Arxiu de la categoria: sants

12 OCTUBRE 2017 RES A CELEBRAR

12 O RES A CELEBRAR, LA VOSTRA REPRESSIÓ NO ENS FARÀ RETROCEDIR TOTES SOM ANTIFEIXISTES

 DIJOUS: 12 d’octubre Res a Celebrar: 11:00h –  Plaça de Joan Peiró

DIMARTS: 10 d’octubre: Presentació documental Metromuster  20:00hCines Girona

DISSABTE: 14 d’octubre: “Les places seran sempre antifeixistes” 19:00h – Pl. Malaga (Sants)

CONCERT: ImpetuM, 2084, DJ Marikarmen Free

DISSABTE: 21 d’octubre: –Esport contra el feixisme: Torneig de futbol i ping pong. 9h Inscripcions (antifeixistes@riseup.net).

10h Torneig , 14h Dinar popular + Cigaló project, 18h Xerrades “Repressió a l’antifeixisme”

 Esport: Can Batlló (Sants), Dinar i Xarrades: Can Vies  Sants.

PLATAFORMA ANTIFEIXISTA: antifeixistes@riseup.net

SALUT Y BUEN VIAJE

ALTRES GUERRES DEL TAXI

taxis-kOw--620x349@abc

Disturbis ocasionats en 1932 per les divergències entre taxistes de la Casa David i altres empreses al Passeig de Gràcia de Barcelona – Brangulí

En els anys trenta, l’intrusisme va provocar una inflació de l’oferta: quatre mil vehicles per a una ciutat que acabava d’arribar al milió d’habitants

És difícil passar per la vorera dreta del carrer Aribau, entre la Diagonal i Travessera de Gràcia, sense aixecar la vista cap a la cúspide triangular d’aquest edifici de port novaiorquès que identifiquem amb el Drugstore David. Em preguntava el per què del nom del immoble fins que, llegint un reportatge d’Irene Polo a la revista «Imatges» (25 de junh de 1930), vaig descobrir que tan atractiva edificació va ser la seu de la companyia de taxis David, fundada per Josep M. Armanqué i la més important en els anys previs a l’Exposició de 1929.

Des de 1924, i segons el codi aprovat per l’ajuntament barceloní, el cotxe dedicat al transport urbà havia d’incorporar un taxímetre i establir les seves tarifes segons les característiques del vehicle i el servei: si preníem un luxós Hispano Suiza amb xofer uniformat, ens tocava la tarifa blau: 80 cèntims per quilòmetre; si el cotxe era de nivell mitjà, tarifes més groga de 60 cèntims i si el vehicle era vulgar, tarifes més vermella de 40 cèntims.
Disturbis ocasionats en 1932 per les divergències entre taxistes de la Casa David i altres empreses al Passeig de Gràcia de Barcelona.

En inaugurar l’Exposició van proliferar els conductors que es compraven un automòbil de segona mà per a dedicar-lo al servei de taxi. Tal intrusisme -que no lliure competència com passa ara amb Uber- va provocar una inflació de l’oferta: quatre mil vehicles per a una ciutat que acabava d’arribar al milió d’habitants i recentment estrenava el metre; el miler de la companyia David davant els tres mil autònoms nouvinguts.

La guerra entre els «davids» -que mantenien el sistema de tarifes instaurat pel consistori- i els «fortunes» i «barcelones» -que oferien la cursa a una pesseta- va ser cruenta: «Pel que pugui passar, per tornar a casa prendré el tramvia », concloïa Pol en el seu reportatge.
Encara que l’ajuntament de 1930 -faltaban pocs mesos per a la proclamació de la República-, havia unificat la tarifa en 60 cèntims per quilòmetre, el caos del taxímetre va perdurar fins a 1934. En plena recessió econòmica, amb la inflació desbocada, la companyia David va establir una línia de baix cost que va batejar com Goliath, d’acord amb els temps d’estretors que s’acostaven i per neutralitzar el «dumping» que suposava l’intrusisme professional.

«Nihil novum sub sole», que diria el clàssic. La Barcelona actual ha esdevingut al paradís dels intrusos. Utilitzar el «bicing» és una cosa legal i beneït pel nostre consistori: però les bicicletes segueixen sent «objectes circulants no identificats», capaços d’escapolir -a diferència dels cotxes i motos matriculats- de responsabilitat civil en cas d’atropellament. Els manters ocupen dia si i dia també la Rambla o l’avinguda Maria Cristina quan els ramats de turistes trashuman cap a les fonts lluminoses de Montjuïc; els intrusos que infesten les xarxes de notícies sense contrastar aliens al més codi deontològic i els tertulians que opinen de tot, encara que no sàpiguen res sobre el que opinen. I, és clar, la falsària «economia col·laborativa» de Uber. Missatge per a navegants neoliberals de manual: l’intrusisme sense llei enverina la lliure concurrencia.

SALUT I BON VIATGE

L´ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA, UN PODER A L´OMBRA

AMB-Plenari-Trias-i-Balmon

L’oasi català perviu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC governen la institució reconstituïda el 2011 amb poder sobre 36 municipis i tres milions de persones però sense mecanismes clars de control. 606 milions d’euros de pressupost –similar al de la Diputació de Barcelona–, 500 funcionaris, milers de treballadors en 50 empreses o ens subsidiaris i competències en urbanisme, residus, aigua o transports fan de l’AMB un imperi que presideix Xavier Trias però governa Antoni Balmón. L’AMB gasta 4 milions d’euros en sous només per a directius i reparteix 800.000 euros en dietes per assistència a reunions.

