Arxiu de la categoria: montjuic

TAXI SEAT 1400 (1955-1960´s)

El model de taxi més característic de la segona meitat de la dècada dels 1950’s a Barcelona fou sens dubte el Seat 1400.

Aquest model ja havia estat presentat per la firma italiana Fiat al Saló de l’Automòbil de Ginebra de 1950. El seu disseny exterior s’inspirava en les carrosseries autoportants nordamericanes i destacava pel seu espaiós interior. El motor era de quatre cilindres en línia amb una potència de 44 CV i 1.395 cc, que li permetien assolir velocitats de 120 km/h. El canvi era de quatre velocitats més la marxa enrera i la primera no sincronitzada.

Les primeres unitats del 1400 van sortir de la factoria de la Zona Franca el 1953. Aquest automòbil, que fou el primer que la marca espanyola Seat va fabricar sota la llicència italiana Fiat, va evolucionar durant els 1950’s cap als models 1400-A (1954) i 1400-B (1956) que incorporaven bàsicament més cromats a la carrosseria. L’últim model fou el 1400-C que ja no tenia res a veure amb l’original, la carrosseria era totalment nova, de formes rectilínies i va ser l’embrió del que després seria el Seat 1500, el model  de taxi que va envair els carrers de la ciutat a partir de la dècada dels 1960’s.

Les primeres cinquanta unitats de taxis Seat 1400 van començar a circular per Barcelona a la tardor de 1955. Certament a mitjans dels anys 1950’s la flota de taxis de la ciutat estava molt envellida, els taxistes es queixaven de les multiples reparacions que tenien que sufragar en els seus vehicles, el consum de benzina dels vells models era molt alt i calia procedir amb urgència a una substitució a fons. L’inici de la producció espanyola d’automòbils a la factoria Seat ho va afavorir. A partir de finals de 1955 se sortejaven mensualment al Parc Mòbil Municipal de Montjuïc noves unitats del model Seat 1400 entre els taxistes que volien substituir l’antic vehicle per tal d’anar renovant el parc de taxis.

La incorporació d’aquest model al parc de taxis va generar alguna polèmica. Malgrat l’espaiós interior, la seva capacitat va quedar inicialment limitada a tres places de passatgers, a diferència de les cinc dels taxis més antics. Això dificultava el seu ús per les families nombroses. D’altra banda, un canvi en l’ordenança municipal va obligar als nous taxis de tres places a substituir el pilot verd exterior de lliure, per una altre de vermell, per tal d’assegurar que de nit el client podia distingir des de lluny la capacitat del vehicle.

Alguns taxis Seat 1400-A van ser allargats per Carrosseries Costa de Terrassa per permetre una cabuda superior als tres passatgers. Però amb el temps aquesta limitació a tres places es va superar, i seguint l’exemple de l’ajuntament de Madrid, aviat s’autoritzà a un quart passatger ocupar el seient davanter al costat del taxista.

SALUT I BON VIATGE

Share

ON MOREN ELS SOMNIS: CAMP DE LA BOTA 1939-1952 (ELS AFUSELLATS DEL FORUM)

“Qui perd la Memòria perd la seva identitat”
 
 
 
REPRESSIÓ AL CAMP DE LA BOTA, Els afusellats del Fòrum 
 
-Bon dia, cap on vol anar?
-Em portarà al Camp de la Bota, si us plau.
-Perdoni… però on queda això?
-Be ja no existeix amb aquest nom, malgrat que allà van afusellar més de 1.700 persones després de la Guerra Civil, del 1939 fins el 1952, any del famós Congrés Internacional Eucarístic.
– I on es trobava?
– Actualment ocuparia l’espai que hi ha entre el Fòrum de les Cultures i la desembocadura del riu Besòs, incloent la Ronda litoral i el mateix Port de Sant Adrià. Era a més a més un gran assentament de barraques dels anys cinquanta cap a aquí…hi havien dos sectors el barri Pekin a la part de Barcelona i el barri del Parapet a la part de Sant Adrià del Besòs. Podem dir que el Camp de la Bota i el Parapet era la continuació del barri Pekin.
I com pot ser que li canviessin el nom a aquest lloc…?
Tot respon a una operació de maquillatge urbanístic, amb interès especulatiu per revaloritzar uns terrenys, alhora esborrar qualsevol rastre del que va ser el nostre passat immediat. El passat immediat va ser la violència de l’Estat, exercida de dues maneres: d’una manera directa (els afusellaments) i l’altre de manera indirecta, estructural (el barraquisme fruit de la marginalitat).
O sigui que quan van celebrar el famós Forum de les Cultures, l’any 2004, des de l’Ajuntament de Barcelona aquests polítics que es fan dir d’esquerres, es van oblidar dels treballadors que allà van ser assassinats?
-Si amic meu, es van oblidar dels mateixos homes i dones que van lluitar  per la llibertat, per la justícia social, i per un mon millor, per un altre mon, molt millor que aquest que actualment tenim.
 
