Arxiu de la categoria: centros sociales okupados

DEBAT SOBRE LA DOMINACIÓ LABORAL EN EL CAPITALISME DIGITAL, DISSABTE 18 DE FEBRER A LES 18:30 A LA CINETIKA

anti mwc

Un conjunt de persones i grups estem preparant (igual que l’any passat) unes jornades Anti Mobile Congress. En breu seran publicitades, es celebraran el 24 i 25 de febrer (divendres i dissabte) a Can Batlló. Per el dia 18 hi ha una jornada prèvia a la Cinètika (el Cine Okupat) per tracta el tema de la

DOMINACIÓ LABORAL EN EL CAPITALISME DIGITAL
Dissabte dia 18 de febrer a les 18:30 a la CINETICA (C/ Rambla Fabra i Puig 32, cantonada carrer de les Monges). Intervindran:

-Missatgeres de Deliveroo

-Participants en l’Assemblea de missatgers dels anys 80 (els qui guanyaren la relació laboral).

-Treballadors de Movistar

-Treballadors de HP

-Treballadores d’INDRA

-Participants en el conflicte del telemàrqueting.

-Treballadors de subcontracta d’Informàtica del Corte Ingès.

-Sector del taxi

-Especialista en jurídica.

Consistirà en intervencions curtes de cada un (no més de 10 minuts, si pot ser menys) i desprès un debat.

Més informació del conjunt de la campanya, 18-II i 24 i 25-II, manifestació el 1-III al web www.antimwc.alscarrers.org i antimwc@riseup.net

Es prega difondre les convocatòries.

INTRODUCCIÓ AL DEBAT:

Des de tots els fronts (catedràtics, executius, governants, educadors sindicalistes dominats…) ens estan advertint d’un canvi global que se’ns ve a sobre… la desaparició de milions de llocs de treball “no qualificats”. Aquesta catàstrofe laboral s’ha de produir (o aconseguir) gràcies al big data, a la intel·ligència artificial, la fabricació per adició (impressió 3D), la nanotecnologia i a l’internet industrial de les coses (2IoT), es tracta de l’economia 4.0 o de la fabricació 4.0, on el 4 fa referència a una suposada quarta revolució industrial.

Només a Europa, entre els treballadors de “coll blanc” s’han de produir la desaparició de 7 milions de llocs de treball, els “llocs especialitzats” generats seran sols de 2 milions. En el cas de la fabricació la situació és semblant, especialment allà on està concentrada, als països emergents, així FOXCONN (la empresa més gran del mon amb 1,3 milions d’emprats) a iniciat un procés de robotització molt ambiciós que pretenia tenir 1 milió de robots operatius per 2014, el pla va endarrerit, però va en camí.

Arreu del mon l’anomenada “economia col·laborativa” (economia de la submissió) guanya posicions i mou ja molt per sobre dels 2.8 bilions, molt especial en el sector de serveis. Es ven com col·laboració el que sols és dominació i explotació.

Tot això no seria possible sense les tecnologies de la mobilitat, la mobilitat ha deixat de ser un tema de comunicació (telèfons més de 7 bilions de connexions de telèfon mòbil). La mobilitat és també imprescindible per l’Internet de les Coses (indispensable per la “economia 4.0”) i que ara mateix suposa 8,4 bilions de connexions.

El treball al capitalisme digital no és:

-Innovador.

-Creatiu i motivador.

-No dona el poder als treballadors.

-No és compartir en lloc de posseir.

-No dona llibertat de treballar o no.

El treball al capitalisme digital és:

-Més explotador a través de subcontractes i “les noves” formes de contractació.

-Més precari.

-És control extrem que fa empal·lidir encarregats, cronoanalistes i maquines de fitxar.

-És aïllat en mans dels algoritmes i del capital.

-Ens fa desaparèixer del mapa mitjançant el treball domiciliari i a través de APP’s.

-És més humiliant que d’altres formes d’explotació.

I molt més.

NO ÉS UN NOU MON? ÉS TREBALL VELL!!!

