Arxiu de la categoria: sants-montjuic

LA CANADENCA: LA INSUBMISSIÓ

Aquest dissabte farem el tercer dels actes commemoratius de la vaga de la Canadenca, aquest cop estem molt contents de disposar d’un espai tan especial com és Can Batlló.

A les 18.00 farem un repàs dels esdeveniments més importants que van succeïr durant els quaranta-quatre dies que va durar la vaga.

Y a partir de les 19.00 musiqueta a càrreg de:
SPINEL I MATT DA TRUTH
ZEKAN ASKALARI
NO SOMOS TU ROLLO
LAS NINYAS DEL CORRO
ELANE
LAS NIÑAS PERDIDAS
MALAMARA
MOITA MAKINARIA

No t’ho perdis!!

La Canadenca Insubmissió

SALUT I BON VIATGE

Share

COLECTIVOS DE DISCAPACITADOS RECLAMAN MÁS TAXIS ADAPTADOS

Barcelona, 15 feb – Los colectivos de personas discapacitadas han pedido este viernes que al menos un 5% de licencias de taxi de Barcelona sean para vehículos adaptados en cumplimiento con el Real Decreto 1544.

El Decreto manifiesta que los taxis pedirán voluntariamente que su vehículo sea adaptado, pero que en el caso de no llegar al porcentaje requerido, los ayuntamientos exigirán a las últimas licencias que se concedan que su taxi sea accesible y estos prestarán servicio de “forma prioritaria” a las personas con discapacidad.

Un grupo de personas y entidades del sector de la diversidad funcional han impulsado una denuncia contra el Instituto Metropolitano del Taxi (IMET) y han convocado tres asambleas para “acordar los términos de la denuncia” el 25, 27 y 28 de febrero en diferentes centros cívicos.

La Plataforma de Diversidad Funcional de Barcelona asegura que transcurridos más de 10 años, Barcelona está “muy lejos de disponer de los 525 vehículos que este RD prevé (5 % de 10.500 licencias), tan solo 88 vehículos adaptados prestan servicio en uso preferencial para el colectivo de personas con discapacidad”.

La carencia de vehículos adaptados implica que conseguir un taxi “a determinadas horas sea imposible, no habiendo servicio nocturno y cobrándose una tarifa mínima de 13,95€ de manera ilegal bajo amenaza de no volver a atender a ese pasajero”.

El 25 de febrero se celebrará la primera asamblea a las 17 horas en el Centro Cívico de Sant Martí, seguida de una reunión el día 27 de febrero a las 11 horas en el Centro Cotxeres de Sants y una posterior manifestación en Plaza Espanya y una última congregación el 28 de febrero a las 11 horas en el Centro Cívico Sandaru.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

UN SEGLE DE LA VAGA DE LA CANADENCA I LA JORNADA DE 8 HORES

En primer terme, les instal·lacions de la Canadenca, característica per les seves tres xemeneies

Un atur en la principal empresa elèctrica de Barcelona en 1919 va deixar la ciutat sense llum i va encoratjar una de les majors mobilitzacions obreres de la seva història.

En ple conflicte liderat per una CNT en auge, el Govern de Romanones va ser un dels pioners a Europa a concedir per decret la jornada de vuit hores.

La patronal catalana va reaccionar poc després aliant-se amb l’Exèrcit per a reprimir al sindicalisme amb la seva pròpia organització paramilitar, el somatén.

A les quatre de la tarda, Barcelona es va quedar sense llum. Van baixar les persianes els magatzems El Segle, en la Rambla, i bona part dels cinemes i teatres. El Banc d’Espanya va paralitzar les seves operacions, els tramvies es van frenar enmig del carrer i els periòdics d’aquell 21 de febrer de 1919 no van arribar a imprimir-se. Els empleats de la Canadenca, la principal elèctrica de la ciutat, es van anar aquell dia a la vaga sense saber que les apagades que van provocar amb la seva protesta serien l’espurna que va encendre una de les majors mobilitzacions obreres de la història d’Espanya.

Els esdeveniments es van precipitar de tal forma que, de l’acomiadament de vuit oficinistes de l’elèctrica Regs i Forces de l’Ebre -coneguda com La Canadenca per ser filial d’una signatura nord-americana- es va passar, en tot just dos mesos, a l’aprovació d’un decret sense precedents: el de la jornada laboral màxima de vuit hores, que es manté fins al dia d’avui. Al mig, la capital catalana va viure la seva vaga més sonada, aturs en tots els subministraments, detencions massives, una declaració d’estat de guerra i l’inici de la reacció paramilitar de la patronal.

