Arxiu de la categoria: gotic

L´ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA, UN PODER A L´OMBRA

AMB-Plenari-Trias-i-Balmon

L’oasi català perviu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC governen la institució reconstituïda el 2011 amb poder sobre 36 municipis i tres milions de persones però sense mecanismes clars de control. 606 milions d’euros de pressupost –similar al de la Diputació de Barcelona–, 500 funcionaris, milers de treballadors en 50 empreses o ens subsidiaris i competències en urbanisme, residus, aigua o transports fan de l’AMB un imperi que presideix Xavier Trias però governa Antoni Balmón. L’AMB gasta 4 milions d’euros en sous només per a directius i reparteix 800.000 euros en dietes per assistència a reunions.

Una de les seves últimes decisions ha estat privatitzar la gestió de la T-Mobilitat en favor de La Caixa i d’Indra.

Creada pel franquisme, infiltrada per l’esquerra municipalista, suprimida el 1986 per Jordi Pujol i dispersa des d’aleshores en tres organismes supervivents per ser finalment, fa quatre anys, reconstituïda per llei del Parlament i amb jurisdicció sobre 36 municipis i tres milions de persones, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una desconeguda però important institució pública de segon grau (no elegible directament, similar a una diputació) on perviu l’oasi català. Amb el PP de simbòlica oposició, un insòlit quadripartit format pel PSC, per CiU, per ICV-EUiA i per ERC governa una AMB que presideix l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), però on mana de veritat el vicepresident executiu i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón (PSC). La Junta de Govern de l’AMB, la completen, entre d’altres, barons locals socialistes, convergents, ecosocialistes i republicans com el tinent d’alcalde de Barcelona Antoni Vives (CiU); l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín (PSC); l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV-EUiA), i el regidor barceloní Jordi Portabella (ERC).

El que, de facto, és l’últim gran bastió de poder supramunicipal que té el PSC, i on una àmplia sociovergència funciona sense gaires entrebancs, està regulat per la Llei 31/2010, de 3 d’agost, i pel Reglament orgànic metropolità de 2013, que sembla més propi d’un ens legislatiu o governamental que no supralocal, com és el que reflecteix la composició del Consell Metropolità. En la pràctica, l’AMB es regeix per una potent estructura gerencial dirigida per Ramon Torra i pensada per donar serveis tècnics, essencials o de suport als 36 municipis metropolitans en matèria urbanística, de transport públic, de medi ambient, de gestió de residus i d’aigua i de promoció econòmica. Tot plegat, a partir d’un pressupost anual de 606 milions d’euros –similar al de la Diputació de Barcelona i que gairebé és una quarta part del de l’Ajuntament de Barcelona– i amb una plantilla de 482 treballadors directes –449 funcionaris i 33 laborals– que, globalment, representa una massa salarial de 27 milions d’euros, segons les dades disponibles a la web corporativa. Desglossat, el personal directiu i l’eventual o de confiança (en conjunt, algunes desenes de persones) suma quatre d’aquests milions d’euros en despeses de personal. Els salaris mensuals dels directius oscil·len entre els 5.000 i els 8.000 euros, i es pot constatar que el gerent i tres directors d’àrea de l’AMB són centmileuristes i cobren fins i tot més que els consellers de la Generalitat. Són, concretament, el gerent, Ramon Torra; el director de Serveis Generals, Antoni Novel; el director de l’Àrea de Medi Ambient, Carles Conill, i el director de Transport i Mobilitat Pelayo Martínez. Una altra desena de directius aspiren a centmileuristes, amb sous que oscil·len entre els 84.000 i els 92.000 euros bruts anuals.

800.000 euros en dietes

Al juliol passat, l’exregidor del PSC a Barcelona Jordi Martí va revelar en un article a El País que, en un moment sense especificar, havia renunciat a les dietes per assistència a reunions de l’AMB perquè considerava “senzillament injustificable” una compensació que és “una pràctica molt estesa als governs locals de segon nivell”. Com va explicar el mateix diari l’any 2011 i fonts oficials de l’AMB reconeixen que substancialment no ha variat, l’ens públic metropolità destina uns 800.000 euros anuals per pagar regularment dietes al centenar d’alcaldes, regidors i alts càrrecs en els seus diferents òrgans. Aquesta xifra representa gairebé la meitat de la que destina el Govern de la Generalitat a dietes. Tal com va publicar CRÍTIC el passat 23 de setembre, la Generalitat es gasta cada any 1,7 milions d’euros en dietes per assistència a reunions. L’import de les dietes de l’AMB varia molt en funció del càrrec assistent i del tipus i periodicitat de les reunions (algunes de les quals, com reflecteixen les actes, amb prou feines duren 30 minuts). En tot cas, les dietes pugen, per la banda alta, fins als més de 1.100 euros que Trias i Balmón tenen dret a cobrar cada cop que van (cada dos mesos) al Consell Metropolità o (dues vegades el mes) a la Junta de Govern. Els 17 membres de la Junta de l’AMB (8 alcaldes o regidors del PSC, 5 de CiU, 3 d’ICV i 1 d’ERC) disposen tots plegats, cada 15 dies, de 14.222 euros en compensacions autoritzades. Per la banda baixa, el mínim que l’AMB paga en dietes són els 144 euros destinats a cada assistent d’una simple comissió informativa. Després hi ha singularitats: 1.585 euros rep el portaveu del principal (i únic) grup de l’oposició (PP) per anar a una junta de portaveus. I uns 60 euros cobren els delegats de l’AMB per anar a reunions del Patronat de Collserola, esmorzar a banda, i on alguns treballadors denuncien que assistents amb cotxe oficial han arribat a passar quilometratge.

