Arxiu de la categoria: sants

LOS OJOS DEL TAXI

LOS OJOS DEL TAXI es un cortometraje de Manuel Chico (taxista y poeta de barcelona) realizado a finales de los años 90 en barcelona. Este corto muestra la miseria de esa barcelona post olimpiadas de la mano de un taxi, anunciando de manera profética la crisis que ahora mismo sufrimos. Con poemas de Miguel Hernandez, Gustavo Adolfo Bequer, Jose Maria Espronceda, William Shakespeare, Calderon de la Barca y Juan Rico y Amat  interpretados magistralmente por Manuel Chico.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

FEBRER LLIBERTARI 2013

Aquest 2013 tornem amb una altra edició del Febrer Llibertari a Sants. Debats, xerrades, presentacions, rutes històriques, cicles de cinema…; tot plegat un esforç dels diferents col·lectius anarquistes de Sants per donar vida als nostres espais i portar al carrer les nostres discussions i inquietuds, mostrant els nostres valors i principis sobre la teoria i la pràctica de l’ideal llibertari.

Programació:

DIJOUS 31 DE GENER– Riego 37
19:30h Presentació del projecte, llibre i DVD “Al son del punk / Kuidado ke muerden: escenas del punk en Cuba” amb Pau Coll, corresponsable i impulsor del projecte amb Josu Trueba.
“Al son del punk / Kuidado ke muerden: escenas del punk en Cuba” es compon del treball documental de Josu Trueba, qui proposa fotos que capten la quotidianitat i intimitat de la vida diària dels punks a la illa caribenya. Retalls d’una forma de vida antagònica a la típica imatge de Cuba. A més, al llibre se li sumen imatges del taller de fotografia participativa impulsat pel col·lectiu barceloní Ruido Photo, que va facilitar càmeres digitals als mateixos punks cubans, perquè fossin ells mateixos qui fotografies sense el seu context . Deu d’ells van aprendre a utilitzar la càmera digital per presentar-nos un trosset de la seva realitat. La sinceritat i proximitat de les imatges avalen el resultat. L’experiència del taller es va gravar en el DVD que acompanya la publicació.

Dissabte 2 de febrer – Passatge del Vapor Vell
10h Parades de distribuïdores.
10.30h Debat “Les retallades als serveis públics. Lluites i alternatives des d’una perspectiva llibertària”
14h Paellada popular
16h Sobretaula musical

Diumenge 3 de febrer – CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons. “La Fuga de Segovia”
Relata la fugida del penal de Segòvia el 5 d’abril de 1976 de 29 presos polítics (24 d’ells militants d’ETA i cinc catalans del FRAP, FAC, MIL i PCE(i)) pel col·lector d’aigües fecals després d’haver cavat un túnel durant mesos, i que acabà amb l’arrest de 24 dels fugats, la mort en una trobada amb la Guàrdia Civil a Burguete (Navarra) d’Oriol Solé i Sugranyes i la fugida a França de quatre d’ells.

Dilluns 4 de febrer – Ateneu Llibertari de Sants
19.30h Presentació del Llibre: “La revolución de los comités. Hambre y Violencia en la Barcelona Revolucionaria. De junio a diciembre de 1936” amb el seu autor Agustí Guillamón
Aquest llibre és complement o continuació dels anteriors llibres d’Agustín Guillamón, “Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938) y Barricadas en Barcelona”. En ambdós es relaten els fets que, durant la guerra civil espanyola, van des del mateix començament i l’esclat de la revolució social, fins al triomf de la contrarevolució, al mes de maig de 1937.

Divendres 8 de febrer – Ateneu llibertari de Sants
19:30h Presentació del llibre: “¿Estás segura? Autodefensa y las claves de la auténtica seguridad” amb la participació de l’autora i instructora de defensa persona Karin Konkle.
Aquest treball és el resultat d’anys de dedicació de la Karin Konkle al món de la violència de gènere i a l’autodefensa. Konkle entén que la defensa personal no és només aprendre a pegar, i que la violència no sempre prové de persones desconegudes ni succeeix al carrer. En realitat, saber-se defensar implica saber dir que sí, o no, quan volem. Aquest llibre planteja la defensa personal com a protecció de la seguretat física a partir de mantenir  la calma, desenvolupar la intuïció, prendre consciència de l’espai i del perill, així com aprendre a comunicar-se amb claredat tant verbal com física.

