Arxiu de la categoria: Accidentes

SET VIANANTS FERITS EN SER ENVESTITS PER UN TAXI EN RAMBLA CATALUNYA

El succés ha ocorregut en la confluència de la via amb el carrer *Aragó | Un dels afectats està greu
Un dels ferits es troba en estat crític i dos greus

Barcelona. (EFE).- Set persones han resultat ferides, una d’elles una jove que està en estat crític, en un accident ocorregut aquesta tarda en el centre de Barcelona quan dos vehicles han col·lisionat i un d’ells ha envaït la vorera, atropellant a sis vianants i resultant ferit un dels conductors.

Segons ha informat l’Ajuntament de Barcelona, l’accident ha ocorregut a les 17.28 hores d’avui en la confluència dels carrers Aragó i Rambla Catalunya quan dos vehicles, un taxi i un turisme, han col·lisionat i un dels vehicles ha envaït la vorera en la qual estaven els vianants.

El Sistema d’Emergències Mèdiques ha informat que en l’accident ha resultat ferida una dona de 30 anys, que es troba en estat crític, altres dues persones, un home de 85 anys i una dona de 84, estan en estat greu, dues dones, de 37 i 81 anys, estan menys greus i un home, de 57 anys, ha resultat ferit lleu.

Tots ells han estat traslladats a diferents hospitals de la ciutat, mentre que el setè ferit ha estat atès en el lloc dels fets.

Fins al lloc de l’accident s’han desplaçat diversos efectius de la Guàrdia Urbana de Barcelona i set unitats del *SEM, que han atès als ferits.

Els conductors dels dos vehicles han donat negatiu en la prova d’alcoholèmia i el “*drogotest”.

La unitat d’accidents de la policia barcelonina investiga ara les circumstàncies del sinistre per realitzar l’atestat corresponent.

A causa de l’accident, s’ha tallat el tràfic al carrer Aragó entre Pau Claris i Rambla Catalunya i el de Rambla Catalunya entre els carrers València i Consell de Cent, encara que ara ja es pot circular per ambdues vies.

 MOR UN DELS VIANANTS ATROPELLATS PER UN TAXI A BARCELONA

 El mort és un ancià de 88 anys d’edat | El taxista va donar negatiu en el control d’alcoholèmia i drogues

Barcelona. (Efe).- Un dels vianants atropellats ahir per un taxi en el centre de Barcelona, un home de 88 anys, ha mort aquesta matinada en un hospital de la ciutat, segons han informat a Efe fonts de l’Ajuntament de Barcelona.

Es tracta de F.L.G., un home de 88 anys d’edat, que va ser un dels vianants atropellats ahir a la tarda en la confluència dels carrers *Aragó i Rambla de Catalunya, quan un turisme i un taxi van col·lisionar i aquest últim va envair la vorera en la qual estaven els vianants. El Sistema d’Emergències Mèdiques va informar ahir que en l’accident van resultar ferits sis vianants i el conductor d’un dels vehicles.

En el sinistre va resultar ferida una dona de 30 anys, en estat crític, altres dues persones majors, un home i una dona, en estat greu, dues dones, de 37 i 81 anys, van quedar menys greus i un home, de 57 anys, va resultar ferit lleu. A més va haver-hi un altre ferit que va ser atès en el lloc dels fets i no va requerir hospitalització.

SALUT I BON VIATGE

Share

TRES ENCREUAMENTS DE BARCELONA SUMEN MÉS DE MIL ACCIDENTS EN 15 ANYS

* Tres encreuaments de Barcelona sumen més de mil accidents en 15 anys.
* La confluència de passeig de Gràcia i Diagonal lidera el rànquing històric, encara que redueix els sinistres.