Trinxeres polítiques disfressades de gestió

El poder de l’AMB supera la mateixa institució, perquè té influència i participació total o parcial en una xarxa de 50 empreses, consorcis i organismes diversos. La filial més gran i coneguda és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), una companyia amb 7.000 treballadors de la qual l’AMB té el 100% de les accions i on fonts sindicals denuncien l’existència de 603 càrrecs de confiança (un 8% de la plantilla) amb sous fora de conveni. Però també tenen el segell de l’AMB l’Institut Metropolità del Taxi, les empreses de sanejament i residus Emssa i Tersa, l’Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (Impsol), el Consorci de Comunicació Local i el del Parc de Collserola, i els think tanks o lobbies metropolitans Barcelona Regional i Pla Estratègic Metropolità, per posar alguns exemples.

Font: Àrea Metropolitana de Barcelona

En aquest marc, la participació de l’AMB en la presa de decisions de rellevància política com la recent cessió del cànon de l’aigua a Agbar mitjançant una empresa mixta; la política d’augment tarifari del transport públic, o la futura revisió del planejament urbanístic metropolità vigent des del 1976 han fet que es comencin a aixecar veus, dins i fora de la institució, que qüestionen la seva transparència i critiquen la manca de mecanismes de participació i control democràtic. És el cas d’un regidor membre del Consell Metropolità i afí a un dels quatre partits de govern que, sota condició d’anonimat, admet: “Malgrat que Trias i Balmón venen l’AMB com un espai merament de gestió i més o menys neutre com potser era abans, en realitat s’ha convertit en un espai per fer política on caldria més transparència i accés ciutadà”. La crítica, la comparteixen veterans funcionaris de l’AMB, en nòmina des d’abans del 1992, que admeten haver estat molts anys “pràcticament sense feina” i que ara veuen com unes “estructures històricament sobredimensionades” comencen a rutllar millor. Tot i que, segons diverses fonts polítiques i laborals consultades, a l’AMB es manté l’estigma de ser “un cementiri d’elefants” perquè “els socialistes s’hi han atrinxerat més que mai”.

L’AMB serveix en safata a Agbar el cànon de l’aigua

El moviment veïnal i ecologista, aplegat a la plataforma Aigua és Vida, considera un “frau democràtic” el decret aprovat el passat 10 de juliol al Parlament, amb els vots de CiU i d’ERC, que fixa un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat i l’AMB pel qual la primera cedeix a la segona els recursos del cànon de l’aigua, durant 30 anys, a canvi d’una compensació única prevista pel mateix Govern en uns 800 milions d’euros a compte d’inversions en sanejament ja fetes per la Generalitat. Aigua és Vida denuncia “un robatori a la ciutadania i als ajuntaments” perquè “es pretén fer pagar dues vegades” per inversions hidràuliques en part ja amortitzades i pagades amb fons de cohesió europeus que no s’han de tornar. Però, sobretot, els moviments ecologista i veïnal denuncien l’entrega d’un impost públic com el cànon de l’aigua a mans privades, concretament a Agbar, que ha creat la filial Aigües Barcelona Finance per emetre bons a compte del cànon i facilitar que l’AMB pugui pagar els 800 milions a la Generalitat. I és que tota l’operació pivota sobre la societat mixta publicoprivada que gestiona el sanejament metropolità: un ens creat per l’AMB el 21 de maig de 2013 –amb els vots favorables del PSC i de CiU, l’abstenció del PP i d’ERC i l’oposició d’ICV-EUiA– i que té Agbar de soci majoritari, ja que controla el 85% de les accions. El president executiu del grup Agbar, Àngel Simón, va ser gerent de l’antiga AMB entre el 1989 i el 1995, quan va deixar l’ens metropolità per ingressar a la companyia d’aigües propietat de La Caixa i de la multinacional francesa Suez.

