Arxiu de la categoria: sants-montjuic

CONTRA EL CONGRÉS MUNDIAL DEL MÒBIL (Barcelona març de 2015)

rjnm9hpweejijgvmn6nx

En breu, del 2 al 5 de març, tornarà a Barcelona la confraria dels vampirs de les comunicacions, tornarà el Congrés Mundial dels Mòbils (MWCB), tornaran les empreses i els empresaris, els especuladors, els tecnòlegs i els acadèmics. A fer negocis i a fer veure que intercanvien coneixements i fan avançar al mon capa la plenitud.

L’any passat el van visitar 85.000 professionals (d’ells 4.500 directius), l’event va ser cobert per 3.400 periodistes acreditats, van venir 1.700 expositors, la fira ocupava 94.000 m2 i diuen que va deixar a la ciutat 397 milions d’euros de benefici i que va generar 12.361 llocs de treball (precaris, però llocs de treball finalment).

En aquesta nova edició del MWCB ja hi ha inscrits 1.900 expositors i la superfície total a ocupar és ja de 98.000 m2. Algunes projeccions situen els beneficis que reportarà a la ciutat en un 440 milions d’euros, de fet des de la seva primera edició a Barcelona, el 2006, fins la fira de 2014 diuen que ha generat 2.500 milions d’euros.

La tecnologia de la mobilitat, més enllà de la telefonia, és un gran negoci, de fet suposa ja un 3% del PIB mundial, el MWCB està promogut de fet per la GSMA una associació de més de 1.000 operadors i d’empreses del “ecosistema mòbil” que constitueixen un poderosíssim loby que imposa als estats polítiques d’infrastructures, de preus i fiscals.

Però la mobilitat no és sols un gran negoci, és moltes coses més: és un instrument de control social, una màquina de consumir recursos (energètics i materials), una eina per destruir la nostra salut i les nostres relacions socials .

Els temes de fons que es tractaran al congrés van molt més enllà d’un negoci de “telèfons”, es parlarà, es faran negocis i es decidiran (perquè ells decideixen) moltes coses al voltant de l’internet dels objectes, dels “wereables” (ens posem sensors connectats nosaltres mateixos), dels nous protocols de la xarxa, el LTE Advanced i sobretot la telefonia G5… També posen molta atenció a la M-Healt (sanitat mòbil) i a la smart city.

L’impacte de les tecnologies mòbils sobre la nostra vida quotidiana no ha fet més que començar i la batalla dels taxistes contra UBER n’és solament  una primera escaramussa , les tecnologies mòbils estan canviant ara mateix les nostres maneres de treballar i de viure… i les maneres d’explotar-nos i de controlar-nos.

El MWCB dona per molt, perquè allà es decideixen i es dissenyen moltes coses que ens afecten, en aquest fòrum i a d’altres semblants es preparen els elements d’una nova manera de dominar, d’una nova dominació. Una dominació ubiqua i autoacceptada.

PER UN MON LLIURE I SALVATGE!!!.

http://negreverd.blogspot.com.es/

SALUT I BON VIATGE

ELS ORÍGENS DE SEAT

Dimecres farà seixanta anys que va sortir de la fàbrica de la Zona Franca el primer cotxe.
El 1400 estava inspirat en les luxoses berlines americanes de l’època.
Classes altes i alts funcionaris en van ser els primers compradors
El 31 de juliol del 1973 sortia de la fàbrica l’últim 600 produït
300 unitats del model 1400 té censades actualment el club d’amics d’aquest cotxe.
40 any fa que va sortir de la planta de la Zona Franca l’últim Seat 600 produït.