 
 
EL PARAPET I  ELS AFUSELLAMENTS AL CAMP DE LA BOTA
 
Que era el Parapet del Camp de la Bota?
   Una vegada havent creuat la via del tren de la línia Barcelona- Mataró, al principi de la Rambla Prim (abans Riera d’Horta) deixàvem a la dreta el Castell de les Quatre Torres per un camí que arribava al sorral de la platja enmig del descampat, direcció Sant Adrià del Besòs (actualment Ronda Litoral). El Parapet era un mur en diagonal a la platja, de tres metres d’alçada per quaranta de llargada en pendent de sorra subjectada al seu interior per un contrafort de formigó anterior al castell, on els “piquetes” d’execució s’encarregaven de la seva feina, es a dir de disparar. Alguns testimonis encara recorden la “rampa vermellosa, de la sang dels assassinats”.
El Camp de la Bota, situat a cavall entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, fou un dels indrets on es van dur a terme pràctiques repressives de violència estatal directa, per part de la dictadura franquista i sota forma d’afusellaments, entre 1939 i 1952. Va deixar d’utilitzar-se aquest lloc degut a les pressions internacionals per poder celebrar-se després de la segona guerra mundial el Congres Eucarístic Internacional de Pius XII. La seu fou otorgada “en justo reconocimiento a su catolicismo íntegro, profundo y apostólico…”
 
 
 
 
Si ben es cert que el govern de la República va afussellar en temps de guerra a 44 militars sollevats entre setembre i octubre de 1936, el règim feixista de Franco va “tenir l’honor” d’assassinar acabada la guerra a 1717 persones, entre elles 11 dones provinents de la Presó de dones de Les Corts (avui desapareguda).
En molts casos les víctimes no havien comès cap més delicte que el de combregar amb unes idees contràries a les del Règim. Sovint havien estat denunciats per desafecció per part de Falange, o pels cossos de seguretat i els governants, però de vegades també a causa d’informació desvetllada per veïns que s’havien sumat a la crida a les delacions promoguda per la Falange. Tot plegat recorda la Inquisició Catòlica.
A la majoria de sentències figura el seu delicte: rebel·lió militar per referir-se a tots els que no van donar suport al cop d’Estat militar. De fet es tractava de persones que no tenien coneixença de que les seves vides correguessin perill i que van ser víctimes de delació per motius de venjança. Entre aquestes 11 dones hi havia Nieves Bouza Gil, de 22 anys que vivia al barri del Poblenou, afiliada a la CNT. Va ser detinguda per que un veí la va delatar, fou jutjada per procedimiento sumarísimo, el 26 d’abril de 1939 i executada el 26 de maig. No se li coneixia cap delicte de sang, simplement com a miliciana de rereguarda en tasques auxiliars (cuinant i rentant roba) al castell “de les Cuatre Torres”. El seu cas es troba documentat a la Memòria de la Presó de dones de Les Corts“, presó on va estar tancada fins la seva execució.
El compliment de les condemnes a mort es portava a terme tan bon punt com es rebia el “enterado” del dictador, el criminal de guerra general Franco.
Segons hem pogut llegir:
   “La xifra de vint-i-una persones del 26 de maig de 1939, va marcar, de fet, la cota màxima de persones afusellades en un sol dia al Camp de la Bota. És coneguda la mecànica de les execucions, però la documentació judicial ens ha aportat alguna dada suplementària atès que, en general, les ordres de lliurament al piquet d’afusellament s’han conservat dins els expedients. A la Presó Model, a la fi de la jornada -entre les nou i les deu de la nit – els funcionaris cridaven als presos que anaven a ser executats aquella matinada i els baixaven a la capella: allà es constituïa un jutjat encarregat d’evacuar les diligències de notificació de pena i lliurament al piquet d’execució que havia de traslladar-los al Camp de la Bota. Pel cas de Les Corts, existia un procediment previ: el trasllat de la penada a la capella de la Model, on esperava al costat dels seus companys barons l’arribada del camió”.
A diferència d’altres dictadures, el Règim Franquista vivia en la ficció de resultar un ordre etern que no hauria de rendir comptes davant ningú (bé, potser en això desgraciadament no anaven tan errats) i creia que no tenia motius per amagar res. Malgrat els judicis sense cap garantia processal el franquisme va generar nombrosa paperassa burocràtica que ha arribat fins els nostres dies i que ara ens permet saber detalls sobre aquests crims.
 
 
Sumari judicial de comdemna a mort
 
 
 
Sentència de pena de mort
 
 
 
 
 
                                           Lliurament al piquet d’execució
 
 
 
 
 
Causa de la mort: “hemorragia interna”
 
 
 
 
 
Diligencia d’execució i inhumació
 
 
 
 
Enterrats a la fossa comuna del “Cementerio del Sud-Oeste” de Barcelona
 
 
 
Els camions militars arribaven de matinada. Els presos normalment en grups de vint, estaven lligats amb cordes, de dos en dos. Els tiraven a terra i allà mateix els afusellaven; sense més preàmbuls ni consideracions. Hi ha fonts que conten en 1871 el nombre de afusellats. Valencia encara fou pitjor, un autèntic escorxador, 33.000 republicans executats.
Gràcies també al testimoni del vicari de Sant Adrià, Mossèn Pere Ribot, que conservem gràcies al periodista Josep Maria Huertas Claveria, ens podem fer una idea del passat d’aquell indret esgarrifós:
El meu despertador era quan a les set del matí afusellaven els condemnats. I pels trets de gràcia senties quants havien mort cada dia…” de fet des de l’altre riba del riu Besòs de matinada encara de nit, es podien veure les llums dels trets.
Hi ha fonts que expliquen que a la 1 de la matinada es comunicava als presos la seva immediata execució; els afusellaven cap a les cinc de la matinada en endavant. Quatre hores només per escriure una carta als seus familiars que no tenien coneixement de la mort fins molt després. En castellà, coneixent  be o no l’idioma, i amb el “Arriba Franco, viva España”. Es conserven cartes, algunes d’elles editades, d’aquests condemnats a mort, dels nostres condemnats a morts.
 