Ni volem ni podem tirar endarrere i no volem seguir endavant amb el capitalisme en el seu camí. Potser si que estem davant de la quarta revolució industrial… llavors igual que va passar a la primera revolució, igual que els treballadors de Barcelona van cremar el vapor Bonaplata, haurem de trencar les noves màquines de dominació. Al segle XIX va ser el treball a la fàbrica, al segle XXI pot ser el treball a la economia de la dominació

Per nosaltres la única solució és tirar pel dret, i acabar amb el mon industrial, el capitalisme, les corporacions i tots els estats.

SALUT I BON VIATGE

FEBRER LLIBERTARI 2013

Aquest 2013 tornem amb una altra edició del Febrer Llibertari a Sants. Debats, xerrades, presentacions, rutes històriques, cicles de cinema…; tot plegat un esforç dels diferents col·lectius anarquistes de Sants per donar vida als nostres espais i portar al carrer les nostres discussions i inquietuds, mostrant els nostres valors i principis sobre la teoria i la pràctica de l’ideal llibertari.

Programació:

DIJOUS 31 DE GENER– Riego 37
19:30h Presentació del projecte, llibre i DVD “Al son del punk / Kuidado ke muerden: escenas del punk en Cuba” amb Pau Coll, corresponsable i impulsor del projecte amb Josu Trueba.
“Al son del punk / Kuidado ke muerden: escenas del punk en Cuba” es compon del treball documental de Josu Trueba, qui proposa fotos que capten la quotidianitat i intimitat de la vida diària dels punks a la illa caribenya. Retalls d’una forma de vida antagònica a la típica imatge de Cuba. A més, al llibre se li sumen imatges del taller de fotografia participativa impulsat pel col·lectiu barceloní Ruido Photo, que va facilitar càmeres digitals als mateixos punks cubans, perquè fossin ells mateixos qui fotografies sense el seu context . Deu d’ells van aprendre a utilitzar la càmera digital per presentar-nos un trosset de la seva realitat. La sinceritat i proximitat de les imatges avalen el resultat. L’experiència del taller es va gravar en el DVD que acompanya la publicació.

Dissabte 2 de febrer – Passatge del Vapor Vell
10h Parades de distribuïdores.
10.30h Debat “Les retallades als serveis públics. Lluites i alternatives des d’una perspectiva llibertària”
14h Paellada popular
16h Sobretaula musical

Diumenge 3 de febrer – CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons. “La Fuga de Segovia”
Relata la fugida del penal de Segòvia el 5 d’abril de 1976 de 29 presos polítics (24 d’ells militants d’ETA i cinc catalans del FRAP, FAC, MIL i PCE(i)) pel col·lector d’aigües fecals després d’haver cavat un túnel durant mesos, i que acabà amb l’arrest de 24 dels fugats, la mort en una trobada amb la Guàrdia Civil a Burguete (Navarra) d’Oriol Solé i Sugranyes i la fugida a França de quatre d’ells.

Dilluns 4 de febrer – Ateneu Llibertari de Sants
19.30h Presentació del Llibre: “La revolución de los comités. Hambre y Violencia en la Barcelona Revolucionaria. De junio a diciembre de 1936” amb el seu autor Agustí Guillamón
Aquest llibre és complement o continuació dels anteriors llibres d’Agustín Guillamón, “Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938) y Barricadas en Barcelona”. En ambdós es relaten els fets que, durant la guerra civil espanyola, van des del mateix començament i l’esclat de la revolució social, fins al triomf de la contrarevolució, al mes de maig de 1937.

Divendres 8 de febrer – Ateneu llibertari de Sants
19:30h Presentació del llibre: “¿Estás segura? Autodefensa y las claves de la auténtica seguridad” amb la participació de l’autora i instructora de defensa persona Karin Konkle.
Aquest treball és el resultat d’anys de dedicació de la Karin Konkle al món de la violència de gènere i a l’autodefensa. Konkle entén que la defensa personal no és només aprendre a pegar, i que la violència no sempre prové de persones desconegudes ni succeeix al carrer. En realitat, saber-se defensar implica saber dir que sí, o no, quan volem. Aquest llibre planteja la defensa personal com a protecció de la seguretat física a partir de mantenir  la calma, desenvolupar la intuïció, prendre consciència de l’espai i del perill, així com aprendre a comunicar-se amb claredat tant verbal com física.

