Arxiu de la categoria: cerdanyola del vallès

TROBEN UN TAXISTA MORT AMB UNA BOSSA AL CAP EN UNA CARRRETERA DE CERDANYOLA

1443688737_960572_1443689453_noticia_normal

CERDANYOLA DEL VALLÈS | DDG  investiguen la troballa del cadàver d’un taxista amb una bossa de plàstic al cap en una carretera secundària de Cerdanyola del Vallès.
Segons va avançar la Cadena SER, la policia va rebre l’avís ahir a 2/4 de 10 del matí després que unes tres persones trobéssin el cos de la víctima al terra, al costat d’un taxi a la carretera BV-1415 al seu pas pel terme municipal de la ciutat vallesana. El cadàver no presentava senyals evidents de violència, tot i que l’haurien trobat amb una bossa blanca de plàstic al cap.
Segons les tres persones que l’han trobat, “el xicot era al terra i tenia uns trenta-quaranta anys. L’hem intentat despertar i com que no responia hem trucat al 112. Després hem vist el taxi que era aquí sense ningú a dintre. Nosaltres veníem a fer un tomb i a esmorzar a Can Coll i ens hem trobat el cos a mig camí, i el taxi a 10 metres”. En aquest sentit, els tres vianants que el van trobar van assegurar que primer es pensaven que l’home estava dormint, ja que segons ells no és la primera vegada que se’n troben.

SALUT I BON VIATGE

Share

15 AÑOS DE ATRAKO A MANO ARMADA

50c9c38478264_atrako_logo_1372709499

El grupo de punk rock de Cerdanyola del valles “Atrako a Mano Armada” cumple 15 años en la escena musical, grupo comprometido con las ideas libertarias siendo algunos de sus miembros  militantes de CNT . Nuestro apoyo y reconocimiento a este excelente grupo de punk rock, que a sacado un video en directo de su 15 aniversario.

banner

Atrako a mano armada es la continuación de un proyecto musical que se inició en 1998, con el nombre de Penetres. La mayoría de los componentes de Penetres iniciaban esta aventura con muchas ganas, pero no teniendo ni idea de tocar cada uno su instrumento.

La formación inicial la componían: Rayko, Joan, Mofo, Dani y Félix. Tras un tiempo en el local de ensayo se empiezan a crear los primeros temas y con esto las ganas de estrenarse en directo. No tardaría en llegar la oportunidad de tocar en directo. Poco a poco todos los componentes iban adquiriendo mas soltura con el instrumento y eso se iba notando tanto en la composición, como en los directos. En Mayo del 2001 se les presenta la oportunidad de grabar una maqueta (Exprimidos) gracias a un colega Gerard que estudia sonido. No se lo piensan dos veces y en 4 horas graban 6 temas de punk-rock con mala hostia. De esta maqueta se autoproducen unas 300 copias, que se distribuyen entre conocidos ya de la banda, bares, bandas, en conciertos?

Tras la grabación de la maqueta Dani deja la banda y lo sustituye Artiga. Empieza una nueva etapa en la que siguen echando horas en el local haciendo temas nuevos y van tocando en directo allí donde les llaman. En Marzo de 2003 graban una segunda maqueta (sin nombre) de tres temas donde se nota la evolución a mejor del grupo. Esta maqueta se graba, una vez mas gracias a otro colega; Ori y con la colaboración de Josele (técnico de directo de Ktulu). En esta maqueta el sonido es más definido y se aproxima más al sonido de la banda. Esta maqueta les da la oportunidad de tocar en más sitios, llegando a salir a tocar a Navarra. Será después de este concierto cuando Artiga abandone la banda.

Fury será el nuevo componente que se integre a la banda en Octubre del 2003. Y de nuevo se encierran en el local a ensayar con nuevos proyectos por delante. Fury se integra fácilmente y eso les permite tocar en directo de nuevo. Mas tarde vuelven a grabar una maqueta (sin nombre) de 11 temas, grabando temas más viejos que han ido evolucionando y grabando nuevos temas. Esta grabación vuelve a ser de la mano de Ori y Josele. De esta maqueta van editando copias sobre la marcha, habiéndose editado hasta ahora unas 400 copias y distribuyéndose como siempre en sus conciertos, en bares, entre colegas? Pero de nuevo la formación sufre un cambio y Mofo deja la banda, lo que les supone ponerse en busca de un nuevo bajista. Tarea que no es nada fácil, tras probar con dos bajistas ninguno decide quedarse, esto empieza a hacer que desesperen en su búsqueda. Finalmente optan por la opción de que Joan hasta ahora solo cantante se lance a por las cuatro cuerdas.