 
Carta escrita per Ceferí Llop a la família moments abans de ser executat







COM EREN ENTERRADES LES PERSONES AFUSELLADES?
Cap d’aquests lluitadors o ciutadans assassinats és considerat víctima del terrorisme de Estat; els seu fills, germans, o nets tampoc. Encara més, moltes d’aquestes famílies van desconèixer i desconeixen el lloc on finalment van ser enterrats o millor dit llençats de qualsevol manera. En el cas dels afusellats del Camp de la Bota eren portats en camions tots apilats en  caixes de plàtans com es fa amb el bestiar, a una antiga cantera (actualment Fossar de la Pedrera), al costat del cementiri de Montjuic, i allà els treballadors del cementiri, prèviament, havien fet un clot i, mitjançant una mena de tobogan, els tiraven dins, i després els tiraven calç viva i terra, de manera que la putrefacció fos tan ràpida com fos possible; als familiars els estava totalment prohibit recollir les seves despulles per enterrar-los dignament, com a persones.
Els seus cossos esgarrinxats pel martiri i la injustícia sofertes sanaven xopant de la pluja que, any rere any, anava caient al Fossar, que posteriorment es va convertir en un dipòsit d’escombraries; s’hi tiraven tota mena de deixalles des del punt més alt de la muntanya, s’hi  criaven rates enormes, serps i tota mena d’insectes, era un lloc totalment abandonat per l’home i si algú es queixava al Departament de Cementiris de l’Ajuntament de Barcelona, aquest responia que no en volien saber-ne res, la resposta era que aquell fossar no pertanyia al Cementiri de Montjuïc, malgrat que era del fossar d’on treien la pedra per edificar els nínxols del cementiri i que també hi enterraven els morts de les famílies que no tenien diners per comprar o llogar un nínxol.
El certificat de defunció de les víctimes, assenyala Carmen Domingo, parla de “hemorràgia interna”. Era una conseqüència, una trampa legal, de la formula establerta des de 1870: al registre civil havia de constar únicament la causa immediata. No eren necessàries ni la causa inicial ni la mediata. Una prova més de les mentides de l’Estat al llarg de la Història de l’Exercit espanyol i l’imperialisme hispànic.
 
 
 
 
 
 
ALGÚ ES VA PREOCUPAR EN UN PRINCIPI PER RECUPERAR LA MEMÒRIA DELS AFUSELLATS I RETRE UN HOMENATGE DIGNE?
 
Sembla que no, almenys institucionalment malgrat la importància històrica del passat d’aquest indret, només una placa  de l’any 1992 recordava la memòria d’aquests afusellats, i aquesta fou retirada en motiu de les obres del Fòrum, que van acabar de tapar-ho tot.
Tot i això, la insistència de l’Artista Francesc Abad per denunciar l’oblit institucional, ha aconseguit que ara una placa i un monument donin testimoni del nefast us d’aquella zona.
Gràcies al projecte multimèdia que podem trobar a www.francescabad.com/campdelabota podrem accedir a una gran tasca de documentació sobre el passat del camp de la bota i consultar fins i tot fotografies, documents o entrevistes amb els familiars dels condemnats.
Aquest projecte obert ens permet fins i tot participar aportant nova informació sobre familiars o coneguts executats en aquell indret. És una iniciativa, sens dubte lloable que mereix el seu reconeixement. 
Aquest projecte obert ens permet fins i tot participar aportant nova informació sobre familiars o coneguts executats en aquell indret. És una iniciativa, sens dubte lloable que mereix el seu reconeixement.
AVUI DIA QUINA ES  LA SITUACIÓ LEGAL EN RELACIÓ ALS CRIMS D’ESTAT?
Actualment la llei de la Memòria històrica no ha anul·lat els judicis franquistes, tampoc s’ha fet justícia, jutjant els responsables criminals (recordem la Llei d’amnistia) i tampoc s’ha reparat les víctimes i els seus familiars.
La Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes (http://mesadecatalunya.blogspot.com) ha reclamat un cop més que es restableixi la memòria de les víctimes del franquisme i la Transició. El col·lectiu ja fa tres anys que es reuneix el darrer dissabte de cada mes, apel·lant al sentit democràtic i, com diu el lema, “Veritat, justícia i reparació”
 
(cartell amb la foto: 19 de juliol de 1936, la insurrecció feixista va ser aturada pel poble)
 

REIVINDIQUEM LES PERSONES QUE VAN SER ASSASSINADES PER LA BARBÀRIE DE L’ESTAT FEIXISTA DE FRANCO I L’EXERCIT ESPANYOL, I ALHORA EXIGIM LA NUL.LITAT TOTAL D’AQUESTS JUDICIS, I LA CORRESPONENT REPARACIÓ.
NOSALTRES DES D’AQUÍ VOLEM RETRE HOMENATGE TAMBÉ A TOTES LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME E INSTAR A CONTINUAR DENUNCIANT ELS CASOS QUE PUGUEU CONÈIXER A TRAVÉS DE LA VOSTRA FAMÍLIA. ELS MORTS NO ES PODEN QUEDAR ALS VORALS  DE LES CARRETERES.
 
