Arxiu de la categoria: asociaciones

COLECTIVOS DE DISCAPACITADOS RECLAMAN MÁS TAXIS ADAPTADOS

Barcelona, 15 feb – Los colectivos de personas discapacitadas han pedido este viernes que al menos un 5% de licencias de taxi de Barcelona sean para vehículos adaptados en cumplimiento con el Real Decreto 1544.

El Decreto manifiesta que los taxis pedirán voluntariamente que su vehículo sea adaptado, pero que en el caso de no llegar al porcentaje requerido, los ayuntamientos exigirán a las últimas licencias que se concedan que su taxi sea accesible y estos prestarán servicio de “forma prioritaria” a las personas con discapacidad.

Un grupo de personas y entidades del sector de la diversidad funcional han impulsado una denuncia contra el Instituto Metropolitano del Taxi (IMET) y han convocado tres asambleas para “acordar los términos de la denuncia” el 25, 27 y 28 de febrero en diferentes centros cívicos.

La Plataforma de Diversidad Funcional de Barcelona asegura que transcurridos más de 10 años, Barcelona está “muy lejos de disponer de los 525 vehículos que este RD prevé (5 % de 10.500 licencias), tan solo 88 vehículos adaptados prestan servicio en uso preferencial para el colectivo de personas con discapacidad”.

La carencia de vehículos adaptados implica que conseguir un taxi “a determinadas horas sea imposible, no habiendo servicio nocturno y cobrándose una tarifa mínima de 13,95€ de manera ilegal bajo amenaza de no volver a atender a ese pasajero”.

El 25 de febrero se celebrará la primera asamblea a las 17 horas en el Centro Cívico de Sant Martí, seguida de una reunión el día 27 de febrero a las 11 horas en el Centro Cotxeres de Sants y una posterior manifestación en Plaza Espanya y una última congregación el 28 de febrero a las 11 horas en el Centro Cívico Sandaru.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

LOS TAXISTAS CORTAN LA CASTELLANA DURANTE LA REUNIÓN EN FOMENTO

El corte de la Castellana se suma a la huelga que el taxi mantiene desde el sábado en demanda de medidas que limiten la expansión de las empresas VTC.

Taxistas de todo el país están secundando la huelga, sumando concentraciones por las capitales más importantes del país, como Barcelona, Valencia o Sevilla.

Los taxistas de Madrid han cortado este mediodía el centro de Madrid, al tomar con miles de sus vehículos un tramo del Paseo de la Castellana, una de las principales arterias de la capital, el que coincide ante la sede del Ministerio de Fomento.

El colectivo ha tomado todos los carriles de esta vía menos dos, que han dejado para ambulancias y posibles emergencias. La concentración se alarga desde la zona de Azca hasta Gregorio Marañón, principal eje de negocios de la capital, ante una importante presencia policial.

El corte del Paseo de la Castellana se suma a la huelga indefinida que el sector del taxi mantiene desde el sábado en demanda de medidas que limiten la expansión de las empresas de vehículo de alquiler con conductor (VTC), las firmas como Uber y Cabify.

La concentración tiene lugar en tanto a las doce de este mediodía esta prevista la reunión entre las principales asociaciones de taxistas y el Ministerio de Fomento para intentar atajar el conflicto en el sector.

Además, taxistas de todo el país están secundando la huelga, sumando concentraciones por las capitales más importantes del país. Barcelona, Valencia, Sevilla o Bilbao son algunas de las ciudades donde más se están movilizando los taxistas.

En Barcelona, los taxistas continúan con la huelga indefinida iniciada el pasado viernes a raíz del fallo del TSJC que mantuvo la suspensión del reglamento de Colau para frenar a Uber y Cabify. Desde el mismo viernes por la tarde, mantienen centenares de taxis aparcados en los carriles centrales de la Gran Via, una de las principales arterias viarias de la ciudad, donde algunos han llegado a pasar la noche.

Este lunes además han trasladado la movilización a la parte baja del Passeig de Gràcia. Los comerciantes del centro de la ciudad han lamentado la pérdida de ventas y de imagen de la ciudad que provoca la protesta, mientras la Generalitat y el Ayuntamiento evitan pedir a los taxistas que levanten la protesta, a la espera de la reunión con Fomento de este lunes.

El centro de Valencia se ha visto colapsado este mediodía después de que los taxistas, en huelga indefinida por las licencias VTC, se hayan concentrado con sus vehículos a las puertas de la delegación del Gobierno, ubicada en la céntrica calle Colón. La sala de tráfico del Ayuntamiento de Valencia ha informado de que sobre las 12 horas se ha cerrado a la circulación el Puente del Real y se ha registrado alta densidad en las calles San Vicente, Guillem de Castro y las avenidas Tres Forques y del Cid, además de la citada Colón. Tampoco hay servicio por huelga en los aeropuertos de Manises y Alicante-Elche.