Una de les seves últimes decisions ha estat privatitzar la gestió de la T-Mobilitat en favor de La Caixa i d’Indra.

Creada pel franquisme, infiltrada per l’esquerra municipalista, suprimida el 1986 per Jordi Pujol i dispersa des d’aleshores en tres organismes supervivents per ser finalment, fa quatre anys, reconstituïda per llei del Parlament i amb jurisdicció sobre 36 municipis i tres milions de persones, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una desconeguda però important institució pública de segon grau (no elegible directament, similar a una diputació) on perviu l’oasi català. Amb el PP de simbòlica oposició, un insòlit quadripartit format pel PSC, per CiU, per ICV-EUiA i per ERC governa una AMB que presideix l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), però on mana de veritat el vicepresident executiu i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón (PSC). La Junta de Govern de l’AMB, la completen, entre d’altres, barons locals socialistes, convergents, ecosocialistes i republicans com el tinent d’alcalde de Barcelona Antoni Vives (CiU); l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín (PSC); l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV-EUiA), i el regidor barceloní Jordi Portabella (ERC).

El que, de facto, és l’últim gran bastió de poder supramunicipal que té el PSC, i on una àmplia sociovergència funciona sense gaires entrebancs, està regulat per la Llei 31/2010, de 3 d’agost, i pel Reglament orgànic metropolità de 2013, que sembla més propi d’un ens legislatiu o governamental que no supralocal, com és el que reflecteix la composició del Consell Metropolità. En la pràctica, l’AMB es regeix per una potent estructura gerencial dirigida per Ramon Torra i pensada per donar serveis tècnics, essencials o de suport als 36 municipis metropolitans en matèria urbanística, de transport públic, de medi ambient, de gestió de residus i d’aigua i de promoció econòmica. Tot plegat, a partir d’un pressupost anual de 606 milions d’euros –similar al de la Diputació de Barcelona i que gairebé és una quarta part del de l’Ajuntament de Barcelona– i amb una plantilla de 482 treballadors directes –449 funcionaris i 33 laborals– que, globalment, representa una massa salarial de 27 milions d’euros, segons les dades disponibles a la web corporativa. Desglossat, el personal directiu i l’eventual o de confiança (en conjunt, algunes desenes de persones) suma quatre d’aquests milions d’euros en despeses de personal. Els salaris mensuals dels directius oscil·len entre els 5.000 i els 8.000 euros, i es pot constatar que el gerent i tres directors d’àrea de l’AMB són centmileuristes i cobren fins i tot més que els consellers de la Generalitat. Són, concretament, el gerent, Ramon Torra; el director de Serveis Generals, Antoni Novel; el director de l’Àrea de Medi Ambient, Carles Conill, i el director de Transport i Mobilitat Pelayo Martínez. Una altra desena de directius aspiren a centmileuristes, amb sous que oscil·len entre els 84.000 i els 92.000 euros bruts anuals.

800.000 euros en dietes

Al juliol passat, l’exregidor del PSC a Barcelona Jordi Martí va revelar en un article a El País que, en un moment sense especificar, havia renunciat a les dietes per assistència a reunions de l’AMB perquè considerava “senzillament injustificable” una compensació que és “una pràctica molt estesa als governs locals de segon nivell”. Com va explicar el mateix diari l’any 2011 i fonts oficials de l’AMB reconeixen que substancialment no ha variat, l’ens públic metropolità destina uns 800.000 euros anuals per pagar regularment dietes al centenar d’alcaldes, regidors i alts càrrecs en els seus diferents òrgans. Aquesta xifra representa gairebé la meitat de la que destina el Govern de la Generalitat a dietes. Tal com va publicar CRÍTIC el passat 23 de setembre, la Generalitat es gasta cada any 1,7 milions d’euros en dietes per assistència a reunions. L’import de les dietes de l’AMB varia molt en funció del càrrec assistent i del tipus i periodicitat de les reunions (algunes de les quals, com reflecteixen les actes, amb prou feines duren 30 minuts). En tot cas, les dietes pugen, per la banda alta, fins als més de 1.100 euros que Trias i Balmón tenen dret a cobrar cada cop que van (cada dos mesos) al Consell Metropolità o (dues vegades el mes) a la Junta de Govern. Els 17 membres de la Junta de l’AMB (8 alcaldes o regidors del PSC, 5 de CiU, 3 d’ICV i 1 d’ERC) disposen tots plegats, cada 15 dies, de 14.222 euros en compensacions autoritzades. Per la banda baixa, el mínim que l’AMB paga en dietes són els 144 euros destinats a cada assistent d’una simple comissió informativa. Després hi ha singularitats: 1.585 euros rep el portaveu del principal (i únic) grup de l’oposició (PP) per anar a una junta de portaveus. I uns 60 euros cobren els delegats de l’AMB per anar a reunions del Patronat de Collserola, esmorzar a banda, i on alguns treballadors denuncien que assistents amb cotxe oficial han arribat a passar quilometratge.

Trinxeres polítiques disfressades de gestió

El poder de l’AMB supera la mateixa institució, perquè té influència i participació total o parcial en una xarxa de 50 empreses, consorcis i organismes diversos. La filial més gran i coneguda és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), una companyia amb 7.000 treballadors de la qual l’AMB té el 100% de les accions i on fonts sindicals denuncien l’existència de 603 càrrecs de confiança (un 8% de la plantilla) amb sous fora de conveni. Però també tenen el segell de l’AMB l’Institut Metropolità del Taxi, les empreses de sanejament i residus Emssa i Tersa, l’Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (Impsol), el Consorci de Comunicació Local i el del Parc de Collserola, i els think tanks o lobbies metropolitans Barcelona Regional i Pla Estratègic Metropolità, per posar alguns exemples.

