Arxiu de la categoria: *ACTIVIDADES

PASSEIG NOCTURN AL DESAPAREGUT CEMENTIRI DE SANTA COLOMA DE GRAMANET

El divendres 26 d’agost organitzem un passeig nocturn al desaparegut cementiri de Santa Coloma de Gramanet. El punt de reunió es la Sortida de Metro de Santa Coloma (Línia 1) Pça. de la Vila a les 21.00 hores. Anirem a sopar i a mitjanit ens posarem en camí al cementiri a la recerça dels seus misteris.

Asociació Cultural La Mussara (Badalona)

Kolectivo Anarquista

Taxis Anarquia

Projecte Llibertari Telèfon Parada de Taxi Hospital Vall d´Hebron

SALUT I BON VIATGE

Share

3 DE FEBRERO; PROTESTA DE LOS TRABAJADORES Y USUARIOS DEL TAXI EN EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

Ada Colau y su Troupe de progres son responsables directos de la explotación, y la mafia del taxi, gente como Laia Bonet y demás cargos públicos tanto de Psoe como de Los Comuns, así como desde la Generalitat con la consellera de transports Merce Rius i Serra de esta situación.

Nuestro convenio contraviene todo el estado de derecho de nuestra nación, desde la constitución, el estatuto de los trabajadores y la ley de libertad sindical.

En el no tenemos derecho a un salario cuando nos vamos de vacaciones, nuestras pagas extras son ridículas, nuestro sueldo no existe….

Por ello nos vemos obligados a trabajar jornadas interminables para compensar todos estos déficits y poder mantener a nuestras familias, dinero que se gana en negro y que nos esclaviza para poder vivir y nos arranca cada día un poco mas de vida.

No tenemos derecho
Horas extras
Nocturnidad
Dias festivos

Estamos hartos de ser el punto de mira de los autónomos que nos tratan como si fuéramos culpables de nuestras necesidades y no tuviéramos un flotero detrás de nuestra nuca menospreciandonos, presionándonos y recordándonos cada día que si no llegas al mínimo te obligará a devolverle lo que te ha pagado en nomina, te llaman ladrón, inútil y te amenazan cada día con echarte.

Un flotero que se pasa la vida recaudando dinero con la salud y la vida de los asalariados . escondiéndolo debajo del colchón. Ingentes cantidades de dinero negro que nadie controla.

Un perfecto sistema de explotación de extranjeros a los que tanto dice Ada Colau proteger y que son victimas de personas sin escrúpulos.

O trabajadores mayores de 50 años fuera del mercado que encuentran un puesto cuando en ningún otro sitio les dan una oportunidad y que se pasaran los próximos años siendo vejados antes de su jubilación.

Personas mas jóvenes que ilusionados comienzan su andadura como asalariados pensando en comprar una licencia y montar su negocio y se encuentran con las sogas de los floteros ahogando sus sueños.

Si el IMET – AMB y la Inspección de trabajo no controlan a las flotas y empresas del taxi, el trabajador asalariado que tiene que hacer? defenderse de amenazas, buscar otro trabajo, denunciar y ser denunciado por la propia empresa de taxi o callarse y renunciar a sus derechos para enriquecer al Flotero titular que no trabaja el taxi.

Tanto los trabajadores del taxi autónomos como asalariados estamos cansados de años y años de abusos e impunidad de las empresas del taxi y de una mafia de floteros que imponen sus propias leyes de forma autoritaria y marcial, sin que nadie les exige responsabilidades. Estos empresarios señores del taxi son responsables de la explotación de taxistas, obligándoles a hacer jornadas interminables de trabajo, poniendo en peligro la salud de los trabajadores y la seguridad de los usuari@s del taxi de Barcelona.

Exigimos responsabilidades, basta de impunidad, basta de hipocresías.

Nos concentraremos frente al ayuntamiento y la Generalitat el próximo 3 de febrero del 2022 a las 11:00 am

Para exigir el fin de esta Mafia que controla la vida de tantas personas…

Incluida la suya usuario…¿O es que quiere seguir viajando en un taxi o una Vtc que no ha dormido lo suficiente durante el trayecto para ver a su familia, amigos o lugar de trabajo?…..