En este momento la banda decide cambiar su nombre por Atrako a mano armada. La banda la componen: Joan (bajo y voz), Rayko (batería y voces), Fury (guitarra y voces) ,Félix (guitarra y voces) y Beno (técnico de sonido).
En Marzo de 2006 vuelven a entrar a grabar con Oscar (Sónica Estudios) en Novelda,bajo la producción y mezcla de Jaime Gérmenes y Oscar, se graban 5 temas, que más tarde Beno (técnico de sonido) acaba de mezclar y masterizar. Esta pre-disco se auto-edita.

En Abril del 2007 con 4 maketas a sus espaldas entran a grabar en el estudio Wheel Productions de Cerdanyola lo que será su primer disco titulado “Esto es Jolibut”, el resultado son 12 contundentes temas. El disco incluye desde temas que la banda lleva tocando varios años como “Falsas apariencias o “Esto es América” hasta temas recientes como “Barcelona” o “Txernobil”.

_atracoamanoa_1355400227

El Cd Esto es Jolibut sale a la calle en Agosto de 2007, coeditado entre Atrako y la distribuidora libertaria Kamilosetas Muskaria. A partir de este momento y hasta abril de 2009 la banda no para de tocar en directo.

En Agosto de 2008 se planea un nuevo proyecto, una gira Europea.

En Noviembre de 2008 vuelven a cruzar fronteras pero esta vez no serán kilómetros en la furgoneta, sino que vuelan hasta Sardegna.

En Abril de 2009, después de casi 11 años a la bateria de Atrako a Mano Armada, Rayko decide dejar la banda.

A partir de este momento Atrako a Mano Armada decide buscar un nuevo bateria y continuar con la misma ilusión su proyecto. En Julio de 2009 entra Xavi a la bateria.

A finales de 2010 Atrako a Mano Armada acude de nuevo a Wheel Sound Studio para grabar lo que será su segundo LP “El futuro Será Negro”.

hqdefault

Tras este disco es Joan el que abandona la banda y quedan a las voces Félix y Furi y se introduce un nuevo individuo al bajo y los coros; Wini.

En 2013, junto a Malestar Social y Systemfehla se graba “Europan Rescue” y realizan una gira por diversas ciudades.

3

Después de esta gira, Xavi, decide dejar Atrako para dedicarse a sus otros proyectos y entra a la batería Abel, dejando a la banda con la formación que hoy día tenemos:

Félix – Guitarra y voces

Furi – Guitarra y voces

Wini – Bajo y coros

Abel – Batería y coros

Beno – Técnico de sonido

https://atrakoamanoarmada.wordpress.com/

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

L´ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA, UN PODER A L´OMBRA

AMB-Plenari-Trias-i-Balmon

L’oasi català perviu a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC governen la institució reconstituïda el 2011 amb poder sobre 36 municipis i tres milions de persones però sense mecanismes clars de control. 606 milions d’euros de pressupost –similar al de la Diputació de Barcelona–, 500 funcionaris, milers de treballadors en 50 empreses o ens subsidiaris i competències en urbanisme, residus, aigua o transports fan de l’AMB un imperi que presideix Xavier Trias però governa Antoni Balmón. L’AMB gasta 4 milions d’euros en sous només per a directius i reparteix 800.000 euros en dietes per assistència a reunions.

Una de les seves últimes decisions ha estat privatitzar la gestió de la T-Mobilitat en favor de La Caixa i d’Indra.

Creada pel franquisme, infiltrada per l’esquerra municipalista, suprimida el 1986 per Jordi Pujol i dispersa des d’aleshores en tres organismes supervivents per ser finalment, fa quatre anys, reconstituïda per llei del Parlament i amb jurisdicció sobre 36 municipis i tres milions de persones, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és una desconeguda però important institució pública de segon grau (no elegible directament, similar a una diputació) on perviu l’oasi català. Amb el PP de simbòlica oposició, un insòlit quadripartit format pel PSC, per CiU, per ICV-EUiA i per ERC governa una AMB que presideix l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), però on mana de veritat el vicepresident executiu i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón (PSC). La Junta de Govern de l’AMB, la completen, entre d’altres, barons locals socialistes, convergents, ecosocialistes i republicans com el tinent d’alcalde de Barcelona Antoni Vives (CiU); l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín (PSC); l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV-EUiA), i el regidor barceloní Jordi Portabella (ERC).