Irregularitats al Consorci de Collserola

Els darrers dies, l’AMB s’ha vist esquitxada per altres polèmiques que, un cop més, evidencien com de resguardada queda aquesta institució al darrere d’alguns organismes en els quals participa com a actor rellevant. Així, la Sindicatura de Comptes va presentar al Parlament, l’1 d’octubre, el seu informe de fiscalització sobre el Consorci del Parc de Collserola corresponent a l’exercici de 2012. La Sindicatura ha detectat irregularitats contractuals –la plantilla “difereix de l’estructura real de treballadors” i les nòmines inclouen un complement de productivitat que aparentment no està regulat–, així com obres i serveis adjudicades sense concurs malgrat superar el límit mínim per ser-ho. L’AMB participa en el Consorci de Collserola, creat el 1999, al costat de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat i de nou ajuntaments de la zona, i el seu pes en els òrgans decisoris és aproximadament del 30%.

La Caixa i Indra es queden la T-Mobilitat

D’altra banda, recentment s’ha conegut també que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) –organisme on l’AMB comparteix Consell d’Administració amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona i que gestiona un pressupost de 1.089 milions d’euros aquest 2014– ha adjudicat la implantació i la gestió del nou sistema de pagament del transport públic al grup SOC Mobilitat, integrat per CaixaBank, Fujitsu, Indra i Marfina. L’única oferta que l’ATM tenia sobre la taula implica un contracte de 70 milions d’euros per implantar, a partir del 2016, la nova targeta T-Mobilitat que ha de substituir els actuals títols de transport. El coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, critica la “gestió privada de la T-Mobilitat” en una entrada al seu blog. Específicament, Herrera denuncia que la decisió d’atorgar la T-Mobilitat al grup capitanejat per La Caixa s’ha fet “sense que ni tan sols hagi passat pel Consell d’Administració de l’Autoritat Metropolitana del Transport, ni s’hagi vist el plec d’informació, ni les condicions ni l’adjudicació”.

El Pla General Metropolità o la rendible joia de la corona

Amb tot, un exalcalde socialista afirma que “el gran poder fàctic de l’AMB” –que és poder polític i econòmic vestit de simple gestió està en el seu “control de l’ordenació urbanística” a través del Pla General Metropolità. Efectivament, el PGM és la joia de la corona de l’AMB des que la seva polèmica elaboració i aprovació entre el 1974 i el 1976 va ser el camp de batalla on el porciolisme, versió local del franquisme, es va batre en retirada davant del moviment veïnal i d’uns tècnics metropolitans progressistes dirigits per Albert Serratosa i Joan Anton Solans (que després seria totpoderós responsable d’Urbanisme a l’Ajuntament de Barcelona de la Transició i, posteriorment, a la Generalitat). Des del 1976, el PGM ha patit fins a un miler de modificacions puntuals, especialment significatives en nombre i característiques a partir de la dècada dels noranta. I, com explica l’exalcalde socialista, la clau de volta del poder de l’AMB rau en el fet que de les seves decisions aparentment tècniques depenen totes les plusvàlues de sòl que els canvis constants en el planejament urbanístic ofereixen als ajuntaments i a negocis sovint especulatius, amb les possibles derivades de corrupció o tràfic d’influències./Critic.

SALUT I BON VIATGE.

Share

CONCENTRACIÓ CONTRA L´ATUR I LA POBRESA! 19 D´OCTUBRE A LES 10 HORES, PLAÇA SANT JAUME

 L’atur i la pobresa continuen la seva escalada a Catalunya. Al setembre 9.575 persones es van sumar als centenars de milers d’aturats (821.600 segons l’última Enquesta de població activa), i com a conseqüència la pobresa s’estén al 29,5% de la ciutadania a Catalunya superant en 8 punts la mitjana europea, i l’exclusió social de la infància arriba al 28%.

Els governs de Catalunya i Espanya són responsables de la pobresa. Els seus discursos contra l’atur i la pobresa són cínics i hipòcrites:

El govern d’Artur Mas, després de baixar impostos als rics, retallar el PIRMI als més pobres l’agost de 2011, extingint o suspenent més de 6.000 expedients que van afectar unes 18.000 persones, diversos milers dels quals són joves menors de 16 anys trobant molts d’ells en situació de desnutrició. A més va endurir les seves condicions d’aplicació i accés:

– Cal esperar més d’un any a què es reconegui la prestació de la data de la sol · licitud.
– Als qui cobren per primera vegada la prestació no se’ls paguen els endarreriments des de la data de sol · licitud.
– Qui ha patit la retirada del subsidi sense justificació o amb excuses més que dubtoses es troben indefensos immersos en processos de reclamació que duren anys. Es desestima la sol · licitud per silenci administratiu a les persones que han esgotat la prestació d’atur i subsidis més enllà del termini requerit.
– Els expedients no s’autoritzen en funció de causes objectives sinó quan es produeix l’extinció d’un altre expedient.

