Arxiu de la categoria: eixample

LA VAGA DE LLOGUERS ALS ANYS TRENTA A BARCELONA

L’historiador Manel Aisa repassa en la seva nova obra La vaga de lloguers i el comitè de defensa econòmica, una lluita històrica com és el dret a l’habitatge. Exemple del passat que ens pot servir per al present .La vaga de lloguers als anys trenta que va anticipar situacions actuals

Un repàs a la història de l’habitatge a Barcelona permet veure com des dels inicis de la 1a Guerra Mundial la ciutat va atreure una gran onada d’immigrants de tot Espanya a la recerca d’un lloc on dignificar les seves vides i pal·liar la fam dels seus fills.

Els nouvinguts es van trobar amb una societat burgesa arrogant que en absolut va prestar el mínim compromís, i es limito a utilitzar-los com mà d’obra barata.

En un moment en què a Europa es mataven entre si germans de classes que s’havien educat en l’odi a l’altre, sense cap sentit, Barcelona es va convertir en la capital europea per excel·lència en tots els àmbits (des del cultural a l’espionatge i contraespionatge) mentre que els empresaris catalans aconseguien extraordinaris contractes empresarials signats tant per elements aliadòfils com germanòfils. Aquest comerç va permetre omplir les seves arques, sobretot en el sector del tèxtil i del metall, mentre els obrers a penes podien donar de menjar als seus fills per la inflació dels preus.

Després van arribar els anys del plom on empresaris i polítics es van confabular per acabar amb les reivindicacions laborals.

La dictadura de Primo de Rivera va continuar els projectes de la burgesia de la ciutat. Aquesta vegada el projecte era l’Exposició Universal de 1929, que va propiciar una altra gran afluència de mà d’obra barata per construir la Plaça Espanya, urbanitzar Montjuïc, el metro, fer del carrer Balmes una via ràpida perquè les actuacions de la nova burgesia poguessin baixar al centre de la ciutat ràpidament. Es va construir “l’eixample de Cerdà” però es van oblidar completament dels barris de la perifèria que albergaven obrers que arribaven a milers des de Múrcia, València, Andalusia, Aragó, Castella o de l’interior de la mateixa Catalunya. Aquests treballadors en la majoria dels casos acabaven en barraques, o en conventillos, com així ens ho recorda Abel Paz quan ens descriu el seu habitatge al Clot a l’arribada d’Almeria. Un espai de 15 a 30 metres quadrats on vivien diverses famílies. Com a màxim van arribar a construir unes quantes “cases barates” que el prohom de torn es va encarregar de patrocinar.

Seguint el fil de la història, el llibre de Manel ens parla dels prolegòmens de l’arribada de la II República i algun dels interessos econòmics que, d’alguna manera, es jugaven en aquell moment. Només cal citar com ara l’electrificació del país, que va permetre els tripijocs especulatius de Francesc Cambó, el comte de Romanones i el Duc d’Alba. Tots ells van veure una oportunitat dels diners fàcils i amb aquesta finalitat van constituir una empresa elèctrica que va arribar a cotitzar a la borsa, (CHADE).

Acabades les grans obres de1929 i amb l’arribada dels ressons de la crisi americana, que van pagar els plats trencats en aquell moment van ser els obrers, majoritàriament afiliats al sindicat de la construcció que van passar a engrossir les cues de la indigència. Davant aquesta situació, el Sindicat de la Construcció de CNT, amb Santiago Bilbao al capdavant, va entendre la situació del moment i va constituir l’anomenat Comitè de Defensa Econòmica. Esdeveniment que es va produir el mateix dia en què se celebraven les eleccions municipals que portarien la República.

Aquell primer de maig van acudir 150.000 persones a la convocatòria míting de CNT. Amb l’eufòria del moment van decidir anar a lliurar els acords adoptats per escrit al recentment nomenat president de la Generalitat Francesc Macià a la plaça de la República. Entre els sis punts destaca el primer que parla de que cada patró ha de d’absorbir el 15% dels obrers aturats d’acord amb el nombre de treballadors que té en aquest moment. Un altre dels punts destacats era el cinquè que contemplava la rebaixa del 40% dels lloguers.

Any 1926: Avinguda de Roma amb la presó Model al fons a Barcelona

En arribar a la plaça de la República els manifestants cenetistes van ser rebuts a trets. A resultes d’aquest incident va morir un guàrdia de seguretat, nombrosos manifestants van patir ferides i es van produir nombroses detencions.

L’autor ens explica que la vaga a poc a poc es va anar estenent com una taca d’oli pels barris perifèrics de la ciutat. Santiago Bilbao la destacava com important en el sentit que havien de ser les dones les més implicades. D alguna manera adquirien un aprenentatge de lluita social que en el futur seria molt útil per als moments insurreccionals que s’acostaven. La particularitat d’aquesta vaga és que els seus resultats es veien al moment. Per no pagar els el preu del lloguer suposava per a les famílies destinar aquests diners per pal·liar la fam i el vestir als seus fills.