Dissabte 9 de febrer – Can Batlló
Carnestoltes llibertari
11h Xocolatada i animació infantil amb Mimulus
14h Dinar popular per 5€. Reserves: febrerllibertari2013@gmail.com
18h Passi de documental: “Del Pintallavis a la bala”
19h Xerrada sobre “La F2, la fàbrica de guerra de Can Batlló” amb Agus Giralt historiador i autor del llibre “Del somni al silenci. República i Guerra Civil”
21h Festa de Carnestoltes amb música i karaoke

Diumenge 10 de febrer – CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons:
“Horas de luz” La història de Juan José Garfia, pres conflictiu, rebel protagonista de motins i fugues.
“Fugarse del infierno” Un petit homenatge al company Xosé Tarrío, pres anarquista que va lluitar contra la presó des de dins d’ella, que ens va explicar a tots i totes el que significa l’aïllament en el seu llibre “Huye, hombre, huye. Diario de un preso FIES”. Xosé mor 2 de gener del 2005, després d’una vida a la presó i sent aquesta la seva assassina.

Dilluns 11 de febrer – Centre Social de Sants
19:30h Xerrada “Nosotros somos los que hemos hecho esta ciudad. Autoorganización y mobilitzación vecinal durante el franquismo y la transición”.

Dissabte 16 de febrer – Espai Obert
10h Jornada contra l’atur

Diumenge 17 de febrer – CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons: “Menores y guardianes”
El 2004 Phillip García, de 16 anys, apareix mort en un centre de menors de Tenerife. Cinc anys després, la justícia va imputar per tortures i amenaces a diversos treballadors del centre. La història d’aquest jove no és l’única que apareix en aquest documental, que comença preguntant pels delictes i càstigs d’aquells que encara no han complert divuit anys.

Dilluns 18 de febrer – Ateneu Llibertari
19:30h Xerrada-debat “Desesperación urgente. El goce como deber capitalista”

Dimecres 20 de febrer – CSA Can Vies
19:00h Presentació del llibre “La memoria y el fuego” de Jorge Valadas a càrrec de Quim Sierra, traductor de l’edició en castellà.
Un segle més tard, la societat portuguesa es presenta de nou sense energia i iniciativa col·lectives, amb la imaginació anestesiada per l’alienació mercantil. Inepta per resistir les forces destructives del corró compressor europeu, amb més raó es revela incapaç de pensar la utopia d’un altre món. En les següents pàgines es convida el lector a un altre viatge, un viatge que no fa taula rasa del passat. Després de demorar en alguns passatges desoladors de l’evolució present, surt de les autopistes de la modernitat neoliberal per penetrar en les senderes poc conegudes de la memòria dels vençuts, a la trobada de senyals i vestigis de la utopia social enterrats per sota del ciment i del crèdit.
21:30h Sopador popular.

Divendres 22 de febrer – Espai Obert:
19:30h Xerrada – debat “Anotacions entorn la crisi” presentat per Etcètera

Dissabte 23 de febrer
– Pl. Joan Peiró
10h Trobada distribuïdores i xocolatada
11:00h Xerrada: “Memòria històrica i vida quotidiana”
12:30h Vermut
– Espai Obert
21h Sopar–debat de La Rosa dels Vents per 7€: “És necessària una organització llibertària?”

Diumenge 24 de febrer
– Pl de Sants
17h. Ruta per la història del moviment obrer a Sants.
– CSA Can Vies
19:30h Cicle de cinema contra les presons: “Ezkaba, la gran fuga de las cárceles franquistas”
En plena guerra civil espanyola, 795 presos van fugir d’un dels penals més durs del règim franquista: 585 van ser recapturats, 210 van ser assassinats i només 3 van aconseguir passar la frontera. Aquest documental conta de veu dels protagonistes, qui eren, com van arribar allà, en quines condicions vivien i com va poder ser possible aquella fuga. La dictadura primer i el pacte de silenci de la transició després va voler que no es conegués aquesta història. És una reflexió sobre la memòria històrica i l’amnèsia social.

Dilluns 25 de febrer – Ateneu Llibertari de Sants
17:30 Teteria antirepressiva

Dissabte 2 març – Ateneu llibertari de Sants
19.30h Presentació del Llibre: “La ética de Kropotkin” d’en Álex Alfaro Blanco
Ens correspon a les persones conscients canviar l’actual ordre de les coses, anant a l’arrel dels problemes per solucionar-los, i no quedant-nos en visions parcials. hem de ser radicalment valents. Una de les eines que tenim és l’ètica, entesa com la forma de relacionar-nos amb el nostre entorn, trencant amb el divorci existent entre teoria i pràctica. la vida és transformació. l’ètica també, sent al seu torn necessària en tot procés evolutiu. Aquest treball s’ha realitzat entenent l’ètica com la pràctica de la moral, per mitjà de la consciència del món real que ens envolta, en paraules de Piotr Kropotkin: “és l’ètica, la ciència dels principis fonamentals de la moral”. des d’una òptica científica, ni ètica ni moral han d’estar necessàriament lligades a la visió metafísica. Aquest llibre és un intent de resumir els fonaments bàsics de l’ètica, segons el pensador rus.

