Arxiu de la categoria: ciutat vella

3 DE FEBRERO; PROTESTA DE LOS TRABAJADORES Y USUARIOS DEL TAXI EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

Ada Colau y su Troupe de progres son responsables directos de la explotación, y la mafia del taxi, gente como Laia Bonet y demás cargos públicos tanto de Psoe como de Los Comuns, así como desde la Generalitat con la consellera de transports Merce Rius i Serra de esta situación.

Nuestro convenio contraviene todo el estado de derecho de nuestra nación, desde la constitución, el estatuto de los trabajadores y la ley de libertad sindical.

En el no tenemos derecho a un salario cuando nos vamos de vacaciones, nuestras pagas extras son ridículas, nuestro sueldo no existe….

Por ello nos vemos obligados a trabajar jornadas interminables para compensar todos estos déficits y poder mantener a nuestras familias, dinero que se gana en negro y que nos esclaviza para poder vivir y nos arranca cada día un poco mas de vida.

No tenemos derecho
Horas extras
Nocturnidad
Dias festivos

Estamos hartos de ser el punto de mira de los autónomos que nos tratan como si fuéramos culpables de nuestras necesidades y no tuviéramos un flotero detrás de nuestra nuca menospreciandonos, presionándonos y recordándonos cada día que si no llegas al mínimo te obligará a devolverle lo que te ha pagado en nomina, te llaman ladrón, inútil y te amenazan cada día con echarte.

Un flotero que se pasa la vida recaudando dinero con la salud y la vida de los asalariados . escondiéndolo debajo del colchón. Ingentes cantidades de dinero negro que nadie controla.

Un perfecto sistema de explotación de extranjeros a los que tanto dice Ada Colau proteger y que son victimas de personas sin escrúpulos.

O trabajadores mayores de 50 años fuera del mercado que encuentran un puesto cuando en ningún otro sitio les dan una oportunidad y que se pasaran los próximos años siendo vejados antes de su jubilación.

Personas mas jóvenes que ilusionados comienzan su andadura como asalariados pensando en comprar una licencia y montar su negocio y se encuentran con las sogas de los floteros ahogando sus sueños.

Si el IMET – AMB y la Inspección de trabajo no controlan a las flotas y empresas del taxi, el trabajador asalariado que tiene que hacer? defenderse de amenazas, buscar otro trabajo, denunciar y ser denunciado por la propia empresa de taxi o callarse y renunciar a sus derechos para enriquecer al Flotero titular que no trabaja el taxi.

Tanto los trabajadores del taxi autónomos como asalariados estamos cansados de años y años de abusos e impunidad de las empresas del taxi y de una mafia de floteros que imponen sus propias leyes de forma autoritaria y marcial, sin que nadie les exige responsabilidades. Estos empresarios señores del taxi son responsables de la explotación de taxistas, obligándoles a hacer jornadas interminables de trabajo, poniendo en peligro la salud de los trabajadores y la seguridad de los usuari@s del taxi de Barcelona.

Exigimos responsabilidades, basta de impunidad, basta de hipocresías.

Nos concentraremos frente al ayuntamiento y la Generalitat el próximo 3 de febrero del 2022 a las 11:00 am

Para exigir el fin de esta Mafia que controla la vida de tantas personas…

Incluida la suya usuario…¿O es que quiere seguir viajando en un taxi o una Vtc que no ha dormido lo suficiente durante el trayecto para ver a su familia, amigos o lugar de trabajo?…..

Comunicat de premsa de CNT Taxi contra el conveni laboral del Taxi.

Ada Colau i el seu Troupe de progres són responsables directes de l’explotació, i la màfia del taxi, gent com Laia Bonet i altres càrrecs públics tant de Psoe com dels Comuns, així com des de la Generalitat amb la consellera de transports Merce Rius i Serra  D’aquesta situació.