Comunicat de premsa de CNT Taxi contra el conveni laboral del Taxi.

Ada Colau i el seu Troupe de progres són responsables directes de l’explotació, i la màfia del taxi, gent com Laia Bonet i altres càrrecs públics tant de Psoe com dels Comuns, així com des de la Generalitat amb la consellera de transports Merce Rius i Serra  D’aquesta situació.

El nostre conveni contravé tot l’estat de dret de la nostra nació, des de la constitució, l’estatut dels treballadors i la llei de llibertat sindical.

A no tenim dret a un salari quan marxem de vacances, les nostres pagues extres són ridícules, el nostre sou no existeix.

Per això ens veiem obligats a treballar jornades interminables per compensar tots aquests dèficits i poder mantenir les nostres famílies, diners que es guanyen en negre i que ens esclavitza per poder viure i ens arrenca cada dia una mica més de vida.

No tenim dret:
Hores extres
Nocturnitat
Dies festius

Estem farts de ser el punt de mira dels autònoms que ens tracten com si fóssim culpables de les nostres necessitats i no tinguéssim un floter darrere del nostre clatell menyspreant-nos, pressionant-nos i recordant-nos cada dia que si no arribes al mínim t’obligarà a tornar-li el que t’ha pagat en nòmina, et diuen lladre, inútil i t’amenacen cada dia amb fer-te fora.

Un floter que es passa la vida recaptant diners amb la salut i la vida dels assalariats.  amagant-ho sota el matalàs.  Ingents quantitats de diner negre que ningú controla.

Un perfecte sistema d’explotació d’estrangers que tant diu Ada Colau protegir i que són víctimes de persones sense escrúpols.

O treballadors majors de 50 anys fora del mercat que troben un lloc quan a cap altre lloc els donen una oportunitat i que es passessin els propers anys sent vexats abans de la seva jubilació.

Persones més joves que il·lusionats comencen el seu camí com a assalariats pensant a comprar una llicència i muntar el seu negoci i es troben amb les sogues dels floters ofegant els seus somnis.

Si lMET – AMB i la Inspecció de treball no controlen les flotes i empreses del taxi, el treballador assalariat que ha de fer?  defensar-se d’amenaces, cercar una altra feina, denunciar i ser denunciat per la pròpia empresa de taxi o callar-se i renunciar als seus drets per enriquir el Floter titular que no treballa el taxi.

Tant els treballadors del taxi autònoms com els assalariats estem cansats d’anys i anys d’abusos i impunitat de les empreses del taxi i d’una màfia de floters que imposen les seves pròpies lleis de manera autoritària i marcial, sense que ningú no els exigeix ​​responsabilitats.  Aquests empresaris senyors del taxi són responsables de l’explotació de taxistes, obligant-los a fer jornades interminables de treball, posant en perill la salut dels treballadors i la seguretat dels usuaris del taxi de Barcelona.

Exigim responsabilitats, prou impunitat, prou hipocresies.

Ens concentrarem davant de l’ajuntament i la Generalitat el proper 3 de febrer del 2022 a les 11:00 hores

Per exigir la fi d’aquesta Màfia que controla la vida de tantes persones…

Inclosa la seva usuari…O és que vol seguir viatjant en un taxi o una Vtc que no ha dormit prou durant el trajecte per veure la seva família, amics o lloc de treball?…..

21/01/2022 Sección gremial del taxi

SALUT I BON VIATGE

Share

TORNEN LES CLASES D´ESPERANTO A L´ATENEU LLIBERTARI DE GRACIA

Tornen les classes d’esperanto a l’ateneu llibertari de gràcia, a partir del 16 de setembre tots els dijous a les 18.30 hores en l’ateneu llibertari de gràcia situat al carrer Alzina 5.

El 26 de juliol de 1887, una editorial de Varsòvia publicava el llibre per mitjà del qual un jove metge, el Dr. Lázaro Zamenhof, que signava sota el nom «Doktoro Esperanto» («el que té esperança»), proposava un nou idioma, que pogués servir com a mitjà de comunicació entre persones de diferents nacionalitats, de manera neutral i efectiva.

