sus bayonetas. La otra grisette inmediatamente salta hacia delante, agarra la bandera, levanta la cabeza de su compañera y, cuando la encuentra muerta, arroja furiosamente piedras contra la guardia nacional. Ella, también, cae bajo las balas de la burguesía”.

La clase obrera de nuestros días del siglo XXI, esa sufrida clase trabajadora que la machancan con recortes laborales, con subidas del transporte público , con recortes en la sanidad, educación en las pensiones, son los estudiantes, son informáticos, son los taxistas, son trabajadores autónomos, son la gente del “15 M”… esa clase obrera mileurista azotada por las reformas laborales de el estado, silenciada por la Ley mordaza, golpeada y detenida por las fuerzas y cuerpos de seguridad de el estado son los parados, son las asociaciones de vecinos, son los panaderos, los profesores, son la gente de la “PAH”, son los camioneros, los repartidores de pizzas, las enfermeras, los jubilados, los porteros, los autobuseros, los actores, los reponedores del Mercadona, son los conductores de ambulancias…. esa clase obrera eres tu.

SALUT Y BUEN VIAJE.
 

26S, JORNADA DE LLUITA EN DEFENSA DE LES PENSIONS

La CNT rebutja qualsevol reforma o retallada de l’actual sistema de pensions per part del Govern i la Patronal. Alhora, ens oposem a que CCOO i UGT s’atorguin la representació de tots els treballadors per seure en un despatx a negociar com seguir destruint el futur i la quantia de les nostres jubilacions.

Tampoc reconeixem com a vàlid el Pacte de Toledo (format per partits, empresaris i sindicats oficials) perquè decideixi sobre les nostres jubilacions, ja que aquest organisme ha demostrat en diferents ocasions que tan sols és un instrument per desmuntar i robar els pocs drets que ens queden a la classe treballadora.

La CNT sortirà als carrers el dijous 26 de setembre, denunciant i oposant-se a la reforma i retallada de les pensions. Us convidem a totes i tots a sumar, ia lluitar col · lectivament contra aquesta nova agressió del sistema contra els nostres drets i condicions de vida.

26S, jornada de lluita en defensa de les pensions Acudeix!
Que s’alci la protesta i s’estengui la revolta!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CNT-AIT

diptico pensiones 1 (Castellano)
diptico pensiones 2 (Castellano)
diptico pensiones 1 (Catalá)
diptico pensiones 2 (Catalá)
diptico pensiones 1 (Euskera)
diptico pensiones 2 (Euskera)
diptico pensiones 1 (Galego)
diptico pensiones 2 (Galego)

SALUT I BON VIATGE 


LA CNT DAVANT LA NOVA REFORMA DE LES PENSIONS

En el context actual el pensament en bloc ens porta a la crítica simplista de les retallades en les pensions “públiques “, des del punt de vista de la defensa de les mateixes , davant de les privades . El debat no està sent ben enfocat , ja que no es tracta d’una dicotomia entre pensions públiques o privades , sinó entre que el control sobre la nostre futur de jubilacio el tingui l’Estat o les empreses privades . Aquest marc de protestes reduccionista ho estan posant els grups polítics d’esquerres , defensors del paper estatal com manera de conservar els seus privilegis . Cal la memòria històrica per comprendre aquesta tercera via que cap d’ells vol ni tan sols esmentar , on els mateixos treballadors organitzats gestionem la salut i les necessitats col · lectives socials .Molta gent s’està tirant les mans al cap pel que suposa la nova Reforma de les Pensions. Som molts els que veiem allunyar l’hora de la jubilació , i som molts també els que ni tan sols la veiem com una possibilitat remota . També sabem que les quanties que rebem van a reduir-se i que es va a beneficiar el negoci privat de les pensions . En realitat és una cosa que es podia intuir , ja que no és la primera , ni segurament serà l’última Reforma de les Pensions.Les modificacions de 1985 , 1997 , 2002 , 2006 i 2011 han portat una línia clara : retardar l’edat de jubilació , fomentar que la gent segueixi treballant després de la mateixa i donar suport al negoci rodó de la pensions privades, a través de desgravacions fiscals . Encara que en aquests anys s’han creat pensions de misèria , molt similars a la caritat cristiana , però a través de la contribució obligatòria via impostos, en general la situació ha anat a pitjor . La clau del per què aquests retalls en les condicions socials és la nul · la força de la classe treballadora , totalment desmobilitzada , per enfrontar-los. 

