Arxiu de la categoria: poble sec

VIVIR, TRABAJAR Y SOBREVIVIR EN UNA SMART CITY

Presentación11

Jueves día 20 de noviembre a las 20h en el Ateneo Anarquista del Poble Sec. Calle Creu des Molers 86 (L3 del metro, parada Poble Sec)

El término Smart City tiene, sin duda, es un término totalmente coyuntural, es un término “comodín” como han sido otros términos del estilo de la interculturalidad, sostenibilidad su uso como tapadera ideológica y cortina de humo no nos debe esconder pero otras implicaciones. El término es difícilmente distinguible de otros como el internet de las cosas o el Bigdata … aunque los “expertos” pretenden diferenciarse totalmente.

Smart City supone una tecnificación extrema del viejo control social, en lugar de estar controlados por los cotillas y los confidentes del barrio (los sensores) lo estamos por los sensores (cotillas y confidentes).

Lo que le diferencia del viejo método es la extensión, profundidad y magnitud de los bancos de datos, así como la velocidad de procesamiento, la capacidad de almacenamiento, la rebaja brutal del coste de todo este control, y, finalmente, la posibilidad, cada vez más extendida, de control en tiempo real.

En estos momentos, en el periodo 2013/2014 se han puesto en el mercado 7.700 millones de sensores smart y 250 millones de tarjetas NFC, a esto hay que añadir los teléfonos inteligentes, las tablets y otros dispositivos conectados que, en la práctica, actúan como sensores y que a lo largo del periodo 2009/2014 sobrepasan de largo los 10.600 millones de unidades. Se calcula que una ciudad de un millón de habitante tenía en 2010 unos 600.000 sensores actualidad esta cifra ha sido superada de largo.

Cisco y Eriksson han hecho una proyección para 2020 y habla de 50 billones (billones amercas, millardos europeos) de sensores y aparatos conectados. Es una estimación 6 años vista, pero nos da una idea de la magnitud de la recolección. Otras estimaciones más “conservadoras”, hablan de 25 o 35.000 millones. De todos modos, teniendo en cuenta que la población mundial en 2020 se estima en 7.717 millones de personas, tenemos un abanico de entre 3,2 dispositivos por habitante y 6,5 dispositivos por habitante (los cálculos de Cisco no incluyen los smartphones ni las tablets, ni los diferentes tipos de ordenador).

La smartcity tiene como una de las finalidades básicas la recogida de datos, unas para almacenar e ir tratando según necesidades (big data) y el otro para decidir actuaciones en tiempo real. Los usuarios son básicamente los intereses económicos detrás de los estudios de mercado, policías de diferentes tipos y responsables de “recursos humanos” de todo tipo de empresas.

VIVIR EN UNA SMART CITY.

Nuestra vida cotidiana está profundamente penetrada por el seguimiento “smart”. Dejando aparte el tema de los aparatos móviles (básicamente teléfonos), tenemos cientos de videocámaras que nos vigilan en la vía pública.

La videovigilancia, con la bajada del coste de grabación y de almacenamiento de los datos se está extendiendo y se hace ubicuo, además con la “vieovigilància inteligente” (cámara digital atada a un software interpretativo) se puede estreure en tiempo real mucha información de la grabación: números de matrículas, número de personas y vehículos, algunos rasgos del comportamiento de las personas grabadas, reconocimiento facial, detección de comportamientos merodeadores e incluso determinados sido anímicos

Cada vez es más difícil hacer un pago “en efectivo” (anónimo), cada vez los que nos venden saben todo lo que compramos, qué cantidad, en qué momentos cuando compramos una botella de ginebra o cuando compramos un pollo. Cada vez tenemos más tarjetas con chip, más documentos de identificación electrónicos …

Dentro nuestros hogares los contadores “inteligentes” que recientemente nos han instalado permiten conocer lo más íntimo de nuestros actos, cuando llegamos, cuando vamos a dormir, cuando nos duchamos y cuando ponemos lavadoras si tenemos visitantes, si tienes picos de consumo …

Determinadas tecnologías, como los “wearables” (sensores vestibles” que miden tensión arterial, ritmo cardíaco, oxígeno en sangre ….) Dan una vuelta más al control, con ellos ponemos en manos de “desconocidos” datos tan íntimas como las de nuestro estado físico y nuestra salud, si se geoposicionar la transparencia físico / metabólica voluntaria” se hace total y absoluta.

TRABAJAR EN UNA SMART CITY.

Cada vez más, a los trabajos, sobre todo aquellas que antes llamaban trabajos manuales, los patrones cuentan con más herramientas de control y de abusderivades de lo que se llaman smart tecnologías.

Todas estas herramientas de control se disfrazan con la amabilidad de entregar a los trabajadores de trabajos pesados o inseguras, el hecho es que la presión extra sobre los tiempos de ejecución y de la frecuencia de las operaciones hace que, por ejemplo, aumenten los accidentes laborales. Otra mito que nos han imbuido es el del “buen rollo” de las empresas TIC con sus trabajadores en el mundo TIC, al igual que en el resto, está aumentando la brecha salarial entre los “mejor pagados” y el resto.

Seguramente los primeros en sufrirlas fueron los trabajadores del espacio público, los de limpieza viaria y de mantenimiento urbano vieron como en sus vehículos (incluso los carritos de barrer) instalaban GPS sy se les proveía de las agendas tipo “palm piloto(actualmente sustituidas por teléfonos) para poder vigilar su actividad y dar alarmas para trabajos urgentes.

Después fueron los transportistas urbanos, especialmente los repartidores de mercancías, de nuevo los GPS sy aquellos “miniordenadores” los Psion ahora ya sustituidos por tablets y deben conducir, repartir y facturar y en todo momento la central (el patrón) puede hacer la trazabilidad de la mercancía, sean sobres y paquetes (como los repartidores de UPS) o cajas de cervezas

El transporte público de pasajeros viene detrás, los buses con GPS y otros gadgets tecno-smart han invadido las flotas de autobuses, de taxímetros inteligentes los taxis y de videocámaras las estaciones de metro.

huelga-boikot-y-sabotaje-contra-uber
La recogida de residuos va detrás, con el añadido los sensores de llenado de los contenedores que harán variable los recorridos, las frecuencias y por tanto los horarios y los calendarios de trabajo.

La mayor parte de las mercancías, palets, contenedores y muchos envases individuales ya vienen marcados con tarjetas RFID o incluso dispositivos más sofisticados, son trazables” y los inventarios casi automáticos, el impacto sobre los mozos de almacén y los reponedores es directa. De hecho los “expertos” empresariales, consideran que el 90% de las entregas bajo demanda se harán en 2018 mediante sistemas conectados vía web (Uber, eBayNow, Shutler, Deliver, Postmates, Instacart, Amazon, Alibaba …).

Los oficinistas y otros trabajadores de “cuello blanco” ya trabajan en red y sufren softwares de control que registran el número de pulsaciones en el teclado y la actividad en cada momento a lo largo de la jornada laboral, también la inactividad.

Y todo el control de presencia se sofistica y cada vez más es sin contacto, llegando en algunos cazo a controlar no sólo la entrada y salida, sino también el lugar y el tiempo pasado en diferentes dependencias dentro del trabajo, estableciendo zonas prohibidas.

