Arxiu de la categoria: sant andreu

DEBAT SOBRE LA DOMINACIÓ LABORAL EN EL CAPITALISME DIGITAL, DISSABTE 18 DE FEBRER A LES 18:30 A LA CINETIKA

anti mwc

Un conjunt de persones i grups estem preparant (igual que l’any passat) unes jornades Anti Mobile Congress. En breu seran publicitades, es celebraran el 24 i 25 de febrer (divendres i dissabte) a Can Batlló. Per el dia 18 hi ha una jornada prèvia a la Cinètika (el Cine Okupat) per tracta el tema de la

DOMINACIÓ LABORAL EN EL CAPITALISME DIGITAL
Dissabte dia 18 de febrer a les 18:30 a la CINETICA (C/ Rambla Fabra i Puig 32, cantonada carrer de les Monges). Intervindran:

-Missatgeres de Deliveroo

-Participants en l’Assemblea de missatgers dels anys 80 (els qui guanyaren la relació laboral).

-Treballadors de Movistar

-Treballadors de HP

-Treballadores d’INDRA

-Participants en el conflicte del telemàrqueting.

-Treballadors de subcontracta d’Informàtica del Corte Ingès.

-Sector del taxi

-Especialista en jurídica.

Consistirà en intervencions curtes de cada un (no més de 10 minuts, si pot ser menys) i desprès un debat.

Més informació del conjunt de la campanya, 18-II i 24 i 25-II, manifestació el 1-III al web www.antimwc.alscarrers.org i antimwc@riseup.net

Es prega difondre les convocatòries.

INTRODUCCIÓ AL DEBAT:

Des de tots els fronts (catedràtics, executius, governants, educadors sindicalistes dominats…) ens estan advertint d’un canvi global que se’ns ve a sobre… la desaparició de milions de llocs de treball “no qualificats”. Aquesta catàstrofe laboral s’ha de produir (o aconseguir) gràcies al big data, a la intel·ligència artificial, la fabricació per adició (impressió 3D), la nanotecnologia i a l’internet industrial de les coses (2IoT), es tracta de l’economia 4.0 o de la fabricació 4.0, on el 4 fa referència a una suposada quarta revolució industrial.

Només a Europa, entre els treballadors de “coll blanc” s’han de produir la desaparició de 7 milions de llocs de treball, els “llocs especialitzats” generats seran sols de 2 milions. En el cas de la fabricació la situació és semblant, especialment allà on està concentrada, als països emergents, així FOXCONN (la empresa més gran del mon amb 1,3 milions d’emprats) a iniciat un procés de robotització molt ambiciós que pretenia tenir 1 milió de robots operatius per 2014, el pla va endarrerit, però va en camí.

Arreu del mon l’anomenada “economia col·laborativa” (economia de la submissió) guanya posicions i mou ja molt per sobre dels 2.8 bilions, molt especial en el sector de serveis. Es ven com col·laboració el que sols és dominació i explotació.

Tot això no seria possible sense les tecnologies de la mobilitat, la mobilitat ha deixat de ser un tema de comunicació (telèfons més de 7 bilions de connexions de telèfon mòbil). La mobilitat és també imprescindible per l’Internet de les Coses (indispensable per la “economia 4.0”) i que ara mateix suposa 8,4 bilions de connexions.

El treball al capitalisme digital no és:

-Innovador.

-Creatiu i motivador.

-No dona el poder als treballadors.

-No és compartir en lloc de posseir.

-No dona llibertat de treballar o no.

El treball al capitalisme digital és:

-Més explotador a través de subcontractes i “les noves” formes de contractació.

-Més precari.

-És control extrem que fa empal·lidir encarregats, cronoanalistes i maquines de fitxar.

-És aïllat en mans dels algoritmes i del capital.

-Ens fa desaparèixer del mapa mitjançant el treball domiciliari i a través de APP’s.

-És més humiliant que d’altres formes d’explotació.

I molt més.

NO ÉS UN NOU MON? ÉS TREBALL VELL!!!

Ni volem ni podem tirar endarrere i no volem seguir endavant amb el capitalisme en el seu camí. Potser si que estem davant de la quarta revolució industrial… llavors igual que va passar a la primera revolució, igual que els treballadors de Barcelona van cremar el vapor Bonaplata, haurem de trencar les noves màquines de dominació. Al segle XIX va ser el treball a la fàbrica, al segle XXI pot ser el treball a la economia de la dominació

Per nosaltres la única solució és tirar pel dret, i acabar amb el mon industrial, el capitalisme, les corporacions i tots els estats.