BARCELONA. EL PUNT. LAIA BRUGUERA. A Seat li agraden els anys que acaben en tres: són nombrosos els cotxe a de la marca que celebren aniversari rodó a principi de dècada. La pròxima fita i la que marca l’inici de tot plegat és la de dimecres que ve, dia 13 de novembre, quan farà 60 anys que va néixer el primer model Seat, el 1400. Estava inspirat en les luxoses i arrodonides berlines americanes de l’època i, per això, en plena dictadura, les 130.000 pessetes que valia el feien apte només per a butxaques privilegiades i representants públics: oficials militars, alts càrrecs dels ministeris…
També els taxistes van apostar pel model, tot i que tímidament; no ho van fer de manera decidida fins a l’arribada del 1500. “I, finalment, també el compraven classes altes, gent del comerç… Jo en tinc un que era d’un empresari que tenia una sastreria a Madrid”, explica Siro de Manuel, president del Club d’Amics del 1400. L’associació, nascuda el 2003, té censades només 300 de les gairebé 100.000 unitats que Seat va fabricar entre el 1953 i el 1964 i lamenta que no es reivindiqui prou un cotxe pioner, el que “que va iniciar i propulsar el sector de l’automoció a Espanya”.
Del 1400, se’n feien als inicis només cinc al dia. El 5 de maig del 1955 s’inaugura oficialment la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona –avui les instal·lacions de Seat són a Martorell– i, un any després, es registra la rodona xifra de 10.000 cotxes fabricats, a raó de 42 al dia. Tot i la progressió de les xifres, la producció en sèrie no arriba, però, fins a la primavera del 1957, amb el mític 600, el cotxe que va marcar un abans i un després per a Seat i també per a la història del país. Les simpàtiques formes del 600 van aconseguir convertir-se en el símbol d’una Espanya que –amb llums i ombres– començava a aixecar el cap i el girava cap a la incipient societat de consum. Van arribar les primeres escapades de cap de setmana i els estius al pueblo: les 60.000 pessetes que valia el feien molt més assequible que el 1400. “Les comandes van arribar a quantitats increïbles. El març del 1957 la cartera va superar els 100.000 vehicles i es va haver de tancar l’admissió”, expliquen fonts de Seat. El 31 de juliol del 1973 sortia de la Zona Franca l’últim 600.

Models de transició
Deu anys abans, el 1963, el Seat 1500, el que es va fer popular entre els taxistes, apareixia com a substitut del 1400. Era de nou un vehicle de gamma alta que recordava els elegants models americans. En total, Seat en va facturar entre el 1963 i el 1972 més de 140.000 unitats. Deu anys després, el 1973, arribava el seu suplent, el Seat 132, una berlina de quatre portes que va ser el primer model a incorporar canvi de marxes automàtic. Des del 1973 fins al 1980, se’n van vendre 108.725.
De tota manera, el model que torna a suposar una fita per a la marca és el Ronda, el 1983. Un cop Fiat deixa de ser el seu soci tecnològic, d’on procedien als inicis tots els dissenys i peces, Seat arriba a un acord amb el grup italià per poder continuar fent alguns models després de redissenyar-los. Fiat, però, vol bloquejar la seva expansió i interposa una demanda per plagi davant del Tribunal d’Arbitratge de París. Com a prova, Seat presenta un Ronda en què les peces compartides amb el model Ritmo de Fiat estan en negre i les pròpies en groc per demostrar que té personalitat pròpia. Guanya el plet. Allà tot hauria pogut canviar, perquè Seat vivia una delicada situació –acabava de ser venuda al govern espanyol per una pesseta– i, si hagués perdut, hauria hagut d’indemnitzar Fiat i retirar el Ronda, cosa que hauria suposat quedar-se sense cap model per comercialitzar a Europa. La justícia, però, avala la marca i el model es converteix en el primer Seat exportat.
Una dècada més tard, l’any 1993, la segona generació de l’Ibiza torna a marcar un punt àlgid. No només perquè es consolidava el supervendes de la casa, sinó perquè es convertia en el primer vehicle produït a Martorell.
Des del 1986 és sota el paraigua de Volkswagen, consorci que encara l’aixopluga avui dia. L’única data que no acaba en tres.

SALUT I BON VIATGE.