Espais:

  • Ateneu Llibertari de Sants
    c/ Maria Victòria, 10
  • CSA Can Vies
    c/ Jocs Florals, 42
  • Can Batlló (Bloc 11)
    c/ Constitució, 19
  • Ciutat Invisible
    c/ Riego, 35
  • Centre Social de Sants
    c/ Olzinelles, 30
  • Espai Obert
    C/ Violant d’Hongria, 71

 ENLLAÇ:
 http://febrerllibertari.sants.org/

SALUT I BON VIATGE.

Organitzen:

Edicions anteriors:

Share

20 OCTUBRE 11.30h, pl.SANTS MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DEL CSA CAN VIES

A LA QUARTA TAMPOC NO VA LA VENÇUDA

El març del 2011 se celebrava el darrer dels judicis que ha hagut d’afrontar el Centre Social Autogestionat Can Vies en els seus 15 anys de
vida i activitat. Després d’una sentència favorable al CSA, ara l’Aud
iència Provincial  pretén donar la raó a l’empresa propietària de l’edifici, TMB, i
d’aquesta manera enderrocar 133 anys d’història i 15 anys d’autogestió.Un
cop més, Can Vies afronta una amenaça contra la seva pervivència.

*CANVIES ÉS DEL BARRI*
En aquests anys ha demostrat l’imprescindible que és pel veïnat tenir
espais allunyats de la tutela de les administracions i del mercat. S’hi
han
dut a terme infinitat de projectes per denunciar les desigualtats socials,
l’explotació laboral, els processos especulatius que desfiguren els
nostres
barris… Alhora s’han generat altres fórmules de vida, de cultura popular,
nexes de solidaritat entre persones que han construït i assajat
alternatives socials, laborals, d’oci i de consum no lucratives. I això, a
l’Ajuntament, no li agrada.

*AJUNTAMENT, TMB I FARSES URBANÍSTIQUES*
Els arguments de l’Ajuntament (accionista majoritari de TMB) emprats per a
justificar el desallotjament plantejaven la necesitat d’enderrocar
l’edifici per construir la nova estació de Mercat Nou. La pròpia realitat
ha desmuntat aquest argument, ja que l’estació s’ha pogut construir amb
Can
Vies dempeus. Ara, el Calaix de la Vergonya també serveix d’argument per
l’enderrocament, però els mateixos plànols demostren que es pot fer
aquesta
obra -criticable en molts aspectes- sense enderrocar l’edifici.

*EL BARRI #SOMCANVIES *
Can vies som el barri, un barri amb esperit lluitador. Un barri que no
encaixa amb el model Barcelona i en representa una amenaça. Amb
l’Assemblea
de Barri vam aconseguir unes festes populars al Parc de l’Espanya
Industrial. Can Batlló no seria concebible sense el llarg recorregut de
les
okupacions. Publicacions comunitàries com La Burxa no existirien sense
l’aixopluc de Can Vies, així com projectes de cultura popular com la Colla
Bastonera. Resumint, Can Vies No és un espai aïllat: forma part del variat
i complex teixit social del barri. Un teixit que conforma una densa xarxa
de suport mutu que ha demostrat en diverses ocasions que juntes ho podem
tot. Una advertència: si ens toquen a una, ens toquen a totes!

No passaran!

*Juntes #SomCanVies*
Defensem els espais de llibertat, solidaritat i d’organització social de
Sants.

CAN VIES 3- TMB 0

TOTES COLZE A COLZE HEM ATURAT LA DEMANDA!

La lluita continua!

SALUT I BON VIATGE.