El nostre conveni contravé tot l’estat de dret de la nostra nació, des de la constitució, l’estatut dels treballadors i la llei de llibertat sindical.

A no tenim dret a un salari quan marxem de vacances, les nostres pagues extres són ridícules, el nostre sou no existeix.

Per això ens veiem obligats a treballar jornades interminables per compensar tots aquests dèficits i poder mantenir les nostres famílies, diners que es guanyen en negre i que ens esclavitza per poder viure i ens arrenca cada dia una mica més de vida.

No tenim dret:
Hores extres
Nocturnitat
Dies festius

Estem farts de ser el punt de mira dels autònoms que ens tracten com si fóssim culpables de les nostres necessitats i no tinguéssim un floter darrere del nostre clatell menyspreant-nos, pressionant-nos i recordant-nos cada dia que si no arribes al mínim t’obligarà a tornar-li el que t’ha pagat en nòmina, et diuen lladre, inútil i t’amenacen cada dia amb fer-te fora.

Un floter que es passa la vida recaptant diners amb la salut i la vida dels assalariats.  amagant-ho sota el matalàs.  Ingents quantitats de diner negre que ningú controla.

Un perfecte sistema d’explotació d’estrangers que tant diu Ada Colau protegir i que són víctimes de persones sense escrúpols.

O treballadors majors de 50 anys fora del mercat que troben un lloc quan a cap altre lloc els donen una oportunitat i que es passessin els propers anys sent vexats abans de la seva jubilació.

Persones més joves que il·lusionats comencen el seu camí com a assalariats pensant a comprar una llicència i muntar el seu negoci i es troben amb les sogues dels floters ofegant els seus somnis.

Si lMET – AMB i la Inspecció de treball no controlen les flotes i empreses del taxi, el treballador assalariat que ha de fer?  defensar-se d’amenaces, cercar una altra feina, denunciar i ser denunciat per la pròpia empresa de taxi o callar-se i renunciar als seus drets per enriquir el Floter titular que no treballa el taxi.

Tant els treballadors del taxi autònoms com els assalariats estem cansats d’anys i anys d’abusos i impunitat de les empreses del taxi i d’una màfia de floters que imposen les seves pròpies lleis de manera autoritària i marcial, sense que ningú no els exigeix ​​responsabilitats.  Aquests empresaris senyors del taxi són responsables de l’explotació de taxistes, obligant-los a fer jornades interminables de treball, posant en perill la salut dels treballadors i la seguretat dels usuaris del taxi de Barcelona.

Exigim responsabilitats, prou impunitat, prou hipocresies.

Ens concentrarem davant de l’ajuntament i la Generalitat el proper 3 de febrer del 2022 a les 11:00 hores

Per exigir la fi d’aquesta Màfia que controla la vida de tantes persones…

Inclosa la seva usuari…O és que vol seguir viatjant en un taxi o una Vtc que no ha dormit prou durant el trajecte per veure la seva família, amics o lloc de treball?…..

21/01/2022 Sección gremial del taxi

SALUT I BON VIATGE

Share

LA FEBRE GROGA DE 1821 A BARCELONA I L´EMERGÈNCIA ACTUAL

Vivim temps de catàstrofes, no només perquè això diuen la premsa, els polítics i l’acadèmia, sinó perquè la catàstrofe la vivim quotidianament els dominats. Incendis a Austràlia, a l’Amazònia, a Califòrnia, tempestes diverses, tifons, augment del nivell del mar, riuades… etc i ara una epidèmia, enrere queda la grip aviar, la grip A, l’Ebola i ara la COVID-19 o Coronavirus.

Era raonable desprès de l’especulació farmacèutica amb el medicament Tamiflú per les grips aviars o l’abandonament dels afectats africans per l’Ebola que es contemplés amb escepticisme aquesta «nova plaga», l’escepticisme ha vingut acompanyat de noticies falses i les repetitives teories conspiratives de diferents signes.