En aquest context, la vaga de lloguers va adquirir una dimensió important, que va posar a la Cambra de la Propietat en guàrdia. Amb ferocitat inaudita, i amb la prèvia complicitat dels governants que, a través del paper que juguen els governadors civils, la repressió es va estendre. En aquest paper cal destacar Anguera de Sojo, que va empresonar a nombrosos sindicalistes com a presos governatius.

Com a conseqüència de la vaga de lloguers es van produir una sèrie d’esdeveniments a destacar. És el cas de la vaga de fam duta a terme per cinquanta-un presos i la vaga general per la dignitat, conseqüència de la situació de repressió a la presó.

En conclusió, el llibre segueix la vaga de lloguers, i les seves diferents facetes que transcorren un cop proclamada la República l’abril del 1931. L’obra aprofundeix en el desenvolupament dels diferents tipus de desnonaments que es van succeir i en la resposta en cada moment solidària dels veïns de l’entorn. Davant aquests fets la resposta de la Cambra de la Propietat i del governador va ser cada vegada més contundent.

A partir de 1932 la inèrcia organitzativa dels barris permetre que ja no fos necessités la directriu del sindicat cenetista de la construcció. Els treballadors van aprendre a caminar per si sols i fins i tot van arribar a crear la seva pròpia associació de “Llogaters de Catalunya” que a la pràctica tenia els mateixos principis que el sindicat anarcosindicalista. Cal no oblidar que la vaga de lloguers, es va estendre també a nombroses ciutats d’Espanya.

Per acabar, ens sembla interessant rescatar les lluites del passat perquè vuitanta i tants anys després vivim situacions semblants.

LA HUELGA DE ALQUILERES Y EL COMITÉ DE DEFENSA ECONÓMICA – MANEL AISA PÀMPOLS

Manel Aisa ens presenta un llibre de memòria i de lluita. Rescata de l’oblit un tros d’història de la Barcelona rebel, la que ens inspira avui en dia perquè no ens venen la ciutat aparador, perquè es respecti la dignitat dels seus habitants. La vaga de lloguers de 1931 té lloc en un context de crisi del sistema. Respon a la defensa del dret a l’habitatge mitjançant l’organització i l’acció directa. 83 anys després vivim situacions semblants: masses d’aturats, crisi de les estructures pseudodemocráticas, precarietat, .. Una situació en la qual, ahir i avui, el dret a l’habitatge està posat en qüestió per multitud de desnonaments, amuntegament (llits calents, pisos pastera), condicions insalubres, preus abusius i barraquisme. En l’actualitat la injustícia adquireix trets grotescos amb la trista paradoxa de l’existència de milers de pisos buits. Vivim moments de lluita i d’esperança que necessiten aprendre del saber comú. El text de Manel Aisa aporta elements per reconèixer-los i reinventar.

SALUT I BON VIATGE

UN ACCIDENT MÚLTIPLE AL CARRER MUNTANER CAUSA QUATRE FERITS

Sis vehicles s’han vist implicats en el xoc que s’ha produït a l’altura del carrer Mallorca.

Un taxista que ha perdut el control ha causat un accident múltiple amb sis vehicles implicats al carrer Muntaner a l’altura del carrer Mallorca. Segons explica BTV, el taxi ha envestit una motocicleta, un ciclista i un altre taxi. Aquest xoc ha fet que dues furgonetes que estaven estacionades col·lidissin entre elles i que, a més, xoquessin contra un arbre i envestissin les taules de la terrassa d’un bar.

El xoc ha causat quatre ferits, que han estat traslladats a centres hospitalaris. Segons assegura la televisió local, en aquell moment no hi havia cap client assegut a la terrassa del bar. L’accident s’ha produït al voltant de les 16 hores.

SALUT I BON VIATGE

15 ANYS DE PRESÓ PER A UN MOSSO QUE VA INTENTAR MATAR A UN TAXISTA

Un home passa pel camí on va aparèixer apunyalat el taxista pakistanès

El Tribunal Suprem confirma la condemna imposada al policia que va apunyalar repetidament al conductor després negar-se a pagar-li la carrera.

2014.03.24. Barcelona. (EFE) .- El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 14 anys, 11 mesos i 29 dies de presó que l’Audiència de Barcelona va imposar a un mosso d’esquadra que va intentar assassinar un taxista, a qui va apunyalar repetidament després de negar a pagar-li la carrera.

En la sentència, la sala penal del Suprem desestima el recurs plantejat per l’agent de la policia catalana Marc Barbarà, que va demanar que li rebaixessin la condemna al·legant que els fets pels quals el van condemnar no estaven provats, i avala la decisió de l’Audiència de Barcelona, d’acord amb el que també havia demanat la Fiscalia.

Segons el Suprem, la pretensió de l’agent que se li rebaixés la pena perquè no es va poder demostrar que tractés de matar al taxista està “fora de lloc”, com queda acreditat per exemple pel fet que va fugir amb el taxi davant la presència de testimonis i va haver de tornar perquè va equivocar el camí de sortida.