Que aquesta proposta venia a complir un somni el demostra el que aquest «primer llibre» (com és conegut generalment) va tenir una difusió molt ràpida en altres països, que aviat van aparèixer versions en diferents llengües, i que nombroses persones de tot el món van començar a aprendre una llengua que va ser aviat coneguda amb el nom del pseudònim que el seu iniciador havia triat, l’esperanto.

També va arribar al poc a Espanya, on aviat es va crear un cercle de partidaris entusiastes, es van començar a publicar llibres sobre l’idioma i es van crear els primers grups de parlants.

En l’actualitat l’esperanto està difós per tot el món, i compta amb una àmplia comunitat de parlants, que continuen considerant que, pel seu caràcter neutral, pel seu respecte a les cultures pròpies de cada persona, i per la seva gran facilitat, és la millor solució per a posar en contacte a parlants de diferents idiomes nacionals. Tot això sense que cap d’ells se senti discriminat i mantenint alhora el nivell de sofisticació que qualsevol acte de comunicació requereix.

Àmpliament usat en internet i en el turisme, l’esperanto també posseeix una important literatura pròpia. El seu ús s’estén al teatre, el cinema i la música. Diverses emissores del Brasil, la Xina, Cuba i fins al Vaticà emeten regularment continguts en esperanto i molts d’aquests programes són accessibles a través de la xarxa.

La llengua s’usa diàriament a tot el món, amb principals àrees en expansió a Àsia i Àfrica. L’Associació Universal d’Esperanto té relacions consultives amb les Nacions Unides i el Consell d’Europa.

Després d’un període de només 125 anys, l’esperanto es troba entre els idiomes més difosos, de les aproximadament 6000 llengües conegudes en tot el planeta. La Wikipedia en Esperanto ocupa el número 27 quant a nombre d’articles i és possible usar-ho com a idioma predefinit en Google, Skype, Firefox, Ubuntu i Facebook, entre molts altres llocs i aplicacions.

Entre els parlants d’Esperanto es troben les campiones mundials d’escacs, les germanes Polgár, el premi Nobel Reinhard Selten, l’ambaixador alemany a Rússia Ulrich Brandenburg o el financer George Soros, alguns dels quals són fins i tot parlants natius, ja que ho van aprendre en la infància com a idioma familiar.

L’Esperanto es fa cada vegada més popular. El major portal d’aprenentatge en la xarxa http://www.lernu.net/ rep 125.000 visites diàries i la Wikipedia en Esperanto aconsegueix les 400.000 visites. Tots els dies milers de persones empren l’esperanto en Internet per a relacionar-se amb amics i col·legues de tot el món emprant un mitjà de comunicació neutral i igualitari.

Si desitgen conèixer més sobre l’esperanto:

https://www.esperanto.cat/?lang=ca

Associació Catalana d'Esperanto

SALUT I BON VIATGE

Share

TAXIS ANARQUÍA REALIZA RECOGIDA DE ROPA Y COMIDA PARA PERSONAS QUE VIVEN EN LA CALLE

Durante este mes de enero, Taxis Anarquía hace recogida de mantas, calcetines, bufandas, gorros, pañuelos para el cuello, guantes, y comida blanda; magdalenas, pan sándwich, jamón dulce, cajas de quesitos, etc.. Para entregar a personas que viven en la calle.

Estos días son muy fríos y necesitan la ayuda de tod@s. Mientras circulo con mi taxi la voy repartiendo, les agradezco la colaboración. Pueden llamarme y pasare a recoger por su casa de 16:00 horas a 21:00 horas.

Mariano Gutierrez, licencia de Taxi Barcelona 689, teléfono 623 10 20 31

Ayudandonos las personas podemos vivir mejor, practiquemos la acción directa, la solidaridad y el apoyo mutuo.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

SEGUNDO CURSO DE AUTODEFENSA PARA TAXISTAS

El pasado 18 de noviembre es Asesinado el taxista José Luis Espada en Alcalá de Henares, el compañero fue degollado por 1 indeseable para robarle la Recaudación que el compañero Hacer Trabajando. Desde la sección del taxi de la CNT, seguimos insistiendo que a los Trabajadores y Trabajadoras del taxi deben aprender a defenderse, y estar preparados contra los agresiones y los Intentos de atraco que es poden Producir mientras trabajan con el taxi.

