Arxiu de la categoria: sants-montjuic

ESPECTACULAR CHOQUE ENTRE DOS TAXIS EN BARCELONA

 El conductor del taxi volcado y un pasajero han sido trasladados al Hospital del Mar . Se desconocen las causas del accidente.

BARCELONA.- Un espectacular choque protagonizado por dos taxis ha tenido lugar esta mañana sobre las 10.50 horas en la confluencia de las calles l’Elisi y Tarragona en Barcelona. Uno de los vehículos ha volcado tras el aparatoso accidente, cuyas causas se desconocen y se están investigando. El conductor del taxi volcado y un pasajero han sido evacuados al Hospital del Mar de Barcelona, mientras que el conductor y la pasajera del otro taxi no han necesitado ser trasladados a un centro hospitalario tras ser atendidos en el lugar de los hechos, según ha informado la Guardia Urbana en conversación telefónica con Lavanguardia.com. Al conductor del taxi que no ha volcado, de 42 años, se le ha practicado la prueba de alcoholemia y ha dado negativa, según asegura la misma fuente. La circulación en la zona se ha visto afectada durante poco tiempo y en estos momentos se circula con normalidad.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

“LOS TAXIS TENDRÁN TARIFA ÚNICA PARA LOS TRAYECTOS AL AEROPUERTO DE EL PRAT A PARTIR DE 2013” SEGÚN FREIXEDES

El sector aplicará en octubre una jornada de turnos “flexible” para sacar unos 2.500 vehículos de la calle y prevé eliminar el suplemento de Sants.

BARCELONA. ACN.- El Institut Metropolità del Taxi (IMET) aplicará a partir del próximo año una tarifa única para los trayectos al aeropuerto de El Prat de los taxis de Barcelona y su área metropolitana. Un precio único que eliminó a los suplementos de maletas y que será el mismo para cualquier punto del centro de la ciudad. Así lo ha asegurado en una entrevista a la ACN Eduard Freixedes, presidente de la IMET, quien ha explicado también que la entidad ya ha encargado a la consultora catalana CENIT el estudio para valorar el precio más adecuado, que se podría establecer a partir de los 15 euros. El IMET también aplicará a partir del 1 de octubre la nueva jornada de turnos “flexible” que está negociando con el sector para sacar unos 2.500 vehículos de la calle.
Más allá de buscar las medidas “coyunturales” para adaptar el sector del taxi en una caída de cerca del 40% de la demanda por culpa de la crisis, el IMET y las organizaciones del taxi están trabajando para recuperar mercado. Una de las medidas ‘estrella’ que se pondrán en marcha ya el próximo año es la de establecer una tarifa única para los trayectos entre Barcelona ciudad y el aeropuerto, como tiene por ejemplo la ciudad de Nueva York.
Además de ser una demanda del propio sector, desde el IMET están seguros de que la medida permitirá atraer a nuevos clientes y a la vez combatir el “grave problema de credibilidad” que sufre el taxi en esta infraestructura y entre los turistas. Para Freixedes, poner en marcha un precio único será en primer lugar “positivo por el taxi”, porque recuperará muchos turistas y visitantes que alertados por las redes sociales de precios abusivos declinan la opción del taxi, pero también será positivo para la propia imagen de la ciudad como destino turístico.

Un precio atractivo y similar a la carrera media

“Cuando encontramos la cifra mágica”, explica el presidente de la IMET, “estamos convencidos de que encontramos el apoyo de todo el sector”. La cuestión es, añade, buscar un precio que se ajuste a la carrera media de manera que salga rentable por el taxista ya la vez sea atractivo para el cliente. “Si se pone un precio muy alto, nadie cogerá el taxi, y si se pone muy bajo, acabará no resultando rentable para el taxista, que acabará decidiendo no trabajar en el aeropuerto”, añade.
Aunque de momento el precio no está fijado ya se está trabajando en su cálculo. El IMET ha encargado al Centro de Innovación del Transporte Universidad Politécnica de Catalunya, el CENIT, un informe para valorar cuál puede ser ese precio, que probablemente se establecerá a partir de los 15 euros. Actualmente, un trayecto desde el centro de la ciudad hasta el aeropuerto de El Prat cuesta un mínimo de 20 euros, sin contar maletas, mientras que el trayecto en el Aerobús es de 5 euros por persona todo incluido.
En este sentido, desde el IMET se defiende que el precio sea “atractivo” para el cliente de manera que vea que a partir de ser un grupo de más de 2 o 3 personas les salga más barato trasladarse en taxi, lo que hace pensar que el precio se establecerá a partir de los 15 euros.
Cuando se aplique la tarifa única, el IMET quiere desarrollar una campaña de marketing, con la instalación de carteles en las propias instalaciones aeroportuarias, donde se informe a los turistas de forma clara y sencilla de la nueva tarifa del taxi, lo que permitiría combatir la información negativa y confusa que actualmente se cuelga en la red.
Asegura Freixedes que la medida se aplicará ya el próximo año, a partir de enero cuando se aprueben los nuevos precios del taxi para el 2013. “Se trata de tener una tarifa muy clara que permita recuperar demanda y donde todo el mundo saldrá ganando”, añade.