Hay aplicaciones smart especialmente repulsivas, como la escoba de Netjer urbana con sensor de movimiento que registro el número de barridas a lo largo del día (ligado al GPS del carrito también donde se barre) o la ropa de trabajo “interactiva” dotada de etiquetas RFID u otros artilugios de control de presencia.

Las aplicaciones smart sólo tienen un límite, el grado de retorcimiento de la mente de ingenieros y tecnólogos, la codicia de los empresarios y el afán de control sobre la vida de los demás.

¿Cuál es el efecto sobre las condiciones de vida en el lugar de rabajo ?:

El primer efecto es un control extremo más allá del primitivo control del ojo del encargado o el reloj de fichar, se trata ya de un control “en tiempo real”, no ya de hora en hora o de minuto a minuto, ahora se trata de control milisegundo a milisegundo esto hace que el patrón (aunque ahora parezca un término obsoleto, todos tenemos un patrón, aunque sea el estado o una corporación multinacional) sepa que hacemos en todo momento durante la jornada laboral y, si la empresa tiene mejoras sociales como actividades deportiva si culturales subvencionadas, entonces también conoce buena parte de nuestro tiempo libre.

El resultado del control, y segundo smart-efecto, es una “optimización del tiempo” por parte de la empresa, los ritmos de trabajo aceleran y los plazos se acortan. Por ejemplo el número de entregas de mercancías de un trabajador de UPS, la longitud del itinerario de un trabajador de limpieza viaria, el número de expedientes en una semana el oficinista

El tercer efecto es un aumento de la precarización del trabajo, por una parte el efecto del control genera despidos, y por la otra el control extremo permite monitorizar y tutelar el trabajo de manera que en cada momento el trabajador hace lo que “ha hacer “… lo que desea la empresa.

El cuarto efecto, efecto global, es que la dominación extrema a la que nos lleva la “smartització” de nuestras vidas ataca nuestra identidad individual y tiene efectos sobre nuestra libertad, la calidad de la vida y la salud, enfontsant hacernos en la miseria, la humillación y la dominación. Nos lleva a una negación de nosotros mismos y una afirmación de nuestros dominadores.

SOBREVIVIR EN SMART CITY.

Seguramente una perspectiva como la que pintamos (los 50 billones de conexiones) da lugar al pesimismo y al derrotismo más absoluto, y la distopía parece ya inevitable nada de eso !!. Quizás hubiera sido mejor usar las palabras “resistir a la smartcityo mejor aún “destruir la smartcity

Pese a lo que pueda parecer esta red omnipresente no será omnipotente, entre otras cosas porque se alimenta a sí misma (se retroalimenta) y si neutraliza el número suficiente de nodos deviene inoperativa por un tiempo, total o parcialmente.

En el mundo antiguo (casi casi la actual) se podía vivir sin la mayoría de las redes urbanas, sin la red de abastecimiento de agua o de energía, sin los servicios sanitarios, sin los cuerpos de seguridad … y esto se ha demostrado en las múltiples situaciones de emergencia que hemos tenido en este inicio del siglo XXI.

En New Orleans la gente supo organizarse para sobrevivir, mientras que el estado sólo se preocupaba para impedir el saqueo, recogieron agua y comida, supieron distribuirlo con fuerza equidad y supieron encontrar espacios de seguridad. Cuando las redes del estado los volvieron a capturar, las cosas empeoraron y, aún ahora, no están “normalizadas” y la gente sigue viviendo en quasibarraques sin los servicios mínimos ..

En Gaza, sin la mayor parte de las redes de servicios operativas, con el esfuerzo individual de los trabajadores y el esfuerzo colectivo de la población, han podido resistir y continuar la vida sin un funcionamiento mínimamente regular de estas.

Lo mismo podríamos decir de tantas situaciones de enfrentamiento militar entre estados (Siria, Irak, Kurdistán …) o de desastres “naturales” como el terremoto con tsunami de Filipinas o tantos otros más pequeños.

Ahora bien, podría el actual modelo capitalista resistir una semana sin internet ?, sin red de comunicaciones? … Que valdrían el dinero depositado en New York en Barcelona, en London …? La respuesta es sencilla: a la primera pregunta NO, y en la segunda NADA De aquí nos surge otra pregunta … es posible detener, hacer caer, neutralizar la red? la respuesta es, creemos nosotros, que sí.

Hay un problema de enfoque, nosotros queremos resistir localizadamente, cada cosa en su lugar, la plataforma contra los desahucios frente Caixa Catalunya, los antinucleares ante ENDESA, los antifronteres ante el CIES, los adversarios de los transgénicos en los campos de los OMG … y así todos buscando nuestra posición y nuestro target” correcto y afinado … los antidesnonament no van a hacer un escratxe ante Monsanto, ni los antinucleares ante los CIES o antifronteres delante de la parroquia … mientras ellos están hiperconnectats (el Obispado con ENDESA, ENDESA con el CIES, el CIES con Monsanto, Monsanto con la Generalitat, la Generalitat con el rector de la parroquia …) y se ríen de nuestros esfuerzos localizados, limitados ya veces estériles.

Históricamente muchos de los movimientos de los oprimidos no se han autolimitado nunca tan en el alcance de sus luchas como nos limitamos actualmente. La especialización es algo reciente.

Por ejemplo los anarcosindicalistas del Berguedà no se limitaban a las condiciones de minas y fábricas, por eso podían proclamar, por unos días, el comunismo libertario global para toda la vida cotidiana de varias poblaciones.

Los piqueteros argentinos no se limitaban a manifestarse frente a la Casa Rosada, también cortaban carreteras y otras vías sin un motivo estrictamente local, solo contra el paro !!, a pesar de que tenía efecto sobre otros sectores (capitalistas …) no estrictamente vinculados a su conflicto.

Las sufragistas inglesas de principios del siglo XX no restringían su lucha al atacar el parlamento o en los partidarios del apartheid de género, entendieron que el patriarcado (que era su verdadero objetivo) tenía otros tentáculos más accesibles a los que dañar. Así que durante 1912/13, y un poco del 14, destruyeron cientos de buzones de correos (internet de aquellos tiempos) sin preocuparse (al contrario de lo que hacen los seguidores de la ética hacker) en los efectos sobre terceros , también incendiaron edificios, cortar líneas de teléfono y telégrafo y sabotear la red de ferrocarriles (muchas redes como podemos ver).

En estos momentos, la red es vulnerable si la atacamos guiándonos, no por la lógica que nos imponen (antinucleares / instituciones energéticas, antipatriarcales / Ministerio de Justicia, anti OMG / Monsanto …), sino por la lógica de la hiperconectividad de los nuestros dominadores, NO IMPORTA donde actúa, están interconectados, YA LOS LLEGARÁ EL EFECTO.

Esta lógica de acción trascendería el problema de la coordinación entre grupos y movimientos. También trascendería la lógica de los dominadores, la de la represión. Puedes atacar, alterar, destruir en cualquier punto, puedes reivindicar estas acciones por cualquier causa . puedes estar seguro de que danyaràs más que si pierdes recursos y el valioso tiempo intentando identificar el punto justo, el punto correcto . porque este punto no existe, está todo ATACA LA RED !!.