 
UNA SALUTACIÓ FRATERNAL
 

Les fosses del silenci 1

Share

TAXISTAS DE BCN TRABAJAN HASTA UN 40% MÁS DURANTE EL MWC PERO DEPLORAN “INTRUSISMO” DE VEHÍCULOS CON CONDUCTOR

BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS) 

Los taxistas de Barcelona han notado un incremento de hasta el 40% de la demanda desde este lunes, coincidiendo con la inauguración del Mobile World Congress (MWC) en el recinto de Montjuïc de la Fira, pero han alertado del “intrusismo” que supone la proliferación de vehículos de alquiler con conductor, que aseguran que han llegado de toda España y les quitan trabajo.

Fuentes del Institut Metropolità del Taxi (Imet) han explicado a Europa Press que sólo este lunes se registraron 20.000 carreras extra desde o con destino el recinto de la Fira, y que este martes la tendencia es similar.

En concreto, 1.600 taxis por hora se dirigieron de la ciudad hacia la Fira, especialmente en hora punta –entre las 9.30 y 11.30–, y desde plaza Espanya salieron entre 600 y 700 por hora –entre las 14 y las 19–, y de Rius i Taulet, un total de 1.450 entre las 15 y 19.

En declaraciones a Europa Press, el secretario general de la Federació Catalana del Taxi (FCT), Josep Maria Goñi, ha situado en un 40% el aumento de demanda procedente de congresistas del Mobile: “Algunos vienen con paquetes cerrados, pero muchos prefieren ir un poco por libre y tener cierta independencia, por lo que cogen un taxi”.

Ha explicado que el incremento se ha centralizado alrededor de plaza Espanya –donde se celebra el MWC– pero también se ha esparcido por el resto de ciudad y otros municipios del área metropolitana por la alta ocupación hotelera: “Los hoteles están a reventar”.

No obstante, ha deplorado el “muy importante incremento de intrusismo” en forma de llegada desde toda España de vehículos de alquiler con conductor –en mayor parte furgonetas–, porque a su juicio les quitan trabajo y les imponen una competencia con la que les es imposible luchar.

“Tenemos un problema porque nos es muy difícil competir: nosotros no podemos salir del área metropolitana, tenemos que cobrar lo que dice el taxímetro y no podemos trabajar los siete días de la semana, mientras que ellos no tienen estas limitaciones”, ha lamentado.

El portavoz del Grupo de Taxistas Independientes (GTI), José María Soto, ha cifrado en un 25% la subida de carreras por el MWC, y ha explicado que las horas en que se intensifica la demanda son al mediodía, a la hora de comer, y al cierre del certamen.

También se ha sumado a las críticas contra los vehículos de alquiler, un hecho que según él se produce desde hace tiempo –”está pasando cada vez más cuando hay una feria importante”–, y han pedido al Imet que actúe.

Las fuentes del Imet han destacado que es una feria privada, con lo que es “difícil” intervenir, pero los taxistas están informados en todo momento de adonde está el trabajo, e incluso reciben avisos vía SMS en sus teléfonos móviles.

Además, han recibido en su casa una carta del presidente ejecutivo de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, y del del Imet, Eduard Freixedes, en la que se informa de los momentos de más afluencia, y a través de la web del Imet se pide más atención a la parada de Rius i Taulet para que tenga los mismos taxis que la de plaza Espanya.

30.000 VIAJES MÁS EN METRO

El Metro de la capital catalana también ha notado los efectos de la celebración del Mobile, y este lunes registró 30.000 viajes más que el mismo día de la semana pasada, según los datos provisionales de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Metro y autobús urbano funcionan con normalidad estos días tras desconvocarse la huelga de trabajadores, si bien este lunes se registraron algunos actos , como pintadas en autobuses e inutilización de máquinas validadoras de billetes en estaciones del Metro, que no se han repetido este martes, según TMB.


SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

CASI ME MATO – BARON ROJO

 Un día de tanto me sentí muy mal
y decidí que me iba a suicidad
Iba como loco
iba como loco
Bajo las ruedas me quise tirar
y el metro no acababa de llegar
Iba como loco
iba como loco
Pero un colega tocaba un rock
y aquel mal rollo se me pasó
Casi me mato “babe”
Casi me mato “babe”
Cogí mi bólido y lo puse a cien
un kamikace yo quería ser
Iba como loco
iba como loco
el ocho y medio no tiraba mas
y se empezó a desarmar
Iba como loco
iba como loco
y para colmo recordé
que había un concierto
y ya eran las diez
Casi me mato “babe”
casi me mato “babe”
De vuelta a casa vi la solución
lo mas seguro es la televisión
Iba como loco
iba como loco
con una dosis de publicidad
es suficiente para palmar
Iba como loco
iba como loco
pero confieso que desistí
lo del suicidio no era para mi
Casi me mato “babe”
casi me mato “babe”. 