Eliminación del suplemento de Sants

Otro de las medidas que tiene sobre la mesa el IMET es la eliminación del suplemento de 2,10 euros que se creó por trayecto desde la Estación de Sants de Barcelona con la llegada del AVE en febrero de 2008. Uno de los argumentos para hacerlo es que en la práctica la gran mayoría de los clientes que llegan a la estación no lo hacen con el tren de alta velocidad, sino que provienen de los trenes de Cercanías o Regionales y del metro.
Otra de las preocupaciones del sector en este punto es la dificultad de la actual parada de taxis, ubicada en la parte posterior de la estación por ser la más cercana a la salida del AVE. En este sentido, el IMET está negociando con Adif trasladar la parada, es decir el punto de recogida de los clientes, a la entrada opuesta de la estación manteniendo el actual aparcamiento como parrilla de espera de los taxis. El IMET confía tener terminada la remodelación de cara al próximo año.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

CARRER CROS Nº 10

 La necessitat d’un taxista és conèixer els carrers de la ciutat en les que treballa, per exercir el seu treball de transport de persones el més eficientment possible. La rutina del taxi és agafar ciutadans i portar per la ruta més curta cap al carrer, avinguda o plaça de vol el ciutadà. Els taxistes memoritzen i aprenen els carrers, avingudes i places de memòria que dia a dia recorren, de manera que només s’aprèn en nom del carrer i la ubicació dins de la ciutat, sense parar-nos a pensar que darrera d’aquest carrer o plaça hi ha molt  més que un nom i un numero, com per exemple el carrer Cros número 10.


Ver mapa más grande 

 El carrer Cros està en el popular barri de Sants del districte Sants-Montjuïc, per entrar en aquest carrer amb el cotxe s’ha d’entrar des del famós carrer de Sants, ja que el carrer Cros és d’una sola direccio. En el número 10 d’aquest carrer Cros actualment hi ha un col · legi. Aquest col · legi no sempre va estar en aquest carrer, existia un altre edifici. Un edifici que passaria a la història com el primer Centre Social Okupat de la història a Catalunya, per explicar la història d’aquest carrer Cros número 10 hem de tornar a l’any 1987.

 La casa okupa “Cros 10” ha sigut considerada de vegades com el primer Centre Social Okupat de la Història de l´okupació a Catalunya. Això no seria del tot cert, ja que anteriorment ja van existir projectes i okupacions, però com a mínim es pot afirmar que va ser el primer centre social al districte de Sants de Barcelona, l´okupació que es realitzà el 6 de juny de 1987 al carrer Cros número 10: l´Ateneu Alternatiu i Llibertari de Sants. Aquest nou espai va ser okupat per gent majoritàriament jove i va tenir un caire llibertari. El local va servir per difondre i donar cobertura a diferents àmbits de lluita des de 1987 fins a inicis dels ´90: exposicions de diferents temàtiques, realitzacions de “graffities”, difusió de lluites en suport a presos com la del pres polític Sánchez Casas, difusió de la lluita insubmissa, sobre alliberament animal….Van ser diferents exemples d´un centre social que va servir també com a pedrera per a diferent gent durant anys.

 També va ser un dels primers centres que va iniciar una llarga lluita per tal d´evitar el seu desallotjament. A la tardor i inicis de l´hivern de 1987 comencà la defensa legal de l´espai. Per exemple el 9 de novembre d´aquell any es va reclamar la presència dels i les okupes a comissaria i es van presentar 87 persones per a identificar-se solidàriament. Va ser una mena de presentació com les que realitzaven els insubmissos, però en aquest cas per solidaritat amb la lluita okupa. La defensa de l´espai es basà fonamentalment en la desobediència civil i la via judicial. Per exemple, es va reforçar la “defensa” de l´edifici en cas de desallotjament, es van realitzar manifestacions solidàries, com la que es va realitzar a Sants el 16 d´abril de 1989, amb 250 persones pels carrers defensant la continuitat de l´espai, es va portar una lluita de defensa legal que va servir també per a iniciar una via legalista i fins a cert punt possibilista en els jutjats però que, en tot cas, connectava amb el mateix possibilisme que des dels seus inicis, el 1984, van mostrar les primeres okupes.