SALUD Y BUEN VIAJE.

BARCELONA LIBERALIZA EL TAXI DURANTE LOS CUATRO DÍAS DEL CONGRESO DE MÓVILES

Una de las cosas más sagradas del sector del taxi es el día de fiesta entre semana. Tanto por el hecho de disfrutarlo como por la necesidad de quitar de la circulación al 20% de las 10.500 licencias. Durante los días que dure el Mobile World Congress, el Instituto Metropolitano del Taxi (IMT) ha decidido liberalizar el sector, esto es, permitir que todos los coches salgan a la calle. Sucederá entre las seis de la mañana y las seis de la tarde, con el objetivo de que no se repitan escenas de otros años, cuando la cola de clientes en la Fira de Barcelona sacaba los colores a la Administración.

Todo tiene que ser perfecto entre el 24 y el 27 de febrero. Nada debe fallar. Dentro de Fira Gran via se encarga la organización del congreso, liderada por el consejero delegado de GSMA, John Hofman. Fuera, la responsabilidad es de los ayuntamientos de Barcelona y L’Hospitalet. A la espera de que la línea 9 de metro conecte el centro de la capital catalana con la plaza de Europa, el taxi juega un papel fundamental para garantizar la movilidad de los cerca de 75.000 congresistas que se espera que este año recalen en la ciudad. El impacto económico será de unos 356 millones de euros, 36 más que en la edición del 2013. Tanto montaje obliga a blindar el transporte, y es por ello que el taxi podrá saltarse su día de fiesta, según anunció ayer el gerente del IMT, Eduard Ràmia.

NUEVA APLICACIÓN / En un acto en el consistorio, el alcalde Xavier Trias, acompañado de Eduard Freixedes, concejal de Movilidad y presidente del IMT, y el propio Ràmia, presentó la nueva aplicación móvil que permite a los usuarios calcular el precio de una carrera de taxi. El ingenio, avanzado por EL PERIÓDICO el 13 de diciembre, ya puede descargarse en Android y iPhone (Taxi Barcelona) y nace con el objetivo de ahuyentar el tópico de que este es un medio de transporte caro.
Preguntado sobre la posibilidad de implantar una tarifa única para el aeropuerto para evitar los timos a turistas, Trias evitó responder. El plan lleva dos años vetado por el sector.

SALUT Y BUEN VIAJE.

 

RUTA HISTORÌCA “EL POBLE EN ARMES A BARCELONA 77 ANIVERSARÍ DE LA REVOLUCIÓ SOCIAL”

El 19 de Juliol de 1936, els militars feixistes de l’exèrcit sublevat de Franco, van sortir als carrers de Barcelona a fer efectiu el cop d’Estat al govern de la República i de Catalunya, per imposar la seva dictadura militar i feixista.

L’enemic es pensava que seria molt senzill, un passeig, que els 9.000 militars de la guarnició de Barcelona sortirien de les casernes amb els seus fusells, metralletes i canons mentre la gent restaria a casa atemorida, que no trobarien més resistència que uns quants guàrdies d’assalt que desistirien en veure’n la superioritat militar.

Qui_ _s’hauria imaginat que uns quants obrers i obreres organitzats, sense gaires armes però preparats i amb esperit revolucionari, s’enfrontarien a aquest atac i derrotarien aquell 20 de juliol l’exèrcit espanyol per primer cop a la història en terres catalanes???… NINGÚ! Ningú més que aquelles persones que es van llançar als carrers amb les ganes i el convenciment d’aturar el cop d’estat i assolir l’esperada i desitjada revolució social.

Aquest 19 de juliol fa 77 anys d’aquella victòria i volem commemorar-la organitzant una ruta històrica pels carrers del casc antic de Barcelona per reviure aquell dia de lluita. Recorrerem diferents punts  significatius del conflicte revolucionari explicant els motius desencadenants del cop d’estat, la consegüent contraofensiva revolucionària, l’organització dels comités de defensa per part dels militants de la CNT i gent d’altres ideologies i la marxa en columnes per alliberar Catalunya, València i l’Aragó oriental

Tot això com a crònica de com un poble quan es consciencia,
s’organitza i vol, ho pot tot, que juntes ho podem TOT.

QUE: Ruta històrica casc antic Barcelonaa sobre el 19 de juliol del 1936.
QUAN: Aquest 19 DE JULIOL, a les 17H.
ON: a la confluència de la RONDA SANT PAU AMB LA RONDA SANT ANTONI,
metro <L2> Sant Antoni.

Salut i revolució!

SALUT I BON VIATGE.

BARCELONA ES PROPOSA DE REDUIR UN 30% EL TRÀNSIT PRIVAT

La ciutat intentarà minvar el pes de circulació d’automòbils fins al 2018.