Los taxistas de la Región de Murcia  se adhieren a las movilizaciones de sus homólogos de Madrid, Valencia o Barcelona y declaran la huelga indefinida del sector. La huelga comenzará mañana martes día 31 a partir de las 12:00 y tendrá unos servicios mínimos que serán gratuitos y estarán orientados a personas que tengan algún tipo de problema de movilidad o para casos urgentes.

A lo largo de este lunes, los taxistas se reunirán con el ayuntamiento para fijar cuántos serán los vehículos que cubrirán estos servicios mínimos, aunque fuentes del sector del taxi afirman a este periódico que serán unos 50 taxis, en horario de mañana y tarde, los que se pondrán a disposición de los usuarios.

Por su parte, los taxistas de Toledo se han solidarizado y han mostrado su apoyo a sus compañeros de Madrid, Barcelona y de todas las ciudades que están en huelga con una concentración en la Plaza de Zocodover y con una marcha lenta de taxis en la ciudad.

Así lo ha explicado en declaración de los medio el portavoz y vicepresidente de la Asociación Local del Taxi de Toledo, Agustín Mejía, quien ha manifestado que están a la espera del resultado de la reunión que están manteniendo el Ministerio del Fomento con representantes del sector del taxi en Madrid para tomar la decisión de “plantear si hay huelga o hacer otro planteamiento” en la ciudad de Toledo.Los taxistas zaragozanos se unen a la huelga iniciada por sus compañeros en Madrid y Barcelona. El paro en la capital aragonesa comenzó la pasada medianoche y, según la Asociación Provincial de Auto-Taxi de Zaragoza (Apatz), el seguimiento es “prácticamente del 100 %”. Se han establecido unos servicios mínimos del 10 % y están en funcionamiento todos los coches adaptados para trasladar a personas con movilidad reducida.

Jesús Belenguer, secretario de la asociación, asegura que anoche recorrieron las estaciones de la ciudad para informar a los ciudadanos del medio de transporte que podían utilizar. A las personas con movilidad reducida, dice, “se las lleva siempre”.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

1 DE MAIG DE 1891, LA PRIMERA ORGANITZACIÓ AUTÒNOMA DE DONES. LA SOCIETAT AUTÒNOMA DE TREBALLADORES

Avui fa 126 anys, el 1891, es va celebrar per segona vegada a Barcelona la lluita del primer de maig… quan el primer de maig era dia laborable i no estava manipulat ni per l’Església Catòlica (Sant Josep Artesà) ni per els estats. Rarament el moviment obrer podia sortir de la clandestinitat, les persecucions, acomiadaments, empresonaments, deportacions… i morts eren el pa de cada dia.

El primer 1 de maig va ser la convocatòria d’una vaga general, indefinida, fins la consecució de les 8 hores, el seguiment va ser quasi total els primers dies, per anar baixant progressivament, de fet no es va recobrar la “normalitat” fins la segona setmana de maig.

Per el primer de maig de 1891 es va convocar també una vaga general (fins aconseguir les 8 hores), la ciutat va ser envaïda per milers de Guàrdies Civils i soldats, el resultat final va ser morts, ferits, empresonats i clandestinitat.

Els capitalistes, els capellans, els burgesos, bona part de la menestralia i la intel·lectualitat de la renaixença contemplaven indiferents aquests fets, quan no aplaudien als repressors… i hi ha encara qui es sorprèn de l’odi de classe que va esclatar 45 anys desprès, 45 anys de repressió, de morts, d’empresonament i de misèria.

Aquell 1 de maig havien 3 grans posicions. La dels socialistes convocant vaga el mateix dia, però centrant l’acció en grans manifestacions al carrer (com havien fet l’any anterior), la dels moderats (i desacreditats) al voltant de les Tres Classes del Vapor i la influïda per l’anarquisme que es centrava en la vaga general fins aconseguir les 8 hores.

Però el que va caracteritzar aquell 1 de maig va ser la irrupció de les dones treballadores com a força autònoma organitzada, amb la presentació a traves de 2 mitings de la “Sociedad Autònoma de Trabajadoras de Barcelona y su Plano (SAT)”.

El primer míting va ser el 12 d’abril i en ell van assistir homes, encara que se’ls va convidar a marxar per deixar entrar a centenars de dones que havien quedat fora. El segon, el dia 25 d’abril, va ser el que ara anomenem un acte no-mixta, segurament el primer acte no-mixta de caràcter feminista i obrer de Catalunya i de la península.