Share

LA PLAZA DE LOS PAÏSOS CATALANS LANGUIDECE A LA ESPERA DEL AVE

Desolador aspecto de la plaza de los Països Catalans, en Sants, con todas las baldosas levantadas y una valla metálica al fondo, la semana pasada. ALBERT BERTRAN

La imagen es desoladora. Tanto de día como de noche, aunque más de noche que de día. La bienvenida a la ciudad que da la plaza de los Països Catalans a los miles de turistas que desembarcan en la estación de Sants es deplorable. «Ya no se trata solo de una cosa de barrio, que también, se trata de un problema de ciudad», apunta una voz de la asociación de vecinos de Hostafrancs. «La dejadez del lugar es absoluta: suciedad, decenas de baldosas rotas, decenas y decenas de motos aparcadas, unos barracones de obras que aparecieron de un día para otro allí en medio hace años y que allí siguen, no sabemos hasta cuándo», relata Josep Ortiz, presidente de la entidad, quien apunta que la respuesta del municipio a sus numerosas quejas siempre es la misma: ese terreno responsabilidad de Adif hasta que acaben las obras relacionadas con el AVE en principio -y cabe destacar el «en principio»- en verano del 2013.
Pero, después de una década con el barrio patas arriba por la ansiada llegada del AVE -esa plaza es solo uno de los muchos puntos calientes en la zona–, a los vecinos se les está acabando la paciencia. En Països Catalans hay caídas casi a diario, y es que el pavimento difícilmente podría estar peor. Faltan muchas baldosas, y muchas de las que hay bailan. El municipio se defiende de su dejadez indicando que cada vez que un vecino se queja del asunto en el distrito -algo que pasa con frecuencia dada la penosa situación-, ellos pasan la queja a Adif, y estos lo solventan; pero basta con pasear por allí para ver que dichas actuaciones son insuficientes.

La plaza es, además, uno de los puntos de encuentro habitual de skaters de toda la ciudad. De los más conocidos y frecuentados. «Yo no sé si es por falta de policía o por la permisividad de esta, pero están ahí todos los días, incluso arrancan bancos para hacer rampas, y nadie les dice absolutamente nada», denuncia Ortiz, quien asegura que tienen tantos frentes abiertos con el municipio que ya se cansan de denunciar estas cosas. Precisamente la semana próxima hay convocada una asamblea vecinal para debatir sobre el cubrimiento de las vías en este tramo.

PATINES DE RECUERDO / Además, la cubierta que protege la parte de la plaza donde se instalan los patinadores está llena de patines, ya que los skaters tienen la costumbre de lanzar ahí las tablas cuando se rompen. La falta de mantenimiento en cuanto a limpieza es también evidente a todas horas, aunque sobre todo por la mañana, antes de que pase la primera brigada. Las manchas en el suelo recuerdan que la zona es también punto de encuentro de botellones varios, además de refugio nocturno para personas sin techo.

En cuánto al futuro de la plaza -si es que se le puede llamar plaza, ya que no tiene ni un solo árbol- es aún una incógnita. Fuentes del distrito aseguran que su intención es urbanizarla este mandato, en cuanto terminen las obras, con la esperada llegada del AVE a París en el 2013, aunque no pueden asegurarlo hasta que se apruebe el Plan de Inversión Municipal (PIM).



VOLEM PLACES DIGNES PELS VEÏNS DE SANTS I TAMBÉ VOLEM UN SERVEI DE TAXI DIGNE PER TOTS ELS CIUTADANS I PERSONES QUE ARRIBEN A L’ESTACIÓ.

FA ANYS QUE REIVINDIQUEM LA PARADA DE TAXI A LA PLAÇA PAÏSOS CATALANS (COM SEMPRE HAVIA ESTAT), AIXÍ COM L’ORDENACIÓ DE TOT L’ESPAI URBÀ ENTORN DE L’ESTACIÓ. 

AQUESTA SITUACIÓ ESTÀ DURANT MASSA TEMPS, VOLEM SOLUCIONS JA!!!


SALUT I BON VIATGE

Share

LUNA DE BARCELONA – SKALARIAK

Caminante hay camino
si hago mas camino al andar
tanto te he recorrido
tanto que no volvera
cuanto mas canto mas quiero
estoy contento al caminar
lo que te he recorrido
nadie me lo quitara ya

ando en la luna de barcelona ando
en la luna de barcelona
ando en la luna de barcelona

te kiero para mi toda
y nunca me kiero kansar
te pensare toda la vida
aunke tropieze al kaminar

ando en la luna de barcelona ando
en la luna de barcelona
ando en la luna de barcelona…

(la luna la luna luna luna haaaaa lunaaaaa ……
barcelonaaaaa aaah ah ah ahahhh ahahaaahahaha barcelona…
luna luna luna luna lunaaaaaa hahahahahaa)

” Luna de Barcelona” canción de esta gran banda de ska Skalariak, grupo de pamplona desgraciadamente ya inactivo. Esta canción es la quinta de su cuarto disco “Radio Ghetto” , sacado al mercado en el 2003 por la discográfica Boa Music. Un gran disco, como la mayoría de los discos de esta banda.