 Barón Rojo el mejor grupo heavy que a salido de la península ibérica (eso dicen los entendidos), pues este grupo no podía faltar en Taxis Anarquía, además de que  Este próximo 11 de febrero esta mítica banda “Barón Rojo” estarán en barcelona en concierto una vez mas en el Sant Jordi Club, larga vida al barón.

 La historia de Barón Rojo se inicia hace más de veinticinco años, allá por 1980. Los hermanos Carlos y Armando de Castro, ampliamente decepcionados por el cariz comercial que iba adquiriendo su banda Coz, deciden romper sus cadenas y concentrarse en un proyecto auténtico y netamente rockero. Junto a sus propias guitarras, encuentran en José Luis Campuzano (Sherpa) y Hermes Calabria a su bajista y batería ideales. Con los cuatro se conformará la inicial, la original, la amargamente llorada escuadra del BARÓN ROJO.El comienzo del grupo es apoteósico. Respaldadas por una sólida cobertura instrumental, las voces de Carlos y Sherpa cautivan pronto a centenares de jóvenes, ávidos de rock duro y honesto; la garra y rabia del primero se conjuntan a la perfección con la profundidad y melodía del segundo. Pronto su primer álbum “Larga vida al rock and roll ” sale a la calle y encumbra temas como “Con botas sucias” , “El pobre” o la misma “Barón Rojo” . Ha nacido una leyenda.Su segundo trabajo tiene más éxito aún que el anterior. “Volumen Brutal” significa la confirmación absoluta de la valía y el compromiso de la banda, atributos que les reportan un éxito masivo no sólo a nivel nacional sino fuera de nuestras fronteras: su participación en el Reading o en el festival de Brujas darán fe de ello. Nuevas canciones quedarán para la memoria colectiva y el corazón de heavies y neófitos por igual: “Concierto para ellos” , “Resistiré” , “Las flores del mal” …

 Continúan los buenos tiempos para los Barones con un álbum en estudio, “Metalmorfosis” y uno en directo, “Barón al Rojo Vivo” . Por una vez, España no ha llegado tarde a la cita musical y cuenta con sus propias bandas para hollar el mismo terreno que los Iron Maiden, Saxon, Scorpions y compañía. Grupos como Obús y Panzer se unen a nuestros protagonistas para enarbolar la bandera del rock.

 Todavía surgirán grandes temas ( “Breakthoven” , “Cuerdas de acero” ) y un buen disco como “En un lugar de la marcha” antes de que dé comienzo la inexplicable y triste decadencia. De repente, todo empieza a salir mal. A pesar de que “Tierra de Nadie” es probablemente uno de sus mejores discos y con la producción más esmerada hasta la fecha, el público no lo acaba de encajar. Por otro lado, su discográfica se duerme en los laureles y se frustra lo que hubiera sido el salto definitivo: la conquista del mercado japonés.El Barón ya no levantará cabeza. A este álbum, magnífico pero incomprendido, siguen otros dos ( “No va más” y “Obstinato” ) que no cuentan ni con la calidad ni con el apoyo suficientes para devolverles a la posición que merecen. Las relaciones entre los hermanos de Castro y sus dos compañeros, siempre tensas, se quiebran finalmente y la banda se separa.Tras varios enfrentamientos legales, Carlos y Armando deciden continuar con el grupo, mas ya no es lo mismo.

  A un disco que alienta la esperanza, “Desafío” , le siguen propuestas cada vez más mediocres y alejadas de la inicial gloria del Barón. Por su parte, el Sherpa mantiene su silencio durante años hasta que opta por tragarse sus malos recuerdos y lanzar un buen disco en solitario, “Guerrero en el desierto” . En él, y en los directos, contará con su amigo y camarada Hermes Calabria.Así que ahí están los cuatro.

“Casi me mato” es la primera cancion de Metalmorfosis  el tercer disco de la banda Barón Rojo. Se publicó en 1983 y fue producido por Chapa Discos y Barón Rojo. Por problemas de espacio se quedaron fuera del disco los temas Invulnerable y Herencia letal, que fueron incluidos en un casete y en un single de regalo que se adjuntaba al LP. La portada fue diseñada por Ángel Ortiz, y el título puesto por Carolina Cortés.

Esta canción “Casi me Mato” que habla de un suicida de cuatro ruedas, dedicada a Alejandro secretario de cultura de CNT Barcelona, a Quique secretario de jurídica de CNT barcelona y al compañero taxista Manuel.

DESCARGAR:
http://www.mediafire.com/?ymmjueynlgz

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

SEAT 1430 DOS MILIONS DE QUILÒMETRES


 Aquest Seat 1430 va ser exposat en la ultima fira del taxi de barcelona, els passats dies 12 i 13 de novembre de 2011. Aquest Seat 1430 va ser tota una època i tot un record, convertint-se en una peça de col · leccionista.

  Aquest cotxe va circular pels carrers de barcelona com a taxi de gas butá mes de 30 anys, des de juny de 1974 fins al juny de 2005, data de jubilació del seu propietari, el senyor Marcelino, amb el que va fer més de dos milions de quilòmetres. Está considerat el taxi clàssic mes antic d´espanya i amb més anys en servei.

 El Seat 1430 es va fabricar entre els anys 1969 i 1975, i es diferenciava del seu germá gran, el seat 124, en tenir un motor més potent i en diversos detalls estètics com els dobles fars, l´òptica del darrera i les llantes exclusives.