La SATB, que va tenir una vida molt curta en no poder resistir la repressió posterior al primer de maig, no es limitava a les treballadores de les fàbriques, també estava molt interessada en les dones que treballaven aïllades, les modistes, les planxadores, les camiseres, les sabateres i també les minyones i dides… i en les reunions van intervenir nombroses dones d’aquests oficis.

A part de les dues mestres racionalistes, Soledad Gustavo que va enviar un escrit de recolzament (http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/2911.html ) i Isabel Vila (https://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_Vil%C3%A0_i_Pujol ), la resta eren treballadores com la teixidora Teresa Claramunt (https://ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_Claramunt_i_Creus ), la camisera Joaquima Matas, la sastressa Dolors Fané, la serventa Mercedes Fontserè… i moltes d’altres.

La principal reivindicació és organitzativa “la mujer arrastra mil fatigas por no haberse organizado convenientemente como los Hombres”  reclamant la organització autònoma “excluir toda dirección administrativa y representación de los Hombres”, però també econòmica, denunciant una “bretxa salarial” del 50%, els mísers sous i les llarguíssimes jornades… també dednunciaven el paper de la organització més tradicional dels obrers catalans les “Tres Clases del vapor”, en paraules de Teresa Claramunt “No es sana la asociación las Tres Clases dirigida por hombres que son verdaderas sanguijuelas de la clase”.

Hi ha també una pinzellada antimaquinista, la camisera Matas denunciava que des de la invenció de la màquina de cosir el jornal va baixar de 20 a 10 pessetes setmanals, mentre que la jornada es va intensificar.

És cert que una part minoritària de les oradores va defensar el paper de la dona a la llar, però fins i tot en aquest cas es va defensar una vaga de “cures” per el primer de maig, una de les oradores, animava a les dones a deixar de fer les feines domèstiques el primer de maig i dir a pares i germans “alsa cap al carrer!, buscar menjar, allà on hi hagi!”… En un altra sentit, ja que no es tracta de cures familiars, però semblant, cal citar la proposta de la treballadora domèstica Mercedes Fonseré “pidan todas a los amos que las traten con más respeto ya que muchas se las considera peor que a los perros” i aconsellava que “el dia 1 de mayo, a la una de la tarde, abandonen a sus amos, y que las señoras vayan ellas a la plaza”.

En acabar la reunió Teresa Claramunt va llegir les bases de la Societat Autònoma de Treballadoras:

1.º Que para sustraerse á la explotación industrial es indispensable recurrir á la asociación.

2.° Que ya que los industriales han extremado a rebaja de la mano de obra del trabajo de las mujeres  por considerarnos  débiles y desvalidas, a las mujeres corresponde por dignidad y por necesidad la gestión de la acción resistente.

3.º Que á fin de que nadie se prevalga de la preocupación de la supuesta debilidad femenina para fundar funesto caciquismo, se excluye de las sociedades de trabajadoras la dirección, administración o representación de los hombres.

4.º Que queden c instituidos los núcleos organizadores de las saciedades de sastras, zapateras, costureras y una agrupación de trabajadoras de varios oficios de 1a que se desprenderán los núcleos organizadores de los distintos oficios que cuenten suficiente numero para organizare en lo sucesivo.

5.º Que arrancadas al hogar y á los deberes domésticos por el monopolio que de los medios de producción ejerce la clase capitalista en perjuicio de los trabajadores, aspiran á la solidaridad coa todos los explotados; y se asocian al movimiento reivindicador del 1.º de Mayo, poniendo de su parte toda su presión y energía para que sus padres, sus esposos, sus hijos y sus hermanos lleven á feliz término la conquista de las ocho horas.”

Com veiem hi ha algunes contradiccions, però en termes generals són unes bases encara vigents casi en la seva totalitat.

La reacció de la premsa conservadora, progressista i republicana va anar des de el menysteniment fins a la condescendència.

Molts periodistes es van dedicar a glosar la roba i l’aparença física de les participants, sobretot el corresponsal de “la Vanguardia”: “ejercían de secretarias dos lindas jovencitas, una con sencillo traje negro y un lazo crema al cuello, otra con vestido claro liso y lazo rosa, no siéndonos dado publicar su nombre al haberse opuesto”, “Consuelo Roquetas guapita joven rubia de pelo lacio” “Carmen Damoto, joven con el perfecto tipo de obrera catalana”... de Teresa Claramunt no en fa cap comentari…

Algunes de les perles de la misogínia periodística despreciativa es relacionen a continuació, n’hi han més segurament més bèsties:

“Un Meeting socialista anárquico realizado por Hombres se comprende, realizado por mujeres exclusivamente es una verdadera aberración”.