 Este “Radio Gettho” contiene canciones de ska y reggae muy buenas como  “En Mi Nombre” , “Viento Del Ghetto” y como no la ya famosa “José República”

” Luna de Barcelona” dedicada a todos los taxistas de Barcelona, en especial a todos los que siguen luchando contra los taxistas piratas de la estación de Sants.

DESCARGAR:

http://www.mediafire.com/?makcjw3bmdd

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

“LOS TAXIS TENDRÁN TARIFA ÚNICA PARA LOS TRAYECTOS AL AEROPUERTO DE EL PRAT A PARTIR DE 2013” SEGÚN FREIXEDES

El sector aplicará en octubre una jornada de turnos “flexible” para sacar unos 2.500 vehículos de la calle y prevé eliminar el suplemento de Sants.

BARCELONA. ACN.- El Institut Metropolità del Taxi (IMET) aplicará a partir del próximo año una tarifa única para los trayectos al aeropuerto de El Prat de los taxis de Barcelona y su área metropolitana. Un precio único que eliminó a los suplementos de maletas y que será el mismo para cualquier punto del centro de la ciudad. Así lo ha asegurado en una entrevista a la ACN Eduard Freixedes, presidente de la IMET, quien ha explicado también que la entidad ya ha encargado a la consultora catalana CENIT el estudio para valorar el precio más adecuado, que se podría establecer a partir de los 15 euros. El IMET también aplicará a partir del 1 de octubre la nueva jornada de turnos “flexible” que está negociando con el sector para sacar unos 2.500 vehículos de la calle.
Más allá de buscar las medidas “coyunturales” para adaptar el sector del taxi en una caída de cerca del 40% de la demanda por culpa de la crisis, el IMET y las organizaciones del taxi están trabajando para recuperar mercado. Una de las medidas ‘estrella’ que se pondrán en marcha ya el próximo año es la de establecer una tarifa única para los trayectos entre Barcelona ciudad y el aeropuerto, como tiene por ejemplo la ciudad de Nueva York.
Además de ser una demanda del propio sector, desde el IMET están seguros de que la medida permitirá atraer a nuevos clientes y a la vez combatir el “grave problema de credibilidad” que sufre el taxi en esta infraestructura y entre los turistas. Para Freixedes, poner en marcha un precio único será en primer lugar “positivo por el taxi”, porque recuperará muchos turistas y visitantes que alertados por las redes sociales de precios abusivos declinan la opción del taxi, pero también será positivo para la propia imagen de la ciudad como destino turístico.

Un precio atractivo y similar a la carrera media

“Cuando encontramos la cifra mágica”, explica el presidente de la IMET, “estamos convencidos de que encontramos el apoyo de todo el sector”. La cuestión es, añade, buscar un precio que se ajuste a la carrera media de manera que salga rentable por el taxista ya la vez sea atractivo para el cliente. “Si se pone un precio muy alto, nadie cogerá el taxi, y si se pone muy bajo, acabará no resultando rentable para el taxista, que acabará decidiendo no trabajar en el aeropuerto”, añade.
Aunque de momento el precio no está fijado ya se está trabajando en su cálculo. El IMET ha encargado al Centro de Innovación del Transporte Universidad Politécnica de Catalunya, el CENIT, un informe para valorar cuál puede ser ese precio, que probablemente se establecerá a partir de los 15 euros. Actualmente, un trayecto desde el centro de la ciudad hasta el aeropuerto de El Prat cuesta un mínimo de 20 euros, sin contar maletas, mientras que el trayecto en el Aerobús es de 5 euros por persona todo incluido.
En este sentido, desde el IMET se defiende que el precio sea “atractivo” para el cliente de manera que vea que a partir de ser un grupo de más de 2 o 3 personas les salga más barato trasladarse en taxi, lo que hace pensar que el precio se establecerá a partir de los 15 euros.
Cuando se aplique la tarifa única, el IMET quiere desarrollar una campaña de marketing, con la instalación de carteles en las propias instalaciones aeroportuarias, donde se informe a los turistas de forma clara y sencilla de la nueva tarifa del taxi, lo que permitiría combatir la información negativa y confusa que actualmente se cuelga en la red.
Asegura Freixedes que la medida se aplicará ya el próximo año, a partir de enero cuando se aprueben los nuevos precios del taxi para el 2013. “Se trata de tener una tarifa muy clara que permita recuperar demanda y donde todo el mundo saldrá ganando”, añade.