SALUT I BON VIATGE

TROBADA DEBAT: ANARQUISME, LLUITA OBRERA I MOVIMENTS SOCIALS

cartel-debate-e1476525201433

Lloc: La Cinètika (Fabra i Puig 32, Barcelona) Data: 19 de novembre de 2016 Hora de inici: 10:00h

Presentació:

Mitjançant el present document ens agradaria convidar-vos a participar del debat que, des de la CNT-AIT de Barcelona, estem organitzant i que té com a objectiu analitzar i comprendre la presència de les lluites socials assembleàries i antiautoritàries en el sí dels conflictes laborals. Des del nostre sindicat considerem que la lluita obrera és el pilar fonamental de resistència a la societat de classes, i percebem un cert desencís amb la mateixa per part de col·lectius que desenvolupen una funció molt activa en altres àmbits de lluita. Ens agradaria poder parlar d’aquest tema per poder aprendre de les diferents reflexions que apareguin durant el debat, i aplicar aquest aprenentatge en les nostres lluites quotidianes, ja que estem convençuts de que repercutirà positivament en elles.

A continuació us presentem informació sobre l’organització i el funcionament del debat.

Preparació dels continguts:

Els col·lectius i persones convidades tindran uns dies per enviar ponències i rèpliques pel debat. Aquesta redacció de ponències pot fer-se de forma individual o col·lectiva. Des de la CNT-AIT aportem una ponència que podria servir de base i que en sí mateixa és suficient per generar una part del debat. Tot i així, la trobada serà més enriquidora quanta més participació hi hagi en l’elaboració de ponències, per la qual cosa us animem a contribuir en aquest sentit.

Temporalització:

La data prevista pel debat és dissabte 19 de novembre, per la qual cosa hem establert la següent temporalització:

    • Des de la invitació fins el 23 de octubre: elaboració oberta de ponències.

    • El 23 d’octubre: elaboració i tramitació de l’ordre del dia.

    • Des del 23 d’octubre al 13 de novembre: possibilitat d’elaboració de rèpliques, contraponències i textos complementaris als punts de l’ordre del dia.

    • Del 13 de novembre fins a la trobada: no es tramitarà cap text per facilitar la reflexió sobre el material ja disponible.

Coordinació:

El debat es coordinarà a través de la Comissió de Cultura de la CNT-AIT de Barcelona, utilitzant per enviar i recollir ponències el següent mail de contacte:

cultura@barcelona.cnt.es

Participants:

Podran participar del debat totes aquelles persones i grups interessats, excepte les següents excepcions:

  • Empresaris, policies, militars, o altres professions repressives o amb interessos contraris als de la classe treballadora (seguretat privada, RRHH…).

  • Partits polítics o altres organitzacions satèl·lits als mateixos.

  • Sindicats participants en eleccions sindicals i comitès d’empresa.

Els criteris anteriors (excepte el primer) s’apliquen a la participació col·lectiva. En cas de que alguna persona d’un grup o col·lectiu convidat sigui membre al mateix temps d’un partit o sindicat no és inconvenient que assisteixi de manera individual. L’objectiu d’aquests criteris no és discriminar a ningú, sinó centrar-nos en la temàtica proposada, sense generar altres debats que, per la seva magnitud i complexitat, desplaçarien l’objecte d’aquesta trobada.

La participació al debat serà sempre individual, tot i que no serà cap inconvenient si alguna persona assistent desitja parlar en nom del seu col·lectiu.

Per últim ens agradaria demanar que les persones que tinguin previst participar ho facin des d’una perspectiva respectuosa i constructiva.

Ordre del dia:

Un cop rebuda la primera tanda de ponències, s’elaborarà un ordre del dia que reculli els punts principals tractats als textos. A partir d’aleshores, cada setmana s’enviaran les contraponències i textos complementaris que es vagin generant fins la data final, una setmana abans de la trobada.

Metodologia del debat:

El debat es dividirà en dues sessions principals: matí i tarda. S’establiran per part nostra les següents funcions: moderació, presa de paraula i presa d’actes. Si alguna persona convidada vol col·laborar en aquestes tasques, serà benvinguda.

Es farà una pausa de 30 minuts enmig de cada sessió.