Tot el desplegament de directives sobre el control de la població, sobre els seus moviments, la seva feina i la seva salut són efectivament un instrument de control social i un assaig per el futur que ens espera, el Grup Especial de la Guàrdia Civil estrenant vestits especials per notificar el confinament als veïns d’Haro (https://www.lasprovincias.es/sociedad/guardia-civil-despliega-20200307201003-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F), el protagonisme de la Unitat Militar d’Emergències, el desplegament de militars i policies diversos per tot el territori sota un comandament centralitzat.

Sembla que, al marge dels fets mèdics/epidemiològics, s’està aprofitant la situació per assajar fins on estem disposats a suportar en nom de la «seguretat» retallades a les nostres mínimes llibertats, les millors maneres d’establir mesures de control, la cadena de comandament més eficient i l’estructura òptima per posar en marxa una cosa com aquesta. No es tracta d’una conspiració, és evident que unes maniobres «reals» son millors que qualsevol simulacre i que seria una total ineptitud no aprofitar-les.

Així que al marge de tot el dit: epidemiologia, interessos econòmics farmacèutics, conspiracions, maniobres mili/policials… volem parlar-ne des de la experiència històrica de Barcelona, ciutat que, malgrat no recordar, ja ha passat per situacions com les que estem vivint, encara que més letals.

 La febre groga a Barcelona:

Barcelona a patit diverses «pandèmies» des de la pesta al segle XIV, fins les repetides del còlera (1834, amb 100.000 morts a Catalunya i 3.300 a Barcelona i les posteriors de 1854, 1865…), el tifus endèmic a la ciutat o els diferents episodis de grip, entre ells el de la grip russa de 1889 o la de 1918, la grip «espanyola»… malgrat que en tots els cassos van morir majoritàriament el pobres, i que es van fer confinaments i exclusions hi ha un cas que és el més «exemplar» el de la febre groga (https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001365.htm ) a Barcelona.

Sembla que va ser al mes d’agost de 1821, en que, per via marítima, va arribar la febra groga a Barcelona, els primers cassos es van produir a la Barceloneta a principis de setembre i, malgrat els esforços de les autoritats per aïllar-los, es va estendre per la resta de la ciutat i rodalies.

La Barceloneta era segurament el barri més pobre de la ciutat, ocupat per una població marginalitzada, per l’ofici, treballadors del mar o per la raça, com els gitanos o d’altres migrants i va ser la zona on van haver més víctimes, dels 8.846 morts un 14% eren habitants de la Barceloneta, en el pic de la epidèmia van arribar a morir 60 persones diàries.

La Barceloneta i la zona del port van ser clausurades i incomunicades, al llarg de tota la epidèmia la Barceloneta va restar tancada per l’exercit i la milícia, malgrat això, diverses vegades el seus habitants van tractar de trencar el bloqueig no quedant clar si van haver víctimes entre els fuguistes. Mentre tant la burgesia i els benestants van fugir de la ciutat, tancant fàbriques i comerços deixant als obrers i artesans en l’atur i sense recursos econòmics. Barcelona va ser encerclada per un “cinturó sanitari”, format per soldats i “ciutadans honrats” armats, que sota pena de mort impedien la sortida de la ciutat. Cinturó que els rics i acomodats van eludir tranquil·lament.

Davant la misèria i la manca d’aliments (que van pujar de preu) la xusma, sense feina ni diners, recorria la ciutat exigint als rics que quedaven, diners i aliments i assaltant les cases benestants buides. Un fet força significatiu fou la crema popular, a les Rambles, d’un ninot de palla i draps figurant un metge en representació d’una classe mèdica inepte empantanegada en el debat entre contagionistes i anticontagionistes.

Curiosament els anticontagionistes, metges més centrats en la higiene i l’ambient i que son vistos com poc moderns tenien raó en aquest cas (la transmeten els mosquits no de persona a persona), igual que en el cas del còlera en que la transmissió sol ser per l’aigua contaminada.