“El Meeting femenino demostró una vez más que la oratoria tribunicia constituye un arte esencialmente viril que no se ha hecho para débiles mujeres. Mal está la mujer en la fábrica, pero todavía peor en la tribuna”.

“No basta que les dones se posin les calsas. Per adquirir autoritat e inspirar lo degut respecte, es ademés necessari que s’fassin engruixir la veu”

“Es va parlar de huelgas y de la revolució social, y això en llavis d’una dona me sembla una verdadera heretgia; lo mateix que si un home parles de vora vius, repunts i sobrefilats”.

“Res de lo que les dones intentin pot donar resultat, sense la fecunda intervenció dels homes”.

Així no sols van ser mítings “no-mixtes” sinó que volien articular una organització autònoma de dones treballadores organitzades per oficis, sembla mentida que hores d’ara, 127 anys desprès, encara s’hagi de discutir aquests temes en els mitjans anarquistes.

Informacio: http://negreverd.blogspot.com.es/

SALUT I BON VIATGE

 

Share

CURTCIRCUITANT LA XARXA

Fa uns dies (el dia 8) durant la suposada “vaga general” es va produir una acció original, i innovadora al nostre país (en altres pot ser fins i tot habitual): es van tallar més de 70 punts de la xarxa de comunicacions, trens i carreteres.

Tot plegat no estava del tot planificat i va néixer d’assemblees de base, assemblees penetrades per partits polítics és cert, però assemblees amb voluntat d’autonomia. La coordinació laxa es posa en manifest per el fet de que, per exemple, a Sants no es van tallar les vies de l’AVE fins a la tarda, en aquest cas la falta de coordinació és un indicador de virtut, d’autonomia…

La manipulació de partits i de posicions autoritàries no és una característica exòtica, qui hagi participat en qualsevol procés que es reclamava assembleari s’ha enfrontat en un moment o altre amb situacions com aquesta, ja sigui el 15M, la constel·lació de plataformes ecologistes, totes les vagues assembleàries (des de ROCA a Panrico)… la única manera d’evitar això és autolimitar-nos, però tots coneixem cassos de manipulacions autoritàries a CSO, Ateneus, Sindicats… és l’autolimitació un bon camí?

Un tema afegit és el nombre relativament baix de persones participants, en contrast amb les megaconcentracions de l’ANC. Molts dels talls estaven protagonitzats per unes desenes de persones (excepte a Girona), en total, simultàniament, no devien haver més de 2 o 3.000 persones, la conclusió és que un o uns grups decidits (no grupuscles) poden aturar un país, una ciutat… un continent?.

Per altra part en d’altres manifestacions més multitudinàries al voltant del “procés”, el paper de la gent era coreogràfic, les persones formant imatges, mosaics, cadenes… per donar sentit a les negociacions i discursos de polítics i jerarques. En canvi als talls de les xarxes el protagonisme era de les persones compromeses amb el tall, que s’enfrontaven amb els seus cossos als conductors i viatgers aturats, negociaven amb ells i que s’han trobat amb la reticència dels polítics i activistes professionals.

Certament si la policia hagués carregat els talls no s’haurien mantingut, al menys en el mateix format… cal recordar com els miners i treballadors reconvertits (manifestants dels més durs) del cantàbric van utilitzar els talls itinerants (tallar i fugir al bosc o al camp en arribar la poli), no estem en una situació com aquella, però poden arribar-hi.

El capitalisme, els estats, les policies… actuen en xarxa, mitjançant, el FMI, la UE, la Europol i la Interpol… resulta evident que sols es pot actuar contra ells interferint les seves xarxes, anul·lant nodes… i com les seves xarxes estan interconnectades qualsevol interrupció afecta al conjunt, no es necessita buscar el node concret, ni la línia dedicada, qualsevol punt afecta. Això pot fer que, al mateix temps que es facilita l’acció directa, aquesta esdevé difusa i global sense necessitat de coordinacions: “no fa falta organització quan la gent està organitzada”.

Hi han molts exemples d’atacs a les xarxes, alguns recents i altres antics, des de l’antiguitat els insurrectes han fet que els camins i els mars fossin insegurs, però nosaltres ens referim a una situació posterior, a una fase de major complexitat, més enllà del camí ral… parlem de les xarxes cada cop més complexes, des de l’aparició del ferrocarril, del telègraf i del telèfon, fins els moderns sistemes en xarxa, internet, fibres òptiques, wifi…

Ja les sufragettes del Regne Unit van identificar la importància de les comunicacions per colpejar al capitalisme patriarcal atacant el sistema postal, abans el desplegament del ferrocarril ja va ser contestat per aquells a qui atropellava.

