KEEP US ON THE ROAD – MOTÖRHEAD

 Comencem pel principi,
Moviment ràpid d’altura i en moviment,
Màquina neta, tan dolça i mitjana,
Hauria d’haver sabut que no duraria,
Però quan vaig prendre la roba
Vaig pensar que anava a explotar,
Embragatge d’un altre grapat,
Mantenirnos nosaltres en el camí
Les coses negren van sortir del no-res,
Però no va poder vèncer l’escut,
Que va volar a través de la carretera,
Però els van trencar al camp,
Però quan em va fer un suggeriment
Vaig pensar que anava a explotar,
Embragatge d’un altre grapat,
Mantenir-se en el camí

Va ser al voltant del tercer dia,
Ho Recordo tan clar,
Ens trobem amb una nit  negre,
La por , mòlta,
I això va ser tot el que havíem deixat allà,
En concret una freda mirada,
Embragatge d’un altre grapat,
Mantenir en el camí

Motörhead és una banda anglesa fundada el 1975 per l’ex-baixista de Hawkwind, Lemmy Kilmister.
 Normalment denominada com un power trio, Motörhead en els anys 1980 va tenir un gran èxit amb molts singles en els UK Top 40 chart. Els àlbums Overkill, Bomber, Ace of Spades, i particularment No Sleep ’til Hammersmith, donen a Motörhead la reputació d’una les millors bandes de Heavy Metal Britànic.

Després de ser acomiadat de Hawkwind el 1975, suposadament per estar drogant en excés, Lemmy decideix formar la seva pròpia banda a la qual va cridar “Bastard”. Doug Smith, el mànager de la banda li va advertir que era molt poc probable poder aconseguir un lloc a Top of the Pops amb el nom de ‘Bastard’. Llavors finalment Lemmy en un acord amb la banda decideix cridar-la “Motörhead”, inspirat en el nom de l’última cançó que va escriure per Hawkwind. El nom de la cançó “Motorhead” prové de l’argot per denominar a un consumidor d’amfetamines.
  La primera formació de la banda van ser Larry Wallis (ex-Pink Fairies) en guitarra i Lucas Fox en bateria. El seu primer concert va ser a The Roundhouse, a Londres el 20 de juliol de 1975. El 19 d’octubre, ja ha tocat en deu concerts, van seguir per telonejar a Blue Öyster Cult en Hammersmith Odeon. El 7 novembre 1976 tornen a tocar a The Roundhouse però aquesta vegada al costat de Pink Fairies i el 24 d’abril al costat de The Damned i The Adverts.Bajo el contracte d’United Artists van gravar en algunes sessions en Rockfield Studios a Monmouth. Durant les gira Fox va ser reemplaçat pel bateria Phil “Philthy Animal” Taylor. El 1979 quan la banda ja començaven a notar un cert grau d’èxit, la discogràfica no va estar satisfeta amb el material gravat i només es va llançar l’àlbum On Parole i el single “Leaving Here”.

En conjunt amb la banda es decideix que necessitaven dos guitarristes, de manera que es recluten “Fast” Eddie Clarke, però Wallis es retira de la banda durant les audicions, de manera que la idea s’elimina. El power trio compost per Lemmy – Clarke – Taylor és fins avui recordat com la formació “clàssica” de Motörhead.
  Les reaccions inicials per a la banda desfavorables, un exemple d’això és el premi que van guanyar a “Les pitjors bandes del món” a la revista NME.En abril de 1977 Phil i Eddie després de diverses discussions, decideixen donar un concert de comiat al Marquee Club a Londres. Lemmy es comunica amb Ted Carroll de Chiswick Records i li demana si pot portar una unitat mòbil al concert per poder gravar el concert per a la posteritat. Carroll no porta l’equip a Marquee Club, però va aparèixer entre bastidors després del concert i els va oferir dos dies en Escapi Studios per gravar un single. La banda accepta però en lloc de fer només un single, creen 11 noves pistes inconcluses, Carrol els dóna uns dies més per acabar i gravar un àlbum i s’acaba l’enregistrament amb 13 pistas.En juny donen un concert en Hawkwind i ja al juliol comencen la gira ‘Beyond the Threshold of Pain’.