BARCELONA. LA VANGUARDIA. ÓSCAR MUÑOZ.- La pèrdua de pes del vehicle privat en la mobilitat de la ciutat ha de continuar, en gran manera per exigències normatives. Europa ha fixat uns nivells de contaminació màxims que en alguns aspectes Barcelona no compleix. I és sabut que en bona mesura el trànsit n’és el culpable. Per corregir la situació i, no menys important, per millorar les condicions d’habitabilitat -soroll, seguretat viària…-, l’Ajuntament es planteja continuar delimitant l’ús del cotxe en els propers anys, fins a un 30% en l’horitzó del 2018, segons preveu el pla de mobilitat urbana, actualment en fase d’elaboració.
El descens de la mobilitat general dels últims anys, propiciat per la crisi econòmica, que ha reduït sensiblement l’activitat, ha estat més elevat en la circulació en vehicle privat que en l’ús del transport públic. Aquest fet ha d’ajudar a aconseguir els objectius que l’Ajuntament de Barcelona ha posat a damunt la taula i que ahir l’alcalde, Xavier Trias, i els directors de Serveis de Mobilitat, Adrià Gomila, i de l’Agència d’Ecologia Urbana, Salvador Rueda, van explicar a les entitats representades al Pacte per la Mobilitat. Els objectius i les actuacions que es van plantejar se sotmetran al setembre a un procés de participació en els diferents grups de treball que componen l’esmentat òrgan per aconseguir el màxim consens possible. La previsió de l’àrea municipal de Mobilitat, que dirigeix el regidor Eduard Freixedes, és que el document pugui aprovar-se inicialment a finals d’any o principis del que ve perquè, així, al llarg del 2014 pugui rebre llum verda definitiva de l’Ajuntament.
La situació de partida presa per a l’elaboració del pla de mobilitat urbana és el repartiment modal que hi havia el 2011. Aquell any, els vehicles privats motoritzats concentraven el 26,7% dels desplaçaments que es feien un dia feiner tipus a Barcelona. L’objectiu fixat per al 2018 és que passin a representar el 18,6%; per tant, el descens sobre el total de moviments que es fan a la ciutat seria del 30,4%. Els trajectes a peu han de passar, segons aquest full de ruta municipal, del 31,9% al 35,4% (l’increment seria del 10,9%). Els viatges en transport públic, del 39,9% al 43% (7,7% més) i en bici de l’1,5% al 3% (el doble).
Al document de diagnosi del pla, aquests objectius, fins i tot sent ambiciosos, no eren els més atrevits. Entre les opcions proposades n’hi havia una de més radical que la finalment adoptada, que reduïa la quota del vehicle privat fins al 14,9%, feia pujar la del transport públic fins al 46,3%, els desplaçaments a peu els deixava en el 35,4% i els que es fan amb bicicleta els elevava a un 3,4%. També hi havia un altre escenari més conformista, fruit de l’evolució natural de l’actual model, que ja té mesures desincentivadores del cotxe, i que plantejava un 22,3% de quota per al vehicle privat, un 40,4% per al transport públic, un 35% per als vianants i un 2,3% per als ciclistes.
Perquè el vehicle privat continuï perdent pes en el repartiment de la mobilitat de la capital catalana, l’equip de govern municipal no aposta tant per les prohibicions o els obstacles com per mesures incentivadores de l’ús del transport públic i facilitadores dels desplaçaments a peu i en bicicleta. La idea és que moure’s amb cotxe sigui menys interessant que fer-ho per aquests altres mitjans. Es tracta que, en conjunt, la mobilitat de la ciutat guanyi eficiència i contribueixi a la millora de qualitat ambiental i a la seguretat, segons consta en el document que s’està elaborant.
El text presentat ahir planteja algunes mesures per assolir aquests objectius en els propers anys. En l’àmbit del vehicle privat es preveu fomentar l’ús compartit, tant mitjançant el que es coneix com a car sharing (usuaris que van en el mateix cotxe però en horaris diferents) com el denominat car pooling (vehicles compartits per diferents persones alhora). Una altra actuació és l’extensió dels carrils bus-VAO d’accés a la ciutat -competència de la Generalitat que també actua a favor dels autobusos- i, un aspecte nou, la implantació de models similars -vies que utilitzarien els vehicles d’alta ocupació o els que es considerin ecològics- a l’interior de la ciutat. Així mateix es planteja aplicar les noves tecnologies per oferir als conductors més informació en temps real de l’estat del trànsit i de l’aparcament, amb la qual cosa es pretén reduir les congestions i els trajectes innecessaris. Igualment es proposa de millorar la gestió de l’estacionament en superfície, revisar el pla d’aparcaments subterranis municipals i les normatives urbanístiques per adaptar les ràtios de places als edificis a la realitat. Per a les motos es pensa fomentar l’aparcament en calçades i en garatges subterranis per alliberar les àrees per als vianants.
Al capítol del transport públic, la gran aposta és la implantació de la nova xarxa ortogonal d’autobusos de TMB. Però també es pretén actuar per fer més eficients la resta de línies (tant les de proximitat com les complementàries) i millorar les interurbanes (les seves rutes per l’interior de la ciutat, les estacions i la connectivitat). Un altre instrument que l’Ajuntament espera que servirà per promoure l’ús del transport públic és la T-Mobilitat, targeta intel·ligent recarregable de l’ATM que ajustarà la tarifa a l’ús que es faci (com més viatges, més reducció de preu). També es pensa estudiar com es poden millorar les parades d’autocars turístics i l’ús de les noves tecnologies per a la gestió de les parades de taxis i la reducció del nombre de quilòmetres que fan sense passatge.
Pel que fa als vianants, el pla aposta per l’ampliació de l’espai viari per als moviments a peu i la modificació de l’ordenança per posar en relleu la figura del ciutadà que es mou d’aquesta manera. També suggereix, entre altres actuacions, arranjar els punts en què hi hagi més inseguretat viària, crear una xarxa d’itineraris a peu, continuar desenvolupant zones de trànsit calmat, i millorar la senyalització específica per als desplaçaments que fan els turistes.
Per a les bicicletes es planteja millorar la xarxa de carrils reservats i les zones de trànsit calmat, així com els punts que tenen més accidentalitat, augmentar les places d’aparcament al carrer, reactivar el registre i marcatge de bicicletes i adequar el transport públic perquè pugui admetre aquests vehicles, així com millorar l’eficiència de la gestió del bícing.
També se suggereixen actuacions en el transport de mercaderies urbanes. Per a aquesta activitat es planteja la implantació de centres de distribució a l’interior de la ciutat que permeti l’ús de vehicles lleugers no contaminants i silenciosos.

SALUT I BON VIATGE.

LOS OJOS DEL TAXI

LOS OJOS DEL TAXI es un cortometraje de Manuel Chico (taxista y poeta de barcelona) realizado a finales de los años 90 en barcelona. Este corto muestra la miseria de esa barcelona post olimpiadas de la mano de un taxi, anunciando de manera profética la crisis que ahora mismo sufrimos. Con poemas de Miguel Hernandez, Gustavo Adolfo Bequer, Jose Maria Espronceda, William Shakespeare, Calderon de la Barca y Juan Rico y Amat  interpretados magistralmente por Manuel Chico.

SALUT Y BUEN VIAJE.

35 ANIVERSARI DE L´ATENEU LLIBERTARI DEL POBLE SEC

35 ANIVERSARI DE L’ATENEU LLIBERTARI DEL POBLE SEC

CELEBREM CONTINUAR EN EL CAMÍ CELEBREM EL FUTUR QUE HEM DE FER

  ACTIVITATS, QUE ES DURAN A TERME A L’ESPAI OBERT (c. Violant d’Hongria, 71 1r – Sants – )

DIES 8 I 9 DE MARÇ
Divendres 8 de març, a les 19 hores, farem la presentació de l’aniversari de l’Ateneu i, a continuació, i commemorant el dia de les dones, un petit record de la dona anarquista. I, per a finalitzar, la “presentació en societat” del nou número de la revista de pedagogia llibertària Educere, dedicat al tema del gènere.

Dissabte dia  9, a les 19 hores, xerrada sobre el recorregut històric de l’Ateneu del Poble Sec, amb la participació de totes les generacions possibles, començant per un dels fundadors de l’Ateneu, fa ja 35 anys. Després pizzada per tothom i karaoke “revolucionari” (si algú vol portar alguna canço que en consideri que ha d’estar inclosa, endavant!)

DIA 16 DE MARÇ
A partir de les 12 hores, taller de cuina de posguerra. Recrearem algun dels plats que va crear la imaginació de la gent en el tems de l’escassetat, com a mostra de la nostra memòria històrica, d’una banda, i també de com, si s’ha de fer i volem, ens podem espavilar en les pitjors condicions i, perquè no?, fer-ne gairebé un art.

Aquest dia no en farem cap més activitat perquè està l’homenatge al Maquis.

CRIDA ESPECIAL A TOTHOM QUE HAGI ESTAT VINCULAT A QUALSEVOL DELS ATENEUS LLIBERTARIS: FEM QUE NO ES PERDI LA NOSTRA MEMÒRIA. A PARTIR DE LES 18 HORES RECOLLIREM I ESCANNEJAREM ELS MATERIALS QUE ENS VULGUEU PORTAR: FOTOGRAFIES, CARTELLS, ACTES, ENGANXINES… I DESPRÉS LES COMPARTIREM AMB TOTS ELS QUE HAGUEU PARTICIPAT EN FORMA DE RECULL DE MATERIALS GRÀFICS I D’HISTÒRIES.

