Arxiu de la categoria: cooperativas

COOPERATIVISME COMBATIU COM A EINA TRANSFORMADORA?

 La realitat sòcio–econòmica present que estem patint i que hem patit ens porta a reflexionar sobre el model econòmic actual i la seva viabilitat. Plantejar-nos alternatives al sistema capitalista no és senzill donat que aquest sistema envaeix tots els aspectes de la nostra vida. Buscar una estratègia única o, fins i tot, una clau universal que ens conduirà a la transformació social, que tant anhelem moltes de nosaltres, no deixa de ser un error en sí mateix. No creiem en l’estratègia o l’alternativa en singular, però tot i així si que pensem que tenim a l’abast tota una sèrie d’eines a tenir en compte i amb les quals podem experimentar, com és el cas del cooperativisme, l’anarcosindicalisme, l’autoorganització, la persecució de l’esclat social a través de la propaganda, la cultura, l’acció directa, l’enfrontament social, etc.

Si diem això és per aclarir d’entrada que rebutgem aquelles visions que ens mostren el camí en singular i, de la mateixa manera, pensem que la destrucció del capitalisme passa per la confrontació social amb el mateix. Ara bé, quan ens centrem en pensar en la transformació social i la construcció d’aquell model social, polític i econòmic que cadascuna de nosaltres tenim en ment, ens trobem eines que poden ser útils en la construcció d’aquest model.
Parlarem doncs d’una eina en concret, el cooperativisme, que des de mitjans del segle XIX recorre els debats dels moviments socials combatius. Acusat per uns de reformista, aplicat per altres com a fugida del treball assalariat i la pobresa, absorbit en bona part pel capitalisme i per l’Estat com a perpetuació de l’ordre actual, també avui en dia tenim aquest debat entre nosaltres. En aquest article no ens referim a totes les variables del model cooperativista, sinó a aquella que conserva la seva essència combativa i transformadora.

Definim la cooperativa com el fet d’ajuntar-se un grup de persones amb la intenció de produir, distribuir o oferir quelcom necessari per a la vida de les persones d’una societat. Però amb l’afegit de que totes les persones que en formen part tenen el mateix grau de responsabilitat i de decisió respecte a les altres. Per tant de forma horitzontal. Aquesta característica no la trobem en la organització assalariada del treball, basada en la propietat privada, ni en el fet d’haver d’obeir una autoritat que organitza què i com produir i, que per suposat és la que s’emporta el benefici resultant del nostre treball.

La forma d’organització comuna del treball obre l’escletxa a noves relacions entre les persones que poden potenciar el suport mutu, la solidaritat, la igualtat, la capacitat de decisió de les persones… sempre i quan es tingui com a rerefons la voluntat d’acabar amb l’explotació humana, animal i de la naturalesa que avui representen l’Estat i el Capital. No volem una cooperativa amb treballadores lliures i econòmicament viable en competició amb altres empreses capitalistes. Sabem de la contradicció del model cooperatiu en relació a la necessitat de moure’s i desenvolupar-se en el mercat capitalista i les seves normes que el perpetuen i obliguen a qui hi participa a amotllar-si. Si estem parlant del cooperativisme es perquè aquest model ens permet experimentar amb altres formes de produir, distribuir i consumir en base a les necessitat bàsiques.

En un moment de confrontació social com l’actual, la falta de referents de la gent que no vol seguir el camí traçat pel sistema, ens impulsa a rescatar i actualitzar les eines històriques dels moviments socials i obrers. L’anarcosindicalisme i l’autoorganització de la lluita a les empreses capitalistes es poden complementar amb cooperatives on les treballadores ja duguin, encara que parcialment, a la pràctica idees encaminades cap a una organització futura de l’economia. Per exemple no contemplem una cooperativa d’armament o de llavors transgèniques, és a dir, els valors socials pels que apostem des de l’anarquisme han d’estar presents en tot moment, no pel fet de portar l’etiqueta de cooperativa ha de despertar-nos simpaties immediates.