Per allunyar a la gent del port, que es suposava que era el focus, les autoritats van crear un campament, el «Campamento Constitución», a la falda de Montjuïc per allotjar als més pobres, 400 barracons que van ocupar unes 4.000 persones, també es distribuïa sopa entre els necessitats.

A finals d’octubre Barcelona és una olla a pressió, les manifestacions i assalts no paren i les forces de l’ordre també comencen a tenir baixes per la febre, els governants amplien la zona d’exclusió a tot el pla de Barcelona… per aquells que podien pagar 20 rals!!.

El 2 de desembre es va donar per acabada l’epidèmia amb un «Te Deum» a la catedral, per el camí van morir gairebé 9.000 persones, encara que algunes fonts pugen fins les 20.000 víctimes. La major part de les víctimes van ser entre la població amb menys defenses i que no va poder sortir de la ciutat i allunyar-se dels mosquits transmissors.

Durant l’epidèmia l’estat francès va anar acumulant tropes a la frontera, amb la excusa d’aturar la emigració de malalts, aquestes tropes van mantenir-se a la frontera i van anar acumulant forces i interferint políticament, armant als insurrectes absolutistes…

A petició del rei, Ferran VII, la Santa Aliança (tractat reaccionari en el que participaven les potències del moment) va autoritzar la “intervenció humanitària” d’un exercit francès per acabar amb el govern liberal. Els cent mil fills de Sant Lluís van entrar el 7 d’abril de 1823, i van trobar una resistència escassa per part de la desencisada població i una rebuda entusiasta per part dels reialistes, la caiguda de Barcelona, darrer focus de resistència, el 4 de novembre va suposar la fi del trienni liberal i l’inici de nou de l’absolutisme.La Santa Aliança va intervenir contra brots liberals a altres llocs, a Nàpols, a Sicília al Piemont…

Quina serà la SANTA ALIANÇA que ens envairà?, i, sobretot QUINA MENA D’ABSOLUTISME ENS IMPOSARÀ?

SALUT I BON VIATGE

Share

SETMANA DE DEBATS SOBRE LA MOBILITAT, LA NOCIVITAT DEL COTXE, EL VEHICLE ELÈCTRIC, ZONA DE BAIXES EMISSIONS

La mobilitat, tant la pública com la privada te una característica comuna vers on ens movem, si mirem les dades disponibles de les enquestes de mobilitat, la major part dels desplaçaments son per anar vers la explotació laboral i per anar vers la explotació comercial a través del consum.
La mobilitat lliure, el vagabundejar nòmada per els propis interessos, o senzillament per plaer no comercial (el turisme està fortament comercialitzat) és residual o inexistent.
La mobilitat és una alienació més que hem d’afegir al sac, però és una alienació que te molts biaixos, com a mínim tres, encara que en poden ser més (suposo).

1.-Un biaix de nocivitat: el motor tèrmic d’explosió són la principal font de toxicitat a les nostres vides, la contaminació produïda per els cotxes produeix milers de morts cada any.

2.-Un biaix de classe: sols hi ha bona comunicació als llocs on es pot generar profit, les persones expulsades per l’especulació vers la perifèria no disposen de transport públic eficient hi han de dependre dels cotxes, la Zona de baixes emissions fa caure tot el pes sobre els treballadors autònoms més desfavorits econòmicament…

3.-Els sistemes de “smart mobilitat” són en realitat captadors de dades, dades d’on s’aparca, dades de per on es circula, dades dels desplaçaments en transport públic…

De tot això i de totes les falses alternatives com el cotxe elèctric en parlarem aquest dimarts 18/11/2019 a les 19:30 a CSO Mayday, Passatge Sant Bernat 9, al raval, prop de la Plaça Castella i la Plaça Terenci Moix.