Eliminación del suplemento de Sants

Otro de las medidas que tiene sobre la mesa el IMET es la eliminación del suplemento de 2,10 euros que se creó por trayecto desde la Estación de Sants de Barcelona con la llegada del AVE en febrero de 2008. Uno de los argumentos para hacerlo es que en la práctica la gran mayoría de los clientes que llegan a la estación no lo hacen con el tren de alta velocidad, sino que provienen de los trenes de Cercanías o Regionales y del metro.
Otra de las preocupaciones del sector en este punto es la dificultad de la actual parada de taxis, ubicada en la parte posterior de la estación por ser la más cercana a la salida del AVE. En este sentido, el IMET está negociando con Adif trasladar la parada, es decir el punto de recogida de los clientes, a la entrada opuesta de la estación manteniendo el actual aparcamiento como parrilla de espera de los taxis. El IMET confía tener terminada la remodelación de cara al próximo año.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

CARRER CROS Nº 10

 La necessitat d’un taxista és conèixer els carrers de la ciutat en les que treballa, per exercir el seu treball de transport de persones el més eficientment possible. La rutina del taxi és agafar ciutadans i portar per la ruta més curta cap al carrer, avinguda o plaça de vol el ciutadà. Els taxistes memoritzen i aprenen els carrers, avingudes i places de memòria que dia a dia recorren, de manera que només s’aprèn en nom del carrer i la ubicació dins de la ciutat, sense parar-nos a pensar que darrera d’aquest carrer o plaça hi ha molt  més que un nom i un numero, com per exemple el carrer Cros número 10.


Ver mapa más grande 

 El carrer Cros està en el popular barri de Sants del districte Sants-Montjuïc, per entrar en aquest carrer amb el cotxe s’ha d’entrar des del famós carrer de Sants, ja que el carrer Cros és d’una sola direccio. En el número 10 d’aquest carrer Cros actualment hi ha un col · legi. Aquest col · legi no sempre va estar en aquest carrer, existia un altre edifici. Un edifici que passaria a la història com el primer Centre Social Okupat de la història a Catalunya, per explicar la història d’aquest carrer Cros número 10 hem de tornar a l’any 1987.

 La casa okupa “Cros 10” ha sigut considerada de vegades com el primer Centre Social Okupat de la Història de l´okupació a Catalunya. Això no seria del tot cert, ja que anteriorment ja van existir projectes i okupacions, però com a mínim es pot afirmar que va ser el primer centre social al districte de Sants de Barcelona, l´okupació que es realitzà el 6 de juny de 1987 al carrer Cros número 10: l´Ateneu Alternatiu i Llibertari de Sants. Aquest nou espai va ser okupat per gent majoritàriament jove i va tenir un caire llibertari. El local va servir per difondre i donar cobertura a diferents àmbits de lluita des de 1987 fins a inicis dels ´90: exposicions de diferents temàtiques, realitzacions de “graffities”, difusió de lluites en suport a presos com la del pres polític Sánchez Casas, difusió de la lluita insubmissa, sobre alliberament animal….Van ser diferents exemples d´un centre social que va servir també com a pedrera per a diferent gent durant anys.

 També va ser un dels primers centres que va iniciar una llarga lluita per tal d´evitar el seu desallotjament. A la tardor i inicis de l´hivern de 1987 comencà la defensa legal de l´espai. Per exemple el 9 de novembre d´aquell any es va reclamar la presència dels i les okupes a comissaria i es van presentar 87 persones per a identificar-se solidàriament. Va ser una mena de presentació com les que realitzaven els insubmissos, però en aquest cas per solidaritat amb la lluita okupa. La defensa de l´espai es basà fonamentalment en la desobediència civil i la via judicial. Per exemple, es va reforçar la “defensa” de l´edifici en cas de desallotjament, es van realitzar manifestacions solidàries, com la que es va realitzar a Sants el 16 d´abril de 1989, amb 250 persones pels carrers defensant la continuitat de l´espai, es va portar una lluita de defensa legal que va servir també per a iniciar una via legalista i fins a cert punt possibilista en els jutjats però que, en tot cas, connectava amb el mateix possibilisme que des dels seus inicis, el 1984, van mostrar les primeres okupes.

 Fins el seu desallotjament va ser un espai actiu, amb els seus alts i baixos i problemes interns. El juliol de 1990, per exemple, no hi havia cap persona vivint a l´espai i era utilitzat bàsicament com a local d´assaig per a grups musicals i punt de reunió de diferents col.lectius. També una participant de l´okupació de Cros 10, sense concretar-me l´any, i que posteriorment seguirà en altres okupacions, comentà que mentre estaven de viatges per Europa en altres okupes ella i altres companys, a l´okupa de Sants, una sèrie de punks drogates i toxicòmans es van mig apropiar del local, a la tornada ja us podeu imaginar que el tema era com fer-los fora de l´espai…. .