“Va haver-hi els qui van posar a les portes els jergones, les cadires, tot, perquè tenien por que nosaltres, els revolucionaris, anéssim a assaltar les cases, a robar i a saquejar”, recorda en les seves memòries Ángel Pestaña, director de ‘Solidaritat Obrera’ i líder de la CNT, sobre la vaga de la Canadenca. El clima de descontrol descrit pel sindicalista a Barcelona, i el temor al fet que prengués en tot el país, va ser el que va portar al Govern del Comte de Romanones a tirar endavant el Decret de la jornada de vuit hores.

Espanya es va convertir en un dels primers països europeus a donar-li forma legislativa, encara que aquesta era una reivindicació històrica que s’estava obrint pas a tot el món. Aquest mateix any el Tractat de Versalles, fruit de la fi de la Primera Guerra Mundial, el reconeixia com un dels seus principis. “El decret es va concedir per la potència de la vaga general. Segurament abans o després s’haurien adoptat les 8 hores, però podria haver estat molt després i amb una llei més restrictiva”, sosté Juan Cristóbal Marinello, autor de Sindicalisme i violència a Catalunya 1902-1919.

Decret de la jornada de vuit hores, signat per Alfons XIII

Tot va començar amb 25 pessetes

Aquest dimecres 6 de febrer es compleix un segle de l’inici del conflicte de la Canadenca. Aquest dia els oficinistes de l’empresa van començar una vaga de braços caiguts en solidaritat amb vuit companys acomiadats després de queixar-se per una rebaixa de 25 pessetes en el seu sou. La protesta va anar contagiant a les diferents seccions fins que el 21 de febrer es va decretar la vaga general en l’empresa. “Es van desconnectar totes les màquines i els cables de corrent i van quedar paralitzats tots els serveis”, registra l’Institut de Reformes Socials (IMS) en la seva Memòria de 1919.

Aquest dia van començar els talls de llum a la ciutat. Més que una apagada total durant dies, van ser parcials i intermitents, ja que “l’Estat es va confiscar dels serveis i va tractar de restablir-los amb enginyers militars, però aquests no tenien la mateixa perícia, segons l’historiador Marinello, i a més cada dia s’anaven sumant altres sectors a la vaga, entre elles els obrers de les fàbriques que sense energia no podien funcionar.

“Dia 26 de febrer. La vaga entra en un període gravíssim”, consta en la memòria de l’IMS. Es referien al fet que els treballadors de la Companyia General d’Aigües de Barcelona, que proveïa el 90% de les llars de la ciutat, havien abandonat els seus llocs en solidaritat amb els seus col·legues de la Canadenca. Fins als faroners de la ciutat es van sumar a l’atur, deixant la tasca d’encendre l’enllumenat públic -que llavors funcionava amb gas- en mans dels soldats.

  Els militars encenent l’enllumenat públic en La Rambla durant la vaga de la Canadenca

Va jugar un paper determinant en l’expansió de la vaga la CNT, que vivia en aquests anys “el moment estel·lar del seu desenvolupament”, en paraules d’Antonio Rivera, professor d’Història de la Universitat del País Basc. El sindicat anarquista havia multiplicat per quatre els seus afiliats entre juny i desembre de 1918 fins a aconseguir els gairebé 350.000. La seva capacitat de pressió era tal que fins al seu sectorial d’Arts Gràfiques va implantar durant la vaga de la Canadenca l’anomenada “censura vermella”: es negaven a imprimir notícies contràries a la mobilització obrera.

En el cas de la CNT, es va donar la paradoxa que malgrat ser un factor clau en la propagació de la vaga, la seva cúpula estava presa des de setmanes abans. Entre ells, Salvador Seguí, el conegut com Noi del Sucre. Havien estat detinguts en el marc de la campanya policial contra les manifestacions nacionalistes favorables al projecte de l’Estatut d’Autonomia, que llavors portava uns mesos en el debat públic. Encara que l’agitació catalanista va quedar desdibuixada pel conflicte obrer, fins llavors havia estat el principal maldecap del Govern i el motiu pel qual aquest havia suspès les garanties constitucionals.