Si mirem la història recent (i no tan recent) dels estats europeus, especialment l’espanyol trobem multitud d’exemples de talls a les xarxes.

Des de la “guerra del pimiento” el setembre de 1973, en ple franquisme, en que pagesos navarresos van tallar durant hores la carretera Pamplona Zaragoza i la via del tren Barcelona Irún, demanant un preu just a les envasadores per la collita de pebrot.

Fins les lluites contra l’augment del preu del transport, com “toma el metro” a Madrid el 2012, on el 25 d’abril es van aturar 13 combois i el 8 de maig 10, amb centenars d’afectats i un grapat de detinguts, o STOP pujades de Barcelona.

A França i Alemanya, els mesos d’octubre i novembre de 2005, es van interrompre per sabotatge les línies de tren de gran velocitat TGB en diversos punts, sembla que era una protesta contra el transport de residus nuclears a Alemanya, però l’estat francès el va utilitzar per endegar una operació contra “l’anarquisme-autònom”.

Passant per les lluites contra el contracte de joves a França el 2006 contra la CPE (un model de contracte precari per joves) o el 2016 contra la reforma laboral, talls d’autopistes, bloqueigs de ponts.. i invasions de pistes d’aterratge.

No sols s’han pogut bloquejar xarxes de comunicació terrestres: pescadors de tot el litoral de l’estat van bloquejar els port durant l’octubre de 2005, Barcelona, Tarragona, Cartagena, València, Alacant… i sobretot a Màlaga on es van bloquejar els 5 ports de la província. Barcelona es va quedar sense control semafòric el 17 i el 18 de juliol de 1997 (una acció dels treballadors contra l’amenaça d’acomiadaments), els treballadors de manteniment de l’enllumenat del barri de Sant Martí de Barcelona el van deixar a les fosques per defensar-se d’un ERE, per desembre de 2016…

Potser l’exemple més reeixit d’atacs a la xarxa, tant per la seva diversitat, durada i èxits parcials, com per els trets d’originalitat de moltes de les seves organitzacions (https://www.lahaine.org/internacional/curiosa_anarquistas.htm )va ser el moviment piquetero de l’Argentina durant els anys 70/80, un moviment que va crear una identitat pròpia per els més desfavorits, més enllà de la d’aturats, una identitat activa, més activa que la dels obrers amb treball… cert que el moviment piquetero és molt divers, que hi havia sectors lligats al peronisme (mafiosos i filofatxes) i a organitzacions estaló/maoistes i trosquistes, però també tenia un component d’autonomia i d’autogestió de les lluites molt important i influent.

El moviment piquetero va ser un exemple d’organització i una estratègia replicable a tota Amèrica, en els piqueteros argentins hi ha, segurament, la llavor d’accions semblants arreu, especialment a Mèxic.

Les possibilitats sols tenen un límit: la imaginació i la competència… encara cal cercar metodologies noves, però no cal dubtar que les trobarem.

article de: http://negreverd.blogspot.com.es/

SALUT I BON VIATGE

Share

EL LOKAL FA 30 ANYS

Diumenge 28 de maig, des de les 12 fins a les 18h a l’Àgora Juan Andrés C/ de l’Aurora amb Riereta.

12h: Vermút – Debat sobre “Les lluites llibertàries i autònomes als barris i al territori”.
14,30H: Fideuà vegana per l’autogestió.

L’Associació Cultural el Raval- El Lokal som un col·lectiu que neix a l’octubre de 1987 provinent de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec i del barri Xino. Començà obrint un espai al centre de Barcelona per la creació i l’experimentació de nous projectes, la trobada de lluites i resistències i la venda i distribució de materials alternatius i de cultura llibertària.

Des dels seus inicis fins avui, ens vam plantejar col·laborar en la reflexió i l’intercanvi d’experiències per posar en qüestió l’estat de coses. La finalitat, caminar cap a una societat lliure i justa des de la contracultura, l’autogestió i la rebel·lia.
El Lokal, dintre de les nostres possibilitats i desitjos, entenem que s’ha de possar al servei de les lluites i resistència del barri, la ciutat i el món.

SALUT I BON VIATGE

 

Share

TRIEM LLUITAR, EL 3 D’OCTUBRE TOTES I TOTS A LA VAGA GENERAL

Els sindicats, organitzacions i col·lectius aquí firmants volem comunicar a les treballadores i al conjunt de les classes populars el nostre posicionament davant els diferents esdeveniments que s’estan produint els darrers dies als carrers de les nostres ciutats i pobles.