 

35 ANIVERSARI DE L´ATENEU LLIBERTARI DEL POBLE SEC

35 ANIVERSARI DE L’ATENEU LLIBERTARI DEL POBLE SEC

CELEBREM CONTINUAR EN EL CAMÍ CELEBREM EL FUTUR QUE HEM DE FER

  ACTIVITATS, QUE ES DURAN A TERME A L’ESPAI OBERT (c. Violant d’Hongria, 71 1r – Sants – )

DIES 8 I 9 DE MARÇ
Divendres 8 de març, a les 19 hores, farem la presentació de l’aniversari de l’Ateneu i, a continuació, i commemorant el dia de les dones, un petit record de la dona anarquista. I, per a finalitzar, la “presentació en societat” del nou número de la revista de pedagogia llibertària Educere, dedicat al tema del gènere.

Dissabte dia  9, a les 19 hores, xerrada sobre el recorregut històric de l’Ateneu del Poble Sec, amb la participació de totes les generacions possibles, començant per un dels fundadors de l’Ateneu, fa ja 35 anys. Després pizzada per tothom i karaoke “revolucionari” (si algú vol portar alguna canço que en consideri que ha d’estar inclosa, endavant!)

DIA 16 DE MARÇ
A partir de les 12 hores, taller de cuina de posguerra. Recrearem algun dels plats que va crear la imaginació de la gent en el tems de l’escassetat, com a mostra de la nostra memòria històrica, d’una banda, i també de com, si s’ha de fer i volem, ens podem espavilar en les pitjors condicions i, perquè no?, fer-ne gairebé un art.

Aquest dia no en farem cap més activitat perquè està l’homenatge al Maquis.

CRIDA ESPECIAL A TOTHOM QUE HAGI ESTAT VINCULAT A QUALSEVOL DELS ATENEUS LLIBERTARIS: FEM QUE NO ES PERDI LA NOSTRA MEMÒRIA. A PARTIR DE LES 18 HORES RECOLLIREM I ESCANNEJAREM ELS MATERIALS QUE ENS VULGUEU PORTAR: FOTOGRAFIES, CARTELLS, ACTES, ENGANXINES… I DESPRÉS LES COMPARTIREM AMB TOTS ELS QUE HAGUEU PARTICIPAT EN FORMA DE RECULL DE MATERIALS GRÀFICS I D’HISTÒRIES.

DIA 23 DE MARÇ
19 h.: Taula rodona: Passat, present i futur dels Ateneus Llibertaris, on esperem comptar amb els que van estar i amb els que estan treballant per l’anarquia des dels Ateneus.
I, a partir de les 22 hores, sopar, pastís d’aniversari i Festa Grossa, amb el grup de flamenc-rock Kepasaprimo i el gran Dj Strangelove

I DURANT TOT EL MES DE MARÇ, DUES PETITES EXPOSICIONS AMB MATERIALS DEL PROPI ATENEU… I DELS ALTRES QUE VAN FER CAMÍ AMB NOSALTRES.

Us hi esperem a tots i a totes. Salut i bon vent a les veles

Ateneu Llibertari del Poble Sec

SALUT I BON VIATGE.

ESPECTACULAR CHOQUE ENTRE DOS TAXIS EN BARCELONA

 El conductor del taxi volcado y un pasajero han sido trasladados al Hospital del Mar . Se desconocen las causas del accidente.

BARCELONA.- Un espectacular choque protagonizado por dos taxis ha tenido lugar esta mañana sobre las 10.50 horas en la confluencia de las calles l’Elisi y Tarragona en Barcelona. Uno de los vehículos ha volcado tras el aparatoso accidente, cuyas causas se desconocen y se están investigando. El conductor del taxi volcado y un pasajero han sido evacuados al Hospital del Mar de Barcelona, mientras que el conductor y la pasajera del otro taxi no han necesitado ser trasladados a un centro hospitalario tras ser atendidos en el lugar de los hechos, según ha informado la Guardia Urbana en conversación telefónica con Lavanguardia.com. Al conductor del taxi que no ha volcado, de 42 años, se le ha practicado la prueba de alcoholemia y ha dado negativa, según asegura la misma fuente. La circulación en la zona se ha visto afectada durante poco tiempo y en estos momentos se circula con normalidad.

SALUT Y BUEN VIAJE.

“LOS TAXIS TENDRÁN TARIFA ÚNICA PARA LOS TRAYECTOS AL AEROPUERTO DE EL PRAT A PARTIR DE 2013” SEGÚN FREIXEDES

El sector aplicará en octubre una jornada de turnos “flexible” para sacar unos 2.500 vehículos de la calle y prevé eliminar el suplemento de Sants.

