Arxiu de la categoria: la jonquera

ALÈ DE MIL CENT – SANGTRAÏT

 Fuig el cilenci de tots els carrers,
boires pudentes, alé de mil-cent

Cop de gas rodes cridant
llauren tot l’asfalt.
Sentir al mar l’aire cremat,
fums de soledat.

Es tornen boges les dones del món,
quan senten la fressa que fan els motors

d’aquelles grans motos que estripen els cervells,
mentre fan carreres, espantant nes i vells.

Genets de cuiro, estampes de reis,
botes lluentes i grassa als cabells.

Cop de gas rodes cridant
llauren tot l’asfalt.
Sentir al mar l’aire cremat,
fums de soledat.

Amb ulls inflexibles i el cos tope tensat,
juagan-se la vida per a voler ser al davant.

Cop de gas rodes cridant
llauren tot l’asfalt.
Sentir al mar l’aire cremat,
fums de soledat.

Són mil metres rectes que hán de correr a tot gas,
després, si no frenen, la caiguda és mortal.
T’esperen les roques, com sirenes del mar.
Qui serà tant home de voler-les besar?.

 La història de Sangtraït comença a l’estiu de l’any 1982, quan el Quim, la Lupe, el “Coro” i el Papa Juls, juntament amb Marc Gonzàlez i Víctor Rodríguez (dos membres que van deixar el grup) decideixen muntar un grup de rock, fent versions de grups com Led Zeppelin, Creedence o Deep Purple. Això passava al poble empordanès de La Jonquera.
A partir de l’any 85, amb la incorporació de l’actual bateria Martín Rodríguez, el grup comença a compondre els seus temes en català.

 L’any 88 és l’any del debut discogràfic de Sangtraït. Primer de tot, aquest any va deixar el grup el cantant Marc Gonzàlez, i es va posar al seu lloc el baixista Quim Mandado. Per la seva banda, la Lupe i el Martín van anar a Picap per mostrar una maqueta amb tres temes: “El Vol de l’home ocell”, “Els senyors de les pedres” i “Buscant una dona”. La insistència de la Lupe va fer que en Joan Carles Doval, director de Picap, escoltés la cinta. Després d’escoltar-la va decidir editar el primer disc de Sangtraït, tot i que ells s’havien de pagar la gravació. Finalment Picap va decidir assumir el cost de la gravació i van gravar el primer disc “Els Senyors de les pedres” als estudis Aurha d’Esplugues. Aquest disc va fer que al grup li sortissin molts concerts, més de trenta, i en van vendre prop de 10.000 còpies. Amb aquestes dades Picap no s’ho va pensar dues vegades en editar un nou disc.

A principis de l’any 90 enregistren el seu segon disc “Terra de vents”, també a Aurha. Aquest disc els permet actuar a les comarques barcelonines, i, concretament el 17 de maig d’aquest any, fan el primer concert a Barcelona, a l’Studio 54.

 Al començar l’any 91 tornen als estudis Aurha a enregistrar el seu tercer i exitós disc “L’últim segell”, que els porta a l’any de més activitat i vendes, amb quasi 50.000 còpies venudes i més de 100 concerts arreu de la geografia catalana. Un d’aquests concerts és el “mític” del 14 de juny on, juntament amb Sopa de Cabra, Sau i Els Pets reuneixen 22.104 persones al palau Sant Jordi. D’aquest concert se’n va editar un nou disc, “Sangtraït al palau Sant Jordi” i un vídeo amb el mateix nom.

Després d’aquests èxits es prenen un any més tranquil, i no tornen a editar un nou disc fins el 93. A principis d’aquest any tornen de nou als estudis Aurha per gravar el seu 5è. disc, anomenat “Contes i llegendes“, en el qual hi ha les col·laboracions de Jordi Armengol i Lluís Llach, que posa la seva veu a una cançó d’homenatge a Freddy Mercury. Aquest any també fan un concert per l’Sputnik, en el qual toquen juntament amb Barricada i Marc Gonzàlez, primer cantant del grup, que posa la seva veu a la cançó “El Vol de l’home ocell”.

 L’any 94 és un any dolent, tant per Sangtraït com per la resta de grups de rock en català i tot el moviment entra en crisi. No graven cap disc, però participen a la celebració dels 20 anys de la Companyia Elèctrica Dharma, però actuen a Madrid.
 El 95 graven el disc “Eclipsi”, també als estudis Aurha. És un disc bastant més trist que els anteriors, i reflecteix la crisi que viu el moviment del rock en català. Destaca per la intenció d’abandonar els temes medievals de les cançons i també per incloure una pista de CD-Rom, on hi ha informació del grup i les cançons. Una altra de les coses que fan aquest any és el “Concert a la carta”; demanen als seus seguidors que enviïn les cançons que els agradin més per triar les més votades i posar-les a la gira del 96. D’aquesta gira se’n pot destacar un concert que van fer a Alemanya.

 A finals del 96 van a l’estudi més proper, Ariadna Recordings, per gravar el setè disc Noctambulus, que té una portada polèmica, a la qual surten un àngel i un diable fent-se un petó. En aquest disc destaca de nou la duresa en el so, que s’havia suavitzat una mica als anteriors discos. Una altra de les novetats és la publicació de la pàgina web del grup, feta pel guitarra Josep Maria Coromines, a la qual s’han rebut e-mails de tot el món. L’any 97 graven una versió del “Burning Love” d’Elvis Presley pel recopilatori Tributo al Rey, sent l’únic grup que posa una versió catalana al disc.
Després d’aquest disc, Sangtraït desapareixen de l’escena musical fins a la primavera del 99, quan participen a l’emotiu homenatge a Carles Sabater, al palau Sant Jordi, on toquen una versió de la cançó “És inútil continuar. També durant aquests mesos entren als estudis Music Lan per enregistrar el disc “L’altre cantó del mirall”, del qual se’n posa a la venda el senzill “El bosc de formigó” durant l’estiu. El 18 de setembre del 1999 fan la presentació del disc a Reus i dos dies després surt a la venda el seu vuitè àlbum.

 L’any 2001 decideixen posar punt final a la seva carrera musical oferint un concert a la sala Razzmatazz.
La història de Sangtraït finalitza oficialment el 5 de setembre de 2002 a la sala Mephisto de Barcelona, on els membres del grup fan una darrera trobada amb la premsa i els seguidors, que serveix de presentació tant pel disc doble del darrer concert enregistrat a Razzmatazz, com del DVD d’aquest mateix concert.
Finalment, Picap decideix editar el 2003 un disc de rareres del grup anomenat “Entre amics”.

La cançó “Alè de mil cent” coresponde al cinquè àlbum de Santraït “Contes i Llegendes” editat el 1993. En aquest treball col · laborar els músics Jordi Armengol i Lluís Llach, qui presta la seva veu per al tema “Freddie Memorium”, en homenatge a Freddie Mercury.

Gràcies per aquesta informació a la companya Cristina.

SALUT I BON VIATGE.