A l’inici de cada punt es donarà la paraula a aquells participants que hagin realitzat ponències o textos, perquè de forma breu i resumida exposin els seus punts de vista.

Un cop finalitzades les exposicions, s’obrirà torn de paraula. Pel desenvolupament del debat s’aplicaran els criteris de moderació que adjuntem.

Recordem que l’objectiu és l’intercanvi d’idees entre companys, però a priori no hi ha cap proposta concreta per la que s’hagi d’arribar a un consens. Per tant, el debat podrà continuar sense arribar a cap acord fins que s’esgoti el temps estipulat pel punt corresponent. En aquest moment, es tancarà el torn de paraules i es passarà al següent punt.

Criteris de moderació:

  • S’ establiran un màxim de 3 intervencions per persona i punt (sense comptar les exposicions i al·lusions).

  • Cada intervenció no podrà superar els 5 minuts.

  • La mesa interromprà les intervencions que tinguin com a fi desviar-se del tema de la convocatòria o que no tinguin res a veure amb el punt tractat.

  • S’interrompran els debats monopolitzats per 2 o 2 persones ja que entorpeixen l’intercanvi entre la resta d’assistents.

  • Cada grup o assistent parlarà per sí mateix, i si fa referencia a altres grups o persones ho haurà d’explicitar.

  • Si hi ha intercanvi d’acusacions o malentesos personals entre els assistents, se’ls convidarà a que els solucionin fora de l’espai.

  • Es cridarà l’atenció a les intervencions excessivament llargues o repetitives.

  • No es permetran actituds ni comentaris sexistes, racistes o que fereixin les diferents sensibilitats dels assistents.

Finalització:

S’obre la possibilitat de realitzar una publicació amb tots els texts elaborats pel debat, si és que es considera que són interessants i que aporten alguna cosa positiva pel nostre moviment.

SALUT I BON VIATGE.

UNA “APP” GRATUITA PERMITE CALCULAR EL COSTE DE CARRERA DE TAXI

 

Barcelona, 4 feb (EFE).- Una aplicación nueva ‘app’, que se puede descargar gratis en cualquier smartphone o consultar por Internet, permite calcular cuanto costará una carrera de taxi en el área metropolitana de Barcelona antes de subir al vehículo.

 La nueva app, que se puede descargar desde el portal web del Area Metropolitana de Barcelona www.amb.cat/taxi, se dará a conocer a la ciudadanía mediante una campaña institucional para promocionar el uso del taxi que se ha presentado oficialmente hoy y que costará al Instituto Metropolitano del Taxis 45.000 euros.
El alcalde, Xavier Trias, ha presentado la campaña y la nueva ‘app’ en el patio del Ayuntamiento de Barcelona, y ha destacado que ambas ayudaran a “acercar el taxi, que es un servicio público, a la gente”.
“Esta app es útil no para discutir la tarifa, sino porque mucha gente no utiliza el taxi por miedo a cuánto le costará”, ha considerado el alcalde.
Desde esta semana, 430 taxis del área metropolitana llevan en sus puertas unos vinilos con los que además de dar a conocer la app y recomendar el uso de este transporte público se muestra la validez de los taxis como soporte publicitario, una fuente de recursos para el sector posible desde el año pasado pero que no acaba de arrancar, según ha señalado el presidente del IMT y concejal de Barcelona, Eduard Freixedes.

La campaña se desarrollara en febrero y marzo, los peores meses para los 10.523 taxistas que cuentan con licencia para ejercer en Barcelona y su área metropolitana, ya que baja un 25 % la facturación, a pesar de que las últimas ediciones del Congreso Mundial del Móvil la han paliado, ha destacado el alcalde Trias.
En relación con este evento, el gerente, Eduard Ràmia, ha anunciado que los taxis podrán trabajar libremente 12 horas en vez de las tres de año pasado, en concreto entre las 18.00 horas y las 6 de la mañana, del domingo 23 al jueves 27 de febrero, fechas en que se lleva a cabo el MWC.

SALUT Y BUEN VIAJE.
 

9º MOSTRA DEL LLIBRE ANARQUISTA DE BARCELONA

La Mostra del Llibre Anarquista de Barcelona pretén ser un espai des del qual acostar-se a les novetats editorials, publicacions i textos que, d’alguna manera, actuen com a catalitzadors d’idees rebels. El llibre anarquista, en la seva concepció més àmplia, traspassa la seva condició teòrica i s’alia amb la pràctica a través de la crítica, l’autocrítica, l’anàlisi, la reflexió, el debat i la memòria.