SALUT I BON VIATGE.

Share

CONSULTA AL SECTOR DEL TAXI A LA QUARTA EDICIÓ DE LA FIRA DEL TAXI DE BARCELONA

Els propers dies 12 i 3 de novembre es celebrarà la quarta edició de la fira del taxi de barcelona a Montjuïc, on es preguntés al sector del taxi sobre si cal prendre mesures davant l’actual situació de crisi que atrabiesa el taxi. L’altre punt de consulta és la terminal 1 de l’aeroport del Prat de Llobregat. Aquestes són les preguntes i mesures que es plantegen.

La papereta de votació es divideix en dues parts, la primera pretén recollir la impressió del col · lectiu sobre la necessitat que l’Administració adopti mesures orientades a equilibrar oferta i demanda, sigui quina sigui la mesura que consideri més apropiada.
Si la seva opció és la resposta afirmativa, pot escollir alguna de les dues propostes de la consulta, o deixar-lo en blanc si no considera que alguna d’aquestes opcions són les adequades.
Les dues propostes de mesures anti-crisi que es proposen en aquesta consulta són: Regulació horària i Torns.
Regulació Horària consisteix a limitar el màxim d’hores que pot treballar cada taxi mitjançant bloqueig automàtic del taxímetre o un altre dispositiu electrònic.
Els Torns consisteixen a establir horaris de treball segons la terminació del número de llicència. Cada taxista haurà de treballar al matí oa la tarda, i mensualment es produiria el canvi de torn. Les nits romandrien en el règim actual, podent treballar tots els que no tinguin festa.
Taxis Anarquia estarà en aquesta fira del taxi recollint signatures i reivindicat la parada de taxis de l’estació de Sants.
SALUT I BON VIATGE.
Share

INVITACIÓ PER A PARTICIPAR A LA CONSULTA

BARCELONA .- Els propers dies 12 i 13 de novembre (dissabte i diumenge) tindrà lloc a la graella de la T-1 de l’aeroport del Prat, i a la Fira de Barcelona dins del saló dedicat al Taxi, una consulta dirigida a tots els titulars de llicències per saber si el sector creu necessari que es prenguin mesures reguladores entre oferta i demanda.
Tot el procés de votació i escrutini serà portat amb el màxim rigor i transparència, des del precintat d’urnes, fins a la custòdia de les mateixes per part de l’IMT la nit del 12 al 13. És per això que convidem a tothom qui ho desitgi a supervisar les jornades i posterior recompte.
Si vols participar pots fer-ho validant amb la teva presència l’escrutini i donant fe que tot el procés de la consulta ha estat dut a terme amb tota la serietat i rigor que el procés mereix.
Si vols i desitges participar com a interventor posa’t en contacte amb aquestes associacions:

STAC
telèfon:
93 300 23 14
Correu electrònic:
stac@stac.cat
UTAM
telèfon:
691.032.682
Correu electrònic:
utam@utamtaxi.org

SALUT I BON VIATGE.

Share

ELS DIES 12 I 13 DE NOVEMBRE ES CELEBRARÀ LA QUARTA EDICIÓ DE LA FIRA DEL TAXI DE BARCELONA

La ciutat de Barcelona va ser la pionera a posar en marxa una Fira dirigida exclusivament per al professional del taxi, ja sigui autònom o bé assalariat, pensant a més de l’aspecte comercial en l’aspecte social, creant el concepte de la Festa del Taxi.
Els propers dies 12 i 13 de novembre, se celebrarà la quarta edició de la Fira del Taxi de Barcelona al Pavelló n º 2 del recinte firal de Montjuïc.
Com sempre, la Plaça de l’Univers estarà dedicada a paking gratuït per a tots els taxistes.
Sent un any molt difícil a causa de la crisi que ens afecta a tots, la Fira del Taxi pretén mantenir les senyes d’identitat que l’han distingit d’altres esdeveniments, com el sorteig d’un vehicle per al servei del taxi, el parc infantil per als més petits, o la novetat d’enguany, ja presentada en l’edició de Madrid de l’any passat, un simulador de Fórmula 1.
El guanyador del simulador de Fórmula 1 tindrà com a premi poder conduir un Ferrari al circuit de Montmeló.
En l’aspecte comercial de la Fira, han confirmat la seva presència fabricants d’automòbils, fabricants de taxímetres i distribuïdors de gestió de flotes entre d’altres.

Taxis Anarquia estarà en aquesta quarta fira del taxi, per seguir reivindicant i informant taxistes i usuaris de la problemàtica dels taxistes pirates de l’estació de Sants, i per exigir la restitució de la parada de taxis de plaça paisos catalans ..

SALUT I BON VIATGE.

Share

REUNION CON EL PUERTO DE BARCELONA

BARCELONA.- El pasado 14 de julio tuvo lugar en la sede del Instituto Metropolitano del Taxi (IMT) una reunión en la que participaron miembros del IMT, autoridades del Puerto de Barcelona, representantes de distintas asociaciones y sindicatos del sector del taxi de Barcelona, y miembros de la plataforma que recogió firmas en contra de las condiciones de trabajo en el Muelle Adosado.
Las quejas que motivaron la reunión contemplaban tres aspectos básicos sobre los cuales se comenzaría a tratar la problemática del puerto: Movilidad, Trato de los agentes y Competencia e Intrusismo.