Des de fa uns anys hem vist com s’aprofita l’escalada de tensions d’un conflicte, ja històric, per anar tallant els drets fonamentals de la població. Venim d’una tradició sindical i política que històricament ha defensat els drets i les llibertats de la classe oprimida i que ha pres els carrers quan ha calgut lluitar per arrabassar al poder tot allò que ens permeti ser protagonistes del nostre present i futur.

Com a llibertàries i part activa dels moviments sindical, popular i associatiu de Catalunya defensarem sempre el dret d’autodeterminació dels pobles – començant pel nostre. Ho entenem com un principi bàsic del confederalisme, per possibilitar la convivència humana en règim d’igualtat. Tenim clar que tota emancipació plena serà impossible sense el pas previ d’eliminació de l’estructura econòmica que la sustenta, el capitalisme. Mentre això no succeeixi, les condicions de vida de la classe treballadora seguiran sent esclafades per una oligarquia espanyola i catalana que van sempre del bracet per imposar contrareformes laborals i retallades de drets socials.

Tanmateix, volem denunciar la militarització i la repressió que estem patint per part de l’estat espanyol, que tot mostrant la seva cara més crua i autoritària, vol imposar la seva voluntat fins a les darreres conseqüències. Sempre hem estat en contra de qui ha militaritzat Catalunya – i qualsevol territori – per fer front a les grans protestes populars o tot anhel d’emancipació social.

Ens oposem a la repressió de l’estat perquè l’hem patida de forma sistemàtica i continuada en els nostres propis cossos, al carrer i a les empreses. Per això també volem denunciar la naturalesa repressiva de la mateixa Generalitat de Catalunya, la qual en els darrers anys, ha perseguit, colpejat, detingut i empresonat a totes aquelles que no han volgut mirar cap a una altra banda cada cop que els drets civils i humans del poble eren trepitjats. No oblidem la forma en què els mossos d’esquadra ens desallotjaven de Plaça Catalunya, empresonaven i denunciaven a sindicalistes, ens perseguien per participar a la mobilització que envoltava el parlament els dies en què es retallaven els nostres drets socials, o en què a través de macro operatius policials, ens detenien i empresonaven en les recents Operacions Pandora, o morts i mutilacions entre d’altres. Així doncs, no permetrem que ningú ens prengui el que és nostre, porti la bandera que porti.

Per a nosaltres, l’autodeterminació i emancipació dels nostres pobles, viles i ciutats no pot quedar-se solament en la decisió d’un marc territorial concret. La llibertat col·lectiva no serà possible sense l’acció decidida del poble i les treballadores enfront d’un Estat i d’unes elits polítiques que mantenen unes estructures antisocials, heteropatriarcals i opressives, que també estan defensades per alguns actors en l’anomenat sobiranisme català. L’autodeterminació i l’emancipació només seran possibles a través de l’acció insubmisa de les oprimides, que entenguin en aquest fet la defensa i millora de les seves condicions materials de vida. La socialització dels mitjans de producció, de la riquesa i l’eliminació de totes les formes d’opressió, com l’heteropatriarcat i les seves diferents estructures de poder tant explícites com implícites, la més àmplia llibertat de decisió i participació a través de -treure:[la democràcia] l’acció directa i l’autogestió serà el que ens farà realment lliures.

Així doncs, pensem que és el poble constituït com a subjecte polític i de classe, qui ha de servir de fonament per a qualsevol canvi social important i, per tant, celebrem l’extensió d’organitzacions populars de base per practicar desobediència i fer front al context autoritari existent. Volem que aquesta actitud de desobediència i enfrontament a l’autoritat vagi més enllà de la tessitura actual i s’adreci a totes les injustícies a les que estem sotmeses.

Per tot això, fem una crida a les treballadores de Catalunya a participar de les mobilitzacions en defensa dels nostres drets i llibertats, i de forma molt especial a participar de forma massiva de la vaga general convocada pel dia 3 d’octubre. Perquè l’esperit combatiu que recorre històricament aquest indret de la Terra no es doblegarà tan fàcilment, perquè som classe treballadora i volem decidir-ho tot, ara toca sortir al carrer, ara toca lluitar!

