Una altra vegada se’ns crida a les urnes i més que mai se’ns interpel·la els anarquistes a “mobilitzar-nos” aquest dia per anar als col·legis electorals i ajudar a que vingui el canvi.
Avui, com ahir, som conscients que els canvis que busquem no vindran simplement per ficar un dia una papereta en una urna.
D’entre les diferents iniciatives al respecte destaquem: L’editorial [Eleccions 2015. El furor socialdemòcrata] del programa de ràdio El Acratador de Ràdio Topo, que analitza la conjuntura present recordant recents moments històrics similars. La campanya de L’Espai Llibertari de Madrid trucant a organitzar-se i lluitar després de les eleccions. L’anàlisi de Procés Embat [Moviment popular i expectatives electorals] que proposa, abans de apostar-ho tot a la via institucional, la necessitat d’enfortir els moviments socials i preservar la seva autonomia.
En els últims anys molts / es llibertaris / es hem coincidit amb persones (de les que solíem estar més allunyats / es) en mobilitzacions i organitzacions. Potser no anem a acompanyar-les en el seu assalt al poder institucional, però el que està clar és que seguim desitjosos / es de crear teixit social, de seguir protestant, lluitant i construint alternatives junts / es. Ens veiem a les assemblees, ens veiem als carrers.
De l’editorial del Acratador:
[…] És innegable que molta gent que prové dels moviments socials, gent activa i benintencionada, s’ha llançat a l’aventura electoral, al que alguns anomenen assalt a les institucions. Ara bé, es podria meditar si realment es assalten les institucions o més aviat aquestes es limiten a ser el que normalment són pel que fa als moviments socials que es enfanguen en tan complicada senda: una mena d’esponja capaç d’absorbir qualsevol cosa, fins a la més dissident, per buidar-la de contingut i, sobretot, de capacitat de contestació social. […]
Perquè si mirem al passat, aquells que ja pentinem cabells blancs, tot això ens sona a música ia escoltada. El procés de Podem no és molt diferent del il·lusionant PSOE dels 80, una referència en realitat molt més propera del que sembla.
[…] Quan parlem de benestarisme no vol dir que ens posarem a defensar les retallades oa demanar que desapareguin les ajudes socials, però pensem que la mateixa dinàmica defensiva de la qual van néixer les diferents marees (verd, blanca, taronja) o moviments com Stop Desnonaments ha generat que moltes persones segueixin una inèrcia de pura recuperació d’un estatut, que no de transformació del que existeix. El revolucionari queda aparcat sine die. Ja ni tan sols es plantegen propostes tan light com la no devolució del deute o la renda bàsica. Com a molt alguna remunicipalització de serveis i ja veurem.
De l’escrit de l’Espai Llibertari de Madrid:
És una idea molt vella que torna amb un altre vestit, però la seva essència segueix sent la mateixa: el control del poder estatal i la delegació en ell dels assumptes de necessitat i interès de la societat. […] Considerem que no hi ha transformació social possible sense la implicació constant de cada un de nosaltres en la realitat social diària que ens envolta.
[…] Estar units enfront del que ens afecta és prioritari en les circumstàncies actuals, però més encara ho és enfortir les relacions amb les persones amb les que convivim i compartim espais, per, amb això, participar i construir un moviment social que qüestioni les relacions de poder que ens impedeixen desenvolupar una vida digna i íntegra.
[…] És per això que, més enllà de si votes o no, us animem a participar de l’espai polític que es constitueix des de baix a les xarxes de suport mutu, cooperatives, sindicats, etc.
I l’anàlisi de procès Embat:
Actualment vivim uns mesos d’aparent desmobilització social al carrer. […] En cert moment les institucions apareixen com l’objectiu fàcil d’avanç en les forces socials. Si no s’ha aconseguit gran cosa a través de la protesta ciutadana, la conquesta del poder per mitjà de les eleccions sol ser una opció ben vista.
Per tant si les opcions revolucionàries han estat absents del debat general i no han aconseguit articular una alternativa global revolucionària que tingui com a base el moviment popular, es produeix com a conseqüència un transvasament de forces a l’electoralisme.
[…] Per aquest motiu el moviment popular haurà de donar una resposta dual davant del fet electoral:
• El moviment popular ha de disposar de mecanismes per exercir la seva influència en les institucions sense ser recuperat per elles.
• Construir una alternativa a les institucions, ja sigui transformant les actuals en noves institucions populars, ja sigui generant contrainstituciones que estableixin un poder dual, o fins i tot les dues alhora.
[…] El paper del moviment llibertari, més que advertir els moviments populars de l’engany de la via electoral, és actuar com:
a.organizador del moviment social en estructures de poder popular autònomes i amb una agenda pròpia al marge dels partits polítics […]
b.elemento tensionador de les contradiccions existents entre el projecte de transformació reformista benintencionat amb les estructures institucionals i econòmiques reals (els poders fàctics). […]
c.prepararse per al moment en què aquestes contradiccions esclatin. Perquè el més probable és que esclatin. […]
http://www.alasbarricadas.org/noticias/
SALUT I BON VIATGE.