Per a la IX edició de la Mostra abandonem el centre, saturat de turistes, hotels, policia i botigues, i ens traslladem a Sant Andreu. Sant Andreu no està lliure, però, dels dictats de la ciutat-aparador. Darrerament s’ha vist afectat per la campanya de pressió, encapçalada per l’Ajuntament, que té per objectiu frenar les activitats dels centres socials. Nosaltres optem per continuar utilitzant tant aquests espais com el carrer, que són nostres.

ENLLAÇ:
 http://llibreanarquista.net/ca/


SALUT I BON VIATGE.

SALVADOR PUICH ANTICH

Tal dia com avui un 2 de març de 1974, Salvador Puich Antich era assassinat pel règim franquista, l’últim executat a garrot vil per la dictadura. Rendim  homenatge a aquest company, que es sens dubte una llegenda viva de la ciutat de Barcelona.

Salvador Puig Antich (Barcelona, ​​1948-1974) va ser un anarquista català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta, que va morir executat pel règim franquista després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat com a culpable de la mort d’un guàrdia civil a Barcelona.

Fill d’una família treballadora de classe mitjana, Salvador era el tercer de sis germans. El seu pare, Joaquim Puig, havia estat militant d’Acció Catalana durant la República. Exiliat a França al camp de refugiats d’Argelès, va ser condemnat a mort quan va tornar a Espanya i indultat en l’últim moment.

El jove Salvador va començar a estudiar al col · legi religiós La Salle Bonanova fins que va ser expulsat per indisciplina. A partir dels setze anys va compaginar el treball en una oficina amb els estudis nocturns a l’institut Maragall, on va fer amistat amb Xavier Garriga i els germans Solé Sugranyes (Oriol i Ignasi), tots ells futurs companys del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) .

Els episodis del maig francès de 1968 foren decisius perquè Puig Antich decideixi implicar-se en la lluita contra la dictadura franquista. La seva primera militància serà en Comissions Obreres, formant part de la Comissió d’Estudiants de l’Institut Maragall. Ideològicament aviat evolucionà cap a posicions anarquistes, que rebutjaven qualsevol tipus de dirigisme i jerarquia dintre de les organitzacions polítiques i sindicals en la lluita de la classe obrera cap a la seva emancipació. Després d’iniciar estudis universitaris de Ciències Econòmiques, fa el servei militar a Eivissa, on és destinat a la infermeria de la caserna. Un cop llicenciat, s’incorpora al MIL, integrant-se en la branca armada. Participa, fent de xofer, en les accions del grup, que consistien generalment a realitzar atracaments a bancs. El botí es destinava a potenciar les publicacions clandestines del grup ia ajudar als vaguistes i els obrers detinguts.

Puig Antich i els seus companys es movien amb facilitat en el món de la lluita clandestina i viatjaven sovint al sud de França, on es relacionaren amb vells militants cenetistes.

L’agost de 1973, es van reunir a França per celebrar el congrés d’autodissolució del MIL. El mes següent, després de l’atracament a una oficina de La Caixa, començaria una forta ofensiva policial contra els militants del MIL.

Primer caigueren Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet, i, a continuació Santi Soler, que és detingut, interrogat i torturat i acaba confessant els llocs de trobada clandestina dels seus companys. El mateix Santi Soler serà utilitzat de parany per la policia de paisà per detenir Xavier Garriga i Salvador Puig Antich. L’operació, minuciosament preparada, s’efectuà el 25 de setembre de 1973 a Barcelona. Els dos anarquistes són detinguts i, tot seguit al portal del número 70 del carrer Girona, té lloc un tiroteig a conseqüència del qual Puig Antich queda malferit i el jove guàrdia civil Francisco Anguas Barragán resulta mort.

Puig Antich va ser empresonat, acusat de ser l’autor dels trets que van causar la mort a Anguas Barragán, i posteriorment jutjat en consell de guerra i condemnat a mort per un règim amb set de venjança després de l’atemptat contra Carrero Blanco. A tot Europa es van organitzar manifestacions demanant la commutació de la pena capital, però Franco es va mantenir ferm i no concedí l’indult. Salvador Puig Antich, de 25 anys, va ser executat mitjançant garrot vil en una cel · la de la Presó Model de Barcelona el 2 de març de 1974 a les 9:40 hores del matí.