Movilidad

Tanto los accesos (entradas y salidas) como el momento de la recogida de pasajes está generando esta temporada momentos de caos que dificulta sobremanera el desarrollo de nuestro trabajo.
– Autorizar accesos al puerto. Se solicitó autorización para entrar al Puerto por diferentes accesos y así poder acceder al Muelle Adosado por la entrada de Zona Franca, sobretodo para los viajeros que llegan desde el aeropuerto.
– Información al taxista. Se expuso la conveniencia de colocar pantallas en la Plaça de la Carbonera que informaran sobre la afluencia de pasaje. Con ello se podría evitar el desplazamiento innecesario hasta las terminales para ver si hay pasaje o no y contribuir a que no se colapse innecesariamente la zona.
– Adecuación de las paradas. Se solicitó la construcción de escapatorias en los diferentes tubos de recogida de pasaje.
– Modelos de organización. Se sugirió a los responsables del puerto una visita a la Terminal-1 del aeropuerto para estudiar el funcionamiento de una infraestructura en muchas ocasiones similar al Port de Barcelona. Se les sugirió que observaran cómo está montando el dispositivo para la recogida de pasaje, donde pueden cargar simultáneamente grupos de 20-30 coches enlazando grupos constantemente. Asimismo se les informó que la parrilla del aeropuerto está bastante alejada de las terminales y esto no es obstáculo para que la operativa de recogida de pasaje se haga de manera fluida.
– Trato preferencial a determinadas emisoras de radio-taxi. Consultamos acerca del libre acceso al recinto portuario por parte de los vehículos adscritos a Taxi-Port, hecho constatado por agentes de la Policía Portuaria pero desconocidos por todas las autoridades presentes en la reunión.

Relación con la policía portuaria

Son numerosas las quejas de taxistas hacia el trato dispensado por agentes del cuerpo de la Policía Portuaria.

Competencia e intrusismo.

– Control de turismos. Se han reiterado las denuncias sobre el trabajo ilegal de multitud de turismos que trabajan como VTC al margen de lo que la ley les permite e incluso en ocasiones careciendo de tarjeta de transporte.
También informamos de las diferentes prácticas fraudulentas empleadas por los vehículos VTC para la captación de pasaje y solicitamos un mayor control sobre los mismos.
Se expuso una propuesta que los miembros del GTI presentaron en el Consell Català del Taxi según la cual los vehículos VTC deberían llevar una identificación externa en el cristal similar a nuestra placa identificativa, y solicitamos a las autoridades portuarias que como autoridad trasladen esta petición a la Direcció General de Transports i Mobilitat.
– Autocares. Se ha puesto en conocimiento de la Autoritat Portuaria el hecho de que el transporte colectivo está ganando cada vez más espacio físico en perjuicio del taxi y la duda sobre si este tipo de transporte ejerce como transporte discrecional, que es para el que está autorizado o es un transporte regular encubierto, práctica no permitida.
Se consultó sobre el tipo de contrato con el que accedían los autocares al Moll Adossat y sobre las medidas que se adoptaban para evitar el trabajo ilegal de estos y de los vehículos VTC.
La respuesta obtenida fue que los autocares siempre han de venir con contrato y por vehículo completo, circunscribiéndose dentro del transporte discrecional, único servicio permitido.
– Información al turista. Se solicitó la colocación de paneles donde apareciera una información de los precios del taxi hacia los destinos más frecuentes con origen en el Moll Adossat. Además se pidió una mejor señalización del taxi dentro de las terminales.