Un altre aspecte pel qual ens centrem a xerrar avui sobre el cooperativisme és per les possibilitats que ens pot obrir en un moment de ruptura social. En aquest punt rescatem l’idea que llençàvem anteriorment del cooperativisme com a laboratori d’experimentació. ¿Com aspirem a organitzar la satisfacció de les necessitats bàsiques de la societat, en un moment d’esclat i transformació / Revolució social, si no hem tingut mai l’oportunitat de dur a la pràctica les nostres pròpies idees, equivocant-nos, rectificant i millorant?

Entenem, en la lògica en la que estem inscrits, és a dir, la lògica del sistema i mercat capitalista i no pretenem vendre fum a ningú dient que apostant per aquest model estem fugint d’aquest sistema totalitzador, l’única manera d’acabar amb aquest sistema és amb la seva destrucció. Ara bé, el fet de buscar i experimentar aquests altres camins no pensem ni de lluny que siguin un impediment pel desenvolupament de la lluita de classes. La construcció de cooperatives i federacions entre elles ens poden ser útils pel desenvolupament del conflicte social, com a rereguarda material i sustent en cas des abastiment, tancament patronal, de comunicacions, etc. Posem un altre exemple, projectes cooperatius actuals, com Guifi.net, que promouen el lliure accés a internet ens poden ser claus en un moment de confrontació social on l’Estat juntament amb els magnats de les telecomunicacions decideixin tancar o restringir la xarxa internauta per desactivar un moviment massiu i generar confusió en el seu si.

En resum, es tracta d’una forma de controlar i gestionar els medis de producció que ens permetin crear una rereguarda per recolzar els conflictes actuals i futurs, per tant, és una eina per preparar-nos pel conflicte, acumular experiència i fer-nos fortes.

Sembla ser que en el desert en què ens trobem no hi hagi quasi cap experiència amb la que ens podem agafar com a referent. Sembla que fa dècades que no es produeixen processos de revolta generalitzada, o si més no processos que desemboquin en una revolució social profunda. Potser el procés que podria assemblar-se més a la situació actual a l’Estat Espanyol, és la que va viure l’Argentina ja fa més d’una dècada, tot i les seves particularitats. Allà es va viure un esfondrament momentani del poder econòmic i estatal que va propiciar la presa dels mitjans de producció i gestió per part de les treballadores d’algunes empreses. S’havia experimentat anteriorment amb les formes cooperatives a la producció però no va ser fins al moment de l’esclat social que no es va poder anar un pas més enllà. L’exemple més reconegut és de la fàbrica de ceràmica Zanón (Neuquén), actualment FaSinPat (Fabrica Sin Patrones), que va ser capaç de remprendre la producció aturada deliberadament pel patró, gràcies a l’empoderament de les treballadores i la seva resistència de la mà de tota la comunitat en moviment. El moment concret va passar i la fàbrica i les treballadores han hagut d’adaptar-se al mercat, als encàrrecs, a buscar clients, a fer hores extres, a la situació econòmica del país, però no en va han tirat endavant el seu propòsit: demostrar que són capaces de dur la producció, de forma horitzontal i igualitària, encara que a petita escala en el seu àmbit. I això ha donat els seus fruits, doncs molta altra gent els ha seguit en aquest esforç i com mostra el fet que dues altres empreses de la ceràmica i el maó de la província, arrel dels intents de tancament patronal, avui han optat per la cooperativa com a model de gestió. Expropiant els mitjans a la patronal i fent que la major part de la producció d’aquest ram de la indústria funcioni actualment de forma coordinada a la província i amb la prioritat d’abastir a qui ho necessita per sobre del seu poder adquisitiu.

Com a últimes paraules només voldríem recalcar de nou que tot i les contradiccions intrínseques, presents dins el propi cooperativisme combatiu, pensem que el desenvolupament del mateix i la seva connexió amb d’altres fronts de lluita oberts i per obrir poden fer reforçar la lluita contra el sistema capitalista i el propi Estat.

SOLIDARIDAD OBRERA – VOCERO CNT-AIT CATALUNYA I BALEARS

SALUT I BON VIATGE.