 

A LA MEMÒRIA DE SALVADOR PUIGH ANTICH

Salvador Puig Antich, cas obert. Jordi Panyella

SPA_Portada_3aED_small

Tots els testimonis expliquen tota la veritat. El llibre definitiu sobre el cas Puig Antich.

Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa quaranta anys. Amb l’ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l’acusat.

Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar-se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci d’anys. Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya, i fan de Salvador Puig Antich, cas obert un llibre moralment necessari.

 SALVADOR

 

Salvador Puig Antich (2006) és una pel · lícula espanyola dirigida per Manuel Huerga, protagonitzada per Daniel Brühl, música de LLuís LLach . Basada en el llibre Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich, de Francesc Escribano , la pel · lícula reconstrueix una de les últimes execucions  pel mètode del garrot vil a Espanya: Salvador Puig Antich. Va guanyar el Goya al Millor guió adaptat, signat per Lluís Arcarazo.
Tant aquesta pel · lícula com el llibre en què es basa han rebut fortes críticas2 3 per part d’antics militants del MIL, companys de militància de Salvador, que afirmen que buiden de contingut polític el personatge de Puig Antich i alhora que es dignificaria falsament la imatge del seu carceller, al jutge militar ia la Brigada Polític-Social de la policia franquista.

SALUT I BON VIATGE.

 

LA NOVA XARXA ORTOGONAL DE BUS ESTRENARÀ CINC LÍNIES L’1 D’OCTUBRE

 El dilluns 1 d’octubre començarà la implantació de la nova xarxa ortogonal d’autobusos de Barcelona, que en una primera fase consisteix en cinc noves línies d’autobús de les 28 previstes
 D’aquesta manera, la H-6 substituirà l’actual línia 74; la V-7, la línia 30; la H-12 reemplaçarà l’autobús numero 56; la V-21, l’actual línia 10 i la D-20 s’implantarà al tronc comú de les línies 57 i 157, des d’Ernest Lluch fins al passeig Marítim. 
 La nova xarxa de busos preveu la posada en marxa de 17 línies verticals, que uniran el mar i la muntanya, vuit d’horitzontals, que aniran entre els rius Besòs i Llobregat, i tres que travessaran la ciutat en diagonal. D’aquestes 28, 13 estaran en funcionament a la tardor del 2013. 
 Amb l’objectiu de facilitar als usuaris l’adaptació a aquesta nova xarxa d’autobús i minimitzar les afectacions pels canvis previstos, l’Ajuntament de Barcelona i TMB han iniciat una campanya d’informació per arribar a tots els ciutadans. La campanya inclou una pàgina web específica on es poden consultar els canvis previstos ( www.novaxarxabus.bcn.cat ) i la presència, a partir d’aquest dimarts, dia 25, de prop d’un centenar d’informadors a les parades d’autobús afectades. A més a més, el consistori farà arribar fullets informatius a tots els domicilis de la ciutat abans del dia 1 d’octubre. 

Font: el Periódico


SALUT I BON VIATGE

DE JAMAICA A ROMA (VIA BUDAPEST) – SKATALÀ

 Bitllet de tornada o bé un visat,O tot just el carnet d’identitat.
Rastafarisme, Solidarnorsc,
Veient al Papa i tots tocant el dos.
Fumant Sinsemilla a l’Europa de l’Est,
A Itàlia i a l’illa sense fumar res.
Toots & The Maytals fotent-se una pizza
I jo gaudint de la Perestroika.
No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.
Ska a Kingston i enmig de Firenze,
També darrera del Teló d’Acer.
Un munt de palmeres, el bus a tres peles,
Un país tot ple de cridaners.
Rom de Jamaica i wodka rus,
Birra Peroni no és pas del meu gust.
En Marcus Garvey i en Gorbatxev,
La Cicciolina fotent-se en top-less.
No estava gens clar si un dia arribaria
Fins a Montego Bay.
El que ningú es pensava és que acabaria
Anant a Roma via Budapest.

 La primera vegada que vaig veure Skatalà va ser per l’any 1993-1994 a Sant Andreu, i el concert va ser al centre urbà de les arts il’espectacle (ara és un cinema). L’entrada costava 900 peles com es pot veure a l’entrada (que esta feta pols), el concert  constava de dues parts, en la primera eren cançons bàsicament de ska i reggae, on férem una versió molt bona dels Specials (concrete jungle ), i la segona part desapareixia la secció de vents, i es passava a cançons de oi futbol i cervesa del repertori més punk-oi de Skatalà. Recordo que estava ple de skins (normal en un concert de ska) alguns eren difícils de catalogar, molt arrogants en grups, durant el concert hi va haver algunes baralles entre punks i skins. Aquesta era la primera vegada que veia a Skatalà, encara que ja feia temps que els escoltava.