CLAUS HISTÒRIQUES PER COMPRENDRE LA SITUACIÓ ACTUAL :
El Sistema Públic de Pensions no és un invent de fa dos dies . Si a Europa s’implanta el sistema de Seguretat Social bismarckià a mitjan segle XIX , a Espanya no és fins l’any 1908 quan es crea l’Institut Nacional de Previsió , que pretenia dissenyar un model de pensió de vellesa , en un règim d’afiliació lliure , subvencionat per l’Estat i dependent del mateix . Des d’aquest moment , el model va anar evolucionant i ampliant serveis , a costa d’ampliar les aportacions patronals i dels obrers , en un principi lliurement , però més tard de manera obligatòria . La classe treballadora en general desconfiar d’aquesta mesura .Ara bé , no podem deixar de banda el context en el qual es donaven aquestes suposades millores a la classe treballadora , que era precisament un moment d’alta conflictivitat social , i sobretot de gran organització obrera , que , encara que insuficients , mantenia sistemes de solidaritat per mantenir els treballadors en casos de jubilacio , accidents o altres esdeveniments inesperats . Els gremis , les cases de socors , les mútues obreres , les borses de treball i finalment els sindicats , donaven solució a gran part al que coneixem com Seguretat Social , i d’aquí el seu nom , ” social ” que no ” estatal” . En realitat , l’Estat i la Patronal treure el control de la solidaritat als obrers que perdien així la capacitat de decisió sobre la seva pensió , a canvi de finançar ells mateixos la seva pròpia paga de jubilacio : Patró i Estat obtenien els diners de les quotes que ingressaven a costa de l’ esforç dels treballadors . De fet sistemes de pensions estatals van començar sense cotització directa del treballador ja que al cap ia la fi el que aporti tant l’Estat com la patronal és riquesa alienada als treballadors .

I ARA QUÈ ? 

És evident que l’Estat té eines suficients perquè la caixa comuna de les pensions no es trenqui . És evident també que l’única manera de que l’Estat no desmantelli les pensions és que hi hagi una resposta social prou potent com per mantenir el sistema de pensions . Però des de CNT entenem que és més important anar a l’arrel del problema per poder arribar a una solució .En primer lloc , cal ser conscients , com hem comentat , que el Sistema de Pensions se sustenta a través de l’esforç diari de la classe obrera . La dotació econòmica de la caixa comuna part : de les cotitzacions empresarials , cada vegada més baixes i que surten directament de l’explotació dels treballadors , dels impostos , cada vegada més injustos , que ens roba cada dia l’Estat , més les cotitzacions forçoses dels treballadors a la Seguretat Social .En segon lloc , vist que el problema és l’explotació de la classe obrera pels qui ostenten el poder , cal comprendre que l’única lluita que ens portarà a canviar les coses , serà la que estigui lliure d’ingerències dels polítics , que només busquen enfilar-se al Poder . Per tant , no hem de fer seguidisme de les consignes de Partits i Sindicats Oficials , no ens hem de deixar portar com ovelles a l’escorxador electoral , sinó que hem de generar plantejaments propis , que surtin del marc de propostes establert , que només ens porta a l’atzucac de canviar-ho tot perquè res canviï .En aquesta línia , des de la CNT sempre ens hem oposat a la intervenció de l’Estat en la solució dels problemes de la classe treballadora , perquè precisament és un dels causants dels nostres mals . Ens oposem també per coherència a la intervenció de l’Estat en les cures de la nostra jubilacio . No obstant això mentre no reorganitzem un moviment obrer capaç de prendre el control i proporcionar una cobertura social a totes les persones , ens tocarà defensar el que tenim contra les retallades en les condicions laborals i de vida , en aquest cas les pensions .

 NO HI HA FUTUR SENSE PRESENT
 No podem oblidar-nos de reconstruir eines que ens permetin tenir una jubilacio segura, que depenguin només de nosaltres / as mateixos / es, és a dir , dels / les treballadors / es lliurement associats . El pacte de suport mutu i solidaritat que ens uneix a les persones que formem la CNT , ha de ser la base per a un futur de pensions de control obrer . Un sistema basat en la solidaritat , el suport mutu i la lliure federació de comunitats lliures . Mentre part de la lluita està en prendre el control social dels sistemes públics de protecció social , apostant per la seva autogestió i democratització per part dels mateixos treballadors , usuaris i la col · lectivitat en general .És la lluita la que ens dóna el que la llei ens treu, i en última instància és destruir per complet el sistema establert per canviar-lo per un altre que ens valgui , el que ens permetria passar la tercera edat amb tranquil · litat i bona salut. . 

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CNT- AIT

SALUT I BON VIATGE.