 La problemàtica de la droga serà present sempre dins de gran part de les okupacions però, en certa manera, l´heroina era un tipus de droga que en moltes cases i centres socials no serà ben rebuda.
Cros 10, a més a més de ser un centre pioner, serà també important ja que serà la primera okupa de Barcelona ciutat que superarà la barrera psicològica d´un mes d´okupació, barrera que, per altra banda, superarà de llarg.

 En suport al “CSO” Ateneu Llibertari de Sants, es treu un EP de l’any 1988, amb Tres bandes de la Barcelona antiolímpica, propulsores de l’harcore punk català, L’odi social, Antidogmatikss i Antimanguis, dos temes cadascun. . El EP està editat pel mitic fanzine NDF (Nens Drogats per Frank Sinatra) i per Tralla Records. Amb una grandiosa portada del inigualable Azagra.Un històric EP que val la pena tornar a recordar, una de les frases que sortia al fanzine de l’EP i que resumeix molt bé la història del carrer Cros número 10, es aquesta:

“D’aquesta manera sobtenien el que se’ls negava, un local on viure, viure no és només dormir, alimentar-se i produir, és molt més, és riure, sentir, comunicar-se, jugar ….

 *Fonts consultades: OKUPACIÓ A CATALUNYA 1984-2009de FRANCISCO DE PAULA FERNÁNDEZ GÓMEZ

DESCARREGAR:
http://www.mediafire.com/?416n55643gnmn26

SALUT I BON VIATGE.

Share

LOS TAXIS COLAPSAN LAS PARADAS DE BARCELONA POR FALTA DE CLIENTES

 La falta de clientes asfixia al sector, que no logra autorregularse y se ve condenado a los colapsos.
 
BARCELONA. LA VANGUARDIA.- Las paradas de taxi de Barcelona y su área metropolitana están desbordadas. Y no de clientes. Las esperas de los taxistas por una carrera se antojan infinitas. “Mi récord de este año son cuatro horas y media en el aeropuerto”, dice uno en una de las improvisadas tertulias que ahora se eternizan. “Los taxistas somos el termómetro de la sociedad, indicamos cómo va todo…”, reflexiona otro. “Ahora mismo en Catalunya sobran un montón de taxis”. Y el enésimo intento del sector de autorregularse se está deshaciendo poco a poco.
Tres horas por una carrera de 30 euros descuadra todas las cuentas. Un par de euros de suplemento no compensa noventa minutos de espera en la estación de Sants. La situación, en el último año, se ha tornado insostenible. Una hora en plaza Espanya, entre un hotel y un centro comercial, por 9 euros. Tres cuartos de hora en plaza Catalunya… Los coches se acumulan en un embudo sin salida, primero en doble fila, luego en triple, hasta que aparece un agente de la Guardia Urbana.
Luego de que la congelación de trabajadores asalariados propuesta en la última etapa socialista se perdiera en un embrollo judicial, después de que el Institut Metropolità del Taxi no encontrara apoyos suficientes para instaurar más días de fiesta, la nueva medida orquestada por la Administración y las asociaciones de profesionales destinada a retirar unos cuantos miles de coches de las calles genera tanto miedo y rechazo entre los propios que el Institut ya considera su aplazamiento. Porque lo que se perfila en el horizonte es la guerra por la supervivencia.
El sistema de turnos de trabajo -básicamente que, de manera rotativa, unos trabajen por la mañana, otros por la tarde, y quien quiera por la noche– fue la medida que se impuso a otras tres como solución a la regulación de la jornada laboral en la última consulta popular entre los titulares de licencia convocada por el Institut. En su primera semana de exposición pública, sumó más de trescientas alegaciones. A finales de mes, cuando termine el periodo, pueden ser fácilmente más de mil. Entre los peor parados por la medida estarían los que explotan la licencia de un familiar, los hijos y mujeres de los taxistas que completan la jornada y que, con el nuevo sistema de turnos, se verían abocados a trabajar por la noche. Además, con los turnos, los taxis que circulan a diario pasarían de 9.000 a 5.000 -dice Josep Maria Goñi, de la Coordinara Metropolitana del Taxi-. Y lo peor es que se está abriendo la puerta a que el hueco sea cubierto por las empresas de alquiler de coches con conductor. Sería nuestro fin. La mejor solución es reducir poco a poco el número de licencias”. “Es que el día que instauren los turnos despediremos a la mitad de los asalariados -dice Carmen de Tienda, de la Asociación de Empresarios– Con estas restricciones no harán falta tantos conductores”. Más de 1.300 despidos.
La coordinadora y los empresarios piden una suspensión cautelar del sistema de turnos que, según tenía planeado el Institut, debería instaurarse esta primavera hasta, como poco, el próximo otoño, un aplazamiento que no hace gracia a la otra gran asociación de taxistas, el Stac, dirigido por Luis Berbel, pero que la administración ahora considera. “La verdad es que ahora comienza la temporada turística -tercia Eduard Ràmia, gerente del Institut-, y quizás no sea la época más conveniente para restringir el número de taxis”.
“Cada vez son más los días que te vas a casa con una caja de unos 80 o 90 euros, y si a eso le restas los gastos te das cuenta de que estas trabajando por mil euros al mes”. “Hay padres de familia echando un montón de horas al día por ese dinero”. “Hay que hacer algo, estamos repartiendo la miseria y a este paso lo único que lograremos es hundirnos todos”. “Ni siquiera puedes recuperarte por las noches”.
“Por la mañana llevas señoras al dispensario y sacas calderilla, pero por la tarde te mueres de asco”. El ambiente se espesa y se antoja mortecino. Las escenas se repiten en rambla Catalunya con Diputació, en el paseo de Gràcia con València, en la plaza Antoni Maura, en Sant Jaume. Unos turistas escrutan un mapa… Toman el metro. Ahora la gente siente que ahorrar es una obligación moral. Dos policías municipales suben por la Rambla y la triple fila desaparece. “A veces viene un policía con voluntad de diálogo y simplemente te echa”. “Y otros pasan por al lado en coche y te hacen la foto y luego te llega la multa a casa”. “Hay uno que se pone por la plaza de Espanya que…”. “Y otro que va por la plaza Catalunya que…”. “El otro día en Creu Coberta casi llegaron a las manos”. “Y a veces nosotros no sabemos comportarnos…”. “Es que siempre estamos más de los que cabemos”.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