El Govern de Rajoy endeuta a la ciutadania per enriquir als seus amics banquers i garantir el retorn dels préstecs als bancs d’Alemanya i França. Ataca els drets dels més febles, retallant les prestacions d’atur, reduint les partides pressupostàries per les polítiques actives d’ocupació, deixant sense cobertura pressupostària el subsidi “Prepara” el 2013, etc.

Al Congrés, els diputats del PP i CiU, voten a favor de les polítiques dictades des de la TroiKa: la “contrareforma laboral”, la retallada de la despesa social, la llei orgànica d’estabilitat pressupostària, etc., que provoquen més atur i recessió .

Davant aquesta greu situació fem una crida a les persones sense feina, a la classe treballadora, a la ciutadania solidària a oposar-se a les retallades ia participar en la iniciativa legislativa popular per una Renda Garantida Ciutadana en compliment de l ‘article 24.3 del Estatut d’Autonomia, que garanteixi dignament els ingressos per cobrir les necessitats bàsiques de totes les persones (http://www.rendagarantidaciutadana.net/index.php/es/).
¡Pel repartiment del treball i la riquesa! ¡Treball o prestació digna!

Barcelona, octubre 2012

Assemblea de treballadors/es en atur de Barcelona.
http://assembleadeaturats-barcelona.blogspot.com.es/

SOLIDARITAT AMB ELS ATURATS, SALUT I BON VIATGE.

Share

LOS TAXIS COLAPSAN LAS PARADAS DE BARCELONA POR FALTA DE CLIENTES

 La falta de clientes asfixia al sector, que no logra autorregularse y se ve condenado a los colapsos.
 
BARCELONA. LA VANGUARDIA.- Las paradas de taxi de Barcelona y su área metropolitana están desbordadas. Y no de clientes. Las esperas de los taxistas por una carrera se antojan infinitas. “Mi récord de este año son cuatro horas y media en el aeropuerto”, dice uno en una de las improvisadas tertulias que ahora se eternizan. “Los taxistas somos el termómetro de la sociedad, indicamos cómo va todo…”, reflexiona otro. “Ahora mismo en Catalunya sobran un montón de taxis”. Y el enésimo intento del sector de autorregularse se está deshaciendo poco a poco.
Tres horas por una carrera de 30 euros descuadra todas las cuentas. Un par de euros de suplemento no compensa noventa minutos de espera en la estación de Sants. La situación, en el último año, se ha tornado insostenible. Una hora en plaza Espanya, entre un hotel y un centro comercial, por 9 euros. Tres cuartos de hora en plaza Catalunya… Los coches se acumulan en un embudo sin salida, primero en doble fila, luego en triple, hasta que aparece un agente de la Guardia Urbana.
Luego de que la congelación de trabajadores asalariados propuesta en la última etapa socialista se perdiera en un embrollo judicial, después de que el Institut Metropolità del Taxi no encontrara apoyos suficientes para instaurar más días de fiesta, la nueva medida orquestada por la Administración y las asociaciones de profesionales destinada a retirar unos cuantos miles de coches de las calles genera tanto miedo y rechazo entre los propios que el Institut ya considera su aplazamiento. Porque lo que se perfila en el horizonte es la guerra por la supervivencia.
El sistema de turnos de trabajo -básicamente que, de manera rotativa, unos trabajen por la mañana, otros por la tarde, y quien quiera por la noche– fue la medida que se impuso a otras tres como solución a la regulación de la jornada laboral en la última consulta popular entre los titulares de licencia convocada por el Institut. En su primera semana de exposición pública, sumó más de trescientas alegaciones. A finales de mes, cuando termine el periodo, pueden ser fácilmente más de mil. Entre los peor parados por la medida estarían los que explotan la licencia de un familiar, los hijos y mujeres de los taxistas que completan la jornada y que, con el nuevo sistema de turnos, se verían abocados a trabajar por la noche. Además, con los turnos, los taxis que circulan a diario pasarían de 9.000 a 5.000 -dice Josep Maria Goñi, de la Coordinara Metropolitana del Taxi-. Y lo peor es que se está abriendo la puerta a que el hueco sea cubierto por las empresas de alquiler de coches con conductor. Sería nuestro fin. La mejor solución es reducir poco a poco el número de licencias”. “Es que el día que instauren los turnos despediremos a la mitad de los asalariados -dice Carmen de Tienda, de la Asociación de Empresarios– Con estas restricciones no harán falta tantos conductores”. Más de 1.300 despidos.
La coordinadora y los empresarios piden una suspensión cautelar del sistema de turnos que, según tenía planeado el Institut, debería instaurarse esta primavera hasta, como poco, el próximo otoño, un aplazamiento que no hace gracia a la otra gran asociación de taxistas, el Stac, dirigido por Luis Berbel, pero que la administración ahora considera. “La verdad es que ahora comienza la temporada turística -tercia Eduard Ràmia, gerente del Institut-, y quizás no sea la época más conveniente para restringir el número de taxis”.
“Cada vez son más los días que te vas a casa con una caja de unos 80 o 90 euros, y si a eso le restas los gastos te das cuenta de que estas trabajando por mil euros al mes”. “Hay padres de familia echando un montón de horas al día por ese dinero”. “Hay que hacer algo, estamos repartiendo la miseria y a este paso lo único que lograremos es hundirnos todos”. “Ni siquiera puedes recuperarte por las noches”.
“Por la mañana llevas señoras al dispensario y sacas calderilla, pero por la tarde te mueres de asco”. El ambiente se espesa y se antoja mortecino. Las escenas se repiten en rambla Catalunya con Diputació, en el paseo de Gràcia con València, en la plaza Antoni Maura, en Sant Jaume. Unos turistas escrutan un mapa… Toman el metro. Ahora la gente siente que ahorrar es una obligación moral. Dos policías municipales suben por la Rambla y la triple fila desaparece. “A veces viene un policía con voluntad de diálogo y simplemente te echa”. “Y otros pasan por al lado en coche y te hacen la foto y luego te llega la multa a casa”. “Hay uno que se pone por la plaza de Espanya que…”. “Y otro que va por la plaza Catalunya que…”. “El otro día en Creu Coberta casi llegaron a las manos”. “Y a veces nosotros no sabemos comportarnos…”. “Es que siempre estamos más de los que cabemos”.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