 Fins el seu desallotjament va ser un espai actiu, amb els seus alts i baixos i problemes interns. El juliol de 1990, per exemple, no hi havia cap persona vivint a l´espai i era utilitzat bàsicament com a local d´assaig per a grups musicals i punt de reunió de diferents col.lectius. També una participant de l´okupació de Cros 10, sense concretar-me l´any, i que posteriorment seguirà en altres okupacions, comentà que mentre estaven de viatges per Europa en altres okupes ella i altres companys, a l´okupa de Sants, una sèrie de punks drogates i toxicòmans es van mig apropiar del local, a la tornada ja us podeu imaginar que el tema era com fer-los fora de l´espai…. .

 La problemàtica de la droga serà present sempre dins de gran part de les okupacions però, en certa manera, l´heroina era un tipus de droga que en moltes cases i centres socials no serà ben rebuda.
Cros 10, a més a més de ser un centre pioner, serà també important ja que serà la primera okupa de Barcelona ciutat que superarà la barrera psicològica d´un mes d´okupació, barrera que, per altra banda, superarà de llarg.

 En suport al “CSO” Ateneu Llibertari de Sants, es treu un EP de l’any 1988, amb Tres bandes de la Barcelona antiolímpica, propulsores de l’harcore punk català, L’odi social, Antidogmatikss i Antimanguis, dos temes cadascun. . El EP està editat pel mitic fanzine NDF (Nens Drogats per Frank Sinatra) i per Tralla Records. Amb una grandiosa portada del inigualable Azagra.Un històric EP que val la pena tornar a recordar, una de les frases que sortia al fanzine de l’EP i que resumeix molt bé la història del carrer Cros número 10, es aquesta:

“D’aquesta manera sobtenien el que se’ls negava, un local on viure, viure no és només dormir, alimentar-se i produir, és molt més, és riure, sentir, comunicar-se, jugar ….

 *Fonts consultades: OKUPACIÓ A CATALUNYA 1984-2009de FRANCISCO DE PAULA FERNÁNDEZ GÓMEZ

DESCARREGAR:
http://www.mediafire.com/?416n55643gnmn26

SALUT I BON VIATGE.

Share

CNT 1º DE MAIG 2012 “SEGUIM EN LA LLUITA”

 Com cada any, el primer de maig marca una cita a totes les persones treballadores per reivindicar els seus interessos davant l’explotació a la qual són sotmeses com a mers instruments de la generació de capital. Aquesta vegada, emperò, ens trobem en un context que no troba precedent en molts anys; una molt accentuada polarització social, fruit de la present crisi i la gestió política de la mateixa, i l’increment de les mesures repressives com a resposta a l’augment de la conflictivitat, ens posen davant d’un escenari en el qual es fa de nou manifestament real l’antagonisme treball-capital.

La xifra de persones aturades (sobretot joves menors de 35 anys), la desregulació del mercat laboral, les retallades en tots els àmbits socials de competència pública o l’encariment de la part no finançada a través de l’erari públic (Sanitat, Educació, Transport, Investigació i Desenvolupament, etc..), estan suposant l’obertura a un escenari qualitativament diferent al qual ens havíem acostumat a viure: un exèrcit de nòmades laborals sense cobertura social pública travessant un territori cada cop més inhòspit.

Mentre tot això va esdevenint-se, les grans empreses (bigger to fail), els bancs… són refinançats amb capital públic que mai retorna en benefici dels més desafavorits per aquesta situació, sinó que es destina a la sanitat interna d’aquestes institucions depredadores mentre es dediquen a allò que anomenen reestructuració.

Si a això li afegim l’enduriment penal per a frenar per la força allò que escapa completament al dret, tenim que l’Estat social de dret s’està convertint en un Estat penal d’excepció. Lleis que es dirigeixen selectivament a una part de la població (aquella part que dissenteix d’acceptar aquesta situació), gestionant la realitat com una situació d’emergència, provocant així l’alarma, la alerta i la por. Aquesta estratègia del poder determina condicions estructurals per la consolidació de la precarietat i la marginació, legitimant el control social i fomentant una nova categoria de persones a les quals poder aplicar amb èxit la política del terror.

