Arxiu de la categoria: nova canço

OVIDI MONTLLOR I LA FERA…A LA GÀBIA

                                

   Potser després de les festes d’Alcoi dels “Moros i Cristians” hauríem de parlar d’Ovidi Montllor, on va néixer un 4 de febrer de 1942, ben segur aquest cantautor en català ha estat la figura més important que ha donat aquesta terra valenciana, precisament, amb una sensibilitat cap a les arts, especialment la música.

Podríem parlar d’artista total, com a cantautor va pertànyer a la Nova Cançó, moviment artístic i musical que va reivindicar la normalització de l’ús del català a la música en plena dictadura franquista, alhora denuncià les injustícies socials del moment, que per cert encara no han estat saldades. Com a actor va participar en innumerables pel·lícules moltes d’elles també en castellà. Va començar des del teatre al grup “La cassola” d’Alcoi, fins que als 24 anys va tocar el dos cap a Barcelona, treballant al teatre independent, més tard va participar a les companyies de Núria Espert i Adrià Gual.
Es va ajuntar moltes vegades amb Toti Soler, guitarrista i compositor, per musicar poemes de Salvador Espriu, Vicent Andrés i Estellés, Pere Quart i com no d’ell mateix.
Les seves lletres per parlar clar són clarament combatives i d’una marcada tendència comunista. Malgrat que ell s’identificava amb “el partit” (el PSUC, que arrossegava molts joves emmirallats en la URSS durant la lluita clandestina antifranquista) el seu tarannà era llibertari o almenys ho deixava veure. ¿Es pot ser anarquista i comunista alhora? Ell segur que podia ja que en part li venia de família: el seu pare Pepe Montllor un obrer tèxtil d’Alcoi de fermes idees llibertàries lluità al bàndol republicà. Quan Ovidi es referia a que tenia un partit i una ideologia, es probable es referia a això. La seva imatge era sempre vestit de negre.
Es segur la seva rebel·lia el que el va portar pràcticament a l’oblit, quan acabada la transició a molts dels seus els començava a fer nosa, aquests que es varen instal·lar en la cultureta. De manera obligada es va veure a tenir que subsistir al cinema, moltes vegades com a secundari amb prou feina.
Em recordo veure’l tant en comèdies com La portentosa vida del pare Vicent (1978)així com en La ciutat cremadao La fuga de Segòvia de Imanol Uribe, de l’any 1981, basada en un cas real d’uns quaranta presos polítics, la majoria bascos, que l’any 1976 s’escapen d’una presó franquista, pel·lícula trepidant on surt també l’actor Xavier Elorriaga.
En els últims anys de la seva vida, el pobre, a punt de morir-se d’un càncer, començaren a retre-li homenatges, que mínim…ha estat des de aleshores un referent cultural no solament a la seva terra sinó també en el jovent d’aquí, al barri de Gràcia lloc per on l’Ovidi va estar-se, un casal de joves porta el seu nom, també són molts pobles i ciutats que avui dia, algun carrer o plaça porta el seu nom, fins i tot un col·legi major a Alcoi també (qui ho anava a dir…).
He de confessar que quan anava a la biblioteca del meu poble cap a finals dels vuitanta igual que sortia amb algun cd de Led Zeppelin també em vaig interessar molt en aquest cantautor. La seves lletres em despertava el sentit crític, avui dia continuen sent actual malgrat passen els anys, com deia ell, sempre haurà d’haver algú que canti les injustícies. La seva bonhomia em feia entendre com se l’estimaven els seus amics. Ovidi va morir el 10 de març de 1995.

Entre les seves cançons destaquen:

· La samarreta

· La fera ferotge

· Homenatge a Teresa

· Perquè vull

· L’escola de Ribera

· La cançó del cansat

Discografia:

· La Fera ferotge / Cançó de les balances (EP 1968)

· Història d’un amic / La fàbrica Paulac (EP 1969)

· Sol d’estiu / Ell (senzill 1971)

· Un entre tants… (1972)

· Crònica d’un temps (1973)

· A Alcoi (1974) (Reeditat i digitalitzat per Picap 2008)

· Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor (1975) (Reeditat i digitalitzat per Picap 2007)

· Ovidi Montllor a l’Olympia (1975) Directe al Teatre Olympia de París (Reeditat i digitalitzat per Picap 2008)

· De manars i garrotades (1977) (Reeditat i digitalitzat per Picap 2008)

· Bon vent… i barca nova! (1979)

· Ovidi Montllor diu ‘Coral romput’ (doble 1979), reeditat en CD al 2007.

· 4.02.42 (1980)

· Ovidi Montllor… per sempre (recopilatori pòstum 1995)

· Antologia (13cd 2000)

Feia temps que li volia retre homenatge, i ara que sembla voler imposar-se el pensament únic entre tots nosaltres, abans que la nostra societat arribi al suïcidi, trobo bon moment per foragitar pors, a veure si serveix de sotragada i ens fa reaccionar abans que la fera se’ns mengi i ens acabi cruspint.

A. Garcia

                  

                    
A Girona, de la plaça de la Constitución Española a la plaça
d’Ovidi Montllor

La fera ferotge.
Lletra i Música : Ovidi Montllor
Per ordre de l’Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s’escaparà.
Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el “bon temps”.
Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se’n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.
L’Alcalde s’encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.
El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.
Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure’m tan fotut
em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles?
Jo no te’n menjaré.
-I doncs, per què t’escapes
del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l’Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.
Com són molts i ella és sola,
no pot i me l’estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l’Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens treurà la son.
I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i “maco”
i el poble resta en pau.

GRÀCIES OVIDI !!!