Volvemos a organizar un SEGUNDO CURSO de autodefensa gratuito, para Todos los Trabajadores y Trabajadoras taxistas. El curso A cargo de 1 compañero de CNT experto en artes marciales, será el martes 14 de enero en el instituto junio Hacen Dragón, que está ubicado en el edificio circo, a el recinto de Can Batlló, en la calle de la Constitución 25 del distrito de Sants.

BASTA AGRESIONES A LA CLASE OBRERA, BASTA DE AGRESIONES A TAXISTES.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

AUTOORGANIZACIÓN DEL SERVICIO DE TAXI DE LA PARADA DEL HOSPITAL VALL D´HEBRON


Se ha creado un grupo de WhatsApp temporal, durante el mes de diciembre, para atender la demanda telefónica de servicio taxi, por parte de l@s pacientes de los servicios de Urgencias ( Traumatología, General y Pediatría). Es una iniciativa para mejorar el servicio de taxi desde la parada, para así evitar desplazamientos de los pacientes hasta la parada, y reducir el tiempo de espera de l@s taxistas. Si deseais participar en esta iniciativa profesional y gratuita, solicitar ser admitid@s en el grupo de WhatsApp: 620209120
Taxis Anarquía (servicio de taxi)

Salut Punk y Anarquia

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

TAXIS ANARQUÍA RECOGE Y ENTREGA MANTAS Y CALCETINES A LAS PERSONAS QUE DUERMEN EN LA CALLE

Desde el 1 de noviembre de 2019 al 27 de febrero de 2020, en horario nocturno de 22:00 a 5:00 horas, recogemos mantas y calcetines y los entregamos a las personas que duermen en la calle. Al solicitar un taxi, pueden entregarlo al taxista, llamando por teléfono 620 20 91 20 (viernes fiesta).

Gracias por su colaboración, hagamos un poco mas humana esta sociedad, luchemos contra la miseria y la pobreza desde la solidaridad.

SALUT Y BUEN VIAJE

Share

CURS D’AUTODEFENSA PER A TAXISTES

Dimarts 11 de Juny a les 19.00 hores, curs d’autodefensa per a taxistes en CNT Barcelona.

Els passats mesos de gener, març, abril de 2019 vuit companys del taxi de Barcelona, van ser atracats de forma violenta per una banda de 4 individus de Sant Adrià de Besòs, que utilitzaven arma blanca i esprais de defensa per a atacar als taxistes. Un individu anomenat el “Cubà” feia temps que atracava a taxistes a Barcelona repetidament, fins que va ser detingut el mes de gener passat. El 16 de maig altre company taxista és amenaçat amb arma blanca per un individu per a robar-li el vehicle i posteriorment, en la seva fugida, el va estavellar contra un arbre en el barri de Sants. A Girona un altre company taxista va ser atracat per un individu intimidant-lo amb un cúter després de realitzar un servei el 14 d’abril, li va robar una tablet, un telèfon mòbil i 130 euros. El 26 d’abril a Lleida dos companys taxistes són atracats per un individu que portava un ganivet. Al juliol de 2018 un company de Salou ingressa en l’UCI molt greu, després de rebre una pallissa per tres individus que no volien fer la cua en la parada de taxi. Al gener de 2016, el taxista Rostiu Shoaib Abbasi és apunyalat amb una navalla en el costat després d’haver-se pujat al seu taxi de matinada, diversos individus que pretenien atracar-li.

Ens sobren els motius per a plantejar, des de la secció del taxi de la CNT, un curs d’autodefensa per a taxistes. El curs té com a objectiu evitar situacions de perill, i com defensar-nos en cas d’agressió o atracament. El curs serà realitzat per un professional en defensa personal, i esta obert per a tots els treballadors i treballadores del taxi, afiliats i no afiliats a la CNT.

SALUT I BON VIATGE

Share

ACTE EN RECORD A JOSEP LLUÍS FACERÍAS I LA GUERRILLA ANARQUISTA

30 Agost 20h. Acte en record de Josep Lluís Facerías i la Guerrilla anarquista per Marxa Homenatge als Maquis. Any rere any farem l’acte en record de Josep Lluís Facerías i la Guerrilla anarquista, ofrena floral, parlaments i cantautors. Dijous 30 Agost 20h. En la confluencia dels carrers Doctor Pi i Molist ,Passeig Urrutia i Passeig Verdum ( Plaça de las Madres de Plaza de Mayo) Barcelona.