2N FESTIVAL DE CINE ANARQUISTA DE BARCELONA -16,17,18 I 19 DE MAIG

Ya casi un año y nos volvimos a ver, casi de casualidad, en ese bar, el de siempre y nos entraron ganas de volverlo a hacer ¿porque no? Después del corto invierno, del frio, aguardando la sequía mientras disfrutamos con el lento desmoronar de la economía y del estado del bienestar, y siempre pendientes de las profecías más catastróficas de viejas civilizaciones, de las cuales él tiempo tampoco tuvo piedad;  volvemos a tener ganas de juntarnos, pero esta vez que no sea en una mani(ni en un funeral!), sinó que sea para sentarnos, con la calma, y ver y charlar, que sea para mirar a través de otros ojos como se ve esta nuestra realidad tan cruda, a menudo tan dulcemente salvaje. Y lo haremos como nos gusta hacerlo, de forma anti autoritaria, combativa y creativa….

2N FESTIVAL DE CINE ANARQUISTA DE BARCELONA  *16,17,18 I 19 DE MAIG*

http://fcab.tk/

SALUT Y BUEN VIAJE.

 

Share

UN 70% DE LOS TAXISTAS DE BARCELONA SECUNDA LOS PAROS, SEGÚN EL IMET

BARCELONA. EUROPA PRESS.- Un 70% de los taxistas de Barcelona está secundando la convocatoria de huelga general entre las 06.00 y las 11.00 horas de este jueves, según han explicado a Europa Press fuentes del Instituto Metropolitano del Taxi (Imet).
Las mismas fuentes han señalado que si bien en el Aeropuerto de Barcelona, con 800 plazas, no había taxis, sí que llegaban taxis con clientes a la infraestructura aeroportuaria.
Lo mismo ocurre en el caso de la estación de Sants, que a pesar de contar con 200 plazas tampoco había taxistas dando servicio en este punto, aunque sí que han podido llegar a este destino pasajeros vía taxi.
Según el Imet, a partir de las 11.00 horas se ha registrado una mayor afluencia de taxis circulando por Barcelona y ocupados, a la vez que hay taxis en las paradas más importantes, como la estación del Norte.

“SEGUIMIENTO MASIVO”

Estos datos coinciden con los facilitados a Europa Press por el secretario del Sindicato Taxi de Catalunya (STAC), Lluís Belbel, quien ha señalado que el seguimiento es “masivo”, y lo ha cifrado entre un 70% y 80%, si bien cree que al medio día será de un 60%.
Belbel ha mostrado su oposición a la reforma laboral por precarizar la situación de los usuarios del taxi, lo que repercute en el sector, y ha criticado que el crédito sigue sin fluir, lo que impide la compra de licencias.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share