BARCELONA. ACN.- El Institut Metropolità del Taxi (IMET) aplicará a partir del próximo año una tarifa única para los trayectos al aeropuerto de El Prat de los taxis de Barcelona y su área metropolitana. Un precio único que eliminó a los suplementos de maletas y que será el mismo para cualquier punto del centro de la ciudad. Así lo ha asegurado en una entrevista a la ACN Eduard Freixedes, presidente de la IMET, quien ha explicado también que la entidad ya ha encargado a la consultora catalana CENIT el estudio para valorar el precio más adecuado, que se podría establecer a partir de los 15 euros. El IMET también aplicará a partir del 1 de octubre la nueva jornada de turnos “flexible” que está negociando con el sector para sacar unos 2.500 vehículos de la calle.
Más allá de buscar las medidas “coyunturales” para adaptar el sector del taxi en una caída de cerca del 40% de la demanda por culpa de la crisis, el IMET y las organizaciones del taxi están trabajando para recuperar mercado. Una de las medidas ‘estrella’ que se pondrán en marcha ya el próximo año es la de establecer una tarifa única para los trayectos entre Barcelona ciudad y el aeropuerto, como tiene por ejemplo la ciudad de Nueva York.
Además de ser una demanda del propio sector, desde el IMET están seguros de que la medida permitirá atraer a nuevos clientes y a la vez combatir el “grave problema de credibilidad” que sufre el taxi en esta infraestructura y entre los turistas. Para Freixedes, poner en marcha un precio único será en primer lugar “positivo por el taxi”, porque recuperará muchos turistas y visitantes que alertados por las redes sociales de precios abusivos declinan la opción del taxi, pero también será positivo para la propia imagen de la ciudad como destino turístico.

Un precio atractivo y similar a la carrera media

“Cuando encontramos la cifra mágica”, explica el presidente de la IMET, “estamos convencidos de que encontramos el apoyo de todo el sector”. La cuestión es, añade, buscar un precio que se ajuste a la carrera media de manera que salga rentable por el taxista ya la vez sea atractivo para el cliente. “Si se pone un precio muy alto, nadie cogerá el taxi, y si se pone muy bajo, acabará no resultando rentable para el taxista, que acabará decidiendo no trabajar en el aeropuerto”, añade.
Aunque de momento el precio no está fijado ya se está trabajando en su cálculo. El IMET ha encargado al Centro de Innovación del Transporte Universidad Politécnica de Catalunya, el CENIT, un informe para valorar cuál puede ser ese precio, que probablemente se establecerá a partir de los 15 euros. Actualmente, un trayecto desde el centro de la ciudad hasta el aeropuerto de El Prat cuesta un mínimo de 20 euros, sin contar maletas, mientras que el trayecto en el Aerobús es de 5 euros por persona todo incluido.
En este sentido, desde el IMET se defiende que el precio sea “atractivo” para el cliente de manera que vea que a partir de ser un grupo de más de 2 o 3 personas les salga más barato trasladarse en taxi, lo que hace pensar que el precio se establecerá a partir de los 15 euros.
Cuando se aplique la tarifa única, el IMET quiere desarrollar una campaña de marketing, con la instalación de carteles en las propias instalaciones aeroportuarias, donde se informe a los turistas de forma clara y sencilla de la nueva tarifa del taxi, lo que permitiría combatir la información negativa y confusa que actualmente se cuelga en la red.
Asegura Freixedes que la medida se aplicará ya el próximo año, a partir de enero cuando se aprueben los nuevos precios del taxi para el 2013. “Se trata de tener una tarifa muy clara que permita recuperar demanda y donde todo el mundo saldrá ganando”, añade.