Font: Àrea Metropolitana de Barcelona

En aquest marc, la participació de l’AMB en la presa de decisions de rellevància política com la recent cessió del cànon de l’aigua a Agbar mitjançant una empresa mixta; la política d’augment tarifari del transport públic, o la futura revisió del planejament urbanístic metropolità vigent des del 1976 han fet que es comencin a aixecar veus, dins i fora de la institució, que qüestionen la seva transparència i critiquen la manca de mecanismes de participació i control democràtic. És el cas d’un regidor membre del Consell Metropolità i afí a un dels quatre partits de govern que, sota condició d’anonimat, admet: “Malgrat que Trias i Balmón venen l’AMB com un espai merament de gestió i més o menys neutre com potser era abans, en realitat s’ha convertit en un espai per fer política on caldria més transparència i accés ciutadà”. La crítica, la comparteixen veterans funcionaris de l’AMB, en nòmina des d’abans del 1992, que admeten haver estat molts anys “pràcticament sense feina” i que ara veuen com unes “estructures històricament sobredimensionades” comencen a rutllar millor. Tot i que, segons diverses fonts polítiques i laborals consultades, a l’AMB es manté l’estigma de ser “un cementiri d’elefants” perquè “els socialistes s’hi han atrinxerat més que mai”.

L’AMB serveix en safata a Agbar el cànon de l’aigua

El moviment veïnal i ecologista, aplegat a la plataforma Aigua és Vida, considera un “frau democràtic” el decret aprovat el passat 10 de juliol al Parlament, amb els vots de CiU i d’ERC, que fixa un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat i l’AMB pel qual la primera cedeix a la segona els recursos del cànon de l’aigua, durant 30 anys, a canvi d’una compensació única prevista pel mateix Govern en uns 800 milions d’euros a compte d’inversions en sanejament ja fetes per la Generalitat. Aigua és Vida denuncia “un robatori a la ciutadania i als ajuntaments” perquè “es pretén fer pagar dues vegades” per inversions hidràuliques en part ja amortitzades i pagades amb fons de cohesió europeus que no s’han de tornar. Però, sobretot, els moviments ecologista i veïnal denuncien l’entrega d’un impost públic com el cànon de l’aigua a mans privades, concretament a Agbar, que ha creat la filial Aigües Barcelona Finance per emetre bons a compte del cànon i facilitar que l’AMB pugui pagar els 800 milions a la Generalitat. I és que tota l’operació pivota sobre la societat mixta publicoprivada que gestiona el sanejament metropolità: un ens creat per l’AMB el 21 de maig de 2013 –amb els vots favorables del PSC i de CiU, l’abstenció del PP i d’ERC i l’oposició d’ICV-EUiA– i que té Agbar de soci majoritari, ja que controla el 85% de les accions. El president executiu del grup Agbar, Àngel Simón, va ser gerent de l’antiga AMB entre el 1989 i el 1995, quan va deixar l’ens metropolità per ingressar a la companyia d’aigües propietat de La Caixa i de la multinacional francesa Suez.

Irregularitats al Consorci de Collserola

Els darrers dies, l’AMB s’ha vist esquitxada per altres polèmiques que, un cop més, evidencien com de resguardada queda aquesta institució al darrere d’alguns organismes en els quals participa com a actor rellevant. Així, la Sindicatura de Comptes va presentar al Parlament, l’1 d’octubre, el seu informe de fiscalització sobre el Consorci del Parc de Collserola corresponent a l’exercici de 2012. La Sindicatura ha detectat irregularitats contractuals –la plantilla “difereix de l’estructura real de treballadors” i les nòmines inclouen un complement de productivitat que aparentment no està regulat–, així com obres i serveis adjudicades sense concurs malgrat superar el límit mínim per ser-ho. L’AMB participa en el Consorci de Collserola, creat el 1999, al costat de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat i de nou ajuntaments de la zona, i el seu pes en els òrgans decisoris és aproximadament del 30%.

La Caixa i Indra es queden la T-Mobilitat

D’altra banda, recentment s’ha conegut també que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) –organisme on l’AMB comparteix Consell d’Administració amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona i que gestiona un pressupost de 1.089 milions d’euros aquest 2014– ha adjudicat la implantació i la gestió del nou sistema de pagament del transport públic al grup SOC Mobilitat, integrat per CaixaBank, Fujitsu, Indra i Marfina. L’única oferta que l’ATM tenia sobre la taula implica un contracte de 70 milions d’euros per implantar, a partir del 2016, la nova targeta T-Mobilitat que ha de substituir els actuals títols de transport. El coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, critica la “gestió privada de la T-Mobilitat” en una entrada al seu blog. Específicament, Herrera denuncia que la decisió d’atorgar la T-Mobilitat al grup capitanejat per La Caixa s’ha fet “sense que ni tan sols hagi passat pel Consell d’Administració de l’Autoritat Metropolitana del Transport, ni s’hagi vist el plec d’informació, ni les condicions ni l’adjudicació”.