Arribats a aquí, nosaltres no arronsarem el cap esperant que ens l’esberlin definitivament -convertint-nos en exèrcit d’alienats i desposseïts de tot-, no abandonarem l’esperit que ha animat a d’altres abans a fer els sacrificis personals necessaris per conquerir allò que per a ells naixia de la dignitat pròpia, ni esperarem a que només ens quedin les cadenes per perdre. Nosaltres continuem esperonant la unió de tots els treballadors i treballadores per a ser capaços i capaces de reconquerir les nostres vides i capgirar aquesta situació injusta, continuem sense aclucar el cap ni convertir-nos en instruments del capital o de cap quadre polític o sindical.
Davant d’aquesta situació a la que no es veu sortida i només podem intuir més amenaces, la CNT continua cridant a la classe treballadora a organitzar-se i lluitar pel món digne en el qual volem viure, perquè allò que ens queda és el que ens correspon: lluitar, lluitar amb tota la nostra energia.

Salut, lluita i anarcosindicalisme!

Ens trobem a les portes del primer de maig, malgrat que aquest any no es tracta d’un primer de maig més, doncs arribem a aquesta dada senyalada amb  una onada de retallades i repressió contra el poble sense precedents a la democràcia.

Es el moment de sortir al carrer per defensar d’una manera pacifica els nostres drets i demostrar que no tenim por, que davant dels atacs respondrem sumant cada dia més gent per reivindicar unes condicions dignes i justes per la classe treballadora.

Aquest any, els actes previstos per la commemoració començaran a partir de les 10 del matí amb un recital de poesia llibertaria, el tradicional  míting, la manifestació i un dinar popular (paella vegana).

Des de primera hora trobareu també una exposició de cartells històrics del primer de maig, trobada de paradetes de distribuïdores i col·lectius de Barcelona. També hi haurà espai per les criatures a partir de les 11 del matí amb tallers i activitats.

Igualment, com cada any, des de les 10 hores haurà barra amb entrepans.

Esperem trobar-nos per gaudir de la jornada reivindicativa!!!

SALUT I BON VIATGE.

Share

JORNADA SOLIDARIA

El proper divendres 27 d’Abril, tenim una jornada solidaria de suport a la Secció Sindical d’informàtics al Departament de Territori i Sostenibilitat.

Les activitats tindran lloc al CSA Can Vies al Carrer Jocs Florals n.
40-42, <M>L1 mercat nou L5/L1 plç Sants.

20:00h Ponència “Los comites de Defensa de la CNT en Barcelona
(1933-1938)” A càrrec d’Agustín Guillamon.

21:00h Xerrada del conflicte. A càrrec de la Secció Sindical.

22:00h Sopar. Tapes variades i begudes.

23:00h Música. Música Tecno.

L’entrada és gratuïta.

Us esperem!!!

Organitza: CNT-AIT Barcelona.

SALUT I BON VIATGE.

Share

TENSIÓ CREIXENT ENTRE TAXISTES I GUÀRDIA URBANA

 Desenes de taxistes s’enfronten a agents que multaven un aparcament en doble fila a Sants.
 L’autoritat del taxi demanarà certa flexibilitat a la policia.

BARCELONA. EL PUNT. XAVIER MIRÓ.- Les diferències habituals entre taxistes i guàrdies urbans per l’ús de la via pública han anat pujant de to amb la crisi fins al punt que ahir hi va haver un enfrontament a l’estació de Sants que va obligar a la intervenció de l’Institut Metropolità del Taxi (IMT), que ja ha convocat una reunió immediata amb els principals sindicats del sector i el cos municipal de policia per evitar que l’espurna acabi en incendi.
Amb l’arribada al matí de diversos trens d’alta velocitat a l’estació, els taxis omplen la graella de la plaça de Joan Peiró mentre es forma una cua d’entrada des del passeig de Sant Antoni. Quan la cua es desborda, els taxis aparquen en doble fila en un vial on també entren altres cotxes. Ahir una patrulla de la Guàrdia Urbana va amenaçar de denunciar els taxistes si no desocupaven la doble fila –segons els afectats, no bloquejaven el pas; segons la Guàrdia Urbana, sí–. Els agents van decidir tallar l’entrada a la graella i multar els conductors, una acció que va mobilitzar les desenes de taxistes presents a la graella però també molts d’altres arribats en solidaritat, que es van plantar, i van deixar sense taxi desenes de passatgers. La policia va desplegar un operatiu per reconduir el trànsit al voltant de l’estació. Hi va haver tensió, crits i insults, tot i que tothom nega que la cosa s’acabés en un ball de bastons.