DIA 23 DE MARÇ
19 h.: Taula rodona: Passat, present i futur dels Ateneus Llibertaris, on esperem comptar amb els que van estar i amb els que estan treballant per l’anarquia des dels Ateneus.
I, a partir de les 22 hores, sopar, pastís d’aniversari i Festa Grossa, amb el grup de flamenc-rock Kepasaprimo i el gran Dj Strangelove

I DURANT TOT EL MES DE MARÇ, DUES PETITES EXPOSICIONS AMB MATERIALS DEL PROPI ATENEU… I DELS ALTRES QUE VAN FER CAMÍ AMB NOSALTRES.

Us hi esperem a tots i a totes. Salut i bon vent a les veles

Ateneu Llibertari del Poble Sec

SALUT I BON VIATGE.

SALVADOR PUICH ANTICH

Tal dia com avui un 2 de març de 1974, Salvador Puich Antich era assassinat pel règim franquista, l’últim executat a garrot vil per la dictadura. Rendim  homenatge a aquest company, que es sens dubte una llegenda viva de la ciutat de Barcelona.

Salvador Puig Antich (Barcelona, ​​1948-1974) va ser un anarquista català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta, que va morir executat pel règim franquista després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat com a culpable de la mort d’un guàrdia civil a Barcelona.

Fill d’una família treballadora de classe mitjana, Salvador era el tercer de sis germans. El seu pare, Joaquim Puig, havia estat militant d’Acció Catalana durant la República. Exiliat a França al camp de refugiats d’Argelès, va ser condemnat a mort quan va tornar a Espanya i indultat en l’últim moment.

El jove Salvador va començar a estudiar al col · legi religiós La Salle Bonanova fins que va ser expulsat per indisciplina. A partir dels setze anys va compaginar el treball en una oficina amb els estudis nocturns a l’institut Maragall, on va fer amistat amb Xavier Garriga i els germans Solé Sugranyes (Oriol i Ignasi), tots ells futurs companys del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) .

Els episodis del maig francès de 1968 foren decisius perquè Puig Antich decideixi implicar-se en la lluita contra la dictadura franquista. La seva primera militància serà en Comissions Obreres, formant part de la Comissió d’Estudiants de l’Institut Maragall. Ideològicament aviat evolucionà cap a posicions anarquistes, que rebutjaven qualsevol tipus de dirigisme i jerarquia dintre de les organitzacions polítiques i sindicals en la lluita de la classe obrera cap a la seva emancipació. Després d’iniciar estudis universitaris de Ciències Econòmiques, fa el servei militar a Eivissa, on és destinat a la infermeria de la caserna. Un cop llicenciat, s’incorpora al MIL, integrant-se en la branca armada. Participa, fent de xofer, en les accions del grup, que consistien generalment a realitzar atracaments a bancs. El botí es destinava a potenciar les publicacions clandestines del grup ia ajudar als vaguistes i els obrers detinguts.

Puig Antich i els seus companys es movien amb facilitat en el món de la lluita clandestina i viatjaven sovint al sud de França, on es relacionaren amb vells militants cenetistes.

L’agost de 1973, es van reunir a França per celebrar el congrés d’autodissolució del MIL. El mes següent, després de l’atracament a una oficina de La Caixa, començaria una forta ofensiva policial contra els militants del MIL.

Primer caigueren Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet, i, a continuació Santi Soler, que és detingut, interrogat i torturat i acaba confessant els llocs de trobada clandestina dels seus companys. El mateix Santi Soler serà utilitzat de parany per la policia de paisà per detenir Xavier Garriga i Salvador Puig Antich. L’operació, minuciosament preparada, s’efectuà el 25 de setembre de 1973 a Barcelona. Els dos anarquistes són detinguts i, tot seguit al portal del número 70 del carrer Girona, té lloc un tiroteig a conseqüència del qual Puig Antich queda malferit i el jove guàrdia civil Francisco Anguas Barragán resulta mort.

Puig Antich va ser empresonat, acusat de ser l’autor dels trets que van causar la mort a Anguas Barragán, i posteriorment jutjat en consell de guerra i condemnat a mort per un règim amb set de venjança després de l’atemptat contra Carrero Blanco. A tot Europa es van organitzar manifestacions demanant la commutació de la pena capital, però Franco es va mantenir ferm i no concedí l’indult. Salvador Puig Antich, de 25 anys, va ser executat mitjançant garrot vil en una cel · la de la Presó Model de Barcelona el 2 de març de 1974 a les 9:40 hores del matí.

 

A LA MEMÒRIA DE SALVADOR PUIGH ANTICH

Salvador Puig Antich, cas obert. Jordi Panyella

SPA_Portada_3aED_small

Tots els testimonis expliquen tota la veritat. El llibre definitiu sobre el cas Puig Antich.

Salvador Puig Antich va ser executat el 2 de març de 1974, ara fa quaranta anys. Amb l’ajusticiament culminava un procés judicial que va ser una gran farsa i on es va negar a Puig Antich el més elemental dret de defensa. La manipulació del cas va arribar fins al punt que la justícia militar va permetre a la policia franquista alterar el contingut del sumari fent desaparèixer documents, proves de càrrec que exculpaven l’acusat.

Aquesta és una de les colpidores revelacions que el periodista Jordi Panyella fa després de furgar en el sumari original i entrevistar-se amb desenes de testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat parlar per primer cop en aquest llibre trencant un silenci d’anys. Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya, i fan de Salvador Puig Antich, cas obert un llibre moralment necessari.

 SALVADOR

 

Salvador Puig Antich (2006) és una pel · lícula espanyola dirigida per Manuel Huerga, protagonitzada per Daniel Brühl, música de LLuís LLach . Basada en el llibre Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich, de Francesc Escribano , la pel · lícula reconstrueix una de les últimes execucions  pel mètode del garrot vil a Espanya: Salvador Puig Antich. Va guanyar el Goya al Millor guió adaptat, signat per Lluís Arcarazo.
Tant aquesta pel · lícula com el llibre en què es basa han rebut fortes críticas2 3 per part d’antics militants del MIL, companys de militància de Salvador, que afirmen que buiden de contingut polític el personatge de Puig Antich i alhora que es dignificaria falsament la imatge del seu carceller, al jutge militar ia la Brigada Polític-Social de la policia franquista.

SALUT I BON VIATGE.

 

FEBRER LLIBERTARI 2013

Aquest 2013 tornem amb una altra edició del Febrer Llibertari a Sants. Debats, xerrades, presentacions, rutes històriques, cicles de cinema…; tot plegat un esforç dels diferents col·lectius anarquistes de Sants per donar vida als nostres espais i portar al carrer les nostres discussions i inquietuds, mostrant els nostres valors i principis sobre la teoria i la pràctica de l’ideal llibertari.