Dilluns 18 a les 17:30 projecció del documental COWSPIRACY i debar sobre el tema a Can Vies jocs Florals num.42 barri de Sants, mira també http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/529158

SALUT I BON VIATGE

Share

CONMEMORACIÓ DE LA REVOLUCIÓ SOCIAL DE 1936

El propers divendres 19 i dissabte 20 de juliol participem a l’acte de @CNT_Barcelona per commemorar l’aniversari de la revolució social de 1936, en què tindrem diferents xerrades i activitats per teixir un relat de lluita social que uneixi passat, present i futur.

Parlarem de la revolució a Rojava que es va alçar un 19 de juliol de 2012 amb tota la força d’un poble per lluitar per la llibertat començant per l’alliberament de les dones.

Una revolució que perviu als atacs de Turquia i de l’ISIS perquè la seva força està en la igualtat, l’educació, l’autodefensa, l’ecologia, la diversitat, la interculturalitat; i tot això ha esdevingut una pràctica revolucionària amb set anys d’existència gràcies a una societat autogovernada des de les bases, amb les comunes, comitès, cooperatives i altres espais assemblearis i d’auto organització. I també gràcies a la lluita de tantes persones que hi han donat la seva vida. Per això aquests dies farem de forma molt especial un homenatge als i les màrtirs, şehid namirin (les màrtirs no moren.

SALUT I BON VIATGE

Share

DISSABTE 6 D´OCTUBRE JORNADA DE MEMÒRIA I LLUITA; 5 ANYS DE L´HOMICIDI DE JUAN ANDRÉS BENÍTEZ

Des de la brutal mort de Juan Andrés Benítez, el 2013, ens hem reunit per recordar a Juan Andrés cada 5 d’octubre. Aquest any hem volgut homenatjar la seva memòria, la qual després d’un any del seu assassinat ens va donar la força per prendre el solar del carrer Aurora i convertir-lo en un espai lliure i obert a totes i tots. L’Àgora Juan Andrés, com el seu propi nom indica, segueix tenint l’essència col·lectiva d’un grup de veïns que amb valentia i ànim van fer d’un lloc abandonat, un punt de trobada i una forma de resistència. Actualment, l’Àgora Joan Andrés Benítez acull multiplicitat d’actes reivindicatius i segueix unint en fraternitat a diversos col·lectius de la ciutat. Continua teixint xarxes de complicitat a nivell internacional vinculant-se a lluites en defensa del reconeixement de llibertats, drets i reconeixement de pobles.

Aquest octubre celebrarem que no oblidem, no perdonem i ens oposem a que ens prenguin un espai que hem transformat nosaltres.

El proper dissabte 6 d’octubre, vam convocar una Jornada de Memòria i lluita amb motiu de la celebració del 5è aniversari de la mort de Juan Andrés Benítez i el 4t aniversari de l’okupació de l’espai de l’Àgora Juan Andrés Benítez.

Programació:

12:00 Presentació del 8è Llibre de la Col·lecció Històries del Raval. “Violència i mort de Juan Andrés Benítez al Raval de Barcelona el 2013”, escrit per l’Assemblea del Raval.

Ens acompanyaran els i autorxs del llibres i es dinamitzarà un debat en torn la figura de Juan Andrés i la realitat del barri i la lluita veïnal.

13:00 Vermut de suport a l’Àgora. Com a col·lectiu autogestionat; tot allò que es recapti es destinarà a la caixa de resistència i al manteniment de l’espai. A més, el 17 d’octubre tindrà lloc el judici que determinarà el destí de l’espai, en el qual se sol·licita el desallotjament i una sanció de 20.000 €.

14:30 Dinar Popular d’aprofitament a càrrec de lxs alumnes dl projecte de TASTA’M de Servei Solidari en col·laboració Espai Egg.

18:00 Manifestació contra el desallotjament de l’Àgora. Sortirem de l’Àgora i el recorregut acabarà a la Plaça Sant Jaume.