Pels taxistes ha estat el “detonant” d’un conflicte creixent que es repeteix a les places de Sants, Espanya o Catalunya però també, de nit, als carrers del Comerç o Aribau, a la sortida dels locals d’oci nocturn. Els taxistes admeten que aparquen en doble fila i ho justifiquen: només hi ha 1.700 places d’aparcament per a 7.000 taxis en servei; abans de la crisi, trobaven clients tard o d’hora fent un tomb; ara poden estar dues hores gastant combustible sense fer cap servei i decideixen aturar-se, en doble fila si estan ocupades totes les places de les parades de taxis. El gerent de l’IMT, Eduard Ràmia, ha convocat una reunió a tres bandes en què sol·licitarà flexibilitat als agents. En moments puntuals i llocs determinats, defensa que els taxis puguin esperar en doble fila sempre que no bloquegin el pas.


SALUT I BON VIATGE.

Share

EL TAXI SE SUBLEVA EN SANTS CONTRA LA PRESIÓN POLICIAL

 Los conductores cortan el tráfico para pedir a la Urbana «más comprensión».

La estación de Sants vivió ayer la enésima demostración del mal momento por el que atraviesa el sector del taxi. Los conductores, ya de por sí enfurecidos por culpa de una crisis que ha reducido su facturación más del 30% en dos años, protagonizaron un corte de tráfico de hora y media frente a la terminal. Protestaban por la «represión de la Guardia Urbana» después de que una patrulla se colocara en la entrada de la parrilla, evitando la cola que ocupa un carril de circulación. Eran poco más de las nueve de la mañana y muchos chóferes acudían a buscar clientes, viajeros del AVE recién llegado al andén.

Todo sucedió de manera espontánea. No había nada previsto en una jornada que iba a ser como todas, de mayor o menor tarea pero de muchas horas al volante, hasta 14 en algunos casos. Pasaron los minutos y ese vehículo policial no amainaba. Los ánimos se caldearon cuando los que estaban dentro se dieron cuenta de que había espacio de sobra para que los compañeros fueran accediendo a la parada. Los taxistas decidieron tomar cartas en el asunto. Cortaron el tráfico en señal de protesta y durante hora y media la estación de Sants se quedó sin taxi.

Hasta el lugar se acercó Eduard Ràmia, gerente del Instituto Metropolitano del Taxi (IMT), que prometió una reunión urgente con los afectados para tratar de buscar una solución. Sobre la mesa no solo tendrá el problema del acceso a la estación, sino la histórica demanda de colocar una parada en la salida de Països Catalans, donde estuvieron durante muchos años antes de ser trasladados al otro lado, a la plaza de Joan Peiró, por donde sale menos gente. El IMT, tal y como ya adelantó este diario, estudia que los taxis puedan encochar también por el lado izquierdo de la terminal, sorteando unas obras congeladas de Adif. Los taxistas, sin embargo, piden trabajar junto a la puerta de Països Catalans, algo que la Administración rechaza alegando que el pavimento podría ceder con tanto peso.

Mariano Gutiérrez, un joven taxista  denunció ayer la «persecución constante de la Guardia Urbana en toda la ciudad», y pedía más de «comprensión». Misma opinión aportaba el presidente del Sindicato del Taxi de Catalunya, Luis Berbel, que aseguraba que las 1.500 plazas en las paradas de taxi en Barcelona «son insuficiente», teniendo en cuenta que circular sin cliente no sale nada rentable.

En cualquier caso, la última palabra la tendrá el IMT, que por si no tuviera pocos problemas, ahora tiene que lidiar con el enfado creciente del taxista metropolitano.

VIDEO:
 http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/03/14/els-taxistes-bloquegen-lacces-a-lestacio-de-sants/

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

TAXISTAS DE BCN TRABAJAN HASTA UN 40% MÁS DURANTE EL MWC PERO DEPLORAN “INTRUSISMO” DE VEHÍCULOS CON CONDUCTOR

BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS) 

Los taxistas de Barcelona han notado un incremento de hasta el 40% de la demanda desde este lunes, coincidiendo con la inauguración del Mobile World Congress (MWC) en el recinto de Montjuïc de la Fira, pero han alertado del “intrusismo” que supone la proliferación de vehículos de alquiler con conductor, que aseguran que han llegado de toda España y les quitan trabajo.

Fuentes del Institut Metropolità del Taxi (Imet) han explicado a Europa Press que sólo este lunes se registraron 20.000 carreras extra desde o con destino el recinto de la Fira, y que este martes la tendencia es similar.

En concreto, 1.600 taxis por hora se dirigieron de la ciudad hacia la Fira, especialmente en hora punta –entre las 9.30 y 11.30–, y desde plaza Espanya salieron entre 600 y 700 por hora –entre las 14 y las 19–, y de Rius i Taulet, un total de 1.450 entre las 15 y 19.