HA SIDO ULTIMADA LA NUEVA ORGANIZACION DE LA INDUSTRIA DEL AUTO-TAXI 1936

 Automovilismo

HA SIDO ULTIMADA LA NUEVA ORGANIZACION DE LA INDUSTRIA DEL AUTO-TAXI

El popular servicio, transformado interna y exteriormente, hará hoy una exhibición pública

En extensa nota que nos remite el Sindicato de Transportes, sección taxis (C.N.T.), da cuenta el Comité directivo del mismo de las inmensas dificultades que se han tenido que vencer para crear la nueva y flamante organización que con toda seguridad, ha de sobresalir en la vida ciudadana. El trabajo ha sido callado y sin espectaculares alardes hacia la única solución viable y conveniente para la industria en común es la socialización de la misma, en beneficio de la colectividad, conforme se ha hecho viviendo la realidad revolucionaria.

 Después de trasladar los coches, como primera medida al palacio número 2 de la Exposición, ha habido que improvisar talleres auxiliares para las necesidades de la industria, dándose trabajo a infinidad de camaradas de las industrias anexas.
El esfuerzo realizado ha de verse coronado por el éxito, y después de tantas semanas de inactividad absoluta, a partir de mañana, lunes, nuestra ciudad se verá asistida por un servicio de taxis para casos de urgencia.
Eso será , en principio, el ensayo de la nueva estructuración de la industria socializada, y tal como las circunstancias lo permitan, se irá aumentando el servicio hasta llegar a la normalidad.

Los precios que regirán de momento, será de 0´50 el kilómetro (tarifa única) mas una peseta de suplemento por llamada telefónica, la bajada de bandera, a 0´40.
Para demostrar al público barcelonés, la nueva estética de los taxis socializados, hoy domingo, a las once de la mañana, más de cien autotaxis pintados de rojo y negro -con las iniciales C.N.T. y el número de calca que se añadirá – recorrerán las principales calles, partiendo de Plaza de España y subiendo por Francisco Layret, Ronda de San Pablo, calle de Urgel, Diagonal, Paseo de Gracia, Plaza de Cataluña, Ramblas, Paseo de Colón hasta Capitanía, donde se hará entrega de las pesetas recaudadas en suscripción por los compañeros taxistas, destinados a las Milicias.

 De momento se pondrán en movimiento para el servicio de urgencia 200 taxis. Una vez normalizada la situación, se piensa que el número de taxis en circulación sea de 1500 o 2000.
Termina la nota dando cuenta de varios detalles de organización interior tales como el servicio de turnos, horarios y jornales, haciendo finalmente una llamada a todos los interesados y al público en general para colaborar en esta obra socializadora que ha de resultar un modelo de honradez y camaradería dentro de la sindical C.N.T.-F.A.I.

Fotos y insignias de la época 1936 a unos pocos meses de estallar la guerra civil española, la nota corresponde a un comunicado del Sindicato de Transportes sección Taxis de la C.N.T. Este comunicado explica la socialización que tuvo lugar en el servicio de taxis en barcelona, como se puede leer.