La victòria dels vaguistes

El director gerent de la Canadenca, Fraser Lawton, va arribar a amenaçar a principis de març amb acomiadar a tots els seus empleats si no tornaven al treball. Molt pocs es van presentar. Es va arribar a decretar l’estat de guerra i milers de vaguistes mobilitzats per a tornar als seus llocs es van negar a fer-ho i van ser empresonats. No va ser fins al 14 de març que, amb l’arribada a Barcelona d’un nou Governador Civil, Carlos Montañés, es van començar a entaular les negociacions que desembocarien en una victòria clara dels vaguistes, almenys en el cas de la Canadenca.

                                  Els militars, controlant els treballs del servei d’electricitat

Readmissió de tot el personal, augment de sou, compromís de no represaliar a ningú… I jornada de vuit hores. Aquestes van ser les demandes que va assumir la direcció. No obstant això, perquè la nova jornada laboral prengués forma de decret per a tots els treballadors va caldre esperar dues setmanes més, fins a principis d’abril, i assistir a una nova onada d’aturs en la capital catalana, aquesta vegada amb una patronal molt més organitzada i amb la seva pròpia policia: l’anomenat somatén.

Però abans, la CNT s’havia donat per satisfeta davant els compromisos de millores laborals i d’alliberament dels presos, aconseguit a cavall de l’acord de la Canadenca. Un dels quals van sortir de la presó va ser Seguí, El Noi del Sucre, que en una assemblea en la plaça de toros de les Sorres va convèncer a milers d’obrers de tornar al treball l’endemà. El problema és que, en la pràctica, la patronal no va complir amb les seves promeses, amb el que el 24 de març es va dir de nou –i aquesta vegada, oficialment– a la vaga general.

Prova que la promesa de les vuit hores no convencia a la patronal és el discurs que anys després –ja implantada la mesura– pronunciaria l’industrial i polític Francesc Cambó a Madrid. “Jo crec, senyores i senyors, que la implantació de la jornada de vuit hores, en els moments en què va tenir lloc, va ser una de les majors bogeries que la humanitat ha conegut en el curs de la història”, es va despatxar Cambó, segons recull el catedràtic d’Història Francesc Bonamusa en una exposició de CCOO sobre els orígens d’aquesta conquesta social.

La reacció de la patronal

Encara que va ser durant la vaga general posterior a la de la Canadenca quan es va aprovar el decret sobre la jornada de vuit hores, els historiadors coincideixen en afirmar que, a diferència de l’anterior, aquesta va afeblir als sindicats i va donar ales a la patronal. “Es van establir les bases de la reacció que acabaria desembocant en el cop d’estat de Cosí de Rivera”, analitza el professor de la UPV Antonio Rivera. L’Exèrcit, de tradició anticatalanista i capitanejat per Joaquín Milans del Bosch, es va posar d’acord amb la burgesia catalana per a reprimir als vaguistes.

    Imagen del somatén, la organización armada de la patronal

Es va militaritzar la ciutat, es va decretar el toc de queda passades les 23 hores i es va posar a patrullar els carrers a gairebé 10.000 homes armats amb fusells, el somatén, que perseguien als sindicalistes. Va començar com la vaga més multitudinària de la història de la ciutat –afectant des de tramviaris fins a carregadors del moll, passant per operaris de fàbriques, enterradors, comerciants i mossos d’hotel–, i va durar més que la Setmana Tràgica i l’anterior atur de 1917, però va acabar amb els treballadors desgastats i tornant als seus llocs.

Dimitit Romanones, la patronal es va sentir legitimada per a redoblar la pressió i va arribar a dur a terme diversos lock out, és a dir, tancaments d’empreses per a perjudicar els treballadors. Entre 150.000 i 300.000 obrers van arribar a estar setmanes parats per culpa d’aquesta tàctica dels empresaris al desembre de 1919, segons els estudis de la historiadora Soledad Bengoechea. El xoc entre tots dos col·lectius derivaria en els anys següents en la violència del pistolerismo, amb atemptats d’un i un altre bàndol que van deixar més de 250 morts fins a 1923.

Com van evolucionar les 8 hores?

La consecució de les vuit hores de treball diari a Espanya (que en el decret de 1919 contemplaven les 48 setmanals, és a dir, sis dies laborables) va ser la culminació d’un moviment global i que havia estat gestant-se durant dècades. La commemoració de l’1 de Maig com a Dia del Treballador es va instaurar a la fi del XIX per la lluita per la jornada de vuit hores dels obrers de Chicago en 1886, i el mateix any que Espanya va adoptar la mesura es donava forma a l’Organització Internacional del Treball (OIT), que tenia est entre els seus objectius.