A més, en tornar al lloc dels fets va recollir la seva arma reglamentària del sòl, va apuntar a la seva víctima i va prémer el gallet. “Res més eloqüent que aquesta referència al relat del tribunal per posar de manifest, també en aquest punt, la desraó del recurrent”, conclou el Suprem.

En la sentència, ara confirmada, la secció 21a de l’Audiència de Barcelona va condemnar el passat juny a la màxima pena per intent d’assassinat l’agent dels Mossos d’Esquadra Marc Barbarà, que està suspès de feina i sou des que al setembre de 2011 va ser detingut per apunyalar el taxista, d’origen pakistanès.

L’Audiència, que va ordenar la inhabilitació de l’agent durant el temps de la condemna, va retreure a l’acusat seu “fredor d’ànim i malvolença” a agredir el taxista així com la “aleatorietat de l’atac”, el que per al tribunal demostrar que el nivell de perillositat criminal de l’agent és “extrem”.

Segons la sentència ara confirmada, l’acusat va prendre el 22 de setembre de 2011 el taxi que conduïa la víctima al passeig de Sant Joan de Barcelona i li va demanar que el portés a una urbanització de Sant Fost de Campsentelles (Barcelona).

Un cop al lloc de destinació que el taxista li va sol·licitar l’import del trajecte, l’acusat va treure un ganivet que havia mantingut ocult, li va fer un tall al coll i li va clavar fins a 13 punyalades, tot això aprofitant que estava assegut just darrere de la víctima i que aquesta tenia posat el cinturó de seguretat.

Quan el taxista va aconseguir abandonar del vehicle, el processat va sortir darrere seu apuntant amb una pistola al cap i va prémer el gallet en diverses ocasions, encara que l’arma no va funcionar.

Posteriorment, l’acusat va pujar al taxi i va arrencar, encara que als pocs minuts va tornar per haver equivocat la sortida, després del que va agafar l’arma reglamentària del sòl, amb el ganivet a l’altra mà, i va estrènyer novament el gallet del revòlver, que tampoc va arribar a funcionar.

En opinió del tribunal, es va tractar d’una “agressió gratuïta, en absolut provocada pel denunciant i sí merament afavorida per l’acusat, de manera deliberada i dirigida reiteradament a la finalitat d’acabar amb la vida del primer”.

SALUT I BON VIATGE.

L´ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA, UN PODER A L´OMBRA

L’oasi català perviu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC governen la institució reconstituïda el 2011 amb poder sobre 36 municipis i tres milions de persones però sense mecanismes clars de control. 606 milions d’euros de pressupost –similar al de la Diputació de Barcelona–, 500 funcionaris, milers de treballadors en 50 empreses o ens subsidiaris i competències en urbanisme, residus, aigua o transports fan de l’AMB un imperi que presideix Xavier Trias però governa Antoni Balmón. L’AMB gasta 4 milions d’euros en sous només per a directius i reparteix 800.000 euros en dietes per assistència a reunions.

Una de les seves últimes decisions ha estat privatitzar la gestió de la T-Mobilitat en favor de La Caixa i d’Indra.

Creada pel franquisme, infiltrada per l’esquerra municipalista, suprimida el 1986 per Jordi Pujol i dispersa des d’aleshores en tres organismes supervivents per ser finalment, fa quatre anys, reconstituïda per llei del Parlament i amb jurisdicció sobre 36 municipis i tres milions de persones, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una desconeguda però important institució pública de segon grau (no elegible directament, similar a una diputació) on perviu l’oasi català. Amb el PP de simbòlica oposició, un insòlit quadripartit format pel PSC, per CiU, per ICV-EUiA i per ERC governa una AMB que presideix l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), però on mana de veritat el vicepresident executiu i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón (PSC). La Junta de Govern de l’AMB, la completen, entre d’altres, barons locals socialistes, convergents, ecosocialistes i republicans com el tinent d’alcalde de Barcelona Antoni Vives (CiU); l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín (PSC); l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV-EUiA), i el regidor barceloní Jordi Portabella (ERC).

El que, de facto, és l’últim gran bastió de poder supramunicipal que té el PSC, i on una àmplia sociovergència funciona sense gaires entrebancs, està regulat per la Llei 31/2010, de 3 d’agost, i pel Reglament orgànic metropolità de 2013, que sembla més propi d’un ens legislatiu o governamental que no supralocal, com és el que reflecteix la composició del Consell Metropolità. En la pràctica, l’AMB es regeix per una potent estructura gerencial dirigida per Ramon Torra i pensada per donar serveis tècnics, essencials o de suport als 36 municipis metropolitans en matèria urbanística, de transport públic, de medi ambient, de gestió de residus i d’aigua i de promoció econòmica. Tot plegat, a partir d’un pressupost anual de 606 milions d’euros –similar al de la Diputació de Barcelona i que gairebé és una quarta part del de l’Ajuntament de Barcelona– i amb una plantilla de 482 treballadors directes –449 funcionaris i 33 laborals– que, globalment, representa una massa salarial de 27 milions d’euros, segons les dades disponibles a la web corporativa. Desglossat, el personal directiu i l’eventual o de confiança (en conjunt, algunes desenes de persones) suma quatre d’aquests milions d’euros en despeses de personal. Els salaris mensuals dels directius oscil·len entre els 5.000 i els 8.000 euros, i es pot constatar que el gerent i tres directors d’àrea de l’AMB són centmileuristes i cobren fins i tot més que els consellers de la Generalitat. Són, concretament, el gerent, Ramon Torra; el director de Serveis Generals, Antoni Novel; el director de l’Àrea de Medi Ambient, Carles Conill, i el director de Transport i Mobilitat Pelayo Martínez. Una altra desena de directius aspiren a centmileuristes, amb sous que oscil·len entre els 84.000 i els 92.000 euros bruts anuals.