20:30 Acte en record de Juan Andrés. No t’oblidis de portar una espelma!

SALUT I BON VIATGE

Share

LA SOLIDARITAT ÉS INQÜESTIONABLE! JORGE Y PABLO ABSOLUCIÓ

Aquest divendres 21 de setembre, a les 18,30 h, al Passeig Lluís Companys, 14 (Metro Arc de Triomf L1 i RENFE) ens concentrarem per mostrar la nostra solidaritat contra un dels casos més flagrants de persecució sindical per part de l’estat i els seus executors, la policia.

Pablo condemnat a una pena final de 4 anys i 9 mesos de presó i Jorge a una pena d’1 any de presó, en el que ha estat un dels muntatges més ignominiosos per part de la justícia i de la policia espanyola.

No podem quedar-nos callades quan es persegueixen als qui lluiten perquè la classe obrera no caigui en les mans d’aquest sistema. No podem restar callades quan a dos companys de la CNT de Logronyo els condemnen injustament, sense proves, i desestimant tots els recursos de les defenses.

Demanem la clara ABSOLUCIÓ DE JORGE i PABLO!

#NoCaso14N
#JorgeyPabloAbsolución

http://cntbarcelona.org/

SALUT I BON VIATGE

Share

JORNADAS CONMEMORATIVAS 19 DE JULIO DE 1936

Desde CNT Barcelona os invitamos a participar en las próximas jornadas conmemorativas, de la Revolución Social del 19 de Julio de 1936. El jueves 19 de julio en San Antoni/Drassanes y el sábado 21 en Nou Barris.

“Ayer finalmente, se sublevaron los fascistas. Hace años que nos estamos preparando para el Golpe de Estado, pero eso no hace menos angustioso el momento. El Gobierno Burgués nos ha vendido, quieren negociar con los facciosos. Hace unas horas han terminado los preparativos en el Comite de Defensa. Nosotros, de guardia frente al cuartel del Bruc, esperamos con ansia el momento. Los compañeros, de rojo y negro, distribuidos por las barriadas están tomando las armerías. Poco mas que escopetas de caza, revólveres viejos y cuchillos de monte. Pero no importa, un arma es un arma y la lucha ha comenzado ya. Cada barrio tiene un objetivo. Costureras, tranviarios, camareros, trabajadores de la industria, pistola en mano cercan los cuarteles, estamos dispuestos a la batalla.

Ya han sonado los primeros disparos. Desde un convento se tirotea al pueblo. La gente reacciona rápida y violentamente. Pronto, con gasolina, se prende fuego a las puertas. La avalancha de obreros entra decididamente. Caen algunos. Pero a los pocos momentos han muerto todos los fascistas. La revolución ha conquistado unos cuantos fusiles. La reacción ha perdido su primer baluarte. Las tropas fascistas salen de los cuarteles. Al ataque.”

Dada la buena acogida que tuvieron las jornadas el pasado año, repetimos. El acto esta distribuido en dos jornadas. Iniciamos el jueves día 19 de julio en el centro de la ciudad de Barcelona (19h <M> Sant Antoni), con una Ruta Historica por los lugares mas señalados de la jornada, y de los hechos posteriores a ella. Y como punto final de la ruta, actuacion musical en Drassanes (20.30h <M> Drassanes). Y concluye el sabado dia 21 de julio con charlas, debate y actuaciones musicales en la Plaza Francesc Layret, en Nou Barris (18h <M> Via Julia).

¡Os esperamos!

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

FEMINISMO: UNA MIRADA DESDE LA LUCHA DE CLASES

Una mirada al futuro de los feminismos de clase. Domingo 27 de Mayo a las 17:00 en el sindicato de oficios varios de la CNT de Barcelona.

La lucha feminista está alcanzando magnitudes históricas, la huelga del 8 de marzo fue un claro ejemplo de la fuerza que están imponiendo las mujeres para aprehender los derechos que siguen diferenciándonos de los hombres desde tiempos inmemorables.