Programació:

DIJOUS 31 DE GENER– Riego 37
19:30h Presentació del projecte, llibre i DVD “Al son del punk / Kuidado ke muerden: escenas del punk en Cuba” amb Pau Coll, corresponsable i impulsor del projecte amb Josu Trueba.
“Al son del punk / Kuidado ke muerden: escenas del punk en Cuba” es compon del treball documental de Josu Trueba, qui proposa fotos que capten la quotidianitat i intimitat de la vida diària dels punks a la illa caribenya. Retalls d’una forma de vida antagònica a la típica imatge de Cuba. A més, al llibre se li sumen imatges del taller de fotografia participativa impulsat pel col·lectiu barceloní Ruido Photo, que va facilitar càmeres digitals als mateixos punks cubans, perquè fossin ells mateixos qui fotografies sense el seu context . Deu d’ells van aprendre a utilitzar la càmera digital per presentar-nos un trosset de la seva realitat. La sinceritat i proximitat de les imatges avalen el resultat. L’experiència del taller es va gravar en el DVD que acompanya la publicació.

Dissabte 2 de febrer – Passatge del Vapor Vell
10h Parades de distribuïdores.
10.30h Debat “Les retallades als serveis públics. Lluites i alternatives des d’una perspectiva llibertària”
14h Paellada popular
16h Sobretaula musical

Diumenge 3 de febrer – CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons. “La Fuga de Segovia”
Relata la fugida del penal de Segòvia el 5 d’abril de 1976 de 29 presos polítics (24 d’ells militants d’ETA i cinc catalans del FRAP, FAC, MIL i PCE(i)) pel col·lector d’aigües fecals després d’haver cavat un túnel durant mesos, i que acabà amb l’arrest de 24 dels fugats, la mort en una trobada amb la Guàrdia Civil a Burguete (Navarra) d’Oriol Solé i Sugranyes i la fugida a França de quatre d’ells.

Dilluns 4 de febrer – Ateneu Llibertari de Sants
19.30h Presentació del Llibre: “La revolución de los comités. Hambre y Violencia en la Barcelona Revolucionaria. De junio a diciembre de 1936” amb el seu autor Agustí Guillamón
Aquest llibre és complement o continuació dels anteriors llibres d’Agustín Guillamón, “Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938) y Barricadas en Barcelona”. En ambdós es relaten els fets que, durant la guerra civil espanyola, van des del mateix començament i l’esclat de la revolució social, fins al triomf de la contrarevolució, al mes de maig de 1937.

Divendres 8 de febrer – Ateneu llibertari de Sants
19:30h Presentació del llibre: “¿Estás segura? Autodefensa y las claves de la auténtica seguridad” amb la participació de l’autora i instructora de defensa persona Karin Konkle.
Aquest treball és el resultat d’anys de dedicació de la Karin Konkle al món de la violència de gènere i a l’autodefensa. Konkle entén que la defensa personal no és només aprendre a pegar, i que la violència no sempre prové de persones desconegudes ni succeeix al carrer. En realitat, saber-se defensar implica saber dir que sí, o no, quan volem. Aquest llibre planteja la defensa personal com a protecció de la seguretat física a partir de mantenir  la calma, desenvolupar la intuïció, prendre consciència de l’espai i del perill, així com aprendre a comunicar-se amb claredat tant verbal com física.

Dissabte 9 de febrer – Can Batlló
Carnestoltes llibertari
11h Xocolatada i animació infantil amb Mimulus
14h Dinar popular per 5€. Reserves: febrerllibertari2013@gmail.com
18h Passi de documental: “Del Pintallavis a la bala”
19h Xerrada sobre “La F2, la fàbrica de guerra de Can Batlló” amb Agus Giralt historiador i autor del llibre “Del somni al silenci. República i Guerra Civil”
21h Festa de Carnestoltes amb música i karaoke

Diumenge 10 de febrer – CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons:
“Horas de luz” La història de Juan José Garfia, pres conflictiu, rebel protagonista de motins i fugues.
“Fugarse del infierno” Un petit homenatge al company Xosé Tarrío, pres anarquista que va lluitar contra la presó des de dins d’ella, que ens va explicar a tots i totes el que significa l’aïllament en el seu llibre “Huye, hombre, huye. Diario de un preso FIES”. Xosé mor 2 de gener del 2005, després d’una vida a la presó i sent aquesta la seva assassina.

Dilluns 11 de febrer – Centre Social de Sants
19:30h Xerrada “Nosotros somos los que hemos hecho esta ciudad. Autoorganización y mobilitzación vecinal durante el franquismo y la transición”.

Dissabte 16 de febrer – Espai Obert
10h Jornada contra l’atur

Diumenge 17 de febrer – CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons: “Menores y guardianes”
El 2004 Phillip García, de 16 anys, apareix mort en un centre de menors de Tenerife. Cinc anys després, la justícia va imputar per tortures i amenaces a diversos treballadors del centre. La història d’aquest jove no és l’única que apareix en aquest documental, que comença preguntant pels delictes i càstigs d’aquells que encara no han complert divuit anys.

Dilluns 18 de febrer – Ateneu Llibertari
19:30h Xerrada-debat “Desesperación urgente. El goce como deber capitalista”

Dimecres 20 de febrer – CSA Can Vies
19:00h Presentació del llibre “La memoria y el fuego” de Jorge Valadas a càrrec de Quim Sierra, traductor de l’edició en castellà.
Un segle més tard, la societat portuguesa es presenta de nou sense energia i iniciativa col·lectives, amb la imaginació anestesiada per l’alienació mercantil. Inepta per resistir les forces destructives del corró compressor europeu, amb més raó es revela incapaç de pensar la utopia d’un altre món. En les següents pàgines es convida el lector a un altre viatge, un viatge que no fa taula rasa del passat. Després de demorar en alguns passatges desoladors de l’evolució present, surt de les autopistes de la modernitat neoliberal per penetrar en les senderes poc conegudes de la memòria dels vençuts, a la trobada de senyals i vestigis de la utopia social enterrats per sota del ciment i del crèdit.
21:30h Sopador popular.

Divendres 22 de febrer – Espai Obert:
19:30h Xerrada – debat “Anotacions entorn la crisi” presentat per Etcètera

Dissabte 23 de febrer
– Pl. Joan Peiró
10h Trobada distribuïdores i xocolatada
11:00h Xerrada: “Memòria històrica i vida quotidiana”
12:30h Vermut
– Espai Obert
21h Sopar–debat de La Rosa dels Vents per 7€: “És necessària una organització llibertària?”

Diumenge 24 de febrer
– Pl de Sants
17h. Ruta per la història del moviment obrer a Sants.
– CSA Can Vies
19:30h Cicle de cinema contra les presons: “Ezkaba, la gran fuga de las cárceles franquistas”
En plena guerra civil espanyola, 795 presos van fugir d’un dels penals més durs del règim franquista: 585 van ser recapturats, 210 van ser assassinats i només 3 van aconseguir passar la frontera. Aquest documental conta de veu dels protagonistes, qui eren, com van arribar allà, en quines condicions vivien i com va poder ser possible aquella fuga. La dictadura primer i el pacte de silenci de la transició després va voler que no es conegués aquesta història. És una reflexió sobre la memòria històrica i l’amnèsia social.