El que, de facto, és l’últim gran bastió de poder supramunicipal que té el PSC, i on una àmplia sociovergència funciona sense gaires entrebancs, està regulat per la Llei 31/2010, de 3 d’agost, i pel Reglament orgànic metropolità de 2013, que sembla més propi d’un ens legislatiu o governamental que no supralocal, com és el que reflecteix la composició del Consell Metropolità. En la pràctica, l’AMB es regeix per una potent estructura gerencial dirigida per Ramon Torra i pensada per donar serveis tècnics, essencials o de suport als 36 municipis metropolitans en matèria urbanística, de transport públic, de medi ambient, de gestió de residus i d’aigua i de promoció econòmica. Tot plegat, a partir d’un pressupost anual de 606 milions d’euros –similar al de la Diputació de Barcelona i que gairebé és una quarta part del de l’Ajuntament de Barcelona– i amb una plantilla de 482 treballadors directes –449 funcionaris i 33 laborals– que, globalment, representa una massa salarial de 27 milions d’euros, segons les dades disponibles a la web corporativa. Desglossat, el personal directiu i l’eventual o de confiança (en conjunt, algunes desenes de persones) suma quatre d’aquests milions d’euros en despeses de personal. Els salaris mensuals dels directius oscil·len entre els 5.000 i els 8.000 euros, i es pot constatar que el gerent i tres directors d’àrea de l’AMB són centmileuristes i cobren fins i tot més que els consellers de la Generalitat. Són, concretament, el gerent, Ramon Torra; el director de Serveis Generals, Antoni Novel; el director de l’Àrea de Medi Ambient, Carles Conill, i el director de Transport i Mobilitat Pelayo Martínez. Una altra desena de directius aspiren a centmileuristes, amb sous que oscil·len entre els 84.000 i els 92.000 euros bruts anuals.

800.000 euros en dietes

Al juliol passat, l’exregidor del PSC a Barcelona Jordi Martí va revelar en un article a El País que, en un moment sense especificar, havia renunciat a les dietes per assistència a reunions de l’AMB perquè considerava “senzillament injustificable” una compensació que és “una pràctica molt estesa als governs locals de segon nivell”. Com va explicar el mateix diari l’any 2011 i fonts oficials de l’AMB reconeixen que substancialment no ha variat, l’ens públic metropolità destina uns 800.000 euros anuals per pagar regularment dietes al centenar d’alcaldes, regidors i alts càrrecs en els seus diferents òrgans. Aquesta xifra representa gairebé la meitat de la que destina el Govern de la Generalitat a dietes. Tal com va publicar CRÍTIC el passat 23 de setembre, la Generalitat es gasta cada any 1,7 milions d’euros en dietes per assistència a reunions. L’import de les dietes de l’AMB varia molt en funció del càrrec assistent i del tipus i periodicitat de les reunions (algunes de les quals, com reflecteixen les actes, amb prou feines duren 30 minuts). En tot cas, les dietes pugen, per la banda alta, fins als més de 1.100 euros que Trias i Balmón tenen dret a cobrar cada cop que van (cada dos mesos) al Consell Metropolità o (dues vegades el mes) a la Junta de Govern. Els 17 membres de la Junta de l’AMB (8 alcaldes o regidors del PSC, 5 de CiU, 3 d’ICV i 1 d’ERC) disposen tots plegats, cada 15 dies, de 14.222 euros en compensacions autoritzades. Per la banda baixa, el mínim que l’AMB paga en dietes són els 144 euros destinats a cada assistent d’una simple comissió informativa. Després hi ha singularitats: 1.585 euros rep el portaveu del principal (i únic) grup de l’oposició (PP) per anar a una junta de portaveus. I uns 60 euros cobren els delegats de l’AMB per anar a reunions del Patronat de Collserola, esmorzar a banda, i on alguns treballadors denuncien que assistents amb cotxe oficial han arribat a passar quilometratge.

Trinxeres polítiques disfressades de gestió

El poder de l’AMB supera la mateixa institució, perquè té influència i participació total o parcial en una xarxa de 50 empreses, consorcis i organismes diversos. La filial més gran i coneguda és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), una companyia amb 7.000 treballadors de la qual l’AMB té el 100% de les accions i on fonts sindicals denuncien l’existència de 603 càrrecs de confiança (un 8% de la plantilla) amb sous fora de conveni. Però també tenen el segell de l’AMB l’Institut Metropolità del Taxi, les empreses de sanejament i residus Emssa i Tersa, l’Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (Impsol), el Consorci de Comunicació Local i el del Parc de Collserola, i els think tanks o lobbies metropolitans Barcelona Regional i Pla Estratègic Metropolità, per posar alguns exemples.