800.000 euros en dietes

Al juliol passat, l’exregidor del PSC a Barcelona Jordi Martí va revelar en un article a El País que, en un moment sense especificar, havia renunciat a les dietes per assistència a reunions de l’AMB perquè considerava “senzillament injustificable” una compensació que és “una pràctica molt estesa als governs locals de segon nivell”. Com va explicar el mateix diari l’any 2011 i fonts oficials de l’AMB reconeixen que substancialment no ha variat, l’ens públic metropolità destina uns 800.000 euros anuals per pagar regularment dietes al centenar d’alcaldes, regidors i alts càrrecs en els seus diferents òrgans. Aquesta xifra representa gairebé la meitat de la que destina el Govern de la Generalitat a dietes. Tal com va publicar CRÍTIC el passat 23 de setembre, la Generalitat es gasta cada any 1,7 milions d’euros en dietes per assistència a reunions. L’import de les dietes de l’AMB varia molt en funció del càrrec assistent i del tipus i periodicitat de les reunions (algunes de les quals, com reflecteixen les actes, amb prou feines duren 30 minuts). En tot cas, les dietes pugen, per la banda alta, fins als més de 1.100 euros que Trias i Balmón tenen dret a cobrar cada cop que van (cada dos mesos) al Consell Metropolità o (dues vegades el mes) a la Junta de Govern. Els 17 membres de la Junta de l’AMB (8 alcaldes o regidors del PSC, 5 de CiU, 3 d’ICV i 1 d’ERC) disposen tots plegats, cada 15 dies, de 14.222 euros en compensacions autoritzades. Per la banda baixa, el mínim que l’AMB paga en dietes són els 144 euros destinats a cada assistent d’una simple comissió informativa. Després hi ha singularitats: 1.585 euros rep el portaveu del principal (i únic) grup de l’oposició (PP) per anar a una junta de portaveus. I uns 60 euros cobren els delegats de l’AMB per anar a reunions del Patronat de Collserola, esmorzar a banda, i on alguns treballadors denuncien que assistents amb cotxe oficial han arribat a passar quilometratge.

Trinxeres polítiques disfressades de gestió

El poder de l’AMB supera la mateixa institució, perquè té influència i participació total o parcial en una xarxa de 50 empreses, consorcis i organismes diversos. La filial més gran i coneguda és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), una companyia amb 7.000 treballadors de la qual l’AMB té el 100% de les accions i on fonts sindicals denuncien l’existència de 603 càrrecs de confiança (un 8% de la plantilla) amb sous fora de conveni. Però també tenen el segell de l’AMB l’Institut Metropolità del Taxi, les empreses de sanejament i residus Emssa i Tersa, l’Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (Impsol), el Consorci de Comunicació Local i el del Parc de Collserola, i els think tanks o lobbies metropolitans Barcelona Regional i Pla Estratègic Metropolità, per posar alguns exemples.

En aquest marc, la participació de l’AMB en la presa de decisions de rellevància política com la recent cessió del cànon de l’aigua a Agbar mitjançant una empresa mixta; la política d’augment tarifari del transport públic, o la futura revisió del planejament urbanístic metropolità vigent des del 1976 han fet que es comencin a aixecar veus, dins i fora de la institució, que qüestionen la seva transparència i critiquen la manca de mecanismes de participació i control democràtic. És el cas d’un regidor membre del Consell Metropolità i afí a un dels quatre partits de govern que, sota condició d’anonimat, admet: “Malgrat que Trias i Balmón venen l’AMB com un espai merament de gestió i més o menys neutre com potser era abans, en realitat s’ha convertit en un espai per fer política on caldria més transparència i accés ciutadà”. La crítica, la comparteixen veterans funcionaris de l’AMB, en nòmina des d’abans del 1992, que admeten haver estat molts anys “pràcticament sense feina” i que ara veuen com unes “estructures històricament sobredimensionades” comencen a rutllar millor. Tot i que, segons diverses fonts polítiques i laborals consultades, a l’AMB es manté l’estigma de ser “un cementiri d’elefants” perquè “els socialistes s’hi han atrinxerat més que mai”.