En declaraciones a Europa Press, el secretario general de la Federació Catalana del Taxi (FCT), Josep Maria Goñi, ha situado en un 40% el aumento de demanda procedente de congresistas del Mobile: “Algunos vienen con paquetes cerrados, pero muchos prefieren ir un poco por libre y tener cierta independencia, por lo que cogen un taxi”.

Ha explicado que el incremento se ha centralizado alrededor de plaza Espanya –donde se celebra el MWC– pero también se ha esparcido por el resto de ciudad y otros municipios del área metropolitana por la alta ocupación hotelera: “Los hoteles están a reventar”.

No obstante, ha deplorado el “muy importante incremento de intrusismo” en forma de llegada desde toda España de vehículos de alquiler con conductor –en mayor parte furgonetas–, porque a su juicio les quitan trabajo y les imponen una competencia con la que les es imposible luchar.

“Tenemos un problema porque nos es muy difícil competir: nosotros no podemos salir del área metropolitana, tenemos que cobrar lo que dice el taxímetro y no podemos trabajar los siete días de la semana, mientras que ellos no tienen estas limitaciones”, ha lamentado.

El portavoz del Grupo de Taxistas Independientes (GTI), José María Soto, ha cifrado en un 25% la subida de carreras por el MWC, y ha explicado que las horas en que se intensifica la demanda son al mediodía, a la hora de comer, y al cierre del certamen.

También se ha sumado a las críticas contra los vehículos de alquiler, un hecho que según él se produce desde hace tiempo –”está pasando cada vez más cuando hay una feria importante”–, y han pedido al Imet que actúe.

Las fuentes del Imet han destacado que es una feria privada, con lo que es “difícil” intervenir, pero los taxistas están informados en todo momento de adonde está el trabajo, e incluso reciben avisos vía SMS en sus teléfonos móviles.

Además, han recibido en su casa una carta del presidente ejecutivo de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, y del del Imet, Eduard Freixedes, en la que se informa de los momentos de más afluencia, y a través de la web del Imet se pide más atención a la parada de Rius i Taulet para que tenga los mismos taxis que la de plaza Espanya.

30.000 VIAJES MÁS EN METRO

El Metro de la capital catalana también ha notado los efectos de la celebración del Mobile, y este lunes registró 30.000 viajes más que el mismo día de la semana pasada, según los datos provisionales de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Metro y autobús urbano funcionan con normalidad estos días tras desconvocarse la huelga de trabajadores, si bien este lunes se registraron algunos actos , como pintadas en autobuses e inutilización de máquinas validadoras de billetes en estaciones del Metro, que no se han repetido este martes, según TMB.


SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

ELS TAXISTES VAN A LES URNES PER TROBAR SOLUCIONS A LA CRISI

 La recessió força el sector a replantejar-se la seva subsistència amb la vista posada en els taxistes assalariats.

BARCELONA. PÚBLICO. PAU RODRIGUEZ.-  Una munió de taxis s’amuntega a la zona d’espera de l’estació de Sants. ¿De què serveix passejar la llumeta verda per Barcelona, si tampoc no puja cap client i, a sobre, es gasta gasolina? En època de crisi, el taxi es veu com un transport de luxe, i els ingressos del sector han caigut en picat, gairebé un 40% en dos anys. “Abans treballava nou hores al dia per guanyar uns 3.500 euros al mes; ara en treballo més de dotze, i amb prou feines passo dels mil euros”, se sincera Juan Manuel Samblás, mentre espera, juntament amb centenars de taxistes, l’arribada d’algun AVE que desperti la flota groc-i-negra de la lletania en què es troba immersa a mig matí. La situació del sector és tan greu que el col·lectiu de taxistes, històricament molt dividit i enfrontat, s’ha posat d’acord per anar a les urnes el proper dimecres i escollir una solució de consens. Hi ha massa taxis, això ho admeten tots. És cert que el nombre de llicències és fix a Barcelona se’n compten 10.431, ni una més ni una menys, però la presència real de taxis a la ciutat és superior. De les deu mil llicències actuals, unes 3.000 estan sotmeses al doble torn. És a dir, que cadascuna d’elles està explotada per dos conductors assalariats, els quals sovint treballen dotze hores el dia cada un, de manera que el taxi circula les 24 hores. Això, tenint en compte que els taxistes autònoms cada dia treballen més hores per assegurar-se un sou digne, ha provocat una massificació que perjudica el mateix sector. La consulta ha de servir per regular-ne la circulació.