Però, es va arribar a aplicar en la pràctica la jornada? I es va mantenir invariable fins avui? Sobre el paper, sí, respon Antonio Rivera. Ni durant la dictadura de Cosí de Rivera ni durant la de Franco es va abolir. El que es va discutir arran de l’aprovació del decret va ser quines eren les empreses i sectors que es podien acollir a les excepcions i com es gestionaven les hores extres. Encara que al final el compliment de la jornada depenia de la capacitat de pressió dels sindicats. “Igual que ara. De la capacitat d’organització depenia que els treballadors no acabessin fent 10 o 12 hores per jornades de sobre el paper eren de vuit”, rasa.

 

SALUT I BON VIATGE

Share

UN SEGLE DE LA VAGA DE LA CANADIENSE I JORNADES COMMEMORATIVES

Des de la CNT de Barcelona us convidem a participar de les Jornades de commemoració dels 100 anys de la Vaga de la Canadenca, coneguda a l’època com La Canadiense (fàbrica d’electricitat de capital canadenc), una vaga prohibida, solidària i una de les més importants de la història de la classe obrera moderna. Un fet històric que va demostrar la capacitat transformadora d’una classe treballadora conscient i organitzada.

Les jornades consten de 7 actes. Des del 9 de febrer fins al 23 de març.
En cada acte volem remarcar els fets ocorreguts aquella setmana i els hem dividit en els següents:
-9 Febrer: 1. L’inici de la Vaga
-16 Febrer: 2. La solidaritat.
-23 Febrer. 3. La insubmissió
-2 Març 4. Solidaritat feminista
-9 març 5. La vaga continua
-16 Març 6. El triomf sindicalista
-23 Març 7. La lluita segueix

La Vaga va començar un 5 de febrer de 1919, en solidaritat a 8 treballadors acomiadats per no acceptar una rebaixa de sou quan van passar de temporals a fixos, una vaga solidària; i va acabar amb el reconeixement ell 17 de març de bona part de les exigències dels vaguistes que van ser 4:
-Readmissió dels acomiadats i no represalies.
-Augment dels salaris entre un 50 i un 100% del sou
-Jornada laboral de 8 hores
-Llibertat dels empresonats

El 17 de març l’empresa i el govern cedeixen a quasi totes les exigències dels vaguistes, però encara continuen alguns presos, i la jornada de 8 h està promès en un decret però no per llei.

Després es va fer un altre vaga per alliberar als presos, més de 3.000, que va acabar el 3 d’Abril amb la llibertat de la majoria i l’aprovació per llei de la jornada laboral de 8 hores per a totes les treballadores.

Una victòria de la classe obrera!!!!.

EVENTO FB: https://www.facebook.com/events/2258306924493414/

Ver más

SALUT I BON VIATGE

 

Share

10 ANYS DE PRESÓ PER AJUDAR A UN REFUGIAT? ACTE DE SUPORT A LA LOLA

LA SOLIDARITAT NO POT SER DELICTE!

La nostra companya Lola Gutiérrez, Delegada Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona, i activista en pro dels drets de les persones migrants, serà jutjada a Grècia a finals del proper mes de novembre (a menys que hi hagi algun tipus d’aplaçament en la data actualment prevista). La Lola està encausada en dos delictes penals que podrien suposar una condemna de fins a 10 anys de presó, segons la legislació del país hel·lènic.

Per a nosaltres, la Lola no ha comès cap delicte, perquè en cap cas creiem que s’hagi de considerar un delicte la solidaritat amb les persones refugiades, i és per això que reclamem la seva lliure absolució. Volem que la Lola torni a casa després del judici, absolta i lliure. Que torni amb la seva família, amb la seva gent i amb nosaltres, els seus companys i companyes de militància, per a poder seguir desenvolupant la seva activitat en l’àmbit sindical i social amb la mateixa força, dedicació i compromís. Una activitat que per a nosaltres és imprescindible.

Fem una crida  a totes les persones solidàries que lluiten per un món més just, a unir la seva veu a la nostra en l’exigència de llibertat per a la nostra companya. Si ens toquen a una ens toquen a totes.

LOLA ABSOLUCIÓ!