L’AMB serveix en safata a Agbar el cànon de l’aigua

El moviment veïnal i ecologista, aplegat a la plataforma Aigua és Vida, considera un “frau democràtic” el decret aprovat el passat 10 de juliol al Parlament, amb els vots de CiU i d’ERC, que fixa un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat i l’AMB pel qual la primera cedeix a la segona els recursos del cànon de l’aigua, durant 30 anys, a canvi d’una compensació única prevista pel mateix Govern en uns 800 milions d’euros a compte d’inversions en sanejament ja fetes per la Generalitat. Aigua és Vida denuncia “un robatori a la ciutadania i als ajuntaments” perquè “es pretén fer pagar dues vegades” per inversions hidràuliques en part ja amortitzades i pagades amb fons de cohesió europeus que no s’han de tornar. Però, sobretot, els moviments ecologista i veïnal denuncien l’entrega d’un impost públic com el cànon de l’aigua a mans privades, concretament a Agbar, que ha creat la filial Aigües Barcelona Finance per emetre bons a compte del cànon i facilitar que l’AMB pugui pagar els 800 milions a la Generalitat. I és que tota l’operació pivota sobre la societat mixta publicoprivada que gestiona el sanejament metropolità: un ens creat per l’AMB el 21 de maig de 2013 –amb els vots favorables del PSC i de CiU, l’abstenció del PP i d’ERC i l’oposició d’ICV-EUiA– i que té Agbar de soci majoritari, ja que controla el 85% de les accions. El president executiu del grup Agbar, Àngel Simón, va ser gerent de l’antiga AMB entre el 1989 i el 1995, quan va deixar l’ens metropolità per ingressar a la companyia d’aigües propietat de La Caixa i de la multinacional francesa Suez.

Irregularitats al Consorci de Collserola

Els darrers dies, l’AMB s’ha vist esquitxada per altres polèmiques que, un cop més, evidencien com de resguardada queda aquesta institució al darrere d’alguns organismes en els quals participa com a actor rellevant. Així, la Sindicatura de Comptes va presentar al Parlament, l’1 d’octubre, el seu informe de fiscalització sobre el Consorci del Parc de Collserola corresponent a l’exercici de 2012. La Sindicatura ha detectat irregularitats contractuals –la plantilla “difereix de l’estructura real de treballadors” i les nòmines inclouen un complement de productivitat que aparentment no està regulat–, així com obres i serveis adjudicades sense concurs malgrat superar el límit mínim per ser-ho. L’AMB participa en el Consorci de Collserola, creat el 1999, al costat de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat i de nou ajuntaments de la zona, i el seu pes en els òrgans decisoris és aproximadament del 30%.

La Caixa i Indra es queden la T-Mobilitat

D’altra banda, recentment s’ha conegut també que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) –organisme on l’AMB comparteix Consell d’Administració amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona i que gestiona un pressupost de 1.089 milions d’euros aquest 2014– ha adjudicat la implantació i la gestió del nou sistema de pagament del transport públic al grup SOC Mobilitat, integrat per CaixaBank, Fujitsu, Indra i Marfina. L’única oferta que l’ATM tenia sobre la taula implica un contracte de 70 milions d’euros per implantar, a partir del 2016, la nova targeta T-Mobilitat que ha de substituir els actuals títols de transport. El coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, critica la “gestió privada de la T-Mobilitat” en una entrada al seu blog. Específicament, Herrera denuncia que la decisió d’atorgar la T-Mobilitat al grup capitanejat per La Caixa s’ha fet “sense que ni tan sols hagi passat pel Consell d’Administració de l’Autoritat Metropolitana del Transport, ni s’hagi vist el plec d’informació, ni les condicions ni l’adjudicació”.

El Pla General Metropolità o la rendible joia de la corona

Amb tot, un exalcalde socialista afirma que “el gran poder fàctic de l’AMB” –que és poder polític i econòmic vestit de simple gestió– està en el seu “control de l’ordenació urbanística” a través del Pla General Metropolità. Efectivament, el PGM és la joia de la corona de l’AMB des que la seva polèmica elaboració i aprovació entre el 1974 i el 1976 va ser el camp de batalla on el porciolisme, versió local del franquisme, es va batre en retirada davant del moviment veïnal i d’uns tècnics metropolitans progressistes dirigits per Albert Serratosa i Joan Anton Solans (que després seria totpoderós responsable d’Urbanisme a l’Ajuntament de Barcelona de la Transició i, posteriorment, a la Generalitat). Des del 1976, el PGM ha patit fins a un miler de modificacions puntuals, especialment significatives en nombre i característiques a partir de la dècada dels noranta. I, com explica l’exalcalde socialista, la clau de volta del poder de l’AMB rau en el fet que de les seves decisions aparentment tècniques depenen totes les plusvàlues de sòl que els canvis constants en el planejament urbanístic ofereixen als ajuntaments i a negocis sovint especulatius, amb les possibles derivades de corrupció o tràfic d’influències./Critic.

SALUT I BON VIATGE.