El Pla General Metropolità o la rendible joia de la corona

Amb tot, un exalcalde socialista afirma que “el gran poder fàctic de l’AMB” –que és poder polític i econòmic vestit de simple gestió està en el seu “control de l’ordenació urbanística” a través del Pla General Metropolità. Efectivament, el PGM és la joia de la corona de l’AMB des que la seva polèmica elaboració i aprovació entre el 1974 i el 1976 va ser el camp de batalla on el porciolisme, versió local del franquisme, es va batre en retirada davant del moviment veïnal i d’uns tècnics metropolitans progressistes dirigits per Albert Serratosa i Joan Anton Solans (que després seria totpoderós responsable d’Urbanisme a l’Ajuntament de Barcelona de la Transició i, posteriorment, a la Generalitat). Des del 1976, el PGM ha patit fins a un miler de modificacions puntuals, especialment significatives en nombre i característiques a partir de la dècada dels noranta. I, com explica l’exalcalde socialista, la clau de volta del poder de l’AMB rau en el fet que de les seves decisions aparentment tècniques depenen totes les plusvàlues de sòl que els canvis constants en el planejament urbanístic ofereixen als ajuntaments i a negocis sovint especulatius, amb les possibles derivades de corrupció o tràfic d’influències./Critic.

SALUT I BON VIATGE.

LOS TAXISTAS EXIGEN A LA GENERALITAT QUE SANCIONE A LOS VIAJEROS DE UBER

1411409575_184496_1411413029_noticia_normal

La asociación la Élite amenaza con convocar una huelga indefinida a principios de noviembre

Concentración de taxistas ante la sede del Departamento de Territorio

Los taxistas continúan su lucha contra la aplicación de transporte entre particulares Uber y esta vez exigen a la Generalitat sanciones para los pasajeros que utilicen esta app. De momento, se consideran infractores a quienes prestan el servicio a través de esta aplicación, ya que trasladan a viajeros sin contar con la licencia necesaria. La Asociación Profesional Élite Taxi ha pedido este lunes en una reunión con el subdirector de Ordenación e Inspección (dependiente del Departamento de Territorio y Sostenibilidad), Josep Maria Fortuny, que también se multe a quienes soliciten el servicio.

A esta nueva reivindicación se suma la de la inmovilización inmediata de los vehículos que transportan viajeros sin licencia. La Generalitat ya anunció que la autorizaría a través de una ley de acompañamiento de los Presupuestos, es decir, que no sería efectiva hasta 2015. Los taxistas, sin embargo, no quieren esperar y exigen que se comience a precintar los coches de los infractores lo antes posible. En su reunión con Fortuny, han amenazado con iniciar una huelga indefinida el 7 de noviembre si no se cumple con este pedido. “Nosotros también tenemos derecho a decidir”, han asegurado este lunes los portavoces de la Élite.

Alrededor de 150 taxistas se han concentrado este lunes poco antes de las cinco de la tarde frente a la sede de Territorio, en la avenida de Josep Tarradellas, para protestar contra el intrusismo en el sector. En el interior, una delegación de la Élite ha exigido al Departamento de Territorio que frene de una vez la expansión de Uber en la capital catalana. “Fortuny nos ha dicho que hay 60 expedientes abiertos a conductores de taxis piratay que algunos de ellos trabajan con Uber. Pero nosotros, que estamos cada día en la calle y los conocemos, hemos llegado a censar hasta 120 personas que ofrecen transporte a través de esta aplicación. Tenemos los nombres y matrículas de más de mil conductores que llevan pasajeros sin tener licencia. Es decir que se quedan cortos”, ha explicado Miguel Medina, uno de los portavoces de la Élite.

“Los pirata no tienen nada a su nombre: ni la cuenta bancaria, ni el coche, ni nada. Así que da igual cuantas multas les pongan porque al final no hay forma de cobrarlas”, afirma Enrique N., un taxista de 44 años que lleva dos décadas en la profesión. “Por eso la única solución es que se inmovilice el vehículo”, repite convencido entre las tracas y gritos de sus compañeros, y pone como ejemplo al conductor de un vehículo sin licencia que denunció a mediados de agosto a cinco taxistas por agresión y robo. “Él ha sido sancionado 19 veces, seguro que no ha pagado ninguna de esas multas y aún así sigue recogiendo pasajeros de forma ilegal en el aeropuerto”, afirma.

La Élite ha pedido reunirse con el consejero de Territorio, Santi Vila, y ha anunciado “movilizaciones nunca antes vistas en el sector del taxi” en octubre.

SALUT Y BUEN VIAJE

LOS OJOS DEL TAXI

LOS OJOS DEL TAXI es un cortometraje de Manuel Chico (taxista y poeta de barcelona) realizado a finales de los años 90 en barcelona. Este corto muestra la miseria de esa barcelona post olimpiadas de la mano de un taxi, anunciando de manera profética la crisis que ahora mismo sufrimos. Con poemas de Miguel Hernandez, Gustavo Adolfo Bequer, Jose Maria Espronceda, William Shakespeare, Calderon de la Barca y Juan Rico y Amat  interpretados magistralmente por Manuel Chico.

SALUT Y BUEN VIAJE.

FEBRER LLIBERTARI 2013

Aquest 2013 tornem amb una altra edició del Febrer Llibertari a Sants. Debats, xerrades, presentacions, rutes històriques, cicles de cinema…; tot plegat un esforç dels diferents col·lectius anarquistes de Sants per donar vida als nostres espais i portar al carrer les nostres discussions i inquietuds, mostrant els nostres valors i principis sobre la teoria i la pràctica de l’ideal llibertari.