BARCELONA. LA VANGUARDIA. RAMON SUÑÉ. – Les mesures adoptades en els últims anys per millorar la seguretat viària a Barcelona i les campanyes de sensibilització dirigides a automobilistes, motoristes i vianants, i últimament també a ciclistes, no han aconseguit esborrar una sèrie de punts negres de la ciutat que , amb el pas dels anys, mantenen encara alts nivells de perillositat. Un exhaustiu anàlisi comparativa dels últims quinze anys, realitzat per La Vanguardia a partir de les xifres d’accidents registrades per la Guàrdia Urbana i l’àrea de Via Pública entre 1998 i el 2012, revela que la zona de la plaça Joan Carles I, en la intersecció de la Diagonal i el passeig de Gràcia, es pot considerar històricament l’enclavament més perillós de la capital catalana, si més no en termes absoluts.
El podi d’aquest rànquing de sinistralitat urbana-que no té en compte els accidents a les rondes, que solen representar entre el 7% i el 8% del total de la ciutat-el completen la cruïlla de Gran Via amb el passeig de Gràcia i la confluència de la Diagonal amb el carrer Balmes. En el període analitzat, aquests tres punts sumen més d’un miler d’accidents de trànsit entre atropellaments de vianants, caigudes de motoristes, xocs contra obstacles fixos i col · lisions entre dos o més vehicles. A la llista negra podria incloure també altres dues creus de la Diagonal, els d’aquesta gran avinguda amb els carrers Numància i Marina. Per contra, el lloc on més accidents (29) es van comptabilitzar l’any passat, la trobada del carrer Balmes amb la ronda General Mitre, fins ara únicament havia aparegut en la relació de punts més perillosos el 2006.
Després de quatre anys consecutius de disminució del nombre de punts negres (l’Ajuntament prefereix parlar de punts de concentració d’accidents), el balanç presentat dimarts passat pel govern municipal identifica 43 llocs on, durant el 2012, es van registrar deu o més accidents (la xifra més baixa, 23 punts, es va donar el 2011). Amb tot, la dada corresponent al 2012 queda, afortunadament, molt lluny dels 96 de 1998 o els dels anys 2001, 2006 i 2007, en què també es va superar la marca de 80 punts de concentració d’accidents.
El 2012 passarà a la història com l’any amb menys morts als carrers de la ciutat de les últimes dues dècades, període en el qual és possible disposar d’unes estadístiques fiables i detallades. El cas barceloní no és excepcional. La reducció del nombre de morts com a conseqüència d’accidents de trànsit a nivells no coneguts en els últims 25 o 30 anys ha estat norma en la majoria de grans ciutats i també a les carreteres, tant en les catalanes com, sobretot, en les espanyoles .
No ha estat així amb el nombre d’accidents. Després de cinc anys de disminució, l’any passat hi va haver un increment del 4,8% respecte al 2011. Amb tot, els 9.255 accidents comptabilitzats el 2012 permeten a Barcelona situar per cinquè any consecutiu per sota del llistó dels 10.000. Lluny queden els més de 12.000 accidents anuals de finals dels noranta i començaments de la primera dècada del segle XXI. Les incidències de trànsit a la capital catalana segueixen sent moltes, massa, però les tendències són, en general, positives: en 1999-l’any de més alta accidentalitat dels darrers tres lustres-a Barcelona es produïa, de mitjana, un accident de trànsit cada 40 minuts. Avui, la freqüència és d’un sinistre cada 57 minuts.
Que punts com Diagonal-passeig de Gràcia, Diagonal-Balmes o Gran Via-passeig de Gràcia encapçalin les classificacions històriques d’accidentalitat s’explica, sobretot, pel gran volum de trànsit que suporten aquestes vies principals. Segons dades del 2011, per la Diagonal (a l’altura de Via Augusta i Rambla Catalunya) circulen de mitjana, en dies laborables, més de 92.000 vehicles (la crisi i la disminució del nombre de desplaçaments associada a ella han reduït la intensitat de trànsit en uns 6.000 vehicles diaris) i pel tram més cèntric de la Gran Via ho fan prop de 60.000. La complexitat dels girs en les grans avingudes, la velocitat a la qual se circula per elles i una regulació semafòrica que no sempre s’adapta al pas dels vianants afegeixen factors de risc.
L’Ajuntament de Barcelona és molt conscient que motoristes i vianants són les principals víctimes del sistema circulatori barceloní. El 2012, 28 de les 30 persones mortes per accident de trànsit a la ciutat anaven en moto oa peu. En canvi, des de fa ja bastants anys, amb prou feines es registren víctimes mortals entre els automobilistes (si bé el 2012 va haver de lamentar l’òbit d’un taxista). Crida l’atenció, en la comparació de les magnituds d’accidentalitat dels darrers quinze anys feta per aquest diari, el canvi en la proporció de la tipologia de vehicles implicats. Mentre que el 1997 la implicació de turismes (11.126) superava amb escreix la de motocicletes i ciclomotors (7002), el 2012 aquesta diferència s’havia reduït: 7.819 cotxes i 6.238 motos.
Des de fa una desena d’anys, la unitat d’accidents de la Guàrdia Urbana actua d’ofici en els punts on es concentren més incidències per determinar quines circumstàncies poden influir en aquesta elevada sinistralitat i actuar en conseqüència. De vegades, una freqüència semafòrica inadequada, una mala col · locació del semàfor o del pas de vianants, una mala senyalització o una visibilitat escassa són alguns dels factors més comuns que poden explicar-a més, lògicament, de la intensitat de trànsit-per què uns encreuaments resulten més perillosos que altres.
Fonts municipals assenyalen que, en moltes ocasions, mesures adoptades a partir del diagnòstic d’aquests punts d’alta accidentalitat, correccions senzilles i amb molt poc cost econòmic, poden influir en la millora de la situació. La mateixa plaça Joan Carles I exemplifica com solucions poc aparatoses poden resultar molt efectives. N’hi va haver prou pintar una línia contínua que impedeix que els vehicles que circulen pel lateral muntanya de la Diagonal puguin girar a la dreta per als Jardinets de Gràcia. D’aquesta manera s’evita l’encreuament amb els vehicles que, procedents del carrer Còrsega, embocan en aquest punt. D’uns registres al voltant d’una trentena d’accidents anuals s’ha passat a 13 i 18 el 2011 i el 2012, respectivament. L’objectiu per al 2013 és actuar en els 43 punts de la ciutat que l’any passat van sumar un total de 608 accidents.