BARCELONA VOL ELIMINAR UNA PARADA DE TAXIS QUE VA RESISTIR LA GUERRA CIVIL

Els taxistes de Barcelona estan en peu de guerra. Denuncien que el consistori vol eliminar la històrica parada de Plaça de Catalunya. La graella és de les poques que va operar sense interrupció durant la Guerra Civil.

Va aguantar la Guerra Civil Espanyola, però ara podria desaparèixer. El sector del taxi de Barcelona està en peu de guerra per l’eliminació d’una parada centenària. La graella de plaça de Catalunya, amb capacitat per a mitja dotzena de vehicles, serà traslladada a un altre lloc.

Segons fonts sindicals, el punt de recollida es traslladarà per millorar l’accés a un pàrquing subterrani confrontant. En lloc de l’àrea delimitada per a taxis, l’Ajuntament repintarà la calçada per habilitar un estacionament de motocicletes.

“És una de les parades històriques de Barcelona, i una de les més concorregudes. Si la treuen, perjudiquen el taxi i l’usuari “, ha indicat Alberto Álvarez, portaveu del grup de taxistes La Elite. Segons el professional, l’eliminació de la parada concentrarà cues en altres estacions i deixarà sense servei a un hotel, el nou El Corte Inglés i al cèntric Hard Rock Cafè.

Precisament ahir, un grup de 40 conductors va ocupar simbòlicament la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de Barcelona. L’acció va arrencar un compromís de la regidoria responsable. “Han parat el trasllat, que s’havia d’efectuar dijous. A canvi, hi haurà una reunió el 10 de novembre per dilucidar què es fa amb la parada “, va explicar Álvarez.

SALUT I BON VIATGE.

Nicolás a un taxista catalán: “Yo a ti te pego dos tiros y no me pasa nada”

Con aires de superioridad el pequeño Nicolás logró acobardar a un taxista en Barcelona que se había mostrado favorable a una consulta catalana. ¿”Me estás llamando facha? Yo a ti te pego dos tiros y no me pasa nada, es que me quedo tan ancho”, le dijo.

“Recogí a Nicolás y a un hombre de unos 50 años en la puerta del Hotel Majestic. Me preguntó qué me parecía el proceso soberanista, y dije que me parecía bien que se pudiese hacer la consulta para que la gente pueda expresar lo que piensa, porque democráticamente esto era muy bueno. Y me empezó a hablar de la unidad de España, algo por lo que había que luchar. Le dije un poco en broma ‘¿tú eres un poco facha no’?, y se puso como loco”, explica un taxista que recogió a Nicolás, el impostor por excelencia de los últimos tiempos y a su acompañante.

Según el testimonio al que ha tenido acceso Espejo Público, Nicolás contestó indignado: “A ver, yo me cago en la puta, ¿tú a mí me estás llamando facha? Yo a ti te pego dos tiros ahora mismo y a mí no me pasa absolutamente nada, es que me quedo tan ancho“. El acompañante, por su parte, siguiendo el juego de Nicolás, le dijo que no se preocupase, que le harían una foto a la matrícula del coche y listo, a lo que Nicolás contestó haciendo una llamada para que el taxista se enterase “ahora miso de quiénes somos”.

“Puso el manos libres y escuché a un señor con voz muy seria al que le dio mi matrícula, y luego le devolvió la llamada y dijo que ‘todo en orden’. Se pusieron a hablar el acompañante y él y me decía que ya me enteraría de quiénes eran ellos. Siguieron hablando y nombraron incluso el caso Bárcenas, aunque yo no escuchaba mucho”, continúa el taxista. “¿Qué, te has achicado no? Bueno pues piensa una cosa, que aquí implantamos al Ejército y todos los catalanes achican como tú y se os acaba rápidamente esta tontería y en dos días lo tenemos todo esto controlado. Y ahora me vas a decir ‘Arriba España’ y ‘Viva Franco’”, cuenta el conductor que le exhortaron.

El relato del taxista termina con la llegada al destino que habían solicitado los dos pasajeros, aunque poco antes del final el de mayor edad le dijo a Nicolás que el conductor “tenía cara de buen chaval”, rebajando el tono de tensión de la conversación del interior del vehículo. “De lo que ha pasado hoy aquí olvídate, como si no hubiera pasado absolutamente nada. Y ahora te vamos a enseñar de dónde venimos”, mostrando una carpeta blanca con la bandera de España y las letras del CNI, según el relato del asustado taxista, que acobardado, decidió no cobrarles la carrera.

SALUT Y BUEN VIAJE

BARCELONA LIBERALIZA EL TAXI DURANTE LOS CUATRO DÍAS DEL CONGRESO DE MÓVILES

Una de las cosas más sagradas del sector del taxi es el día de fiesta entre semana. Tanto por el hecho de disfrutarlo como por la necesidad de quitar de la circulación al 20% de las 10.500 licencias. Durante los días que dure el Mobile World Congress, el Instituto Metropolitano del Taxi (IMT) ha decidido liberalizar el sector, esto es, permitir que todos los coches salgan a la calle. Sucederá entre las seis de la mañana y las seis de la tarde, con el objetivo de que no se repitan escenas de otros años, cuando la cola de clientes en la Fira de Barcelona sacaba los colores a la Administración.