SALUT I BON VIATGE

Share

MA1G: LLUITA PER TU, AMB NOSALTRES

“Deixeu que s’escolti la veu del poble”

Amb aquesta exigència, ofegada per la soga que rodejava la seva gola i posaria fi a la seva vida, entrava a la memòria col·lectiva el company Parsons. Executat per la República Federal nord-americana juntament amb Spies, Fischer i Engels pel doble delicte de ser anarquistes i sindicalistes. Tot va començar quan l’1 de maig de 1886 els sindicats d’EEUU i el Canadà convocaren una gran Vaga General reivindicant la jornada de 8 hores. La mobilització va ser tot un èxit. No obstant això, en Chicago la lluita va ser especialment virulenta, culminant en l’anomenada Revolta d’Haymarket, en la qual van ser assassinades algunes obreres i un oficial de policia. Com a conseqüència d’aquests successos vuit obrers anarquistes van ser convertits en caps de turc i condemnats sense proves: un d’ells s’acabaria suïcidant, quatre van sucumbir a l’orca i la resta van ser empresonats. Els seus noms són i seran recordats: Samuel Fielden, Òscar Neebe, Michael Schwab, George Engel, Adolf Fisher, Albert Parsons, August Spies i Louis Lingg. El moviment obrer va proclamar l’1 de maig dia de vaga general coma repulsa al crim capitalista. A partir d’aleshores aquest dia es va convertir en un símbol de lluita obrera reivindicativa internacionalista.

La burgesia, atemorida davant l’enorme capacitat de la classe treballadora, no va encontrar altra manera de combatre l’immens moviment de solidaritat que amenaçava als seus privilegis que transformar el dia en festiu. Pervertint i devaluant el seu potencial revolucionari.

En la lluita per la jornada de 8 hores en el nostre país la Confederació Nacional del Treball (CNT) va tenir un paper decisiu. A aquest respecte és necessari recordar la Vaga de la Canadenca que va desembocar en el reconeixement d’aquest dret per part de la patronal i del govern. Malgrat la cruenta repressió, després d’una vaga de 44 dies, es va aconseguir la readmissió de totes les persones acomiadades i l’establiment de la jornada de vuit hores. Recorda aquestes sigles: CNT. Allà hi vam ser i aquí hi som.

131 anys després del seu assassinat, el sistema criminal que van combatre segueix provocant misèria i sofriment: la classe treballadora d’aquest país ha anat perdent drets a passos agegantats. Les darreres reformes laborals perpetrades pel PSOE i PP van reduir les ja irrisòries indemnitzacions per acomiadament improcedent, van facilitar a les empreses els acomiadaments objectius i els expedients de regulació de feina (ERE), els despengis de convenis… A tot això hem de sumar les retallades en serveis tan bàsics com la sanitat o l’educació (a la vegada que es practicava el rescat bancari), els nivells surrealistes de corrupció, la implantació de lleis repressives com la Llei Mordassa, la persecució de sindicalistes… Ens volen en silenci.
Però aquest 1 de maig alçarem les nostres veus. Cridant alt i clar que la guerra de classes no ha acabat, que aquí hi som i hi serem combatent fins a acabar amb l’Estat i el Capital. El millor homenatge és continuar la lluita.

Et proposem unir-te amb nosaltres en els actes de l’1 de maig en el parc de les tres xemeneies a partir de les 10:30 i, més important, organitzant-te en CNT sense alliberats ni comitès d’empresa. Perquè s’escolti la teva veu.

SALUT I BON VIATGE

Share

JORNADES ALTERNATIVES AL MOBILE WORLD CONGRESS

En breu començarà de nou el Mobile WorldCongress, de nou se’ns omplirà la ciutat amb els congressistes, tecnòlegs, venedors, lacais i executius (més o menys importats) disposats a fer negocis i a córrer farres per la ciutat. Ara que els executius estan preparant les maletes disposats a acumular riquesa mitjançant l’explotació de les persones i de la terra.

Malgrat que el protagonista del Congress continua essent el telèfon mòbil, cada cop més ha de compartir-lo amb la resta de tecnologies digitals mòbils, amb el geoposicionament, l’internet de les coses, la fabricació.4… El negoci va més enllà del telèfon de veu i abasta des de les comunicacions (dades, vídeo, imatges) i els centres de processament de dades, fins a les metodologies d’explotació de dades, la publicitat, noves formes d’explotació capitalista (encomia col·lavorativa) … Parlem doncs de tecnologies mòbils.


En volem oposar a les tecnologies mòbils per diversos motius, per exemple:

1.-Les tecnologies mòbils son nocius per les nostres relacions socials, el mòbil substitueix els afectes reals per simulacres.

2.- Les tecnologies mòbils son nocius per als treballadors, per els treballadors que esl fabriquen i per els treballadors que els pateixen com instrument de control (internet de les coses, geoposicionament…).