Dissabte 9 de febrer – Can Batlló
Carnestoltes llibertari
11h Xocolatada i animació infantil amb Mimulus
14h Dinar popular per 5€. Reserves: febrerllibertari2013@gmail.com
18h Passi de documental: “Del Pintallavis a la bala”
19h Xerrada sobre “La F2, la fàbrica de guerra de Can Batlló” amb Agus Giralt historiador i autor del llibre “Del somni al silenci. República i Guerra Civil”
21h Festa de Carnestoltes amb música i karaoke

Diumenge 10 de febrer – CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons:
“Horas de luz” La història de Juan José Garfia, pres conflictiu, rebel protagonista de motins i fugues.
“Fugarse del infierno” Un petit homenatge al company Xosé Tarrío, pres anarquista que va lluitar contra la presó des de dins d’ella, que ens va explicar a tots i totes el que significa l’aïllament en el seu llibre “Huye, hombre, huye. Diario de un preso FIES”. Xosé mor 2 de gener del 2005, després d’una vida a la presó i sent aquesta la seva assassina.

Dilluns 11 de febrer – Centre Social de Sants
19:30h Xerrada “Nosotros somos los que hemos hecho esta ciudad. Autoorganización y mobilitzación vecinal durante el franquismo y la transición”.

Dissabte 16 de febrer – Espai Obert
10h Jornada contra l’atur

Diumenge 17 de febrer – CSA Can Vies
19.30h Cicle de cinema contra les presons: “Menores y guardianes”
El 2004 Phillip García, de 16 anys, apareix mort en un centre de menors de Tenerife. Cinc anys després, la justícia va imputar per tortures i amenaces a diversos treballadors del centre. La història d’aquest jove no és l’única que apareix en aquest documental, que comença preguntant pels delictes i càstigs d’aquells que encara no han complert divuit anys.

Dilluns 18 de febrer – Ateneu Llibertari
19:30h Xerrada-debat “Desesperación urgente. El goce como deber capitalista”

Dimecres 20 de febrer – CSA Can Vies
19:00h Presentació del llibre “La memoria y el fuego” de Jorge Valadas a càrrec de Quim Sierra, traductor de l’edició en castellà.
Un segle més tard, la societat portuguesa es presenta de nou sense energia i iniciativa col·lectives, amb la imaginació anestesiada per l’alienació mercantil. Inepta per resistir les forces destructives del corró compressor europeu, amb més raó es revela incapaç de pensar la utopia d’un altre món. En les següents pàgines es convida el lector a un altre viatge, un viatge que no fa taula rasa del passat. Després de demorar en alguns passatges desoladors de l’evolució present, surt de les autopistes de la modernitat neoliberal per penetrar en les senderes poc conegudes de la memòria dels vençuts, a la trobada de senyals i vestigis de la utopia social enterrats per sota del ciment i del crèdit.
21:30h Sopador popular.

Divendres 22 de febrer – Espai Obert:
19:30h Xerrada – debat “Anotacions entorn la crisi” presentat per Etcètera

Dissabte 23 de febrer
– Pl. Joan Peiró
10h Trobada distribuïdores i xocolatada
11:00h Xerrada: “Memòria històrica i vida quotidiana”
12:30h Vermut
– Espai Obert
21h Sopar–debat de La Rosa dels Vents per 7€: “És necessària una organització llibertària?”

Diumenge 24 de febrer
– Pl de Sants
17h. Ruta per la història del moviment obrer a Sants.
– CSA Can Vies
19:30h Cicle de cinema contra les presons: “Ezkaba, la gran fuga de las cárceles franquistas”
En plena guerra civil espanyola, 795 presos van fugir d’un dels penals més durs del règim franquista: 585 van ser recapturats, 210 van ser assassinats i només 3 van aconseguir passar la frontera. Aquest documental conta de veu dels protagonistes, qui eren, com van arribar allà, en quines condicions vivien i com va poder ser possible aquella fuga. La dictadura primer i el pacte de silenci de la transició després va voler que no es conegués aquesta història. És una reflexió sobre la memòria històrica i l’amnèsia social.