SALUT I BON VIATGE.


Ver mapa más grande

Share

EL DIRECTOR JAPONÉS KOJI WAKAMATSU MUERE ATROPELLADO POR UN TAXI

 Koji Wakamatsu, el enfante terrible del cine japonés, desmontaba en su cine el mito de la integración de Japón en el capitalismo occidental tras la 2ª Guerra Mundial, a través de un cine violento y erótico, donde emergía un inconsciente colectivo escindido y pesadillesco. Y toda la violencia de su cine parece haberse volcado sobre él cuando, el 12 de octubre, fue atropellado por un taxi en el barrio Shinjuku de Tokio, precisamente el lugar en el que desarrolló sus actividades juveniles al margen de la ley. Tras varios días internado en el hospital, ha fallecido a la edad de 76 años, casi de un modo similar a Theodoros Angelopoulos en enero de este año, dejando una filmografía que es preciso revisar, ante el olvido en que ha caído su figura.

Pinku Eiga: violencia y erotismo

En su juventud, Koji Wakamatsu se ubicaba fuera de los márgenes de la ley, pues comenzó una carrera delictiva dentro de una banda de yakuzas. Se dedicaba a conceder de derechos de rodaje en el mismo barrio de Shinjuku, donde ha sido atropellado, y a finales de los años cincuenta fue detenido y encarcelado durante 6 meses. Así, toda su experiencia juvenil fue volcada en su primer cine en sus violentas obras de yakuza, pues en la cárcel “descubrió cómo se ejercía la autoridad policial de forma represiva y brutal”.

Y a la violencia, le añadió el erotismo, pues su primer film, rodado en 1963, permitió la eclosión de un nuevo género japonés: el pinku eiga (cine rosa en una traducción al español). Se trata de un género integrado por films eróticos de serie B, filmados en escasos días de rodaje y con actores no profesionales, que escapaban, por la marginalidad de su producción, al influjo de los grandes estudios y al control del gobierno. En dos años realizó 20 obras para la productora Nikkatsu, y después, pasó a la producción independiente con un presupuesto más bajo todavía.

El cine de Wakamatsu dispone de una vertiente sádica, donde la sexualidad no se experimenta como extensión de la búsqueda del placer, sino como instrumento de dominio y de poder. En Curriculum vitae de las relaciones sexuales (1964), la heroína se convierte en moneda de cambio dentro de una fábrica y de un burdel. Y en Taiji ga mitsuryô suru toki (Cuando el embrión es un cazador furtivo), un jefe secuestra a una vendedora de su establecimiento y la convierte en su esclava sexual, pues la mantiene atada en casa y la somete a torturas sin piedad.

 Sexo, violencia y, también, política, pues sus obras pretenden ser una crítica de una política japonesa presidida por la alianza con occidente. Así, su obra Nube negra (1965), donde aparece una mujer japonesa desnuda surcando una base del ejército americano en terreno japonés. Así, su cine se vería pronto apoyado por los opositores a la occidentalización del país, que critican la pérdida de tradiciones del país ante el boom económico capitalista del país, el milagro japonés.

Todo es pesadilla social que encuentra su forma fílmica en la serie B, como ocurre en Los secretos tras los muros (1965), un adolescente incestuoso espía a los moradores de un inmueble de los barrios pobres. El personaje nihilista e impotente dentro de un mundo capitalista competitivo se convierte en el protagonista habitual de su cine.