José Luis Facerias o Josep Lluís Facerías, conegut també per “Face” o per “Petronio” pels seus amics i companys més íntims, va ser, juntament amb Quico Sabater, un dels exponents màxims de la guerrilla urbana a Catalunya, dels anys quaranta i cinquanta.

Cap de guerrilla, era físicament un home ben plantat, elegant, un veritable “Dandi”. Intrèpid home d’acció, va destacar pel seu excepcional talent i lucidesa, arribant a ser un dels organitzadors més capaços amb què va explicar el maqui urbà llibertari de l’època. Molt ràpid va ocupar càrrecs de responsabilitat, dins del clandestí moviment llibertari català.

Nascut a Barcelona el 6 de gener de 1920, en el 36, estava afiliat al sindicat de la Fusta de la CNT i a les Joventuts llibertàries del Poble Sec.(Barri Barceloní).

A l’inici de la guerra civil, es va allistar a la Columna Ascaso, lluitant durant tota la guerra en el front d’Aragó. En una de les últimes batalles de Catalunya, quan l’exèrcit republicà es batia en retirada, a principis de febrer del 39,va ser fet presoner.

En aquest mateix any, va perdre a la seva companya i filla de mesos, quan  anaven camí de França. Fugint, al costat de milers de futurs refugiats. Probablement, mai van arribar a creuar la frontera. Metrallades pels avions nazis Messerchmitt, que sembraven la mort de la població que fugia.

Facerias, va passar per diferents camps de concentració i batallons de treball, A Saragossa, Vitòria i Extremadura.

En ser cridada la seva cinquena sota el nou règim franquista, va passar de presoner de guerra a soldat, destinat a una Unitat de Transports Militars a Barcelona, com a conductor i poc més tard, va ocupar el càrrec de chofer particular del comandant del cos jurídic Militar.

Llicenciat a la fi del 45, s’incorpora al sindicat d’Indústries gràfiques de la CNT i es posa a treballar, primer de cambrer i després de caixer en el restaurant “La Rotonda”, al peu del Tibidabo.

Tot el temps lliure que disposa, ho dedica a l’activitat clandestina; Encara era l’època d’esperança per a molts, d’una intervenció aliada, acabada la segona guerra mundial, de la intensificació de la lluita del maqui rural i sobretot urbà.

A partir de març del 46, (Facerias) va ser l’animador més dinàmic dels “Grups de defensa” de la barriada barcelonina del Centre.

Va intervenir activament, en les accions d’organització i defensa, de les joventuts llibertàries de Catalunya, les quals tornaran a publicar, a partir del 46, “Ruta”, el seu portaveu, que era distribuït, per mitjà de saques de pel·lícules, que es repartien per cinemes i bars.

Detingut amb altres militants per la brigada Polític-Social, el 17 d’agost del 46, va ser empresonat en la Modelo, fins a juliol del 47, que va sortir en llibertat.

En aquest mateix any, forma el seu grup guerriller i realitza la seva primera acció: L’atracament a la fàbrica Hispà-Olivetti, d’on aconsegueix 300.000 pessetes i 100.000 més del Banc Español de Crèdit, del carrer Mallorca.

Facerias creia que la lluita armada era la manera més ràpida per obtenir uns diners que servirien de suport al Sindicat anarquista i als militants presos i als seus familiars més necessitats.

Dels atracaments, cal destacar, els vuit realitzats amb el seu grup, durant l’any 46, amb els quals va aconseguir 3.000.000 pessetes, lliurats íntegrament a l’organització. D’aquestes vuit accions cal destacar: la del Banc de Biscaia del Carrer Rocafort, la del Banc de Bilbao, la del Banc Hispà-Colonial, de la Diagonal i també del carrer Muntaner, la de la Banca Pérez López d’Hospitalet i la del Banc Hispà-Colonial del carrer Major de Grácia. També, va assaltar una fàbrica de fusta, en la carretera del Port, la fàbrica ICANSA, del Poble Nou i l’empresa d’Automòbils Eucort.