Todo tiene que ser perfecto entre el 24 y el 27 de febrero. Nada debe fallar. Dentro de Fira Gran via se encarga la organización del congreso, liderada por el consejero delegado de GSMA, John Hofman. Fuera, la responsabilidad es de los ayuntamientos de Barcelona y L’Hospitalet. A la espera de que la línea 9 de metro conecte el centro de la capital catalana con la plaza de Europa, el taxi juega un papel fundamental para garantizar la movilidad de los cerca de 75.000 congresistas que se espera que este año recalen en la ciudad. El impacto económico será de unos 356 millones de euros, 36 más que en la edición del 2013. Tanto montaje obliga a blindar el transporte, y es por ello que el taxi podrá saltarse su día de fiesta, según anunció ayer el gerente del IMT, Eduard Ràmia.

NUEVA APLICACIÓN / En un acto en el consistorio, el alcalde Xavier Trias, acompañado de Eduard Freixedes, concejal de Movilidad y presidente del IMT, y el propio Ràmia, presentó la nueva aplicación móvil que permite a los usuarios calcular el precio de una carrera de taxi. El ingenio, avanzado por EL PERIÓDICO el 13 de diciembre, ya puede descargarse en Android y iPhone (Taxi Barcelona) y nace con el objetivo de ahuyentar el tópico de que este es un medio de transporte caro.
Preguntado sobre la posibilidad de implantar una tarifa única para el aeropuerto para evitar los timos a turistas, Trias evitó responder. El plan lleva dos años vetado por el sector.

SALUT Y BUEN VIAJE.

UNA “APP” GRATUITA PERMITE CALCULAR EL COSTE DE CARRERA DE TAXI

Barcelona, 4 feb (EFE).- Una aplicación nueva ‘app’, que se puede descargar gratis en cualquier smartphone o consultar por Internet, permite calcular cuanto costará una carrera de taxi en el área metropolitana de Barcelona antes de subir al vehículo.

La nueva app, que se puede descargar desde el portal web del Area Metropolitana de Barcelona www.amb.cat/taxi, se dará a conocer a la ciudadanía mediante una campaña institucional para promocionar el uso del taxi que se ha presentado oficialmente hoy y que costará al Instituto Metropolitano del Taxis 45.000 euros.
El alcalde, Xavier Trias, ha presentado la campaña y la nueva ‘app’ en el patio del Ayuntamiento de Barcelona, y ha destacado que ambas ayudaran a “acercar el taxi, que es un servicio público, a la gente”.
“Esta app es útil no para discutir la tarifa, sino porque mucha gente no utiliza el taxi por miedo a cuánto le costará”, ha considerado el alcalde.
Desde esta semana, 430 taxis del área metropolitana llevan en sus puertas unos vinilos con los que además de dar a conocer la app y recomendar el uso de este transporte público se muestra la validez de los taxis como soporte publicitario, una fuente de recursos para el sector posible desde el año pasado pero que no acaba de arrancar, según ha señalado el presidente del IMT y concejal de Barcelona, Eduard Freixedes.

La campaña se desarrollara en febrero y marzo, los peores meses para los 10.523 taxistas que cuentan con licencia para ejercer en Barcelona y su área metropolitana, ya que baja un 25 % la facturación, a pesar de que las últimas ediciones del Congreso Mundial del Móvil la han paliado, ha destacado el alcalde Trias.
En relación con este evento, el gerente, Eduard Ràmia, ha anunciado que los taxis podrán trabajar libremente 12 horas en vez de las tres de año pasado, en concreto entre las 18.00 horas y las 6 de la mañana, del domingo 23 al jueves 27 de febrero, fechas en que se lleva a cabo el MWC.

SALUT Y BUEN VIAJE.

EXPLOTA UN ALTRE TAXI AL CENTRE DE BARCELONA

Un vehicle de gas s’incendia al carrer Roger de Llúria, entre Diputació i Gran Via. És el segon cas en pocs mesos, que un taxi explota.

Una taxi s’ha incendiat aquest diumenge al matí i ha provocat diverses explosions al centre de Barcelona. Segons ha indicat als bombers el propi conductor, el vehicle, un Seat Altea, era de gas i duia el dipòsit mig ple. Aquest és el segon cas en pocs mesos que un taxi explota . El 6 de novembre passat un altre taxi va explosionar a la Via Júlia de Barcelona
Els fets s’han produït sobre tres quarts de deu del matí, quan el taxi que circulava pel carrer Roger Llúria, entre la Gran Via i Diputació, ha començat a incendiar-se. Segons fonts presencials, el foc ha començat pel tub d’escapament, fet que ha permès avisar el conductor, que ha sortir del vehicle sense patir cap lesió. Posteriorment, el cotxe ha explotat almenys cinc vegades sense causar danys personals ni materials als habitatges de la zona.
Els Mossos d’Esquadra han demanat a la gent que s’allunyés perquè al diposit encara hi havia gas i podia explotar. Sobre un quart d’onze, el taxi ha quedat completament apagat.