 L’estiu del 85, sis amics es reuneixen en un local d’assaig per rememorar els sons que van fer que Londres tremolés a finals dels 70 i principis dels 80: la música punk en la seva versió més autèntica (Oi! Music) i el ska jamaicà ressuscitat pels grups del segell Two Tone (Specials, Madness, The Beat ,…). Naixia així Skatalà, la llegendària banda que es convertiria en una referència mítica en l’escena ska espanyola. L’elecció del nom va ser el producte de l’aplicació de complexes fórmules matemàtiques: ska + català = skacatalà.

La seva música va ser des del principi un combinat elaborat a base d’alternar i fusionar ska i Oi!, Explosiva barreja que els va caracteritzar, encara que amb el transcurs del temps va anar prenent més rellevància l’ska, degut entre altres coses a la consolidació de la secció de saxos ia la plaça fixa indiscutible ocupada pel teclista.

Com la majoria de bandes amb una àmplia trajectòria, Skatalà va patir diversos canvis des de la seva formació inicial, però més enllà dels motius que van poder haver provocat aquests canvis, cal destacar el fructíferes que van resultar algunes d’aquestes escissions, ja que membres fundadors d’Skatalà van ser el germen d’altres bandes de Barcelona com Tension Friends, Front Pilsen, knockouts o Dr.Calypso.

 El 1987 graven la seva primera maqueta que portava per títol ‘Fent D’aquí’ i que va ser tot un èxit per a la banda, tant per l’acollida de l’audiència com pel nivell de vendes. Aquella maqueta, que va representar el naixement de l’ska cantat en català, va ser reeditada en vinil el 1991 pel segell Sock It Records del skazine FBI i distribuïda per Semaphore, convertint-se en el primer llarga durada oficial de la banda. Quinze després de la seva primera edició, encara es venien còpies pirates de la cinta original. Els temes eren ‘Intro’, ‘Llunàtics’, ‘Suant la panxa’, ‘Ets un barat’, ‘Bolinga’, ‘Per el legal’, ‘Embolingats’, ‘Fem d’aquí’, ‘Sense cervesa no hi ha revolució ‘,’ Killer ‘, i’ Boski ‘.

Aquella banda va estar tres anys oferint nombrosos concerts per Catalunya i visitant Euskadi i França. Això els va portar a ser seleccionats pel segell britànic Unicorn Records per aparèixer al disc ‘Planet Ska’, la primera recopilació mundial de grups d’ska, al costat de bandes d’USA, Europa i Austràlia.

Després d’un període (1989-90) d’impasse, en el qual la banda es disgrega en diferents formacions amb la consegüent etapa de consolidació d’un nou grup, comencen de nou el seu camí pels escenaris amb més força que mai. Tot això sorgeix arran de la publicació de la primera recopilació de grups d’ska de l’Estat, Latin Ska Festa ‘, en què s’inclou a Skatalà com a precursor de l’ska a Espanya i com a pare indiscutible de la resta de les bandes participants.
De l’estil classe obrera que els va caracteritzar en els seus principis, la nova formació passa a un so power-ska de molta més qualitat encara que sense perdre per això les seves arrels de jovialitat tavernària ni la poderosa contundència de les seves actuacions en directe. Això comença a despertar l’interès de les discogràfiques catalanes i finalment, el març de 1993, signen un contracte amb Al.leluia Records i Capità Swing, el primer fruit va ser la publicació del que seria el segon LP i primer CD oficial de la banda, ‘Borinot Borinot’. Les cançons d’aquest primer treball van ser ‘De Jamaica a Roma (via Budapest)’, ‘Waltzing Mathilda’, ‘El tio Manel’, ‘Reggae’n’ska’, ‘Skatalàhits’, ‘Rastablanc’, ‘Oh! vell Barrabàs ‘,’ Skandol dub ‘,’ Pixantó lo Blanc ‘i’ Rànquing roure ‘. En aquest moment només es mantenen dos dels components originals, Pitu i Quique. La resta de la formació la completaven Iñaki (baix), Javi Peña (bateria), J. Xungú (guitarra), J. Maniac (guitarra), J. Prats (saxo alt) i N. Romero (saxo tenor i baríton).