Quatre opcions de vot.
 Les quatre opcions que es podran votar són: afegir un dia festiu cada quinzena, afegir un festiu cada setmana, establir torns de matí i tarda deixant la nit lliure, i regular la duració de la jornada laboral mitjançant el taxímetre dotze hores de feina per als autònoms, com a màxim, i setze hores per als taxis que utilitzin el doble torn. En cas que predominés el vot en blanc o l’abstenció, es mantindrien les regles del joc actuals. Sigui quina sigui l’opció vencedora, es calcula que un miler de taxis deixaran de transitar cada dia, tot un baló d’oxigen per al sector. La mesura s’aplicarà durant aquest any, i de cara al 2013 s’haurà de revisar, perquè és de caràcter temporal. Una data negra per a molts taxistes és el 4 de juliol del 2003, el dia en què es va aprovar la Llei del Taxi. A les acaballes de la seva darrera legislatura, Jordi Pujol amb Felip Puig de conseller de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar una norma que liberalitzava el sector. Eren èpoques de vaques grasses, els taxistes es guanyaven molt bé la vida, i ningú no es va oposar a la mesura. Ara, gairebé una dècada i una crisi després, els defectes de la llei omplen la boca de tots els taxistes.
Fins llavors, els taxistes eren autònoms i cadascú conduïa el seu vehicle. Però la Llei del Taxi va atorgar total llibertat a la gestió de les llicències, fins al punt que permetia al titular subcontractar treballadors que mantinguessin el seu taxi deambulant dia i nit, com s’ha demostrat darrerament. “Les empreses que tenen dos treballadors fent el doble torn de 24 hores estan cometent irregularitats, perquè el conveni col·lectiu dels assalariats situa un màxim de 40 hores setmanals; estan defraudant els serveis socials i Hisenda”, denuncia José María Sánchez, secretari general a Barcelona del Sindicat de Taxis de Catalunya (Stac).

Tant l’Stac com la majoria de taxistes autònoms consideren que la consulta no acabarà amb la sequera, i que la solució a la llarga hauria de ser tornar a l’axioma un taxi un conductor. És a dir, suprimir els assalariats. Però les empreses del sector hi estan radicalment en contra, i en aquest cas reben el suport de l’Administració. “És una idea utòpica dels taxistes, però la llei no ho avala”, exposa Eduard Freixedes, president de l’IMT. De fet, l’eliminació dels empleats suposaria fer fora milers de treballadors en un context d’atur desmesurat.Solucions per ampliar mercat.  Dies després de la consulta, es crearà una mesa de treball per garantir la viabilitat del taxi, i algunes de les propostes que es presentaran ja compten amb el consens dels sindicats i l’IMT. És el cas de l’aplicació d’una tarifa única per desplaçaments a l’aeroport, un model que funciona amb èxit en ciutats com ara Nova York. El taxi cobraria menys al client, però així podria competir amb l’autobús i el metro. A més, amb l’entrada enguany dels taxis de set places, si els clients omplissin el vehicle podrien arribar a pagar menys que al transport públic, i per un servei més còmode. Una altra iniciativa, en aquest cas de l’Stac, que també seria ben rebuda per l’Administració, seria cobrir el servei d’autobusos que s’ha suprimit en alguns barris a causa de les retallades. Freixedes avisa que la proposta està “molt verda”, però avança que estaria disposat a acceptar-la sempre que s’arribés a un preu de bitllet consensuat entre l’Ajuntament, els taxistes i els usuaris del transport.

Més disparitat d’opinions genera la proposició, de part de l’IMT, d’eliminar el suplement de 2,10 euros que el taxista cobra per romandre a les zones d’espera, que són l’aeroport, l’estació de Sants i el port. L’Stac considera que l’espera té un preu, i que si no es paga l’extra, es desproveirà de taxis els tres punts neuràlgics de l’àrea metropolitana. Però Freixedes creu necessari rebaixar les aglomeracions d’algunes zones. A Sants, un taxi tarda més de dues hores a recórrer la graella.

SALUT I BON VIATGE.

Share

CASI ME MATO – BARON ROJO

 Un día de tanto me sentí muy mal
y decidí que me iba a suicidad
Iba como loco
iba como loco
Bajo las ruedas me quise tirar
y el metro no acababa de llegar
Iba como loco
iba como loco
Pero un colega tocaba un rock
y aquel mal rollo se me pasó
Casi me mato “babe”
Casi me mato “babe”
Cogí mi bólido y lo puse a cien
un kamikace yo quería ser
Iba como loco
iba como loco
el ocho y medio no tiraba mas
y se empezó a desarmar
Iba como loco
iba como loco
y para colmo recordé
que había un concierto
y ya eran las diez
Casi me mato “babe”
casi me mato “babe”
De vuelta a casa vi la solución
lo mas seguro es la televisión
Iba como loco
iba como loco
con una dosis de publicidad
es suficiente para palmar
Iba como loco
iba como loco
pero confieso que desistí
lo del suicidio no era para mi
Casi me mato “babe”
casi me mato “babe”. 