3.- Les tecnologies mòbils son nocius per a la nostra salut.

4.- Les tecnologies mòbils destrueixen la terra, tant per l’extracció de la matèria primera, com per la contaminació de la fabricació o la dels residus del final de la seva vida.

5.- Les tecnologies mòbils ataquen el clima, la xarxa consumeix grans quantitats d’energia.

6.- Les tecnologies mòbils t’exposen a l’espionatge de l’estat i les corporacions.

7.-I moltes altres coses

Els nostres pares i avis, que sols portaven un DNI a la butxaca tenien moltes coses molt clares, i en el moment que podien cremaven els registres civils i eclesiàstics, nosaltres, amb els nostres artefactes connectats que cremarem?.

Divendres 23/2 a les 19:30 l’Ateneu Zitzània del Clot “noves formes d’explotació capitalista amb la tecnologia mòbil”, amb extreballadors de CABIFY, CNT-Taxi i treballadors de DELIVERO. C/Muntanya 96, cantonada Besalú, metros Camp de l’Arpa (L5) i Clot (L1 i L2).

Dissabte 24/2, a les 12:30 a la Àgora Juan Andrès: vermut, recital de poesia antitecnològica amb Odo i acció de destrucció col·lectiva de telèfons mòbils. C/Aurora 13, cantonada Riereta, Rabal, Barcelona.

Dimarts 27/2, a les 19:30 a l’Ateneu Llibertari del Palomar “l’ambient laboral del capitalisme robotitzat i de la intel·ligència artificial” amb CNT-Metro, Negreverd i participant a concretar. C/Llenguadoc 25, metro Fabra i Puig (L1) i St. Andreu (L1).

Dimecres 28/2, a les 19:30 a l’Ateneu Llibertari de Gràcia “les tecnofronteres: les muralles d’Europa” amb ex-membres de TKDK. C/Alzina 5, metro Joanic (L4)

Dijous 1/3, a les 19:·30 “l’impacte turístic dels congressos i de les TIC” al local de l’Ateneu Cooperatiu la Base C/ de les Hortes 10 metro Paral·lel (L3).

Divendres 2/2, a les 19:30  a l’Espai Sherwood, Travessera 154 (Gràcia) “smartphones i xarxes socials, un enfocament crític” per en Joan (de l’antic col·lectiu Hienes).

SALUT I BON VIATGE

Share

CONTRA EL CONGRÉS MUNDIAL DEL MÒBIL (Barcelona març de 2015)

rjnm9hpweejijgvmn6nx

En breu, del 2 al 5 de març, tornarà a Barcelona la confraria dels vampirs de les comunicacions, tornarà el Congrés Mundial dels Mòbils (MWCB), tornaran les empreses i els empresaris, els especuladors, els tecnòlegs i els acadèmics. A fer negocis i a fer veure que intercanvien coneixements i fan avançar al mon capa la plenitud.

L’any passat el van visitar 85.000 professionals (d’ells 4.500 directius), l’event va ser cobert per 3.400 periodistes acreditats, van venir 1.700 expositors, la fira ocupava 94.000 m2 i diuen que va deixar a la ciutat 397 milions d’euros de benefici i que va generar 12.361 llocs de treball (precaris, però llocs de treball finalment).

En aquesta nova edició del MWCB ja hi ha inscrits 1.900 expositors i la superfície total a ocupar és ja de 98.000 m2. Algunes projeccions situen els beneficis que reportarà a la ciutat en un 440 milions d’euros, de fet des de la seva primera edició a Barcelona, el 2006, fins la fira de 2014 diuen que ha generat 2.500 milions d’euros.

La tecnologia de la mobilitat, més enllà de la telefonia, és un gran negoci, de fet suposa ja un 3% del PIB mundial, el MWCB està promogut de fet per la GSMA una associació de més de 1.000 operadors i d’empreses del “ecosistema mòbil” que constitueixen un poderosíssim loby que imposa als estats polítiques d’infrastructures, de preus i fiscals.

Però la mobilitat no és sols un gran negoci, és moltes coses més: és un instrument de control social, una màquina de consumir recursos (energètics i materials), una eina per destruir la nostra salut i les nostres relacions socials .