 Comencen així un ascens imparable que els porta a ser sol · licitats pels festivals més prestigiosos de l’Estat: Reggus de Reus, U-Zona Reggae de Torelló, BAM de Barcelona, ​​Mercat de la Música Viva de Vic, Espàrrec Rock de Granada, el fallit Festival Pop-Rock Non-Stop de Barcelona o el Doctor Music Festival dels Pirineus, havent participat en més d’una ocasió en algun d’ells. De la mateixa manera, les seves aparicions en televisió passen de les emissions locals dels seus principis a les cadenes autonòmiques i estatals amb la seva participació a l’Sputnik del C33, Zona Franca de la 2 oa la Marató de TV3.
Tot això els puja al més alt de l’escena skatalítica, en la qual es van mantenir fins al 1997, després de l’edició el 1994 del seu segon CD, ‘Un de Nou’, anant de gira per Itàlia (Pàdua, Milà i Bolonya), actuant a París i veient publicades les seves cançons en diverses recopilacions mundials editades per Moon Records (USA), Heatwave (Alemanya) o Gridalo Forte (Itàlia), convertint-se així a la banda de ska espanyola més internacional d’aquell moment, arribant fins i tot a distribuir els seus discos al mateix mercat japonès. ‘Un de nou’, editat per Al-leluia Records / Capità Swing portava els temes ‘P-IAIO Bugia’, ‘Blind man’, ‘Dibuix d’una nova era’, ‘El pistolete de l’Escala’, ‘Embolingats ‘, Guarrindong (war in dung)’, ‘El capità swing’, ‘El secret del bicorne’, ‘Monigote’, ‘Ara no és temps’ i ‘fa pudor a Pest’. Per a aquest disc es manté intacta la formació de l’anterior i s’afegeix el músic J. Díaz (teclats), al costat de la col · laboració de C. Trindade (percussió).

 El juliol del 97, Quique abandona la seva plaça com a segon cantant de la banda. Després de la gira de l’estiu d’aquest any, el teclista Joan Diaz i els saxos Jordi Prats i Guim Garcia (que havia substituït Nacho Romero aquell mateix any) decideixen també seguir el seu camí. Finalment, a inicis de 1998, la resta de la banda deixa els assajos i cancel · la totes les seves actuacions. Des d’aleshores, Skatalà no va tornar a aparèixer sobre un escenari, confirmant definitivament els rumors sobre la seva desintegració.

 A mitjan aquest mateix any, el segell Baobab Música d’Al · leluia Records editava ‘In Concerto’, el quart disc oficial de la banda. Es tractava d’un enregistrament “pirata” realitzada quatre anys abans a Pàdua, durant la seva gira per Itàlia. A finals de 2001, el segell Subway va reeditar la maqueta ‘Fent D’aquí’, aquesta vegada en format CD i afegint quatre temes gravats en directe en una de les primeres actuacions de la banda. Posteriorment Tralla Records va adquirir els drets del ‘In Concerto’, reeditat en 2002.
 El 2005, es reuneixen de nou per celebrar el 20è aniversari de la seva formació amb una mini gira per Catalunya. Al mateix temps s’edita a través de Skam Records, ‘Llunàtics’, un CD que conté els temes del “Borinot Borinot” i “Un De Nou” i també apareixen al recopilatori oficial del FC Barcelona ‘Més Que Un Club’ amb el seu emblemàtic “Fem D’aquí”.

 La cançó de Jamaica a Roma (via budapest) és del segon lp de Skatalà, publicat l’any 1993. En aquesta cançó aquests skatalítics de barna parlen de viatjar de Jamaika a roma via budapest en autobús passant per gairebé tota Europa i el bus a tres peles. Un gran disc per tornar a escoltar.

DESCARREGAR:
http://www.mediafire.com/?0gthn0mimyd

SALUT I BON VIATGE.


A PEDRADES AMB ELS TAXIS

 Grups de desconeguts llancen pedres per l’accés del carrer Sao Paolo en front del carrer Palomar a l’accés de la Ronda de Dalt, al voltant de la Maquinista, segons se sap per agressions sofertes per conductors i així com a companys.

 És important extremar la precaució davant la gravetat dels fets.

 SALUT I BON VIATGE.