Es obvio que así debe ser, debemos confrontarnos al patriarcado en todas sus dimensiones, pero es imperante interrogarse sobre el riesgo que corre el movimiento feminista si éste se capitaliza por intereses privados o políticos. Está claro que no hay una sola forma de entender el feminismo, y dentro de unos parámetros se deben aceptar diferencias entre los mismos, pero para nosotras, mujeres anarcosindicalistas, el feminismo tiene un claro componente de clase y en ningún caso puede interpelar a grupos capitalistas.

En los últimos tiempos, hemos visto como grandes marcas, que esclavizan a mujeres y niñas en países asiáticos utilizan lemas feministas en su ropa para atraer al público femenino. Además hay que sumarle el interés de organizaciones y partidos políticos que en su recorrido han hecho uso de su posición de poder para mantener unas estructuras capitalistas y patriarcales y que ahora quieren capitalizar las luchas feministas, aprovechándose de su auge y neutralizando su capacidad transformadora real.

En esa línea, utilizar las vulneraciones que sufrimos a diario las mujeres para hacer una legislación más punitiva, no es uno de los objetivos del feminismo de clase, al considerar que en ningún caso va a la raíz del problema y que además se puede extrapolar a otros ámbitos provocando un aumento represivo. Ejemplo de ello sería la introducción en la agenda política de la prisión permanente revisable. Desde los feminismos de clase, debemos pensar en estrategias que, por una parte, muestren un total rechazo ante cualquier forma de violencia machista, pero a su vez, no comprometan el rechazo hacia las prisiones u otras formas de privación de libertad.

Vemos, por tanto, la necesidad de seguir persiguiendo formas para detener la capitalización del movimiento feminismo y a su vez, hacer la lucha inclusiva y transversal. A partir de este punto, debemos plantearnos en primer lugar, si se ha desprovisto de ideología la lucha feminista en general y proponer estrategias para que el movimiento feminista no se neutralice por parte del sistema capitalista.

Además, nos preguntamos cómo enfocará la sociedad los siguientes 8 de marzo, después del éxito del presente año, ¿volverán los sindicatos del poder a mostrar su cara más vendida a la patronal? Debemos seguir aportando la visión de clase para no olvidar que debe ser un día combativo y de protesta, pero ¿cómo lo debemos hacer?

Artículos y vídeos de consulta:

De como cierto feminismo se convirtió en criada del capitalismo – Nancy Fraser

Cinco disidentes del feminismo mainstream

Feminismo para acabar con el capitalismo

Share

CIUTAT MORTA

Este próximo martes 3 de abril se celebrara el juicio del “Caso Casino del Poblenou” en la ciutat de la justicia. Donde serán juzgados 2 compañeros de CNT de Barcelona, que participaban en un piquete realizado, durante la campaña electoral de las municipales de Barcelona en 2015, en el espacio que da nombre al caso.

Como resultado de ese piquete pacifico delante del casino junto a otros colectivos. La policía sin ningún aviso carga contra la gente que estaba delante del casino protestando. Detienen a dos compañeros de CNT, causando lesiones en el brazo a uno de ellos. Se imputaron cargos penales a dos de nuestros compañeros . Con motivo de visibilizar la situación represiva en el contexto de las luchas obreras, hemos fijado dos actos, una charla/debate, y una concentración el propio día del juicio.

Desde CNT Barcelona queremos invitaros a asistir a ambas convocatorias, así como a participar en la charla debate que tendrá lugar el día 31. Se presentara la ponencia realizada tras las experiencias recogidas en la campaña “Solidaritat Inqüestionable” (16h). Estáis invitados a participar exponiendo, a través de ponencia o presentación, alguna de las situaciones represivas que os afecten.

-Sabado 31 de marzo. Acto solidario 13-18h comida y charla/debate. Agora Juan Andres (c/Riereta amb c/Aurora).