 Barón Rojo el mejor grupo heavy que a salido de la península ibérica (eso dicen los entendidos), pues este grupo no podía faltar en Taxis Anarquía, además de que  Este próximo 11 de febrero esta mítica banda “Barón Rojo” estarán en barcelona en concierto una vez mas en el Sant Jordi Club, larga vida al barón.

 La historia de Barón Rojo se inicia hace más de veinticinco años, allá por 1980. Los hermanos Carlos y Armando de Castro, ampliamente decepcionados por el cariz comercial que iba adquiriendo su banda Coz, deciden romper sus cadenas y concentrarse en un proyecto auténtico y netamente rockero. Junto a sus propias guitarras, encuentran en José Luis Campuzano (Sherpa) y Hermes Calabria a su bajista y batería ideales. Con los cuatro se conformará la inicial, la original, la amargamente llorada escuadra del BARÓN ROJO.El comienzo del grupo es apoteósico. Respaldadas por una sólida cobertura instrumental, las voces de Carlos y Sherpa cautivan pronto a centenares de jóvenes, ávidos de rock duro y honesto; la garra y rabia del primero se conjuntan a la perfección con la profundidad y melodía del segundo. Pronto su primer álbum “Larga vida al rock and roll ” sale a la calle y encumbra temas como “Con botas sucias” , “El pobre” o la misma “Barón Rojo” . Ha nacido una leyenda.Su segundo trabajo tiene más éxito aún que el anterior. “Volumen Brutal” significa la confirmación absoluta de la valía y el compromiso de la banda, atributos que les reportan un éxito masivo no sólo a nivel nacional sino fuera de nuestras fronteras: su participación en el Reading o en el festival de Brujas darán fe de ello. Nuevas canciones quedarán para la memoria colectiva y el corazón de heavies y neófitos por igual: “Concierto para ellos” , “Resistiré” , “Las flores del mal” …

 Continúan los buenos tiempos para los Barones con un álbum en estudio, “Metalmorfosis” y uno en directo, “Barón al Rojo Vivo” . Por una vez, España no ha llegado tarde a la cita musical y cuenta con sus propias bandas para hollar el mismo terreno que los Iron Maiden, Saxon, Scorpions y compañía. Grupos como Obús y Panzer se unen a nuestros protagonistas para enarbolar la bandera del rock.

 Todavía surgirán grandes temas ( “Breakthoven” , “Cuerdas de acero” ) y un buen disco como “En un lugar de la marcha” antes de que dé comienzo la inexplicable y triste decadencia. De repente, todo empieza a salir mal. A pesar de que “Tierra de Nadie” es probablemente uno de sus mejores discos y con la producción más esmerada hasta la fecha, el público no lo acaba de encajar. Por otro lado, su discográfica se duerme en los laureles y se frustra lo que hubiera sido el salto definitivo: la conquista del mercado japonés.El Barón ya no levantará cabeza. A este álbum, magnífico pero incomprendido, siguen otros dos ( “No va más” y “Obstinato” ) que no cuentan ni con la calidad ni con el apoyo suficientes para devolverles a la posición que merecen. Las relaciones entre los hermanos de Castro y sus dos compañeros, siempre tensas, se quiebran finalmente y la banda se separa.Tras varios enfrentamientos legales, Carlos y Armando deciden continuar con el grupo, mas ya no es lo mismo.

  A un disco que alienta la esperanza, “Desafío” , le siguen propuestas cada vez más mediocres y alejadas de la inicial gloria del Barón. Por su parte, el Sherpa mantiene su silencio durante años hasta que opta por tragarse sus malos recuerdos y lanzar un buen disco en solitario, “Guerrero en el desierto” . En él, y en los directos, contará con su amigo y camarada Hermes Calabria.Así que ahí están los cuatro.

“Casi me mato” es la primera cancion de Metalmorfosis  el tercer disco de la banda Barón Rojo. Se publicó en 1983 y fue producido por Chapa Discos y Barón Rojo. Por problemas de espacio se quedaron fuera del disco los temas Invulnerable y Herencia letal, que fueron incluidos en un casete y en un single de regalo que se adjuntaba al LP. La portada fue diseñada por Ángel Ortiz, y el título puesto por Carolina Cortés.

Esta canción “Casi me Mato” que habla de un suicida de cuatro ruedas, dedicada a Alejandro secretario de cultura de CNT Barcelona, a Quique secretario de jurídica de CNT barcelona y al compañero taxista Manuel.

DESCARGAR:
http://www.mediafire.com/?ymmjueynlgz

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share