Font: Àrea Metropolitana de Barcelona

En aquest marc, la participació de l’AMB en la presa de decisions de rellevància política com la recent cessió del cànon de l’aigua a Agbar mitjançant una empresa mixta; la política d’augment tarifari del transport públic, o la futura revisió del planejament urbanístic metropolità vigent des del 1976 han fet que es comencin a aixecar veus, dins i fora de la institució, que qüestionen la seva transparència i critiquen la manca de mecanismes de participació i control democràtic. És el cas d’un regidor membre del Consell Metropolità i afí a un dels quatre partits de govern que, sota condició d’anonimat, admet: “Malgrat que Trias i Balmón venen l’AMB com un espai merament de gestió i més o menys neutre com potser era abans, en realitat s’ha convertit en un espai per fer política on caldria més transparència i accés ciutadà”. La crítica, la comparteixen veterans funcionaris de l’AMB, en nòmina des d’abans del 1992, que admeten haver estat molts anys “pràcticament sense feina” i que ara veuen com unes “estructures històricament sobredimensionades” comencen a rutllar millor. Tot i que, segons diverses fonts polítiques i laborals consultades, a l’AMB es manté l’estigma de ser “un cementiri d’elefants” perquè “els socialistes s’hi han atrinxerat més que mai”.

L’AMB serveix en safata a Agbar el cànon de l’aigua

El moviment veïnal i ecologista, aplegat a la plataforma Aigua és Vida, considera un “frau democràtic” el decret aprovat el passat 10 de juliol al Parlament, amb els vots de CiU i d’ERC, que fixa un conveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat i l’AMB pel qual la primera cedeix a la segona els recursos del cànon de l’aigua, durant 30 anys, a canvi d’una compensació única prevista pel mateix Govern en uns 800 milions d’euros a compte d’inversions en sanejament ja fetes per la Generalitat. Aigua és Vida denuncia “un robatori a la ciutadania i als ajuntaments” perquè “es pretén fer pagar dues vegades” per inversions hidràuliques en part ja amortitzades i pagades amb fons de cohesió europeus que no s’han de tornar. Però, sobretot, els moviments ecologista i veïnal denuncien l’entrega d’un impost públic com el cànon de l’aigua a mans privades, concretament a Agbar, que ha creat la filial Aigües Barcelona Finance per emetre bons a compte del cànon i facilitar que l’AMB pugui pagar els 800 milions a la Generalitat. I és que tota l’operació pivota sobre la societat mixta publicoprivada que gestiona el sanejament metropolità: un ens creat per l’AMB el 21 de maig de 2013 –amb els vots favorables del PSC i de CiU, l’abstenció del PP i d’ERC i l’oposició d’ICV-EUiA– i que té Agbar de soci majoritari, ja que controla el 85% de les accions. El president executiu del grup Agbar, Àngel Simón, va ser gerent de l’antiga AMB entre el 1989 i el 1995, quan va deixar l’ens metropolità per ingressar a la companyia d’aigües propietat de La Caixa i de la multinacional francesa Suez.

Irregularitats al Consorci de Collserola

Els darrers dies, l’AMB s’ha vist esquitxada per altres polèmiques que, un cop més, evidencien com de resguardada queda aquesta institució al darrere d’alguns organismes en els quals participa com a actor rellevant. Així, la Sindicatura de Comptes va presentar al Parlament, l’1 d’octubre, el seu informe de fiscalització sobre el Consorci del Parc de Collserola corresponent a l’exercici de 2012. La Sindicatura ha detectat irregularitats contractuals –la plantilla “difereix de l’estructura real de treballadors” i les nòmines inclouen un complement de productivitat que aparentment no està regulat–, així com obres i serveis adjudicades sense concurs malgrat superar el límit mínim per ser-ho. L’AMB participa en el Consorci de Collserola, creat el 1999, al costat de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat i de nou ajuntaments de la zona, i el seu pes en els òrgans decisoris és aproximadament del 30%.

La Caixa i Indra es queden la T-Mobilitat

D’altra banda, recentment s’ha conegut també que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) –organisme on l’AMB comparteix Consell d’Administració amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona i que gestiona un pressupost de 1.089 milions d’euros aquest 2014– ha adjudicat la implantació i la gestió del nou sistema de pagament del transport públic al grup SOC Mobilitat, integrat per CaixaBank, Fujitsu, Indra i Marfina. L’única oferta que l’ATM tenia sobre la taula implica un contracte de 70 milions d’euros per implantar, a partir del 2016, la nova targeta T-Mobilitat que ha de substituir els actuals títols de transport. El coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, critica la “gestió privada de la T-Mobilitat” en una entrada al seu blog. Específicament, Herrera denuncia que la decisió d’atorgar la T-Mobilitat al grup capitanejat per La Caixa s’ha fet “sense que ni tan sols hagi passat pel Consell d’Administració de l’Autoritat Metropolitana del Transport, ni s’hagi vist el plec d’informació, ni les condicions ni l’adjudicació”.