-Martes 3 de abril. Concentracion de apoyo 9.30h Ciutat de la Justicia (Gran Via de les C.C. nº111).

Para mas informacion: http://cntbarcelona.org/el-conflicte-es-ineludible-la-solidaritat-inquestionable-comunicat-davant-de-les-peticions-de-preso-a-diversos-anarcosindicalistas-de-la-cnt-de-Barcelona/

El caso Casino del Poblenou, nos recuerda tristemente al caso “4 F”  uno de los casos mas grabes de corrupción policial  de la ciudad de Barcelona.

La noche del 4 de febrero de 2006 terminó con una carga policial en el centro de Barcelona. Fue en los alrededores de un antiguo teatro okupado en el que se estaba celebrando una fiesta. Entre los golpes de porra, empezaron a caer objetos desde la azotea de la casa okupada. Según relató por radio el Alcalde de Barcelona pocas horas después, uno de los policías, que iba sin casco, quedó en coma por el impacto de una maceta.Las detenciones que vinieron inmediatamente después del trágico incidente nos relatan la crónica de una venganza.Tres jóvenes detenidos, de origen sudamericano, son gravemente torturados y privados de libertad durante 2 años, a la espera de un juicio en el que poco importaba quién había hecho qué.

Poco importaba que el objeto que hirió al policía hubiera sido tirado desde una azotea mientras que los detenidos estaban a pie de calle. Otros dos detenidos aquella noche —Patricia y Alfredo— ni siquiera estaban presentes en el lugar de los hechos: fueron detenidos en un hospital cercano y hallados sospechosos por su forma de vestir. Poco importaba si había pruebas o evidencias que exculpaban a todos los acusados. En aquel juicio no se estaban juzgando a individuos sino a todo un colectivo.Se trataba de un enemigo genérico construido por la prensa y los políticos de la Barcelona modélica. Barcelona, la ciudad que acababa de estrenar su llamada “ordenanza de civismo”, una ley higienista, marco legal perfecto para los planes de gentrifcación de algunos barrios céntricos, destinados al turismo. Los chicos detenidos aquella noche eran cabezas de turco que encajaban perfectamente, por su estética, con la imagen del disidente antisistema: el enemigo interno que la ciudad modélica había ido generando aquellos últimos tiempos.

Años después, dos policías son condenados a inhabilitación y penas de prisión de más de 2 años por haber torturado a un chico negro. La sentencia demuestra que los agentes mienten y manipulan pruebas durante el juicio. Para encubrir las torturas, acusan al joven de ser trafcante de drogas, pero el juez descubre un montaje: el negro es en realidad, hijo de un diplomático: el embajador de Trinidad y Tobago en Noruega.Estos agentes resultan ser los mismos que habían torturado a los jóvenes detenidos aquella noche del 4 de febrero de 2006 y algunos de los testigos que declararon en su contra durante el juicio. El mismo modus operandi en ambos casos. La única diferencia: el origen social de las víctimas.La enésima historia de impunidad policial, acompañada por buenas dosis de racismo, clasismo y la vulneración de derechos fundamentales, todo ello amparado por un sistema judicial heredero del régimen franquista y unos políticos obsesionados con el negocio inmobiliario que brinda la Marca Barcelona a costa de sus ciudadanos.

La experiencia que le atraviesa Patricia Heras a partir de aquella mañana del 4 de febrero de 2006, cuando es detenida junto con su amigo Alfredo en un hospital, da un giro radical a su vida. Dos años de angustia a la espera del juicio, agotando todos los ahorros de su vida para pagar abogados. Tres años de condena en la cárcel. A parte de destrozar su vida, estos hechos disparan su productividad literaria que va quedando registrada en un blog que titula de forma premonitoria: Poeta Muerta.

Patricia se suicida durante una salida de la cárcel, en abril del 2011.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share