Eliminación del suplemento de Sants

Otro de las medidas que tiene sobre la mesa el IMET es la eliminación del suplemento de 2,10 euros que se creó por trayecto desde la Estación de Sants de Barcelona con la llegada del AVE en febrero de 2008. Uno de los argumentos para hacerlo es que en la práctica la gran mayoría de los clientes que llegan a la estación no lo hacen con el tren de alta velocidad, sino que provienen de los trenes de Cercanías o Regionales y del metro.
Otra de las preocupaciones del sector en este punto es la dificultad de la actual parada de taxis, ubicada en la parte posterior de la estación por ser la más cercana a la salida del AVE. En este sentido, el IMET está negociando con Adif trasladar la parada, es decir el punto de recogida de los clientes, a la entrada opuesta de la estación manteniendo el actual aparcamiento como parrilla de espera de los taxis. El IMET confía tener terminada la remodelación de cara al próximo año.

SALUT Y BUEN VIAJE.

CARRER CROS Nº 10

 La necessitat d’un taxista és conèixer els carrers de la ciutat en les que treballa, per exercir el seu treball de transport de persones el més eficientment possible. La rutina del taxi és agafar ciutadans i portar per la ruta més curta cap al carrer, avinguda o plaça de vol el ciutadà. Els taxistes memoritzen i aprenen els carrers, avingudes i places de memòria que dia a dia recorren, de manera que només s’aprèn en nom del carrer i la ubicació dins de la ciutat, sense parar-nos a pensar que darrera d’aquest carrer o plaça hi ha molt  més que un nom i un numero, com per exemple el carrer Cros número 10.


Ver mapa más grande 

 El carrer Cros està en el popular barri de Sants del districte Sants-Montjuïc, per entrar en aquest carrer amb el cotxe s’ha d’entrar des del famós carrer de Sants, ja que el carrer Cros és d’una sola direccio. En el número 10 d’aquest carrer Cros actualment hi ha un col · legi. Aquest col · legi no sempre va estar en aquest carrer, existia un altre edifici. Un edifici que passaria a la història com el primer Centre Social Okupat de la història a Catalunya, per explicar la història d’aquest carrer Cros número 10 hem de tornar a l’any 1987.

 La casa okupa “Cros 10” ha sigut considerada de vegades com el primer Centre Social Okupat de la Història de l´okupació a Catalunya. Això no seria del tot cert, ja que anteriorment ja van existir projectes i okupacions, però com a mínim es pot afirmar que va ser el primer centre social al districte de Sants de Barcelona, l´okupació que es realitzà el 6 de juny de 1987 al carrer Cros número 10: l´Ateneu Alternatiu i Llibertari de Sants. Aquest nou espai va ser okupat per gent majoritàriament jove i va tenir un caire llibertari. El local va servir per difondre i donar cobertura a diferents àmbits de lluita des de 1987 fins a inicis dels ´90: exposicions de diferents temàtiques, realitzacions de “graffities”, difusió de lluites en suport a presos com la del pres polític Sánchez Casas, difusió de la lluita insubmissa, sobre alliberament animal….Van ser diferents exemples d´un centre social que va servir també com a pedrera per a diferent gent durant anys.

 També va ser un dels primers centres que va iniciar una llarga lluita per tal d´evitar el seu desallotjament. A la tardor i inicis de l´hivern de 1987 comencà la defensa legal de l´espai. Per exemple el 9 de novembre d´aquell any es va reclamar la presència dels i les okupes a comissaria i es van presentar 87 persones per a identificar-se solidàriament. Va ser una mena de presentació com les que realitzaven els insubmissos, però en aquest cas per solidaritat amb la lluita okupa. La defensa de l´espai es basà fonamentalment en la desobediència civil i la via judicial. Per exemple, es va reforçar la “defensa” de l´edifici en cas de desallotjament, es van realitzar manifestacions solidàries, com la que es va realitzar a Sants el 16 d´abril de 1989, amb 250 persones pels carrers defensant la continuitat de l´espai, es va portar una lluita de defensa legal que va servir també per a iniciar una via legalista i fins a cert punt possibilista en els jutjats però que, en tot cas, connectava amb el mateix possibilisme que des dels seus inicis, el 1984, van mostrar les primeres okupes.