Firmen:

CGT Catalunya

Negres Tempestes

Embat, organització llibertària de Catalunya

Heura Negra, assemblea llibertària de Vallcarca

CNT Catalunya i Balears

Oca Negra, assemblea llibertària del Clot-Camp de l’Arpa

Solidaritat Obrera

SALUT I BON VIATGE

Share

LOS TAXISTAS CRITICAN LA ANULACIÓN DE LOS CONTRATOS DE OCHO HORAS

floteros

La Asociación de Titulares de Licencias de Auto Taxi de Canarias (Atlatc) ha criticado la resolución judicial que anula la obligatoriedad de que los titulares del taxi realicen contratos a jornada completa a los asalariados. Y es que según el presidente la entidad, Antonio León, han sido titulares investigados por explotación irregular de las licencias, conocidos como floteros, los que han recurrido la ordenanza municipal que obligaba a contratar a los asalariados a tiempo completo. A juicio de León, la sentencia que se publicó a finales del pasado año sólo favorece a los presuntos floteros que “están siendo investigados por la Agencia Tributaria y un juzgado de lo Penal en Las Palmas de Gran Canaria”. Es por ello que la Atlatc reclama un mayor control por parte del Ayuntamiento de Las Palmas de Gran Canaria, para evitar los contratos fraudulentos que permitan a los titulares de las licencias dar de alta a los conductores solo durante algunas horas, en vez de las ocho que establece la actual ordenanza municipal del taxi.

La normativa se aprobó de manera definitiva en abril de 2014 y en ella se recoge esta polémica medida que fue recurrida por varios titulares de licencias ese mismo año. Pero la Sección Segunda de la Sala de lo Contencioso- Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Canarias (TSJC) la tumbó al entender que “ni la Ley 13 de 2007 de ordenación del transporte por carretera de Canarias, ni el Decreto 74/2012 del 2 de agosto por el que se aprueba el Reglamento del Servicio del Taxi, contienen habilitación legal para que el Ayuntamiento regule a través de una ordenanza las relaciones laborales en el sector del taxi”, según recoge el escrito.

“Ahora volveremos a tener las calles llenas de contratos basura los fines de semana, a través de los cuales se contrata a chóferes por horas, dándoles de alta a través del sistema de red el jueves o viernes y de baja el lunes”, apuntó León. Desde su punto de vista, “sin inspecciones los titulares de las licencias tienen cinco días de margen para volver a dar de baja al asalariado solo por el día que se le contrató”.

Por su parte, el edil de Movilidad, José Eduardo Ramírez, aseguró que no recurrirán el fallo judicial, aunque anunció que se están buscando alternativas para acabar con el fraude. Afirmó que se están buscando nuevas fórmulas como el aumento de controles y la identificación visible en los vehículos de los tipos de contratos.

SALUT Y BUEN VIAJE

 

Share

AVISO SOBRE LA LIBERALIZACIÓN DEL SECTOR DEL TAXI: “NO HAY TARTA PARA TANTA BOCA”

11036209_505243139650787_5602087191440098265_n

El presidente de la Federación Nacional de Asociaciones de Trabajadores Autónomos (ATA), Lorenzo Amor, criticó este jueves la postura de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) de pedir la no fijación de los precios de los taxis por parte de los ayuntamientos, y advirtió de que “no hay tarta para tanta boca” ante la posible liberalización del sector.

En su intervención en el Desayuno por Talento organizado por FSC Inserta, Amor destacó que el sector del taxi “es un servicio público” y “le corresponde  regular ese servicio”.

Por ello, defendió que la CNMC “no puede decir que unos ayuntamientos no pueden fijar tarifa”, de forma que pidió al regulador que “lo que no pueden hacer en un sitio”, en referencia al metro o los autobuses, “no intenten hacerlo en otro sector”.

En esta línea, tras rechazar la liberalización del sector recordó que en Alemania hay un taxi por cada 1.620 alemanes, mientras que en España hay un taxi por cada 643 españoles, por lo que “no hay demanda de taxi para tanta boca”.

Servicio “modelo”
El presidente de ATA subrayó además que España cuenta con un servicio de taxi que “es un modelo”, y lamentó en este contexto que “a veces creo que hay quien tiene que justificar su nómina”.

En esta línea, advirtió del perjuicio que supondría para las personas sordas tomar un taxi sin saber cuánto le va a costar, y a las personas con discapacidad en general “tener que regatear en un Eurotaxi”.

En respuesta a los planteamientos de Competencia, la Federación Española del Taxi, Fedetaxi, ha convocado para mañana, 11 de septiembre, una manifestación en Córdoba contra la desregulación del sector y por la supervivencia de los taxistas autónomos.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

AL-ZAHARA EXIGE QUE LA ORDENANZA DEL TAXI SE MANTENGA COMO ESTÁ

984906_1

                                        Cola de taxis en la parada de la estación ADIF de AVE en Córdoba.