Programació:

DIJOUS 31 DE GENER– Riego 37
19:30h Presentació del projecte, llibre i DVD “Al son del punk / Kuidado ke muerden: escenas del punk en Cuba” amb Pau Coll, corresponsable i impulsor del projecte amb Josu Trueba.
“Al son del punk / Kuidado ke muerden: escenas del punk en Cuba” es compon del treball documental de Josu Trueba, qui proposa fotos que capten la quotidianitat i intimitat de la vida diària dels punks a la illa caribenya. Retalls d’una forma de vida antagònica a la típica imatge de Cuba. A més, al llibre se li sumen imatges del taller de fotografia participativa impulsat pel col·lectiu barceloní Ruido Photo, que va facilitar càmeres digitals als mateixos punks cubans, perquè fossin ells mateixos qui fotografies sense el seu context . Deu d’ells van aprendre a utilitzar la càmera digital per presentar-nos un trosset de la seva realitat. La sinceritat i proximitat de les imatges avalen el resultat. L’experiència del taller es va gravar en el DVD que acompanya la publicació.

Dissabte 2 de febrer – Passatge del Vapor Vell
10h Parades de distribuïdores.
10.30h Debat “Les retallades als serveis públics. Lluites i alternatives des d’una perspectiva llibertària”
14h Paellada popular
16h Sobretaula musical

Diumenge 3 de febrer – CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons. “La Fuga de Segovia”
Relata la fugida del penal de Segòvia el 5 d’abril de 1976 de 29 presos polítics (24 d’ells militants d’ETA i cinc catalans del FRAP, FAC, MIL i PCE(i)) pel col·lector d’aigües fecals després d’haver cavat un túnel durant mesos, i que acabà amb l’arrest de 24 dels fugats, la mort en una trobada amb la Guàrdia Civil a Burguete (Navarra) d’Oriol Solé i Sugranyes i la fugida a França de quatre d’ells.

Dilluns 4 de febrer – Ateneu Llibertari de Sants
19.30h Presentació del Llibre: “La revolución de los comités. Hambre y Violencia en la Barcelona Revolucionaria. De junio a diciembre de 1936” amb el seu autor Agustí Guillamón
Aquest llibre és complement o continuació dels anteriors llibres d’Agustín Guillamón, “Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938) y Barricadas en Barcelona”. En ambdós es relaten els fets que, durant la guerra civil espanyola, van des del mateix començament i l’esclat de la revolució social, fins al triomf de la contrarevolució, al mes de maig de 1937.

Divendres 8 de febrer – Ateneu llibertari de Sants
19:30h Presentació del llibre: “¿Estás segura? Autodefensa y las claves de la auténtica seguridad” amb la participació de l’autora i instructora de defensa persona Karin Konkle.
Aquest treball és el resultat d’anys de dedicació de la Karin Konkle al món de la violència de gènere i a l’autodefensa. Konkle entén que la defensa personal no és només aprendre a pegar, i que la violència no sempre prové de persones desconegudes ni succeeix al carrer. En realitat, saber-se defensar implica saber dir que sí, o no, quan volem. Aquest llibre planteja la defensa personal com a protecció de la seguretat física a partir de mantenir  la calma, desenvolupar la intuïció, prendre consciència de l’espai i del perill, així com aprendre a comunicar-se amb claredat tant verbal com física.

Dissabte 9 de febrer – Can Batlló
Carnestoltes llibertari
11h Xocolatada i animació infantil amb Mimulus
14h Dinar popular per 5€. Reserves: febrerllibertari2013@gmail.com
18h Passi de documental: “Del Pintallavis a la bala”
19h Xerrada sobre “La F2, la fàbrica de guerra de Can Batlló” amb Agus Giralt historiador i autor del llibre “Del somni al silenci. República i Guerra Civil”
21h Festa de Carnestoltes amb música i karaoke

Diumenge 10 de febrer – CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons:
“Horas de luz” La història de Juan José Garfia, pres conflictiu, rebel protagonista de motins i fugues.
“Fugarse del infierno” Un petit homenatge al company Xosé Tarrío, pres anarquista que va lluitar contra la presó des de dins d’ella, que ens va explicar a tots i totes el que significa l’aïllament en el seu llibre “Huye, hombre, huye. Diario de un preso FIES”. Xosé mor 2 de gener del 2005, després d’una vida a la presó i sent aquesta la seva assassina.

Dilluns 11 de febrer – Centre Social de Sants
19:30h Xerrada “Nosotros somos los que hemos hecho esta ciudad. Autoorganización y mobilitzación vecinal durante el franquismo y la transición”.

Dissabte 16 de febrer – Espai Obert
10h Jornada contra l’atur

Diumenge 17 de febrer – CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons: “Menores y guardianes”
El 2004 Phillip García, de 16 anys, apareix mort en un centre de menors de Tenerife. Cinc anys després, la justícia va imputar per tortures i amenaces a diversos treballadors del centre. La història d’aquest jove no és l’única que apareix en aquest documental, que comença preguntant pels delictes i càstigs d’aquells que encara no han complert divuit anys.

Dilluns 18 de febrer – Ateneu Llibertari
19:30h Xerrada-debat “Desesperación urgente. El goce como deber capitalista”

Dimecres 20 de febrer – CSA Can Vies
19:00h Presentació del llibre “La memoria y el fuego” de Jorge Valadas a càrrec de Quim Sierra, traductor de l’edició en castellà.
Un segle més tard, la societat portuguesa es presenta de nou sense energia i iniciativa col·lectives, amb la imaginació anestesiada per l’alienació mercantil. Inepta per resistir les forces destructives del corró compressor europeu, amb més raó es revela incapaç de pensar la utopia d’un altre món. En les següents pàgines es convida el lector a un altre viatge, un viatge que no fa taula rasa del passat. Després de demorar en alguns passatges desoladors de l’evolució present, surt de les autopistes de la modernitat neoliberal per penetrar en les senderes poc conegudes de la memòria dels vençuts, a la trobada de senyals i vestigis de la utopia social enterrats per sota del ciment i del crèdit.
21:30h Sopador popular.