Gracias por esta información a nuestro amigo y compañero “Librepensador Ácrata”.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

19-N JORNADA DE REFLEXIÓ COL.LECTIVA

REFLEXIÓ COL.LECTIVA EL 19- N A PLAÇA CATALUNYA A PARTIR DE LES 11.00 HORES 

Pots adherir-te com a persona o com a organització a aquest manifest aqui.
Diferents organitzacions sindicals, col.lectius i assemblees volem reflexionar públicament respecte a les properes eleccions.
Davant la situació de crisi i les retallades socials i laborals que ens imposen els grups parlamentaris que aquests dies demanen el nostre vot, diem prou i reclamem una altra forma per gestionar la situació que estem patint dia a dia.
Els minsos drets socials que tenim avui es van guanyar lluitant a les empreses i al carrer als anys setanta, i d’ençà a ara la democràcia només ha fet que retallar els drets dels treballadors i treballadores, els drets dels seus fills i filles, els drets dels seus pares… A les urnes ens demanen el vistiplau per poder retallar i robar aquest drets legalment, amagats darrera de l’amenaça de la crisi.
Aquestes eleccions representen un circ mediàtic en el que aparentant defensar diferents idees, tots persegueixen els seus interessos personals i conservar els seus privilegis de classe. Per això mantenim que ningú ens representa.
Davant d’aquesta situació, som moltes les persones que considerem necessària una nova forma d’afrontar aquesta realitat i no és ni de bon tros legitimar als polítics a les urnes, de les que surten reforçats igualment amb l’estratègia del vot nul i blanc. Aquesta delegació de les nostres decisions a mans dels poderosos ens perjudica en el dia a dia i ens treu la possibilitat de prendre el control sobre el nostre present i futur. Davant de les seves promeses solament tenim una opció: organitzar-nos per decidir sobre les nostres vides.
Per aquest motiu convoquem una jornada de reflexió real respecte a la funció que el nostre vot té per legitimar aquest sistema i la necessitat de no participar d’ aquesta mentida. El proper dia 19 de novembre, tots els polítics et demanaran la teva participació, però nosaltres, legitimats per les seves mentides fem una crida a l’abstenció activa i a l’organització de les persones fora del seu sistema en el que cada vot els dona permís per decidir per tu.
Perquè ningú ens representa: abstenció activa!
Només tu pots organitzar la teva vida
CGT-Barcelona
CNT-AIT Barcelona
CNT Catalunya 

SALUT I BON VIATGE.

Share

29-S LA LLUITA ES AL CARRER CAP A LA VAGA GENERAL


Davant la crida a la mobilització i la jornada de lluita aquest 29-s, per part de diversos sindicats i moviments socials, Taxis Anarquia se suma a aquesta jornada de lluita i de protesta davant l’actual situació de retallades i destrucció de serveis públics. Taxis Anarquia estarà amb el sindicat CNT-AIT en les diverses activitats i protestes, qualsevol persona que vulgui sumar-se a aquesta jornada de lluita pot trucar al nostre telèfon i si té problemes de mobilitat li portem gratuïtament.

http://barcelona.cnt.es/

LA CALLE ES FRIA, PERO ES NUESTRO HOGAR SIN SUCIAS MENTIRAS, Y DESDE AQUI OS HAREMOS TRAGAR LAS SUCIAS MENTIRAS, LUCHA¡ LUCHA¡ LUCHA¡

SALUT I BON VIATGE.

Share

TAXISTA – MARTI RIERA I FERRER

Educat en escoles de cures de l’eixample barceloní, el primer que va pensar va ser dedicar-se a evangelitzar. El canvi d’escola en començar a estudiar el batxiller va canviar la seva perspectiva i va acabar a l’Escola Massana d’Arts i Oficis. Durant aquests anys va prendre contacte amb la realitat i es passava tot el temps, segons el mateix ens explica: “prenent cerveses a la terrassa del Zurich, veient pel lícules a la Filmoteca i posant-cec de tot tipus de drogues”. Un dia li van arribar uns còmic americans a les mans i, en una mena de revelació-visionària, va decidir convertir-se en dibuixant de “còmic undergound”. Aviat descobriria de ser dibuixant de còmic, era alguna cosa més que els deliris d’un drogoaddicte.