Usant vuit de les pistes gravades per Chiswick, van gravar el seu primer àlbum oficial, l’homònim Motörhead, al novembre de 1977 debutant amb el lloc # 43 en les llistes d’UK Albums Chart.Ya en aquesta data, el nivell de les seves interpretacions i execucions havien millorat considerablement, i el caràcter rígid i inquebrantable de la banda va aconseguir una gran popularitat entre els fans del metall i fins i tot dins del punk.

Bronze Records crida a la banda per gravar un nou single en Wessex Studios a Londres. Mentre es trobaven de gira promocionant el single “Louie Louie”. Aprofitant l’èxit, Chiswick rellança l’àlbum Motörhead en format de vinil blanc. El 2 de setembre, la banda apareix a la ràdio BBC Radio 1 al programa John Peel in session. Les cançons del programa serien gravades el 2005 en l’àlbum BBC Live & In-Session. Gràcies a les vendes del single “Louie Louie” aconsegueixen una aparició al programa de la BBC Top of the Pops.Esto va ser pre-gravat a la ràdio i televisió el 25 d’octubre de 1978.Este èxit li dóna la confiança a Bronze Records perquè la banda pogués gravar un nou álbum.Un indici del que la banda havia gravat per al pròxim àlbum es va mostrar el 9 de març de 1979 quan la banda toca el tema “Overkill” en Top of the Pops, en manera de suport al nou material l’àlbum Overkill, el qual finalment va ser llançat el 24 de març. El nou àlbum va ser qualificat en l’UK Top 40 album chart, amb el lloc # 24, i el single en el lloc # 39 en l’UK Singles Chart. Un segon single es va rellançar, aquesta vegada amb la cançó “No Class” del costat A de l’àlbum i una nova cançó “Like A Nightmare”, del costat B. Aquests llançaments van ser seguits per la gira ‘Overkill’ el 23 de març.

Durant juliol i agost, amb excepció del temps que es van presentar al Reading Festival, la banda va estar treballant en el seu pròxim àlbum, el qual va ser Bomber. Llançat el 27 d’octubre i va aconseguir qualificar amb el lloc # 12 en els UK Album Chart. L’1 de desembre, apareix el single del mateix nom Bomber”, el que va qualificar en el lloc # 34 en els UK Singles Chart. El 9 de març de 1980, mentre la banda es trobava en tour per Europa, Bronze Records llança The Golden Years, que es ven millor que qualsevol de les seves creacions anteriors assolint el lloc número # 8 en els UK charts. A l’any següent Chiswick llança un nou àlbum amb cançons des Escape Studios anomenat Beer Drinkers and Hell Raisers.

Influent grup comunament classificat com rock and roll o heavy metall (i, sovint, considerat com una referència fonamental en els dos últims estils), Kilmister ha rebutjat l’última etiqueta preferint descriure l’estil de Motörhead com rock and roll. Entre els seus temes més coneguts estan Ace of Spades, que es refereix a la vida d’un jugador de cartes que prefereix portar una vida intensa a una tranquil · la i avorrida, Overkill”, Orgasmatron, Born to Raise Helli Bite the Bullet . Motörhead ha estat referent del metall des de la seva aparició fa més de 30 anys, influenciant a bandes com Metallica, Megadeth, Slayer i Sepultura entre altres, que han declarat públicament la seva admiració per aquest trio.

Durant agost de 2005, quan celebraven els seus 30 anys de carrera artística es va llançar un documental titulat Live Fast, Die Old, el qual evidenciava la història d’aquesta banda, i el 2006 va ser llançat a través del segell Sanctuary Records, Kiss of Death, successor de Infern (2004), l’àlbum que conté 12 temes inèdits i manté l’essència de la banda durant la seva trajectòria musical, conservant fins i tot les lletres entretingudes amb les quals ha crescut 3 generacions d’Heavy Metall.

La cançó keep us on the road és de l’àlbum debut de “Motörhead” amb el mateix nom “Motörhead” . Va ser llançat al mercat al setembre de 1977 per la companyia discogràfica Chiswick Records.
La portada comptava amb Snaggletooth, la calavera que es convertiria en icona de la banda, creada per l’artista Joe Petagno. L’interior de l’àlbum contenia fotografies de la banda i amics, al costat de agraïments de Lemmy, Eddie i Phil.

Aquesta cançó dedicada a la nostra companya Cristina.

DESCARREGAR:
http://www.mediafire.com/?zse68r1ni4a4f88

SALUT I BON VIATGE.

Share