La Respuesta de las autoridades portuarias

Las autoridades portuarias hicieron una valoración muy positiva del servicio prestado por el taxi de Barcelona, remarcando que aun siendo conscientes de que el servicio de cruceros es un buen negocio para nosotros, no son ajenos al esfuerzo que representa levantarse muy temprano y aguantar largas colas para poder dar ese servicio.
Sobre el tema de la movilidad defienden que si bien el número de cruceros en un día crítico es similar al de otros años, la afluencia de pasajeros es mucho mayor que en años anteriores. Esto provoca problemas de movilidad que están intentando resolver con diferentes operativos y que no siempre dan los frutos deseados. El nuevo acceso por el Paseo Gabriel Roca (Rompeolas) habilitado los días de mayor afluencia, debe permitir al taxi una vía segregada del resto de vehículos que le permita mejorar su movilidad. Además, a partir de ahora los agentes podrán informar sobre la afluencia de pasajeros en las diferentes terminales, pero bajo ningún concepto negarán la entrada a los taxis a las diferentes parrillas o explanadas siempre que haya un barco atracado. Por tanto será el taxista el que decida en qué terminal decide entrar a buscar pasaje.
Sobre el trato de los agentes de la Policía Portuaria se nos invita a hacerles llegar todas las situaciones anómalas que nos podamos encontrar a través de un escrito al IMT que será quien dé traslado al mismo a la Autoridad Portuaria. Desde aquí solicitamos a todos los compañeros que se sientan agredidos en el ejercicio de su trabajo a realizar la pertinente denuncia, donde es imprescindible hacer constar la fecha, la hora, una descripción de lo sucedido, pero sobre todo el número de agente. La Autoridad Portuaria se compromete a dar respuesta a todas y cada una de las quejas que reciban en un breve espacio de tiempo. Creemos que es muy importante hacer llegar todas las quejas, pues la única manera de anular la presunción de veracidad de un agente es la acumulación de denuncias.
Sobre la competencia y el intrusismo se nos informó que la Policía Portuaria tiene orden de pedir la documentación relativa al servicio a realizar a todos los vehículos de pasajeros que acceden al puerto, ya sean VTC o autocares. Nos explican que es cierto que en momentos de máxima afluencia es difícil realizar un control de todos los vehículos que acceden, de ahí la importancia también de crear ese vial especial para el taxi y dejar una vía diferenciada para el resto de vehículos para poder ejercer un mayor control. En un mismo día se han llegado a denunciar a casi una decena de vehículos por operar como VTC y no tener los papeles en regla o incluso no tener la tarjeta de transporte preceptiva.
Para cualquier tema que precise la intervención inmediata de la Policía Portuaria se nos facilita el número de teléfono del Centro de Control desde donde se enviará una patrulla inmediatamente. Es el 900 100 852.
Desconocen el motivo por el cual los paneles con precios del taxi no estaban colocados hasta ahora, pero comunicó que ya han comenzado las obras para la colocación de los mismos y que en breve estarán instalados.
Todas las propuestas fueron recogidas por las autoridades portuarias con el compromiso de trabajar para dar respuesta a todas y cada una de ellas. La voluntad es la de trabajar junto a las asociaciones y el IMT para poner en marcha cuantas órdenes de servicio sean necesarias con el fin de conseguir el mejor servicio de taxi posible, quedando emplazados si fuera necesario a una próxima reunión para evaluar la evolución de los problemas que han dado lugar a esta reunión.

SALUT Y BUEN VIAJE.
Share

MEMORIAL CENTENARIO: 75 ANIVERSARIO DE LA REVOLUCION

EL MONOLITO DE LA MEMORIA.

Tras un año de celebraciones, el próximo 18 de junio se culmina los actos del Centenario de la fundación de la Confederación Nacional del Trabajo con la colocación de un monolito en recuerdo a los cientos de miles de integrantes del movimiento libertario que dieron su vida por la libertad y por la Revolución Social y que cayeron bajo las balas genocidas del latrofascio franquista. Y no se puede colocar en sitio más representativo que en el Fossar de la Pedrera de Cementerio de Montjuïc, donde miles y miles sufrieron el holocausto del franquismo.

Era de necesidad que un monumento recordara a las víctimas libertarias. Porque ellas perdieron dos veces la Guerra Civil. La perdieron en el campo de batalla. Y la perdieron en el terreno de la historia, condenadas a cuarenta años de represión en todos los sentidos, y a casi otros tantos de ostracismo, que no deja de ser otra forma de matar. Porque si bien en el paredón de fusilamiento todas las víctimas del franquismo son iguales, para algunos intereses políticos lo mejor es diferenciar las víctimas, reivindicar unas y olvidar otras, falsear la historia y enterrar con ello la memoria.

Desde que el 1 de abril de 1939 se decretara desde Burgos el final oficial de la Guerra Civil española, y las tropas rebeldes de Franco pisaran por primera vez con sus botas asesinas Madrid, para los libertarios solo quedaba un camino con doble intención: luchar contra el fascismo imperante y no olvidar nunca el pasado y los militantes que dieron su vida por la libertad y por un mundo mejor y mas justo. Su empeño les costó a muchos la vida.

Tras una “Transición” que no fue sino el continuismo del régimen franquista, donde incluso organizaciones que habían sufrido la represión franquista no dudaron en volver a enterrar a sus militantes por unas míseras prebendas, el movimiento libertario entendió que tenía que continuar con el camino que sus predecesores le legaron. No plegarse ante el sistema y luchar por lo que consideramos lo justo.

Ahora que han caducado determinados pactos de la Transición, que se abren las fosas de la vergüenza que demuestra la criminalidad genocida del franquismo y el silencio cómplice de algunos que se denominan demócratas, hay que seguir en el empeño de reivindicar la memoria libertaria.

El acto del 18 de junio en Barcelona, en la inauguración de este monolito elaborado por Juan Jose Novella, donde las ramas de un ciprés de acero hacen crecer y extender la Idea, servirá no solo como colofón a los actos del centenario de la CNT. Es el continuar con la recuperación de nuestra memoria e historia, es un homenaje a los que dejaron su vida por la libertad. Y un homenaje a aquellos que aun viven, que sobrevivieron al Holocausto Español del franquismo, y que con sus lecciones y experiencias nos dejan la mejor de las medicinas: la historia como el primer pilar de lucha para la sociedad del porvenir.

Inauguración del monumento en memoria de los compañeros y compañeras asesinados por el fascismo.

FOSSAR DE LA PEDRERA (CEMENTERIO DE MONTJUÏCH – BARCELONA) 18 DE JUNIO DE 2011 A LAS 12 HORAS

http://www.cnt.es/memorial

 

http://memorialcnt.wordpress.com/
OS ESPERAMOS A TODOS, SALUT BUEN VIAJE Y VISCA LA LLUITA ANTIFEIXISTA.

Share