Divendres 22 de febrer – Espai Obert:
19:30h Xerrada – debat “Anotacions entorn la crisi” presentat per Etcètera

Dissabte 23 de febrer
– Pl. Joan Peiró
10h Trobada distribuïdores i xocolatada
11:00h Xerrada: “Memòria històrica i vida quotidiana”
12:30h Vermut
– Espai Obert
21h Sopar–debat de La Rosa dels Vents per 7€: “És necessària una organització llibertària?”

Diumenge 24 de febrer
– Pl de Sants
17h. Ruta per la història del moviment obrer a Sants.
– CSA Can Vies
19:30h Cicle de cinema contra les presons: “Ezkaba, la gran fuga de las cárceles franquistas”
En plena guerra civil espanyola, 795 presos van fugir d’un dels penals més durs del règim franquista: 585 van ser recapturats, 210 van ser assassinats i només 3 van aconseguir passar la frontera. Aquest documental conta de veu dels protagonistes, qui eren, com van arribar allà, en quines condicions vivien i com va poder ser possible aquella fuga. La dictadura primer i el pacte de silenci de la transició després va voler que no es conegués aquesta història. És una reflexió sobre la memòria històrica i l’amnèsia social.

Dilluns 25 de febrer – Ateneu Llibertari de Sants
17:30 Teteria antirepressiva

Dissabte 2 març – Ateneu llibertari de Sants
19.30h Presentació del Llibre: “La ética de Kropotkin” d’en Álex Alfaro Blanco
Ens correspon a les persones conscients canviar l’actual ordre de les coses, anant a l’arrel dels problemes per solucionar-los, i no quedant-nos en visions parcials. hem de ser radicalment valents. Una de les eines que tenim és l’ètica, entesa com la forma de relacionar-nos amb el nostre entorn, trencant amb el divorci existent entre teoria i pràctica. la vida és transformació. l’ètica també, sent al seu torn necessària en tot procés evolutiu. Aquest treball s’ha realitzat entenent l’ètica com la pràctica de la moral, per mitjà de la consciència del món real que ens envolta, en paraules de Piotr Kropotkin: “és l’ètica, la ciència dels principis fonamentals de la moral”. des d’una òptica científica, ni ètica ni moral han d’estar necessàriament lligades a la visió metafísica. Aquest llibre és un intent de resumir els fonaments bàsics de l’ètica, segons el pensador rus.

Espais:

  • Ateneu Llibertari de Sants
    c/ Maria Victòria, 10
  • CSA Can Vies
    c/ Jocs Florals, 42
  • Can Batlló (Bloc 11)
    c/ Constitució, 19
  • Ciutat Invisible
    c/ Riego, 35
  • Centre Social de Sants
    c/ Olzinelles, 30
  • Espai Obert
    C/ Violant d’Hongria, 71

 ENLLAÇ:
 http://febrerllibertari.sants.org/

SALUT I BON VIATGE.

Organitzen:

Edicions anteriors:

20 OCTUBRE 11.30h, pl.SANTS MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DEL CSA CAN VIES

A LA QUARTA TAMPOC NO VA LA VENÇUDA

El març del 2011 se celebrava el darrer dels judicis que ha hagut d’afrontar el Centre Social Autogestionat Can Vies en els seus 15 anys de
vida i activitat. Després d’una sentència favorable al CSA, ara l’Aud
iència Provincial  pretén donar la raó a l’empresa propietària de l’edifici, TMB, i
d’aquesta manera enderrocar 133 anys d’història i 15 anys d’autogestió.Un
cop més, Can Vies afronta una amenaça contra la seva pervivència.

*CANVIES ÉS DEL BARRI*
En aquests anys ha demostrat l’imprescindible que és pel veïnat tenir
espais allunyats de la tutela de les administracions i del mercat. S’hi
han
dut a terme infinitat de projectes per denunciar les desigualtats socials,
l’explotació laboral, els processos especulatius que desfiguren els
nostres
barris… Alhora s’han generat altres fórmules de vida, de cultura popular,
nexes de solidaritat entre persones que han construït i assajat
alternatives socials, laborals, d’oci i de consum no lucratives. I això, a
l’Ajuntament, no li agrada.

*AJUNTAMENT, TMB I FARSES URBANÍSTIQUES*
Els arguments de l’Ajuntament (accionista majoritari de TMB) emprats per a
justificar el desallotjament plantejaven la necesitat d’enderrocar
l’edifici per construir la nova estació de Mercat Nou. La pròpia realitat
ha desmuntat aquest argument, ja que l’estació s’ha pogut construir amb
Can
Vies dempeus. Ara, el Calaix de la Vergonya també serveix d’argument per
l’enderrocament, però els mateixos plànols demostren que es pot fer
aquesta
obra -criticable en molts aspectes- sense enderrocar l’edifici.

*EL BARRI #SOMCANVIES *
Can vies som el barri, un barri amb esperit lluitador. Un barri que no
encaixa amb el model Barcelona i en representa una amenaça. Amb
l’Assemblea
de Barri vam aconseguir unes festes populars al Parc de l’Espanya
Industrial. Can Batlló no seria concebible sense el llarg recorregut de
les
okupacions. Publicacions comunitàries com La Burxa no existirien sense
l’aixopluc de Can Vies, així com projectes de cultura popular com la Colla
Bastonera. Resumint, Can Vies No és un espai aïllat: forma part del variat
i complex teixit social del barri. Un teixit que conforma una densa xarxa
de suport mutu que ha demostrat en diverses ocasions que juntes ho podem
tot. Una advertència: si ens toquen a una, ens toquen a totes!