A més de diversos atracaments a joieries de Barcelona, també es va dedicar a visitar els “Meublés” de luxe freqüentats per gent adinerada. El primer va ser el de “Pedralbes” (Barri Barceloní molt burgès) d’on es va apoderar dels diners i de les joies dels clients. A l’agost del 49; es va presentar amb altres activistes en “La Caseta Blanca”(Meublés molt conegut a Barcelona) d’on es va portar 37.000 pessetes i joies; Al maig del 51 va tornar a la “Caseta Blanca”; i a l’octubre del 51 va tornar al “Meublé” de Pedralbes.

Pel que fa als sabotatges, a l’agost del 46, des d’un cotxe en marxa Facerias i els seus homes, metrallen la Comissaria de Grácia en la Travesera de Dalt, van incendiar els dipòsits d’un local de la CAMPSA (Gasolina a Espanya) al carrer Sepúlveda, on van resultar destruïts 40 cotxes i també va actuar conjuntament amb el grup de Quico Sabater en la col·locació d’explosius en els consolats favorables a l’ingrés de l’estat Español en l’ONU.

L’1 d’abril del 50 -Commemoració de la victòria franquista-va aconseguir col·locar un potent artefacte explosiu sota una tribuna principal en el Passeig de Grácia, i distribuint per tota la ciutat, en un cotxe robat, milers de octavillas antifranquistes, El vuit d’abril faria esclatar una potent bomba en la comissaria de la Llotja, del Carrer Ample (Ample), resultant greument ferits sis policies i produint moltes destrosses.

També, en la carretera de la Rebassada a Sant Cugat, realitzaria la “operació Documentació”, (agost 49) que consistia a desviar els cotxes per un camí que conduïa a la masia anomenada “Mes del Bosc”,on examinaven els passaports i la documentació i s’apoderaven dels de més interès per falsificar-los.

L’armament emprat pels grups d’acció de Facerias, estava compost de metralladora “Stein” i “Thompson”, pistoles “Parabellum” “Walter P.38”, “Colt” calibri 45 “Star” calibri 9mm.llarg, i bombes de mà, carabinas americanes automàtiques, detonadors, dinamita, trilita i plàstic.

Facerias era un dirigent nat, que va explicar sempre amb la confiança de tots els seus companys de lluita, la major part dels quals moririen en enfrontaments amb la policia, o la guàrdia civil, com és el cas del seu millor amic i col·laborador, Guillermo Ganuza Navarro o Antonio Franquesa i César Saborit.

Facerias va actuar en ocasions conjuntament amb altres grups com és el cas del grup de Quico Sabater, o el de Wenceslao Orive.

En la tardor del 51, després de la caiguda de tres components del grup de Facerias, la policia va poder aconseguir dels detinguts una cita a la qual havia d’acudir Facerias el 26 d’octubre. Est va arribar amb bicicleta vint minuts abans i no va observar gens sospitós, encara que el parany estava ja preparada.

En la huída, “Face” es deixa una cartera on portava una adreça del Carrer Arenys del (Barri) Carmelo, (on guardava armament i propaganda antifranquista). Sense pensar-ho dues vegades es dirigeix cap a la casa, per arribar abans que la policia, i tenir temps de portar-se el més important. Quan sortia, va ser assaltat, amb foc creuat d’armes automàtiques, però, malgrat tot, va aconseguir fugir de nou. En l’enfrontament hi haurà un agent mort i nou ferits.

Durant els dies següents s’acordonaran illes senceres de cases per efectuar registres. La policia Armada patrullava pels carrers barcelonins, en grups de sis i en algun barri els vianants, van anar constantment molestats.

Tot això, contribuïa més a augmentar la popularitat de Facerias a Barcelona, el qual va arribar a adquirir com Quico Sabater, les dimensions de mite.

A principis del 52, Facerias fugiria a França, però davant del risc de ser detingut per la policia francesa, que li buscava i en cas de detenció ho hauria extraditat a la policia espanyola, va decidir marxar a Itàlia, on va entrar clandestinament per la muntanya, el mes de juny del 52.