Afirma que el servicio no debe someterse a la competencia privada

  • La Federación de Asociaciones Vecinales Al–Zahara quiere que el Ayuntamiento mantenga la ordenanza del taxi “tal y como fue aprobada y publicada” y así se lo ha comunicado por escrito. En el mismo, el presidente de la federación, José Rojas, comunica la oposición de este colectivo a que se haga lo que pide la Comisión Nacional de la Competencia, que exige derogar 14 artículos, pero, a juicio de Al–Zahara, debe quedar tal y como está “sin perjuicio de lo que los tribunales dictaminen respecto a los recursos que se puedan presentar”.

    Al–Zahara afirma que se elaboró y aprobó “con todos los trámites legales e informes preceptivos favorables”, cumple con la normativa andaluza y es similar a la de otras ciudades. Además, añade que la federación participó en la tramitación presentando alegaciones y que las discrepancias que mantenga con ella las resolverá “mediante la negociación y el diálogo” con Ayuntamiento y el sector. El colectivo considera que el servicio del taxi es “público, por lo que debe estar regulado y amparado por decisiones de los organismos públicos” y “no someterse a criterios de competencia privada que acabarían derivando en un peor servicio” al ciudadano”.

    SALUT Y BUEN VIAJE

Share

CHÓFERES DE TAXI SE ASOCIAN CONTRA LA CRISIS


Bajo las siglas ATACAPA se aglutina a 40 taxistas sin licencia y contrarios a limitar el trabajo

Chóferes de taxis crean una asociación propia (ATACAPA) con la que hacer  valer sus derechos y opiniones frente a los taxistas con licencia y también de cara a las administraciones. Entre otras cuestiones, plantean alternativas a los días de descanso pactados entre Teletaxi y Radiotaxi para los vehículos de la capital. Eso sí, sobre todo, quieren hacerse oír y darse a conocer, dentro y fuera del sector.
Manuel Ferre García, hijo y hermano de taxistas, preside esta nueva asociación que, como su nombre indica, aglutina a taxistas asalariados y colaboradores autónomos de la provincia de Almería, y que, ya constituida, reúne bajo sus siglas a casi el cincuenta por ciento de los 70 chóferes que, a día de hoy, trabajan en los taxis de  sin ser titulares de licencia, sino asalariados de los que sí tienen una licencia.
Se trata de un colectivo, relatan ellos mismos,  que vive con inquietud la situación actual del taxi. Un sector que, desde que comenzara la crisis, ha visto reducir sus ingresos en torno al 40%. Eso sí, sus preocupaciones no son siempre las mismas que las de los taxistas titulares.
Menos ingresos Y hoy día una de las principales preocupaciones que sienten es que sus “jefes” (los taxistas que los tienen contratados como empleados) les ven, en parte, como los culpables de ganar menos dinero. “Y así se oye por los corrillos”, explica Manuel Ferre, que defiende al colectivo y dice que retirarles a ellos del sector del taxi “no solucionará los problemas” del gremio.
“Algunos titulares de licencia transmiten la idea de que hay poco trabajo porque hay chóferes” y que habría más trabajo y, por tanto, más dinero, si no existieran. Detrás de esta idea sobrevuela el reparto de días que han votado mayoritariamente los taxistas de la capital (los chóferes no tenían voz ni voto en esa consulta al no ser titulares de licencia).
Se trata de una propuesta que, apoyada mayoritariamente, saca de la calle a los taxis dos días a la semana para repartir las ganancias diarias entre menos y evitar (o al menos, así lo aseguran, para reducir gastos).
“No se trabaja menos” Una medida ésta que, según el presidente de ATACAPA, “no es del todo real, puesto que son muchos los que salen a trabajar a las doce de la noche y trabajan hasta 12 y 14 horas diarias para poder conseguir los beneficios de antes de la crisis” y los mismos que si trabajaran siete días semanales.
Así, entiende, no se reducen los gastos del automóvil como defienden quienes han votado a favor de retirar coches de las calles, insiste Ferre. Además, y con la respuesta de la Agencia de Defensa de la Competencia de Andalucía en la mano, los taxistas asalariados defienden que el reparto de días y horarios no puede obligarse a quien no quiere aceptarlo.
Lejos de quedarse sólo en oponerse con un no, ATACAPA propone diferentes alternativas como trabajar fines de semana alternos o buscar fórmulas que no acaben por mermar aún más sus ingresos. Unos ingresos que con la fórmula de trabajo de días alternos se  han reducido entre un 20 y un 30%.
Así las cosas, resume el presidente de la nueva asociación, no hace falta que los taxistas con licencia despidan a sus asalariados. “Estos empiezan a dejar el taxi”.

SALUT Y BUEN VIAJE

 

Share