Dilluns 25 de febrer – Ateneu Llibertari de Sants
17:30 Teteria antirepressiva

Dissabte 2 març – Ateneu llibertari de Sants
19.30h Presentació del Llibre: “La ética de Kropotkin” d’en Álex Alfaro Blanco
Ens correspon a les persones conscients canviar l’actual ordre de les coses, anant a l’arrel dels problemes per solucionar-los, i no quedant-nos en visions parcials. hem de ser radicalment valents. Una de les eines que tenim és l’ètica, entesa com la forma de relacionar-nos amb el nostre entorn, trencant amb el divorci existent entre teoria i pràctica. la vida és transformació. l’ètica també, sent al seu torn necessària en tot procés evolutiu. Aquest treball s’ha realitzat entenent l’ètica com la pràctica de la moral, per mitjà de la consciència del món real que ens envolta, en paraules de Piotr Kropotkin: “és l’ètica, la ciència dels principis fonamentals de la moral”. des d’una òptica científica, ni ètica ni moral han d’estar necessàriament lligades a la visió metafísica. Aquest llibre és un intent de resumir els fonaments bàsics de l’ètica, segons el pensador rus.

Espais:

  • Ateneu Llibertari de Sants
    c/ Maria Victòria, 10
  • CSA Can Vies
    c/ Jocs Florals, 42
  • Can Batlló (Bloc 11)
    c/ Constitució, 19
  • Ciutat Invisible
    c/ Riego, 35
  • Centre Social de Sants
    c/ Olzinelles, 30
  • Espai Obert
    C/ Violant d’Hongria, 71

 ENLLAÇ:
 http://febrerllibertari.sants.org/

SALUT I BON VIATGE.

Organitzen:

Edicions anteriors:

20 OCTUBRE 11.30h, pl.SANTS MANIFESTACIÓ EN DEFENSA DEL CSA CAN VIES

A LA QUARTA TAMPOC NO VA LA VENÇUDA

El març del 2011 se celebrava el darrer dels judicis que ha hagut d’afrontar el Centre Social Autogestionat Can Vies en els seus 15 anys de
vida i activitat. Després d’una sentència favorable al CSA, ara l’Aud
iència Provincial  pretén donar la raó a l’empresa propietària de l’edifici, TMB, i
d’aquesta manera enderrocar 133 anys d’història i 15 anys d’autogestió.Un
cop més, Can Vies afronta una amenaça contra la seva pervivència.

*CANVIES ÉS DEL BARRI*
En aquests anys ha demostrat l’imprescindible que és pel veïnat tenir
espais allunyats de la tutela de les administracions i del mercat. S’hi
han
dut a terme infinitat de projectes per denunciar les desigualtats socials,
l’explotació laboral, els processos especulatius que desfiguren els
nostres
barris… Alhora s’han generat altres fórmules de vida, de cultura popular,
nexes de solidaritat entre persones que han construït i assajat
alternatives socials, laborals, d’oci i de consum no lucratives. I això, a
l’Ajuntament, no li agrada.

*AJUNTAMENT, TMB I FARSES URBANÍSTIQUES*
Els arguments de l’Ajuntament (accionista majoritari de TMB) emprats per a
justificar el desallotjament plantejaven la necesitat d’enderrocar
l’edifici per construir la nova estació de Mercat Nou. La pròpia realitat
ha desmuntat aquest argument, ja que l’estació s’ha pogut construir amb
Can
Vies dempeus. Ara, el Calaix de la Vergonya també serveix d’argument per
l’enderrocament, però els mateixos plànols demostren que es pot fer
aquesta
obra -criticable en molts aspectes- sense enderrocar l’edifici.

*EL BARRI #SOMCANVIES *
Can vies som el barri, un barri amb esperit lluitador. Un barri que no
encaixa amb el model Barcelona i en representa una amenaça. Amb
l’Assemblea
de Barri vam aconseguir unes festes populars al Parc de l’Espanya
Industrial. Can Batlló no seria concebible sense el llarg recorregut de
les
okupacions. Publicacions comunitàries com La Burxa no existirien sense
l’aixopluc de Can Vies, així com projectes de cultura popular com la Colla
Bastonera. Resumint, Can Vies No és un espai aïllat: forma part del variat
i complex teixit social del barri. Un teixit que conforma una densa xarxa
de suport mutu que ha demostrat en diverses ocasions que juntes ho podem
tot. Una advertència: si ens toquen a una, ens toquen a totes!