 Fins el seu desallotjament va ser un espai actiu, amb els seus alts i baixos i problemes interns. El juliol de 1990, per exemple, no hi havia cap persona vivint a l´espai i era utilitzat bàsicament com a local d´assaig per a grups musicals i punt de reunió de diferents col.lectius. També una participant de l´okupació de Cros 10, sense concretar-me l´any, i que posteriorment seguirà en altres okupacions, comentà que mentre estaven de viatges per Europa en altres okupes ella i altres companys, a l´okupa de Sants, una sèrie de punks drogates i toxicòmans es van mig apropiar del local, a la tornada ja us podeu imaginar que el tema era com fer-los fora de l´espai…. .

 La problemàtica de la droga serà present sempre dins de gran part de les okupacions però, en certa manera, l´heroina era un tipus de droga que en moltes cases i centres socials no serà ben rebuda.
Cros 10, a més a més de ser un centre pioner, serà també important ja que serà la primera okupa de Barcelona ciutat que superarà la barrera psicològica d´un mes d´okupació, barrera que, per altra banda, superarà de llarg.

 En suport al “CSO” Ateneu Llibertari de Sants, es treu un EP de l’any 1988, amb Tres bandes de la Barcelona antiolímpica, propulsores de l’harcore punk català, L’odi social, Antidogmatikss i Antimanguis, dos temes cadascun. . El EP està editat pel mitic fanzine NDF (Nens Drogats per Frank Sinatra) i per Tralla Records. Amb una grandiosa portada del inigualable Azagra.Un històric EP que val la pena tornar a recordar, una de les frases que sortia al fanzine de l’EP i que resumeix molt bé la història del carrer Cros número 10, es aquesta:

“D’aquesta manera sobtenien el que se’ls negava, un local on viure, viure no és només dormir, alimentar-se i produir, és molt més, és riure, sentir, comunicar-se, jugar ….

 *Fonts consultades: OKUPACIÓ A CATALUNYA 1984-2009de FRANCISCO DE PAULA FERNÁNDEZ GÓMEZ

DESCARREGAR:
http://www.mediafire.com/?416n55643gnmn26

SALUT I BON VIATGE.

CNT 1º DE MAIG 2012 “SEGUIM EN LA LLUITA”

 Com cada any, el primer de maig marca una cita a totes les persones treballadores per reivindicar els seus interessos davant l’explotació a la qual són sotmeses com a mers instruments de la generació de capital. Aquesta vegada, emperò, ens trobem en un context que no troba precedent en molts anys; una molt accentuada polarització social, fruit de la present crisi i la gestió política de la mateixa, i l’increment de les mesures repressives com a resposta a l’augment de la conflictivitat, ens posen davant d’un escenari en el qual es fa de nou manifestament real l’antagonisme treball-capital.

La xifra de persones aturades (sobretot joves menors de 35 anys), la desregulació del mercat laboral, les retallades en tots els àmbits socials de competència pública o l’encariment de la part no finançada a través de l’erari públic (Sanitat, Educació, Transport, Investigació i Desenvolupament, etc..), estan suposant l’obertura a un escenari qualitativament diferent al qual ens havíem acostumat a viure: un exèrcit de nòmades laborals sense cobertura social pública travessant un territori cada cop més inhòspit.

Mentre tot això va esdevenint-se, les grans empreses (bigger to fail), els bancs… són refinançats amb capital públic que mai retorna en benefici dels més desafavorits per aquesta situació, sinó que es destina a la sanitat interna d’aquestes institucions depredadores mentre es dediquen a allò que anomenen reestructuració.

Si a això li afegim l’enduriment penal per a frenar per la força allò que escapa completament al dret, tenim que l’Estat social de dret s’està convertint en un Estat penal d’excepció. Lleis que es dirigeixen selectivament a una part de la població (aquella part que dissenteix d’acceptar aquesta situació), gestionant la realitat com una situació d’emergència, provocant així l’alarma, la alerta i la por. Aquesta estratègia del poder determina condicions estructurals per la consolidació de la precarietat i la marginació, legitimant el control social i fomentant una nova categoria de persones a les quals poder aplicar amb èxit la política del terror.