Va començar a publicar al primer número de la revista-magazine El Víbora el 1979-i en ella va publicar gairebé tota la seva obra comiquera. (Al costat de Max, Nazario. Etc.) – Tony Nuevaola i Lola Llista Contra els RES, al número u de la revista i unes vegades amb guions de Rodolfo, altres de Onliyú va ser publicant Tony Nova Onada I Lola Llista Contra Els RES, L’edat contemporània o Pepe Brotxa i tota una saga d’històries curtes que, posteriorment, van acabar publicant en àlbums recopilatoris.
Ha reconegut estar influenciat per Chester Gould, creador de Dick Tracy, o per Will Eisner i la seva gran The Spirit. Del primer sembla haver pres el vici en la creació de personatges deformes, l’expressivitat dels rostres i l’economia de mitjans a utilitzar en cada vinyeta. D’Eisner va prendre els enquadraments gairebé cinematogràfics i la utilització de les ombres com a part important dins del dibuix. Va ficar tot això a la coctelera i li va sortir un dels personatges més estranys del còmic underground espanyol: Taxista.

http://www.slide.com/r/HPYXLtaH0T96IfJKlIKMcXwvxiUNsSjv?previous_view=TICKER&previous_action=TICKER_ITEM_CLICK&ciid=3242591732088286100

Joan Baptista Lamarck (Picardia 1 agost 1744 – Paris 18 desembre 1829) en el seu Biologia Zoològica, de 1809, ens va advertir amb la seva Llei De l’Ús I El Desús (una de les primeres teories de l’evolució biològica) que “l’ús continuat d’un òrgan produeix el seu creixement, és a dir: la funció crea l’òrgan “. Aquesta teoria s’adapta perfectament al nostre personatge. El seu nom és Taxista i el seu cognom Cuatroplazas i va recorrent la ciutat com un embogit justicier. El 1976 es va realitzar la pel lícula de Martin Scorsese Taxi Driver amb RobertDe Niro com Travis Bickle, i les similituds són totals: mentre condueixen el seu taxi, són testimonis silenciosos de totes les maldats existents a la gran ciutat: la prostitució, la violència, els prejudicis , les bogeries, els barris baixos …

http://www.slide.com/r/EI5zK8BR2D_VLEGCW45hr6RUjj-mSuMu?previous_view=TICKER&previous_action=TICKER_ITEM_CLICK&ciid=3242591732088180554

Taxista Cuatroplazas és ros i, com tots els personatges d’aquesta història, porta la mort dibuixada a la cara. Va per la vida de germà modelet, professional íntegre, botxí de truans, flagell de brivalls, auxili en carretera, refugi de perseguits, asil de orfenet i així, amb un terrat moblada com aquesta, acaba creient-se el bressol on neixen totes les virtuts. Però en la mesura que es va desenvolupant el personatge, veiem que aflora un home mesquí que només té cura a la seva mare per saber on està l’herència i, al llarg dels dos volums que li dedica al personatge, la història aquesta impregnada d’una sola premissa: l’ambició. La sèrie és una gran tesi sobre la roïnesa humana, on els personatges, en el primer volum uns xoriços, fins als opulents i rics del segon, recorren tots els escenaris de la misèria humana. Tots estan posseïts per l’ambició, per l’egoisme i pels més roïns interessos. Les mateixes fesomia que ens dibuixa Martí, ja ens fan sentir repelència, les expressions dels seus rostres ens evoquen el seu permanent deteriorament interior: tots estan podrits.

http://www.slide.com/r/GNaQvM850z9lmARu94-H2lbeQUMj6Cpn?previous_view=TICKER&previous_action=TICKER_ITEM_CLICK&ciid=3242591732088158810

La missió que té Taxista és netejar els carrers de l’escòria que les habita, exerceix de jutge i de botxí i al llarg dels dos volums van apareixent personatges que podrien ser les dues cares del bé i del mal, però veiem que aquestes dues cares sempre corresponen a un mateix dipòsit d’immundícia, la seva croada com a jutge i botxí només està sustentada en la seva bogeria i en les seves contradiccions, només són els diferents rostres del mal, tots formen part de la claveguera, element que utilitza com a metàfora de l’escapatòria. La porqueria forma part de l’essència humana i només és tapada per les aparences. Amb tot això, Taxista només podia estar realitzada en blanc i negre, no existeixen els grisos, les vinyetes esquematitzades al màxim sense floritures agradables, els personatges cariturizados fins al nom trobem a: August Fortuna, Prosapia Cabals, Prudència Kokoloco, Juan Pérez, Tony Nova Ona, Lola Llista, etc. Tot està adequat a l’original història que ens explica Martí. Es pot pensar que la història de Taxista és una mica truculenta, però és en aquest excés de tremendisme on apareix l’humor, és l’esperpent de les aparences, és l’exageració de l’horror com a forma intrínseca a la condició humana, el que ens permet riure . Taxista és un bast Superman feixista, un home d’acció cavernícola, extravagant i de violenta personalitat, heroi justicier d’una història de gènere negre una mica original que, un cop que esfullant la margarida, veiem les vicissituds que la realitat intenta amagar en aquest fresc d’horror contemporani, on la bondat no serveix per res.