No passaran!

*Juntes #SomCanVies*
Defensem els espais de llibertat, solidaritat i d’organització social de
Sants.

CAN VIES 3- TMB 0

TOTES COLZE A COLZE HEM ATURAT LA DEMANDA!

La lluita continua!

SALUT I BON VIATGE.

LA PLAZA DE LOS PAÏSOS CATALANS LANGUIDECE A LA ESPERA DEL AVE

Desolador aspecto de la plaza de los Països Catalans, en Sants, con todas las baldosas levantadas y una valla metálica al fondo, la semana pasada. ALBERT BERTRAN

La imagen es desoladora. Tanto de día como de noche, aunque más de noche que de día. La bienvenida a la ciudad que da la plaza de los Països Catalans a los miles de turistas que desembarcan en la estación de Sants es deplorable. «Ya no se trata solo de una cosa de barrio, que también, se trata de un problema de ciudad», apunta una voz de la asociación de vecinos de Hostafrancs. «La dejadez del lugar es absoluta: suciedad, decenas de baldosas rotas, decenas y decenas de motos aparcadas, unos barracones de obras que aparecieron de un día para otro allí en medio hace años y que allí siguen, no sabemos hasta cuándo», relata Josep Ortiz, presidente de la entidad, quien apunta que la respuesta del municipio a sus numerosas quejas siempre es la misma: ese terreno responsabilidad de Adif hasta que acaben las obras relacionadas con el AVE en principio -y cabe destacar el «en principio»- en verano del 2013.
Pero, después de una década con el barrio patas arriba por la ansiada llegada del AVE -esa plaza es solo uno de los muchos puntos calientes en la zona–, a los vecinos se les está acabando la paciencia. En Països Catalans hay caídas casi a diario, y es que el pavimento difícilmente podría estar peor. Faltan muchas baldosas, y muchas de las que hay bailan. El municipio se defiende de su dejadez indicando que cada vez que un vecino se queja del asunto en el distrito -algo que pasa con frecuencia dada la penosa situación-, ellos pasan la queja a Adif, y estos lo solventan; pero basta con pasear por allí para ver que dichas actuaciones son insuficientes.

La plaza es, además, uno de los puntos de encuentro habitual de skaters de toda la ciudad. De los más conocidos y frecuentados. «Yo no sé si es por falta de policía o por la permisividad de esta, pero están ahí todos los días, incluso arrancan bancos para hacer rampas, y nadie les dice absolutamente nada», denuncia Ortiz, quien asegura que tienen tantos frentes abiertos con el municipio que ya se cansan de denunciar estas cosas. Precisamente la semana próxima hay convocada una asamblea vecinal para debatir sobre el cubrimiento de las vías en este tramo.

PATINES DE RECUERDO / Además, la cubierta que protege la parte de la plaza donde se instalan los patinadores está llena de patines, ya que los skaters tienen la costumbre de lanzar ahí las tablas cuando se rompen. La falta de mantenimiento en cuanto a limpieza es también evidente a todas horas, aunque sobre todo por la mañana, antes de que pase la primera brigada. Las manchas en el suelo recuerdan que la zona es también punto de encuentro de botellones varios, además de refugio nocturno para personas sin techo.

En cuánto al futuro de la plaza -si es que se le puede llamar plaza, ya que no tiene ni un solo árbol- es aún una incógnita. Fuentes del distrito aseguran que su intención es urbanizarla este mandato, en cuanto terminen las obras, con la esperada llegada del AVE a París en el 2013, aunque no pueden asegurarlo hasta que se apruebe el Plan de Inversión Municipal (PIM).



VOLEM PLACES DIGNES PELS VEÏNS DE SANTS I TAMBÉ VOLEM UN SERVEI DE TAXI DIGNE PER TOTS ELS CIUTADANS I PERSONES QUE ARRIBEN A L’ESTACIÓ.

FA ANYS QUE REIVINDIQUEM LA PARADA DE TAXI A LA PLAÇA PAÏSOS CATALANS (COM SEMPRE HAVIA ESTAT), AIXÍ COM L’ORDENACIÓ DE TOT L’ESPAI URBÀ ENTORN DE L’ESTACIÓ. 

AQUESTA SITUACIÓ ESTÀ DURANT MASSA TEMPS, VOLEM SOLUCIONS JA!!!


SALUT I BON VIATGE

LUNA DE BARCELONA – SKALARIAK

Caminante hay camino
si hago mas camino al andar
tanto te he recorrido
tanto que no volvera
cuanto mas canto mas quiero
estoy contento al caminar
lo que te he recorrido
nadie me lo quitara ya

ando en la luna de barcelona ando
en la luna de barcelona
ando en la luna de barcelona

te kiero para mi toda
y nunca me kiero kansar
te pensare toda la vida
aunke tropieze al kaminar

ando en la luna de barcelona ando
en la luna de barcelona
ando en la luna de barcelona…

(la luna la luna luna luna haaaaa lunaaaaa ……
barcelonaaaaa aaah ah ah ahahhh ahahaaahahaha barcelona…
luna luna luna luna lunaaaaaa hahahahahaa)

” Luna de Barcelona” canción de esta gran banda de ska Skalariak, grupo de pamplona desgraciadamente ya inactivo. Esta canción es la quinta de su cuarto disco “Radio Ghetto” , sacado al mercado en el 2003 por la discográfica Boa Music. Un gran disco, como la mayoría de los discos de esta banda.