El Pla General Metropolità o la rendible joia de la corona

Amb tot, un exalcalde socialista afirma que “el gran poder fàctic de l’AMB” –que és poder polític i econòmic vestit de simple gestió està en el seu “control de l’ordenació urbanística” a través del Pla General Metropolità. Efectivament, el PGM és la joia de la corona de l’AMB des que la seva polèmica elaboració i aprovació entre el 1974 i el 1976 va ser el camp de batalla on el porciolisme, versió local del franquisme, es va batre en retirada davant del moviment veïnal i d’uns tècnics metropolitans progressistes dirigits per Albert Serratosa i Joan Anton Solans (que després seria totpoderós responsable d’Urbanisme a l’Ajuntament de Barcelona de la Transició i, posteriorment, a la Generalitat). Des del 1976, el PGM ha patit fins a un miler de modificacions puntuals, especialment significatives en nombre i característiques a partir de la dècada dels noranta. I, com explica l’exalcalde socialista, la clau de volta del poder de l’AMB rau en el fet que de les seves decisions aparentment tècniques depenen totes les plusvàlues de sòl que els canvis constants en el planejament urbanístic ofereixen als ajuntaments i a negocis sovint especulatius, amb les possibles derivades de corrupció o tràfic d’influències./Critic.

SALUT I BON VIATGE.

Share

CATALUNYA ESTRENARÁ UN SERVICIO DE BUS EXPRÉS A FINALES DE OCTUBRE

La Generalitat ha creado una nueva red de autobuses exprés que conectará de forma rápida los municipios que concentran el 40% de la demanda en Catalunya. Así lo ha anunciado el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha explicado que las cuatro primeras líneas interurbanas de las 40 que han diseñado comenzarán a funcionar tras el estreno del carril bus-VAO de la C-58, a finales de octubre.

Las 40 líneas elegidas suman 21,32 millones de pasajeros y las ocupaciones medias de los buses son de 30 viajeros por expedición. Los primeros recorridos que se realizarán con estos vehículos de altas prestaciones unirán Barcelona con distintos municipios del Vallès Occidental: Ripollet; Sabadell, Terrassa y Cerdanyola del Vallès-Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

INTERMODALIDAD
El director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, ha revelado que la parada desde la que saldrán los autobuses de la capital catalana estará situada en Sagrera-Merididana, con lo que los usuarios podrán conectar con el metro y Rodalies de Catalunya, fomentando de este modo la intermodalidad. Todos estos trayectos formarán parte del sistema tarifario integrado de la Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

Recoder y Font se han desplazado con uno de estos vehículos, que estrenan imagen corporativa. Además, se instalarán 26 paradas en las nuevas cuatro líneas, en las que se podrá consultar la información sobre estos transportes en tiempo real. Para financiarlas, destacó el director general, se ha utilizado la participación público-privada, ya que son los operadores de las líneas los que han financiado en un 66% los vehículos mientras que el resto lo asume la Generalitat.

CONTROL POLICIAL
Los responsables del departamento, a quienes también acompañaba el secretario de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, y otros directivos de la ATM y de distintas empresas de transporte, se han desplazado hasta los trabajos de la C-58 a la salida de Barcelona por la Meridiana, donde estos días se ultiman los detalles para la puesta en marcha del vial, que tal como publicó este diario se hará el 26 de octubre.

A pesar de que en el reglamento de circulación no aparecen los vehículos ecológicos, Ricard Font ha explicado que también podrán pasar porque así lo reclamarán al Servei Català de Trànsit. Se trata de los turismos que ya cuentan con una bonificación de un 30% de la tarifa en los peajes que son competencia de la Generalitat. Está por ver cómo se controlará el paso de estos coches, donde podrá viajar una sola persona (en vez de las tres o más permitidas), y que deberán estar debidamente identificados para que los Mossos d’Esquadra no los multen.

Font : el Periódico

SALUT I BON VIATGE
Share

CONCIERTO ULTIMATUM ROCK + STEELFORCE

Concierto de nuestros amigos ULTIMATUM ROCK y STEELFORCE este próximo sábado 10 de julio a las 22:00, en la sala Heaven & Hell Rock Club c/ Santa Anna, 27 Cerdanyola del Valles. Taxis Anarquía asistirá a este concierto, cualquier interesado en asistir a este concierto, que llame a nuestro teléfono 620-20-91-20 y le llevamos al concierto, así que ven al concierto de ULTIMATUM ROCK con Taxis Anarquía.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share