SALUT I BON VIATGE.

EL TEATRE NACIONAL INAUGURA ESTE MIÉRCOLES SU TEMPORADA CON “TAXI… AL TNC!”

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) inaugurará este miércoles la temporada 2013-2014 con el espectáculo ‘Taxi… al TNC’ cuyos beneficios se destinarán íntegramente a Apropa Cultura, un programa de inclusión social de los colectivos más desfavorecidos.
BARCELONA, 2 (EUROPA PRESS)
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) inaugurará este miércoles la temporada 2013-2014 con el espectáculo ‘Taxi… al TNC’ cuyos beneficios se destinarán íntegramente a Apropa Cultura, un programa de inclusión social de los colectivos más desfavorecidos.El espectáculo, que tendrá lugar en la Sala Gran hasta el domingo, contará con más de 70 intérpretes de renombre, entre los que están Clara Segura, Bernat Quintana y Lluís Homar, que no cobrarán con tal de que todos los beneficios se destinen a esta asociación. La temporada tiene novedades destacadas como el regreso de su exdirector-fundador Josep Maria Flotats, para recitar a Salvador Espriu y dirigir la obra de Pierre de Marivaux ‘El joc de l’amor i de l’atzar’, así como un descenso del 25% del precio de las entradas.21 producciones y 120 actores animarán esta temporada, con seis producciones en la Sala Gran, entre las que están también el homenaje a la bailaroa Carmen Amaya ‘La Capitana’, con coreografía de Ramon Oller y baile de Maricarmen García, Rocío Molina y Jesús Carmona, además del Coro de castañuelas de Barcelona, la Escuela de Flamenco La Tani y la cantaora Mayte Martín.’Un rèquiem per a Salvador Espriu’ será la aportación del TNC al Any Espriu, con un espectáculo a partir de la obra de Xavier Benguerel, donde Miquel Ortega dirigirá musicalmente a las 184 personas que participarán, entre ellas el exdirector Josep Maria Flotats, que recitará al poeta, junto a la Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), en una intensificada vía de colaboración con L’Auditori.Seguirá a este homenaje la programación entre diciembre y febrero de ‘La Rosa tatuada’, de Tennessee Williams, a cargo de Carlota Subirós, con la interpretación de Bruno Oro y Clara Segura, quienes encarnarán por primera vez esta obra en catalán.Mercè Arànega, Carme Elias y Joan Anguera, entre otros, saldrán a la palestra entre febrero y abril para protagonizar ‘Doña Rosita la soltera’, de Federico García Lorca, que no se representaba desde 1979 en Barcelona y que alude a los momentos más fascinantes entre Lorca y Barcelona.Será de nuevo Flotats quien concluya la temporada de la Sala Gran con una obra de Marivaux para la que éste ha seleccionado la interpretación de Àlex Casanovas, Bernat Quintana, Mar Ulldemolins y Enric Cambray, entre otros, en una aparente transgresión de las fronteras de clase.

SALA PETITA Otra apuestas es el debut de Albertí como director escénico en el TNC con la coproducción con el Teatro Español ‘Terra de ningú’, de Harold Pinter, que interpretarán Lluís Homar, Josep Maria Pou, Ramon Pujol y David Selvas de octubre a noviembre; además de ‘L’eclipsi’, de Albert García Demestres y Paco Zarzoso, que dirigirá Albertí en julio.Lurdes Barba dirigirá ‘Ocells i Llops’, de Josep Maria de Sagarra, que pasó desapercibida tras su representación solo dos veces en 1948, pero que ahora programa el TNC de febrero a abril con los actores David Bagés, Carme Conesa, Llorenç González y Francesc Lucchetti.También el director Josep Maria Miró estrenará los encargos ‘Fum’ –junto a Bitó Produccions– y ‘La dona que perdia tots els avions’, mientras que Marc Artigau y Queralt estrenarán ‘Un mosquit petit’.

EPICENTRO PITARRA Como ya anunció Albertí antes del verano, su impulso de la dramaturgia catalana estará centrado esta temporada –en la Salla Tallers– en la figura de Serafí Pitarra, del que se representará ‘L’esquela de la Torratxa’, a cargo de Egos Teatre.Pitarra también se visibilizará a través de su obra ‘El cantador’, que pondrá en escena la nueva Jove Companyia del TNC –de la que se empiezan en breve las audiciones para seleccionar a los 15 miembros y empezará así a caminar–; y de ‘Licestas i cruzados’, con dirección de Jordi Prat i Coll.El también anunciado concepto de ‘frontera’ como línea argumental de una parte de la programación se materializará en ‘Amarillo’, del Teatro Línea de Sombra de México –sobre la inmigración clandestina–; ‘Moro com a país’, de Dimitris Dimitriadis, sobre el “abismo al que se ve abocada la civilización europea”, y ‘Fronteres, conjugación de tres piezas con textos(EuropaPress).

SALUT Y BUEN VIAJE.