Dilluns 25 de febrer – Ateneu Llibertari de Sants
17:30 Teteria antirepressiva

Dissabte 2 març – Ateneu llibertari de Sants
19.30h Presentació del Llibre: “La ética de Kropotkin” d’en Álex Alfaro Blanco
Ens correspon a les persones conscients canviar l’actual ordre de les coses, anant a l’arrel dels problemes per solucionar-los, i no quedant-nos en visions parcials. hem de ser radicalment valents. Una de les eines que tenim és l’ètica, entesa com la forma de relacionar-nos amb el nostre entorn, trencant amb el divorci existent entre teoria i pràctica. la vida és transformació. l’ètica també, sent al seu torn necessària en tot procés evolutiu. Aquest treball s’ha realitzat entenent l’ètica com la pràctica de la moral, per mitjà de la consciència del món real que ens envolta, en paraules de Piotr Kropotkin: “és l’ètica, la ciència dels principis fonamentals de la moral”. des d’una òptica científica, ni ètica ni moral han d’estar necessàriament lligades a la visió metafísica. Aquest llibre és un intent de resumir els fonaments bàsics de l’ètica, segons el pensador rus.

Espais:

  • Ateneu Llibertari de Sants
    c/ Maria Victòria, 10
  • CSA Can Vies
    c/ Jocs Florals, 42
  • Can Batlló (Bloc 11)
    c/ Constitució, 19
  • Ciutat Invisible
    c/ Riego, 35
  • Centre Social de Sants
    c/ Olzinelles, 30
  • Espai Obert
    C/ Violant d’Hongria, 71

 ENLLAÇ:
 http://febrerllibertari.sants.org/

SALUT I BON VIATGE.

Organitzen:

Edicions anteriors:

LA BRETXA DE SANT PAU

Entre els carrers d’avinguda del Paral · lel i el començament de la ronda Sant Pau un 19 de juliol de fa 76 anys va tenir lloc un dels combats més importants contra els militars aixecats en armes contra la república, d’aquesta manera començava la guerra civil espanyola . Aquest encreuament de carrersse l’anomenava la Bretxa de Sant Pau, just davant del famós Molino Rojo.

 Gerda Taro va realitzar aquesta fotografia (Nen amb gorra de la FAI, Barcelona) a l’agost de 1936, en la barricada de la Bretxa de Sant Pau. Així és com es coneixia llavors el gran espai que travessa l’avinguda del Paral · lel, davant de la, cada vegada més resumida, façana del Molí. Taro havia arribat a Barcelona, una ciutat en un país en guerra, buscant una història que expliqués la seva feina. 

 15 o 20 dies abans que es prengués aquesta fotografia, havia esclatat una rebel · lió militar, co-produïda per un ampli sector de la dreta. A Barcelona, el pla dels insurrectes consistia a ocupar els edificis de la Generalitat, a Sant Jaume, la Comissaria d’Ordre Públic, en Laietana, la Conselleria de Governació, a la plaça Palau i el de Telefónica, a la plaça de Catalunya , A més, estava previst fer-se amb les cruïlles que permetessin controlar els moviments de la ciutat. Aquestes eren al Cinc d’Oros, a la Diagonal, la plaça de Catalunya, les d’Universitat i Espanya, en l’eix de la Gran Via, la Bretxa de Sant Pau, al Paral · lel, llavors Francesc Layret, i el portal de la Pau, al final de les Rambles.

 Seguint aquest pla, la matinada del 19 de juliol, l’esplanada va ser ocupada pel tercer esquadró del 4t regiment de Cavalleria, de la caserna de Montesa. Aquest caserna era al carrer Tarragona. Ja no existeix. Només un grup d’habitatges militars, al carrer Vilamarí, ho recorda. L’arribada dels militars a la Bretxa va ser rebuda amb algun tir i poc més. De seguida es van fer amb el control de la zona. Des d’allà, un grup es va dirigir a la Divisió, al Passeig Colom. Els que van quedar, van ocupar el Sindicat de la Fusta, de la CNT, que era al carrer Roser. També van emplaçar diverses metralladores a l’avinguda del Paral · lel. Sabem que una era al quiosc que havia davant del Molí i una altra, al costat de l’entrada de l’antiga estació del funicular. D’aquesta manera, podien garantir la comunicació entre els nuclis revoltats de la plaça d’Espanya, la d’Universitat i la Divisió – avui Govern Militar . Arribat el cas, també podrien penetrar al Poble-sec o el Barri Xino, per combatre la poca resistència que preveia.

Barricada al Paral · lel. La foto està presa molt de matí, poc després dels combats. Probablement el dia 20 o el 21. En primer terme, un pirulí ple de cartells. Destaca el que anuncia l’Olimpíada Popular, que s’havia d’haver inaugurat el diumenge, 19 de juliol. Carlos Pérez de Rozas, juliol de 1936. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
 En això estaven equivocats. Durant tot el matí les forces de la CNT van realitzar diversos intents per recuperar l’esplanada des carrerons del Barri Xino. Encara que, amb molt poc èxit i algunes víctimes. El lloc estava molt ben defensat. Per això, era necessari avançar de portal a portal des dels carrers Tàpies, Sant Pau, Lleialtat o Nou de la Rambla, que estaven batudes per foc de metralladora des de l’avinguda i la ronda de Sant Pau. Si algun valent aconseguia arribar al Paral · lel, i pretenia creuar-lo, havia de córrer més de pressa que les bales, o, enganxar-se a terra, com una llamborda. Cap a migdia, van aconseguir accedir als terrats d’alguns edificis amb vistes al Paral · lel. Ho van fer entrant per les portes posteriors d’alguns bars. Gràcies al foc de cobertura que es va poder realitzar des d’allí, per fi van poder assolir els carrers del Poble-sec Els militars estaven envoltats. Garcia Oliver explica així el final de l’assalt:
 Els militars, en derrota, es van anar replegant als pisos de l’edifici en la part baixa funcionava el music hall Moulin Rouge. Escalant per les escales de les cases del davant, a l’altra banda del Paral · lel, des dels terrats i des de dos angle de tir, arrasem els balcons de l’últim pis, fins que lligat a la punta d’un fusell va aparèixer un drap blanc en senyal de rendició . Amb tota cautela ens aproximem, enganxats a les parets, fins a arribar a l’ampli portal de la casa. Allà hi havia uns sis oficials, en camisa, bruts de pols, els punys tancats al llarg del cos, mirant a terra, sorruts, ferms, gairebé trepitjant amb les puntes dels peus. Segurament esperaven ser afusellats en l’acte.

Més lacònic, el fiscal del consell de guerra que es va celebrar al menjador de l’Uruguai, el 14 de setembre de 1936, resumia així aquest episodi:

 El tercer esquadró, amb un grup de metralladores al comandament de l’ex capità Santos VillaIón Pérez portant d’oficials als ex tinents Burgos García i als ex alferes Jesús Ortega López, Antonio Ramírez Descarrega i Rafael Pinós Carrasco, tots ells processats en aquesta peça, van sortir d’aquesta caserna (de Montesa) en direcció a l’avinguda de Francesc Layret, on hi va haver per espai de diverses hores un fort tiroteig entre les tropes i milicians lleials i l’esmentat esquadró fins que van ser rendits.
Els fets anteriorment esmentats constitueixen un delicte de rebel · lió militar definit en e1 article 237, paràgraf primer, del Codi de Justícia militar i penat en l’article 238, paràgraf primer i segon del mateix.