Els temes de fons que es tractaran al congrés van molt més enllà d’un negoci de “telèfons”, es parlarà, es faran negocis i es decidiran (perquè ells decideixen) moltes coses al voltant de l’internet dels objectes, dels “wereables” (ens posem sensors connectats nosaltres mateixos), dels nous protocols de la xarxa, el LTE Advanced i sobretot la telefonia G5… També posen molta atenció a la M-Healt (sanitat mòbil) i a la smart city.

L’impacte de les tecnologies mòbils sobre la nostra vida quotidiana no ha fet més que començar i la batalla dels taxistes contra UBER n’és solament  una primera escaramussa , les tecnologies mòbils estan canviant ara mateix les nostres maneres de treballar i de viure… i les maneres d’explotar-nos i de controlar-nos.

El MWCB dona per molt, perquè allà es decideixen i es dissenyen moltes coses que ens afecten, en aquest fòrum i a d’altres semblants es preparen els elements d’una nova manera de dominar, d’una nova dominació. Una dominació ubiqua i autoacceptada.

PER UN MON LLIURE I SALVATGE!!!.

http://negreverd.blogspot.com.es/

SALUT I BON VIATGE

Share

ELS ORÍGENS DE SEAT

Dimecres farà seixanta anys que va sortir de la fàbrica de la Zona Franca el primer cotxe.
El 1400 estava inspirat en les luxoses berlines americanes de l’època.
Classes altes i alts funcionaris en van ser els primers compradors
El 31 de juliol del 1973 sortia de la fàbrica l’últim 600 produït
300 unitats del model 1400 té censades actualment el club d’amics d’aquest cotxe.
40 any fa que va sortir de la planta de la Zona Franca l’últim Seat 600 produït.

BARCELONA. EL PUNT. LAIA BRUGUERA. A Seat li agraden els anys que acaben en tres: són nombrosos els cotxe a de la marca que celebren aniversari rodó a principi de dècada. La pròxima fita i la que marca l’inici de tot plegat és la de dimecres que ve, dia 13 de novembre, quan farà 60 anys que va néixer el primer model Seat, el 1400. Estava inspirat en les luxoses i arrodonides berlines americanes de l’època i, per això, en plena dictadura, les 130.000 pessetes que valia el feien apte només per a butxaques privilegiades i representants públics: oficials militars, alts càrrecs dels ministeris…
També els taxistes van apostar pel model, tot i que tímidament; no ho van fer de manera decidida fins a l’arribada del 1500. “I, finalment, també el compraven classes altes, gent del comerç… Jo en tinc un que era d’un empresari que tenia una sastreria a Madrid”, explica Siro de Manuel, president del Club d’Amics del 1400. L’associació, nascuda el 2003, té censades només 300 de les gairebé 100.000 unitats que Seat va fabricar entre el 1953 i el 1964 i lamenta que no es reivindiqui prou un cotxe pioner, el que “que va iniciar i propulsar el sector de l’automoció a Espanya”.
Del 1400, se’n feien als inicis només cinc al dia. El 5 de maig del 1955 s’inaugura oficialment la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona –avui les instal·lacions de Seat són a Martorell– i, un any després, es registra la rodona xifra de 10.000 cotxes fabricats, a raó de 42 al dia. Tot i la progressió de les xifres, la producció en sèrie no arriba, però, fins a la primavera del 1957, amb el mític 600, el cotxe que va marcar un abans i un després per a Seat i també per a la història del país. Les simpàtiques formes del 600 van aconseguir convertir-se en el símbol d’una Espanya que –amb llums i ombres– començava a aixecar el cap i el girava cap a la incipient societat de consum. Van arribar les primeres escapades de cap de setmana i els estius al pueblo: les 60.000 pessetes que valia el feien molt més assequible que el 1400. “Les comandes van arribar a quantitats increïbles. El març del 1957 la cartera va superar els 100.000 vehicles i es va haver de tancar l’admissió”, expliquen fonts de Seat. El 31 de juliol del 1973 sortia de la Zona Franca l’últim 600.