Allí col·labora intensament amb els grups anarquistes italians i va prendre part en la creació dels Grups Anarquistes d’Acció Proletària.

A pesar que en el 53 la CNT de l’exili francès havia desautoritzat la lluita armada, Facerias va decidir tornar a Barcelona, després de no arribar a un acord conjuntament amb Quico Sabater, va sortir de Tolosa de Llenguadoc acompanyat de Luis Agustín Vicente, alies “El Metralla” i de l’italià Goliardo Fiaschi. A la frontera van notar que hi havia una intensa vigilància, però ells es van fer passar per excursionistes.

Equipats els tres amb motxilla i bicicleta van seguir fins a Sant Joan de les Abadesses. En Sant Quirze de Bàssora,”El Metralla” no va voler seguir amb bicicleta i va agafar el tren. Facerias i Galiardo, van seguir el viatge amb bicicleta, passant prop de Vic, vorejant el Montseny fins a arribar a Granollers, i d’allí a Mataró, i finalment cap al Tibidabo era el 27 d’agost.

Es van refugiar en una cabanya-Xalet, dissimulada entre els pins del bosc de Sant Mesurar. Aquella mateixa nit, era detingut “El metralla”, el qual es va rendir sense oposar resistència. La policia no va fer cap tret: es tractava de capturar-ho viu. L’endemà, va ser detingut Goliardo, quan tornava a la Cabanya/ Xalet del Tibidabo. La policia va muntar guàrdia tota la nit, a l’espera de Facerias, però aquest no es va presentar.

Sense tenir notícies de la detenció dels seus companys, el dia 30, “Face” es va dirigir cap a una cita, a les onze del matí, en la confluència de les callis Dr.Urrutia i Pi i Molist, al costat del Passeig de Verdum, pràcticament davant de la porta del manicómio de Sant Andrés.

Cap a les 11 i cambra, uns agressors invisibles disparen, ferit, es mira la cama dreta, tenia el turmell fracturat. En un instant tornen a disparar. Facerias s’incorpora amb dificultat, amb la idea de sortir d’aquell parany, es recolza el ventre en la baranda i donant-se impuls amb les mans es deixa caure a l’altre costat, en un solar de quatre metres de desnivell.

Encara va poder treure una bomba de mà, però des d’unes finestres de la calli Nil sonaven descàrregues d’armes automàtiques; el Cos de Facerias cau immòbil, sense vida, amb la bomba de mà en els seus dits crispats, el seu cos tenia nou impactes de bala, la majoria mortals.

Un nombre impressionant de policies i tot un destacament de la Guàrdia civil, estaven esperant, ben amagats darrere de les finestres i dels terrados.

La seva mort, és possiblement, com ho assenyalen tots els indicis, deguda a una delació del “Metralla” company de l’últim viatge el qual va delatar la cita, a canvi de salvar-se ell.

Amb la seva mort, gens més quedaven dos grups guerrillers a Catalunya; El de Quico Sabater i el de Ramón Vila Capdevila.

SALUT I BON VIATGE

Share

CAIXA DE RESISTÈNCIA DE SUPORT ALS TAXISTES EN VAGA

SOLIDARITAT I AJUDA ALS TAXISTES EN VAGA
Portem més de 7 dies de vaga indefinida al taxi de Barcelona, defensant els nostres llocs de treball contra multinacionals com Uber i Cabify. Hi ha companys i companyes que estan en una situació econòmica familiar molt difícil. Demanem solidaritat i ajuda en aquests moments decisius per al sector del taxi. Aportem aquest número de compte com a caixa de resistència, per a totes les persones, col·lectius, sindicats … que vulguin ajudar-nos:

La Caixa: ES08 2100 1183 3902 0024 9028

Posem a disposició la caixa de resistència de la secció del taxi, en suport dels taxistes en vaga. Qualsevol treballador / treballadora del taxi,  autònoma o assalariada que es trobi en dificultats econòmiques, pot sol·licitar ajuda de la caixa de resistència, posant-se en contacte amb nosaltres en aquesta adreça de correu electrònic:

mail: seccio.taxi@barcelona.cnt.es

SALUT Y BUEN VIAJE

Share