No passaran!

*Juntes #SomCanVies*
Defensem els espais de llibertat, solidaritat i d’organització social de
Sants.

CAN VIES 3- TMB 0

TOTES COLZE A COLZE HEM ATURAT LA DEMANDA!

La lluita continua!

SALUT I BON VIATGE.

25 AÑOS DE BRONKA

25 anys de Radio Bronka

Dissabte 7 de Juliol al CSO kamykaz .
C/Verge de la Paloma s/n Esplugues del Llobregat <M> Sant Ildefons L5.
A les 18:00- Taller de Streaming d´audio i podcast. Monta el teu propi mitjá lliure
de 20:00 a 22:00 Radio en viu amb entrevistes amb companyes participants en moviments socials i lluites al Baix Llobregat. Retrasmés en directe per el 104.5 i per la xarxa
Desde les 22:00 en endavant: Brutal Dj Party (Bona música seleccionada per reconeguts pd, s de Radios Lliures. Ballaruca fins que surti el sol).

SALUT I BON VIATGE.

CARRER CROS Nº 10

 La necessitat d’un taxista és conèixer els carrers de la ciutat en les que treballa, per exercir el seu treball de transport de persones el més eficientment possible. La rutina del taxi és agafar ciutadans i portar per la ruta més curta cap al carrer, avinguda o plaça de vol el ciutadà. Els taxistes memoritzen i aprenen els carrers, avingudes i places de memòria que dia a dia recorren, de manera que només s’aprèn en nom del carrer i la ubicació dins de la ciutat, sense parar-nos a pensar que darrera d’aquest carrer o plaça hi ha molt  més que un nom i un numero, com per exemple el carrer Cros número 10.


Ver mapa más grande 

 El carrer Cros està en el popular barri de Sants del districte Sants-Montjuïc, per entrar en aquest carrer amb el cotxe s’ha d’entrar des del famós carrer de Sants, ja que el carrer Cros és d’una sola direccio. En el número 10 d’aquest carrer Cros actualment hi ha un col · legi. Aquest col · legi no sempre va estar en aquest carrer, existia un altre edifici. Un edifici que passaria a la història com el primer Centre Social Okupat de la història a Catalunya, per explicar la història d’aquest carrer Cros número 10 hem de tornar a l’any 1987.

 La casa okupa “Cros 10” ha sigut considerada de vegades com el primer Centre Social Okupat de la Història de l´okupació a Catalunya. Això no seria del tot cert, ja que anteriorment ja van existir projectes i okupacions, però com a mínim es pot afirmar que va ser el primer centre social al districte de Sants de Barcelona, l´okupació que es realitzà el 6 de juny de 1987 al carrer Cros número 10: l´Ateneu Alternatiu i Llibertari de Sants. Aquest nou espai va ser okupat per gent majoritàriament jove i va tenir un caire llibertari. El local va servir per difondre i donar cobertura a diferents àmbits de lluita des de 1987 fins a inicis dels ´90: exposicions de diferents temàtiques, realitzacions de “graffities”, difusió de lluites en suport a presos com la del pres polític Sánchez Casas, difusió de la lluita insubmissa, sobre alliberament animal….Van ser diferents exemples d´un centre social que va servir també com a pedrera per a diferent gent durant anys.

 També va ser un dels primers centres que va iniciar una llarga lluita per tal d´evitar el seu desallotjament. A la tardor i inicis de l´hivern de 1987 comencà la defensa legal de l´espai. Per exemple el 9 de novembre d´aquell any es va reclamar la presència dels i les okupes a comissaria i es van presentar 87 persones per a identificar-se solidàriament. Va ser una mena de presentació com les que realitzaven els insubmissos, però en aquest cas per solidaritat amb la lluita okupa. La defensa de l´espai es basà fonamentalment en la desobediència civil i la via judicial. Per exemple, es va reforçar la “defensa” de l´edifici en cas de desallotjament, es van realitzar manifestacions solidàries, com la que es va realitzar a Sants el 16 d´abril de 1989, amb 250 persones pels carrers defensant la continuitat de l´espai, es va portar una lluita de defensa legal que va servir també per a iniciar una via legalista i fins a cert punt possibilista en els jutjats però que, en tot cas, connectava amb el mateix possibilisme que des dels seus inicis, el 1984, van mostrar les primeres okupes.