Models de transició
Deu anys abans, el 1963, el Seat 1500, el que es va fer popular entre els taxistes, apareixia com a substitut del 1400. Era de nou un vehicle de gamma alta que recordava els elegants models americans. En total, Seat en va facturar entre el 1963 i el 1972 més de 140.000 unitats. Deu anys després, el 1973, arribava el seu suplent, el Seat 132, una berlina de quatre portes que va ser el primer model a incorporar canvi de marxes automàtic. Des del 1973 fins al 1980, se’n van vendre 108.725.
De tota manera, el model que torna a suposar una fita per a la marca és el Ronda, el 1983. Un cop Fiat deixa de ser el seu soci tecnològic, d’on procedien als inicis tots els dissenys i peces, Seat arriba a un acord amb el grup italià per poder continuar fent alguns models després de redissenyar-los. Fiat, però, vol bloquejar la seva expansió i interposa una demanda per plagi davant del Tribunal d’Arbitratge de París. Com a prova, Seat presenta un Ronda en què les peces compartides amb el model Ritmo de Fiat estan en negre i les pròpies en groc per demostrar que té personalitat pròpia. Guanya el plet. Allà tot hauria pogut canviar, perquè Seat vivia una delicada situació –acabava de ser venuda al govern espanyol per una pesseta– i, si hagués perdut, hauria hagut d’indemnitzar Fiat i retirar el Ronda, cosa que hauria suposat quedar-se sense cap model per comercialitzar a Europa. La justícia, però, avala la marca i el model es converteix en el primer Seat exportat.
Una dècada més tard, l’any 1993, la segona generació de l’Ibiza torna a marcar un punt àlgid. No només perquè es consolidava el supervendes de la casa, sinó perquè es convertia en el primer vehicle produït a Martorell.
Des del 1986 és sota el paraigua de Volkswagen, consorci que encara l’aixopluga avui dia. L’única data que no acaba en tres.

SALUT I BON VIATGE.

 

Share

35 ANIVERSARI DE L´ATENEU LLIBERTARI DEL POBLE SEC

35 ANIVERSARI DE L’ATENEU LLIBERTARI DEL POBLE SEC

CELEBREM CONTINUAR EN EL CAMÍ CELEBREM EL FUTUR QUE HEM DE FER

  ACTIVITATS, QUE ES DURAN A TERME A L’ESPAI OBERT (c. Violant d’Hongria, 71 1r – Sants – )

DIES 8 I 9 DE MARÇ
Divendres 8 de març, a les 19 hores, farem la presentació de l’aniversari de l’Ateneu i, a continuació, i commemorant el dia de les dones, un petit record de la dona anarquista. I, per a finalitzar, la “presentació en societat” del nou número de la revista de pedagogia llibertària Educere, dedicat al tema del gènere.

Dissabte dia  9, a les 19 hores, xerrada sobre el recorregut històric de l’Ateneu del Poble Sec, amb la participació de totes les generacions possibles, començant per un dels fundadors de l’Ateneu, fa ja 35 anys. Després pizzada per tothom i karaoke “revolucionari” (si algú vol portar alguna canço que en consideri que ha d’estar inclosa, endavant!)

DIA 16 DE MARÇ
A partir de les 12 hores, taller de cuina de posguerra. Recrearem algun dels plats que va crear la imaginació de la gent en el tems de l’escassetat, com a mostra de la nostra memòria històrica, d’una banda, i també de com, si s’ha de fer i volem, ens podem espavilar en les pitjors condicions i, perquè no?, fer-ne gairebé un art.

Aquest dia no en farem cap més activitat perquè està l’homenatge al Maquis.

CRIDA ESPECIAL A TOTHOM QUE HAGI ESTAT VINCULAT A QUALSEVOL DELS ATENEUS LLIBERTARIS: FEM QUE NO ES PERDI LA NOSTRA MEMÒRIA. A PARTIR DE LES 18 HORES RECOLLIREM I ESCANNEJAREM ELS MATERIALS QUE ENS VULGUEU PORTAR: FOTOGRAFIES, CARTELLS, ACTES, ENGANXINES… I DESPRÉS LES COMPARTIREM AMB TOTS ELS QUE HAGUEU PARTICIPAT EN FORMA DE RECULL DE MATERIALS GRÀFICS I D’HISTÒRIES.

DIA 23 DE MARÇ
19 h.: Taula rodona: Passat, present i futur dels Ateneus Llibertaris, on esperem comptar amb els que van estar i amb els que estan treballant per l’anarquia des dels Ateneus.
I, a partir de les 22 hores, sopar, pastís d’aniversari i Festa Grossa, amb el grup de flamenc-rock Kepasaprimo i el gran Dj Strangelove

I DURANT TOT EL MES DE MARÇ, DUES PETITES EXPOSICIONS AMB MATERIALS DEL PROPI ATENEU… I DELS ALTRES QUE VAN FER CAMÍ AMB NOSALTRES.

Us hi esperem a tots i a totes. Salut i bon vent a les veles

Ateneu Llibertari del Poble Sec

SALUT I BON VIATGE.

Share
Figueres