Arribats a aquí, nosaltres no arronsarem el cap esperant que ens l’esberlin definitivament -convertint-nos en exèrcit d’alienats i desposseïts de tot-, no abandonarem l’esperit que ha animat a d’altres abans a fer els sacrificis personals necessaris per conquerir allò que per a ells naixia de la dignitat pròpia, ni esperarem a que només ens quedin les cadenes per perdre. Nosaltres continuem esperonant la unió de tots els treballadors i treballadores per a ser capaços i capaces de reconquerir les nostres vides i capgirar aquesta situació injusta, continuem sense aclucar el cap ni convertir-nos en instruments del capital o de cap quadre polític o sindical.
Davant d’aquesta situació a la que no es veu sortida i només podem intuir més amenaces, la CNT continua cridant a la classe treballadora a organitzar-se i lluitar pel món digne en el qual volem viure, perquè allò que ens queda és el que ens correspon: lluitar, lluitar amb tota la nostra energia.

Salut, lluita i anarcosindicalisme!

Ens trobem a les portes del primer de maig, malgrat que aquest any no es tracta d’un primer de maig més, doncs arribem a aquesta dada senyalada amb  una onada de retallades i repressió contra el poble sense precedents a la democràcia.

Es el moment de sortir al carrer per defensar d’una manera pacifica els nostres drets i demostrar que no tenim por, que davant dels atacs respondrem sumant cada dia més gent per reivindicar unes condicions dignes i justes per la classe treballadora.

Aquest any, els actes previstos per la commemoració començaran a partir de les 10 del matí amb un recital de poesia llibertaria, el tradicional  míting, la manifestació i un dinar popular (paella vegana).

Des de primera hora trobareu també una exposició de cartells històrics del primer de maig, trobada de paradetes de distribuïdores i col·lectius de Barcelona. També hi haurà espai per les criatures a partir de les 11 del matí amb tallers i activitats.

Igualment, com cada any, des de les 10 hores haurà barra amb entrepans.

Esperem trobar-nos per gaudir de la jornada reivindicativa!!!

SALUT I BON VIATGE.

JORNADA SOLIDARIA

El proper divendres 27 d’Abril, tenim una jornada solidaria de suport a la Secció Sindical d’informàtics al Departament de Territori i Sostenibilitat.

Les activitats tindran lloc al CSA Can Vies al Carrer Jocs Florals n.
40-42, <M>L1 mercat nou L5/L1 plç Sants.

20:00h Ponència “Los comites de Defensa de la CNT en Barcelona
(1933-1938)” A càrrec d’Agustín Guillamon.

21:00h Xerrada del conflicte. A càrrec de la Secció Sindical.

22:00h Sopar. Tapes variades i begudes.

23:00h Música. Música Tecno.

L’entrada és gratuïta.

Us esperem!!!

Organitza: CNT-AIT Barcelona.

SALUT I BON VIATGE.

TENSIÓ CREIXENT ENTRE TAXISTES I GUÀRDIA URBANA

 Desenes de taxistes s’enfronten a agents que multaven un aparcament en doble fila a Sants.
 L’autoritat del taxi demanarà certa flexibilitat a la policia.

BARCELONA. EL PUNT. XAVIER MIRÓ.- Les diferències habituals entre taxistes i guàrdies urbans per l’ús de la via pública han anat pujant de to amb la crisi fins al punt que ahir hi va haver un enfrontament a l’estació de Sants que va obligar a la intervenció de l’Institut Metropolità del Taxi (IMT), que ja ha convocat una reunió immediata amb els principals sindicats del sector i el cos municipal de policia per evitar que l’espurna acabi en incendi.
Amb l’arribada al matí de diversos trens d’alta velocitat a l’estació, els taxis omplen la graella de la plaça de Joan Peiró mentre es forma una cua d’entrada des del passeig de Sant Antoni. Quan la cua es desborda, els taxis aparquen en doble fila en un vial on també entren altres cotxes. Ahir una patrulla de la Guàrdia Urbana va amenaçar de denunciar els taxistes si no desocupaven la doble fila –segons els afectats, no bloquejaven el pas; segons la Guàrdia Urbana, sí–. Els agents van decidir tallar l’entrada a la graella i multar els conductors, una acció que va mobilitzar les desenes de taxistes presents a la graella però també molts d’altres arribats en solidaritat, que es van plantar, i van deixar sense taxi desenes de passatgers. La policia va desplegar un operatiu per reconduir el trànsit al voltant de l’estació. Hi va haver tensió, crits i insults, tot i que tothom nega que la cosa s’acabés en un ball de bastons.