 Este “Radio Gettho” contiene canciones de ska y reggae muy buenas como  “En Mi Nombre” , “Viento Del Ghetto” y como no la ya famosa “José República”

” Luna de Barcelona” dedicada a todos los taxistas de Barcelona, en especial a todos los que siguen luchando contra los taxistas piratas de la estación de Sants.

DESCARGAR:

http://www.mediafire.com/?makcjw3bmdd

SALUT Y BUEN VIAJE.

“LOS TAXIS TENDRÁN TARIFA ÚNICA PARA LOS TRAYECTOS AL AEROPUERTO DE EL PRAT A PARTIR DE 2013” SEGÚN FREIXEDES

El sector aplicará en octubre una jornada de turnos “flexible” para sacar unos 2.500 vehículos de la calle y prevé eliminar el suplemento de Sants.

BARCELONA. ACN.- El Institut Metropolità del Taxi (IMET) aplicará a partir del próximo año una tarifa única para los trayectos al aeropuerto de El Prat de los taxis de Barcelona y su área metropolitana. Un precio único que eliminó a los suplementos de maletas y que será el mismo para cualquier punto del centro de la ciudad. Así lo ha asegurado en una entrevista a la ACN Eduard Freixedes, presidente de la IMET, quien ha explicado también que la entidad ya ha encargado a la consultora catalana CENIT el estudio para valorar el precio más adecuado, que se podría establecer a partir de los 15 euros. El IMET también aplicará a partir del 1 de octubre la nueva jornada de turnos “flexible” que está negociando con el sector para sacar unos 2.500 vehículos de la calle.
Más allá de buscar las medidas “coyunturales” para adaptar el sector del taxi en una caída de cerca del 40% de la demanda por culpa de la crisis, el IMET y las organizaciones del taxi están trabajando para recuperar mercado. Una de las medidas ‘estrella’ que se pondrán en marcha ya el próximo año es la de establecer una tarifa única para los trayectos entre Barcelona ciudad y el aeropuerto, como tiene por ejemplo la ciudad de Nueva York.
Además de ser una demanda del propio sector, desde el IMET están seguros de que la medida permitirá atraer a nuevos clientes y a la vez combatir el “grave problema de credibilidad” que sufre el taxi en esta infraestructura y entre los turistas. Para Freixedes, poner en marcha un precio único será en primer lugar “positivo por el taxi”, porque recuperará muchos turistas y visitantes que alertados por las redes sociales de precios abusivos declinan la opción del taxi, pero también será positivo para la propia imagen de la ciudad como destino turístico.

Un precio atractivo y similar a la carrera media

“Cuando encontramos la cifra mágica”, explica el presidente de la IMET, “estamos convencidos de que encontramos el apoyo de todo el sector”. La cuestión es, añade, buscar un precio que se ajuste a la carrera media de manera que salga rentable por el taxista ya la vez sea atractivo para el cliente. “Si se pone un precio muy alto, nadie cogerá el taxi, y si se pone muy bajo, acabará no resultando rentable para el taxista, que acabará decidiendo no trabajar en el aeropuerto”, añade.
Aunque de momento el precio no está fijado ya se está trabajando en su cálculo. El IMET ha encargado al Centro de Innovación del Transporte Universidad Politécnica de Catalunya, el CENIT, un informe para valorar cuál puede ser ese precio, que probablemente se establecerá a partir de los 15 euros. Actualmente, un trayecto desde el centro de la ciudad hasta el aeropuerto de El Prat cuesta un mínimo de 20 euros, sin contar maletas, mientras que el trayecto en el Aerobús es de 5 euros por persona todo incluido.
En este sentido, desde el IMET se defiende que el precio sea “atractivo” para el cliente de manera que vea que a partir de ser un grupo de más de 2 o 3 personas les salga más barato trasladarse en taxi, lo que hace pensar que el precio se establecerá a partir de los 15 euros.
Cuando se aplique la tarifa única, el IMET quiere desarrollar una campaña de marketing, con la instalación de carteles en las propias instalaciones aeroportuarias, donde se informe a los turistas de forma clara y sencilla de la nueva tarifa del taxi, lo que permitiría combatir la información negativa y confusa que actualmente se cuelga en la red.
Asegura Freixedes que la medida se aplicará ya el próximo año, a partir de enero cuando se aprueben los nuevos precios del taxi para el 2013. “Se trata de tener una tarifa muy clara que permita recuperar demanda y donde todo el mundo saldrá ganando”, añade.

Eliminación del suplemento de Sants

Otro de las medidas que tiene sobre la mesa el IMET es la eliminación del suplemento de 2,10 euros que se creó por trayecto desde la Estación de Sants de Barcelona con la llegada del AVE en febrero de 2008. Uno de los argumentos para hacerlo es que en la práctica la gran mayoría de los clientes que llegan a la estación no lo hacen con el tren de alta velocidad, sino que provienen de los trenes de Cercanías o Regionales y del metro.
Otra de las preocupaciones del sector en este punto es la dificultad de la actual parada de taxis, ubicada en la parte posterior de la estación por ser la más cercana a la salida del AVE. En este sentido, el IMET está negociando con Adif trasladar la parada, es decir el punto de recogida de los clientes, a la entrada opuesta de la estación manteniendo el actual aparcamiento como parrilla de espera de los taxis. El IMET confía tener terminada la remodelación de cara al próximo año.

SALUT Y BUEN VIAJE.