Aquest lloc del Paral · lel, és l’únic de Barcelona recuperat a l’assalt exclusivament per forces populars. És cert que paisans de diversos partits i sindicats havien participat en la defensa de tota la ciutat. Però sempre actuaven coordinats per forces de governamentals i amb armes que semblaven tretes del Palau de la Joguina. Al Paral · lel, en canvi, l’atac va ser en tot moment dirigit per la CNT. Segurament per això, la barricada romandria exposada durant tants dies. Inicialment, com un monument a aquestes forces populars. Però, de seguida, convertida en un obstacle per al trànsit.

La mateixa barricada, des del costat oposat de l’avinguda. Al fons, al centre de la imatge i confós amb la paret l’edifici, el pirulí empaperat. Gerda Taro va realitzar la seva fotografia després dels sacs del primer terme, a l’interior de la barricada. Sobre un d’aquests fardells va fer pujar al seu petit David. (Carlos Pérez de Rozas, juliol de 1936. Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

 Gerda Taro es va acostar a aquella barricada a principis d’agost de 1936, cap a migdia. Buscava una història. Possiblement anava després les restes dels combats de dies enrere i es va trobar que aquesta barricada s’havia convertit en el lloc de joc dels nens del barri. Els va fer algunes fotos pujats a la barricada, jugant a ser milicians. En una d’elles després dels xavals, reconeixem, les aspes del Molino. Va escollir a un d’ells i, sobre una peanya, ho va fer posar com el David de Miquel Àngel. EL NEN DE LA FAI.


FONTS CONSULTADES:
LOS COMITÉS DE DEFENSA DE LA CNT EN BARCELONA (1933-1938) 

 De los Cuadros de defensa a los Comités revolucionarios de barriada, las Patrullas de control y las Milicias populares. Agustín GUILLAMÓN, Ediciones Espartaco Internacional, 2007 y Aldarull edicións, 2011.

 La derrota de l’Exèrcit feixista pel poble de Barcelona, el 19 de Juliol de 1936, és un dels mites més arrelats de la història de la Revolució social espanyola. La “espontaneïtatde la resposta obrera i popular a l’aixecament militar va ser catalitzada i coordinada pels Comitès de Defensa de la CNT. Aquests comitès van ser els nuclis de l’exèrcit de milícies, que van delimitar el Front d’Aragó en els dies següents. També van posar les bases dels nombrosos comitès revolucionaris de barriada, que controlarien Barcelona fins a la reinstauració del poder burgès de la Generalitat, amb el suport imprescindible dels comitès superiors de la CNT i de la FAI. La insurrecció espontània” de maig de 1937 contra la contrarevolució, dirigida per l’estalinisme, tampoc pot explicar sense els Comitès de Defensa dels barris de Barcelona.

SALUT I BON VIATGE.

CNT 1º DE MAIG 2012 “SEGUIM EN LA LLUITA”

 Com cada any, el primer de maig marca una cita a totes les persones treballadores per reivindicar els seus interessos davant l’explotació a la qual són sotmeses com a mers instruments de la generació de capital. Aquesta vegada, emperò, ens trobem en un context que no troba precedent en molts anys; una molt accentuada polarització social, fruit de la present crisi i la gestió política de la mateixa, i l’increment de les mesures repressives com a resposta a l’augment de la conflictivitat, ens posen davant d’un escenari en el qual es fa de nou manifestament real l’antagonisme treball-capital.

La xifra de persones aturades (sobretot joves menors de 35 anys), la desregulació del mercat laboral, les retallades en tots els àmbits socials de competència pública o l’encariment de la part no finançada a través de l’erari públic (Sanitat, Educació, Transport, Investigació i Desenvolupament, etc..), estan suposant l’obertura a un escenari qualitativament diferent al qual ens havíem acostumat a viure: un exèrcit de nòmades laborals sense cobertura social pública travessant un territori cada cop més inhòspit.

Mentre tot això va esdevenint-se, les grans empreses (bigger to fail), els bancs… són refinançats amb capital públic que mai retorna en benefici dels més desafavorits per aquesta situació, sinó que es destina a la sanitat interna d’aquestes institucions depredadores mentre es dediquen a allò que anomenen reestructuració.

Si a això li afegim l’enduriment penal per a frenar per la força allò que escapa completament al dret, tenim que l’Estat social de dret s’està convertint en un Estat penal d’excepció. Lleis que es dirigeixen selectivament a una part de la població (aquella part que dissenteix d’acceptar aquesta situació), gestionant la realitat com una situació d’emergència, provocant així l’alarma, la alerta i la por. Aquesta estratègia del poder determina condicions estructurals per la consolidació de la precarietat i la marginació, legitimant el control social i fomentant una nova categoria de persones a les quals poder aplicar amb èxit la política del terror.

Arribats a aquí, nosaltres no arronsarem el cap esperant que ens l’esberlin definitivament -convertint-nos en exèrcit d’alienats i desposseïts de tot-, no abandonarem l’esperit que ha animat a d’altres abans a fer els sacrificis personals necessaris per conquerir allò que per a ells naixia de la dignitat pròpia, ni esperarem a que només ens quedin les cadenes per perdre. Nosaltres continuem esperonant la unió de tots els treballadors i treballadores per a ser capaços i capaces de reconquerir les nostres vides i capgirar aquesta situació injusta, continuem sense aclucar el cap ni convertir-nos en instruments del capital o de cap quadre polític o sindical.
Davant d’aquesta situació a la que no es veu sortida i només podem intuir més amenaces, la CNT continua cridant a la classe treballadora a organitzar-se i lluitar pel món digne en el qual volem viure, perquè allò que ens queda és el que ens correspon: lluitar, lluitar amb tota la nostra energia.

Salut, lluita i anarcosindicalisme!

Ens trobem a les portes del primer de maig, malgrat que aquest any no es tracta d’un primer de maig més, doncs arribem a aquesta dada senyalada amb  una onada de retallades i repressió contra el poble sense precedents a la democràcia.

Es el moment de sortir al carrer per defensar d’una manera pacifica els nostres drets i demostrar que no tenim por, que davant dels atacs respondrem sumant cada dia més gent per reivindicar unes condicions dignes i justes per la classe treballadora.

Aquest any, els actes previstos per la commemoració començaran a partir de les 10 del matí amb un recital de poesia llibertaria, el tradicional  míting, la manifestació i un dinar popular (paella vegana).

Des de primera hora trobareu també una exposició de cartells històrics del primer de maig, trobada de paradetes de distribuïdores i col·lectius de Barcelona. També hi haurà espai per les criatures a partir de les 11 del matí amb tallers i activitats.

Igualment, com cada any, des de les 10 hores haurà barra amb entrepans.

Esperem trobar-nos per gaudir de la jornada reivindicativa!!!

SALUT I BON VIATGE.