Són igualment destacades les aportacions que va realitzar Martí a la revista Makoki a finals dels anys 80, les dues històries de tall eròtic que guionitza perquè dibuixés Tobalina i la seva altra gran obra: Dr Vertigo, crònica original sobre els malsons, per a la qual es va documentar exhaustivament en psiquiatria, i que és un altre diccionari d’originalitat gràfica.
En l’actualitat, aquest gran narrador d’històries urbanes, sembla que ha volgut desaparèixer d’aquest món de vinyetes i entrepans, refugiant-se en un poblet de la costa catalana amb l’esperança que la mesquinesa humana mai ho abast.

http://www.slide.com/r/E1k-OROg6j85yLyi_05TESzuz8WelHBq?previous_view=TICKER&previous_action=TICKER_ITEM_CLICK&ciid=3242591732088287740

MONOGRAFÍAS:
1977 Propaganda Moderna (Pastanaga); colectiva
1984 Taxista, I (La Cúpula)
1985 Comer (Unicorn); colectiva
1987 Museo Vivo. Dieciséis historietistas y su cámara (Instituto de la Juventud del Ministerio de Cultura); colectiva
1988 Monstruos Modernos. Recopilación de historietas cortas. (La Cúpula)
1989 Terrorista. Recopilación de historietas cortas (Complot: Misión Imposible, núm.16)
1989 Doctor Vértigo (La Cúpula)
1990 Teléfono erótico (La Cúpula: Colección X, núm.29), como guionista y con imágenes de Tobalina
1990 El cuarto poder contra los N.A.D.A. (La Cúpula)
1991 Taxista, II (La Cúpula)
1992 Call Girl / Línea caliente (La Cúpula: Colección X, núm.54), como guionista y con imágenes de Tobalina
1992 Cien dibujos por la libertad de Prensa (Reporteros sin Fronteras); colectiva
2000 Almanaque extraordinario Bardín baila con la más fea (Mediomuerto, núm.5); colectiva
2002 Historias de realismo sucio (De Ponent: Sol y sombra, núm.10)
2004 Taxista (Glénat España: Integral); es una compilación de las ediciones previas de 1984 y 1991.
2007 Calvario Hills.(Coconino Press).

PUBLICACIONS:
A la calle
Bésame Mucho
Catalunya Express
Complot!
Disco Exprés
Cómics: clásicos y modernos
Detective Story
El Món
El Observador de la Actualidad
El Víbora (y su extraordinario Especial Pasión)
Estómago Eléctrico
Ganadería Trashumante
Grafico-lorancia
Jóvenes
Makoki (sello Makoki)
Mercé 85
Nosotros Somos Los Muertos (en formato tebeo)
Rambla
Rock Comix
Rock Especial
Star
TBO (sello Buigas)
Tele/eXprés
Vibraciones
Viñetas (en for-mato tebeo)
Caratulismo
Cartelismo

SERIES:
1979 Tony Nuevaola y Lola Lista contra los Nada (en El Víbora),

1980 La Edad Contemporánea (en El Víbora),
1981 Pepe Brocha (en El Víbora),
1982 Taxista (en El Víbora),
1988 Doctor Vértigo (en El Víbora),
1989 Dioxenes (en Makoki, sello Makoki),
1989 El Sicario Macario (en Makoki, sello Makoki),

SALUT I BON VIATGE.
Share

LOS TAXISTAS CON LOS INDIGNADOS DEL 15 DE MAYO

Hacemos un llamamiento desde taxis anarquía a todos los taxistas a solidarizarse con los indignados del movimiento 15-M, de la forma mas sencilla colocando este cartel en la parte trasera del taxi.
Si no se dispone de medios para imprimir este cartel, toda persona que quiera puede ponerse en contacto con nosotros llamando a nuestro teléfono donde recibirá todos los carteles que solicite.


CartellTaxistes.pdf CartellTaxistes.pdf
61 KB Mostra Baixa

viva la asamblea del pueblo de plaza catalunya.
SALUT BUEN VIAJE Y SOLIDARIDAD CON EL 15-M

Share

SEGUIMOS APOYANDO Y DANDO SERVICIO DE TAXI A LOS ACAMPADOS DE PLAZA CATALUNYA DESPUES DE LA BRUTAL CARGA POLICIAL

Taxis anarquía continua dando soporte y apoyo a todos los concentrados de plaza catalunya, después de la brutal carga policial del gobierno de convergencia i unió , taxis anarquía en solidaridad con los detenidos y heridos, sigue prestando servicios solidarios a todos los acampados de plaza catalunya que lo soliciten llamando a nuestro teléfono.
Por la democracia directa y participativa, por la capacidad organizativa del pueblo, viva la revolución.

SALUT Y BUEN VIAJE.
Share