Una nouvelle vague a la japonesa

A partir de 1966, Masao Adachi se convierte en guionista y colaborador en su cine, y su cine adquiere un cariz experimental, próximo a la estética de improvisación de la nouvelle vague francesa, con un montaje discontinuo. En su mezcla de realismo descarnado y estética simbolista, su cine es proyectado en las salas de arte y ensayo. Crea obras llenas de energía e ira, destinadas a la juventud y a los estudiantes revolucionarios. Así, comenzó a fomentar el impacto visual, golpeando al espectador con la honestidad de sus paranoias y aproximando su cine a la estética de Eisenstein. Recurre, como en Iván el terrible, a la transición súbita entre blanco y negro y color, buscando la violencia del visionado.

 El color permite una exaltación de la sexualidad y de la sangre, elementos que ya tejían su cine y que toman un cariz más artístico y explícito gracias a la eclosión del rojo. Este color estalla en Violated Angels (1967), donde un joven asesina a todas las enfermeras del hospital, o en Go, Go Second Time Virgin (1969), donde una joven es violada por una pandilla en los suburbios mientras un tímido joven la observa en silencio, e invadida por el deshonor, le pide su muerte. También recurre a una liberación de la música respecto de la imagen, que se ubica como contrapunto gracias a la inserción de free jazz, y a un montaje que fomenta la velocidad, el frenetismo.

El film histórico

En los últimos años, Wakamatsu enfocó su mirada hacia la historia, criticando tanto la occidentalización de Japón como el imperialismo tradicional de su cultura. United Red Army, que obtuvo el Oso de oro a la mejor película asiática en la Berlinale de 2008, centrado en el grupo armado que trataba de proclamar el comunismo en el Japón capitalista. En 2010 realizó Caterpillar, donde seguía la vida de un soldado japonés que regresaba de la Segunda Guerra Mundial sin brazos y sin piernas, y trata de desmontar el patriotismo de la cultura japonesa. Y siempre con la violencia y explicitud que son señas de identidad de su cine.

 Koji Wakamatsu  en noviembre de 2010, fecha en la que, la cinemathèque de Paris realizó una retrospectiva de la obra de este cineasta olvidado de la cinematografía japonesa. Disfruté de la violencia próxima al surrealismo de sus primeros films de los años sesenta, aquellos que condensaban en una hora de duración toda la paranoia social que tejía la contradictoria realidad japonesa.  El pasado festival de Cannes,  presentando su última obra, un biopic sobre el escritor japonés Yukio Mishima, de bajo presupuesto y con una estética próxima al telefilm que la alejaba, a causa de su exceso melodramático, de la violencia de sus primeras obras. Aún así, es preciso reivindicar estas sombras del cine universal que, desde los márgenes, denuncia las contradicciones de una sociedad en crisis cultural.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

ESPECTACULAR CHOQUE ENTRE DOS TAXIS EN BARCELONA

 El conductor del taxi volcado y un pasajero han sido trasladados al Hospital del Mar . Se desconocen las causas del accidente.

BARCELONA.- Un espectacular choque protagonizado por dos taxis ha tenido lugar esta mañana sobre las 10.50 horas en la confluencia de las calles l’Elisi y Tarragona en Barcelona. Uno de los vehículos ha volcado tras el aparatoso accidente, cuyas causas se desconocen y se están investigando. El conductor del taxi volcado y un pasajero han sido evacuados al Hospital del Mar de Barcelona, mientras que el conductor y la pasajera del otro taxi no han necesitado ser trasladados a un centro hospitalario tras ser atendidos en el lugar de los hechos, según ha informado la Guardia Urbana en conversación telefónica con Lavanguardia.com. Al conductor del taxi que no ha volcado, de 42 años, se le ha practicado la prueba de alcoholemia y ha dado negativa, según asegura la misma fuente. La circulación en la zona se ha visto afectada durante poco tiempo y en estos momentos se circula con normalidad.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share

SEIS HERIDOS LEVES EN BARCELONA TRAS EL CHOQUE DE DOS TAXIS

A consecuencia del golpe uno de los vehículos ha subido a la acera y ha arrollado a los transeúntes.
Barcelona (ACN).- Seis personas han resultado heridas tras el accidente entre dos taxis en el cruce de las calles Gran de Gràcia y Travessera de Gràcia, en la ciudad de Barcelona, este sábado.

A consecuencia del golpe, sucedido hacia la una de la madrugada, uno de los taxis ha subido a la acera arrollando a varios transeúntes, de los que seis han resultado heridos de levedad, según han informado fuentes del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Tres de las personas heridas han sido trasladadas a la Clínica Plató, dos a l’Hospital de Sant Pau y uno ha sido atendido en el mismo lugar de los hechos. Hasta el lugar del accidente se han desplazado dos ambulancias del SEM.

SALUT Y BUEN VIAJE.

Share