 Fins el seu desallotjament va ser un espai actiu, amb els seus alts i baixos i problemes interns. El juliol de 1990, per exemple, no hi havia cap persona vivint a l´espai i era utilitzat bàsicament com a local d´assaig per a grups musicals i punt de reunió de diferents col.lectius. També una participant de l´okupació de Cros 10, sense concretar-me l´any, i que posteriorment seguirà en altres okupacions, comentà que mentre estaven de viatges per Europa en altres okupes ella i altres companys, a l´okupa de Sants, una sèrie de punks drogates i toxicòmans es van mig apropiar del local, a la tornada ja us podeu imaginar que el tema era com fer-los fora de l´espai…. .

 La problemàtica de la droga serà present sempre dins de gran part de les okupacions però, en certa manera, l´heroina era un tipus de droga que en moltes cases i centres socials no serà ben rebuda.
Cros 10, a més a més de ser un centre pioner, serà també important ja que serà la primera okupa de Barcelona ciutat que superarà la barrera psicològica d´un mes d´okupació, barrera que, per altra banda, superarà de llarg.

 En suport al “CSO” Ateneu Llibertari de Sants, es treu un EP de l’any 1988, amb Tres bandes de la Barcelona antiolímpica, propulsores de l’harcore punk català, L’odi social, Antidogmatikss i Antimanguis, dos temes cadascun. . El EP està editat pel mitic fanzine NDF (Nens Drogats per Frank Sinatra) i per Tralla Records. Amb una grandiosa portada del inigualable Azagra.Un històric EP que val la pena tornar a recordar, una de les frases que sortia al fanzine de l’EP i que resumeix molt bé la història del carrer Cros número 10, es aquesta:

“D’aquesta manera sobtenien el que se’ls negava, un local on viure, viure no és només dormir, alimentar-se i produir, és molt més, és riure, sentir, comunicar-se, jugar ….

 *Fonts consultades: OKUPACIÓ A CATALUNYA 1984-2009de FRANCISCO DE PAULA FERNÁNDEZ GÓMEZ

DESCARREGAR:
http://www.mediafire.com/?416n55643gnmn26

SALUT I BON VIATGE.

TRINITAT VELLA

Aquesta parada és a la plaça de la Trinitat i el carrer del turo de la Trinitat número 23 del barri de Trinitat Vella. Aquesta parada hi ha al barri des de fa 30 anys, segons el veïnat, l’aparició dels ràdio taxis i l’arribada del metro al barri, va fer que usuaris i taxistes deixessin d’acudir a la parada. A dia d’avui des del barri es demanen els taxis per telèfon i el veïnat es queixa que la parada de taxis no funciona, convertida a dia d’avui en aparcament d’altres vehicles.

A principis del 2005 des de taxis anarquia vam decidir tornar a recuperar la parada de taxi, 2 taxis prestem serveis durant 1 any cada dia sense aconseguir la participació dels l@s taxistes que viuen al barri. El veïnat va respondre amb molt de interrelació esperant l’arribada de taxis a la parada trucant per telèfon, l’inici de les reivindicacions de les parades a les clíniques Quirón i Dexeus va fer que finalitzés la nostra intervenció a Trinitat Vella. A dia d’avui i convinan la lluita per la parada de l’estació de Sants (plaça paisos catalans) vam decidir tornar a prestar servei en Trinitat Vella amb la qual cosa demanem al col.lectiu del taxi que en passar per aquesta parada pari 10 minuts, perquè el barri vegi presència de taxis a la parada i vagi quan necessiti taxi, d’aquesta manera la parada torni a funcionar amb normalitat.
No vasta amb aconseguir noves parades de taxi …. i altres coses, és tan important fer-després funcionar, els canvis no han de ser-ho només en aparença sinó ser una realitat.
AQUESTA PARADA DEDICADA AL L@ S SQUATTERS DE LA CASA OKUPADA (que va existir al BARRI) KAN MIREIA AMB LA PLAÇA DE LA TRINITAT

SALUT I BON VIATGE.