Pels taxistes ha estat el “detonant” d’un conflicte creixent que es repeteix a les places de Sants, Espanya o Catalunya però també, de nit, als carrers del Comerç o Aribau, a la sortida dels locals d’oci nocturn. Els taxistes admeten que aparquen en doble fila i ho justifiquen: només hi ha 1.700 places d’aparcament per a 7.000 taxis en servei; abans de la crisi, trobaven clients tard o d’hora fent un tomb; ara poden estar dues hores gastant combustible sense fer cap servei i decideixen aturar-se, en doble fila si estan ocupades totes les places de les parades de taxis. El gerent de l’IMT, Eduard Ràmia, ha convocat una reunió a tres bandes en què sol·licitarà flexibilitat als agents. En moments puntuals i llocs determinats, defensa que els taxis puguin esperar en doble fila sempre que no bloquegin el pas.


SALUT I BON VIATGE.

EL TAXI SE SUBLEVA EN SANTS CONTRA LA PRESIÓN POLICIAL

 Los conductores cortan el tráfico para pedir a la Urbana «más comprensión».

La estación de Sants vivió ayer la enésima demostración del mal momento por el que atraviesa el sector del taxi. Los conductores, ya de por sí enfurecidos por culpa de una crisis que ha reducido su facturación más del 30% en dos años, protagonizaron un corte de tráfico de hora y media frente a la terminal. Protestaban por la «represión de la Guardia Urbana» después de que una patrulla se colocara en la entrada de la parrilla, evitando la cola que ocupa un carril de circulación. Eran poco más de las nueve de la mañana y muchos chóferes acudían a buscar clientes, viajeros del AVE recién llegado al andén.

Todo sucedió de manera espontánea. No había nada previsto en una jornada que iba a ser como todas, de mayor o menor tarea pero de muchas horas al volante, hasta 14 en algunos casos. Pasaron los minutos y ese vehículo policial no amainaba. Los ánimos se caldearon cuando los que estaban dentro se dieron cuenta de que había espacio de sobra para que los compañeros fueran accediendo a la parada. Los taxistas decidieron tomar cartas en el asunto. Cortaron el tráfico en señal de protesta y durante hora y media la estación de Sants se quedó sin taxi.

Hasta el lugar se acercó Eduard Ràmia, gerente del Instituto Metropolitano del Taxi (IMT), que prometió una reunión urgente con los afectados para tratar de buscar una solución. Sobre la mesa no solo tendrá el problema del acceso a la estación, sino la histórica demanda de colocar una parada en la salida de Països Catalans, donde estuvieron durante muchos años antes de ser trasladados al otro lado, a la plaza de Joan Peiró, por donde sale menos gente. El IMT, tal y como ya adelantó este diario, estudia que los taxis puedan encochar también por el lado izquierdo de la terminal, sorteando unas obras congeladas de Adif. Los taxistas, sin embargo, piden trabajar junto a la puerta de Països Catalans, algo que la Administración rechaza alegando que el pavimento podría ceder con tanto peso.

Mariano Gutiérrez, un joven taxista  denunció ayer la «persecución constante de la Guardia Urbana en toda la ciudad», y pedía más de «comprensión». Misma opinión aportaba el presidente del Sindicato del Taxi de Catalunya, Luis Berbel, que aseguraba que las 1.500 plazas en las paradas de taxi en Barcelona «son insuficiente», teniendo en cuenta que circular sin cliente no sale nada rentable.

En cualquier caso, la última palabra la tendrá el IMT, que por si no tuviera pocos problemas, ahora tiene que lidiar con el enfado creciente del taxista metropolitano.

VIDEO:
 http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/03/14/els-taxistes-bloquegen-lacces-a-lestacio-de-sants/

SALUT Y BUEN VIAJE.